naranjas

Per què són tan dolces i sucoses les nostres taronges?

La taronja és, sens dubte, una de les fruites protagonistes de l'hivern. De polpa carnosa i sucosa, en funció de la varietat pot ser més dolça o una mica més àcida. Si t'agraden les taronges, ara estan en el seu millor moment!

El secret de les nostres taronges de collita pròpia

Per aconseguir unes taronges dolces i sucoses, és molt important la manera com les recol·lectem. Aquest és el nostre secret més ben guardat! Seguim una tècnica pròpia per assegurar-nos que totes les nostres taronges siguin dolces i puguis delectar-te amb aquesta fruita. La nostra tècnica de maneig consisteix a passar fins a quatre vegades per un mateix arbre per recol·lectar les taronges en el seu punt òptim de maduració; i és que no totes maduren al mateix temps ni de la mateixa manera.

  • Durant la primera passada, recollim les taronges que es troben a la part més alta de l'arbre, a la copa, que són les que han rebut més hores de sol.
  • A la segona passada, recol·lectem les de la part de baix del taronger.
  • A la tercera passada, recollim les taronges de l'altra cara de l'arbre.
  • Finalment, durant la quarta passada, recol·lectem les que estan a l'interior del taronger, que són les que reben menys hores de sol.

https://www.youtube.com/watch?v=vVnhkiq_lAI

Aquesta tècnica ens garanteix unes taronges dolces i sucoses, ja que maduren a l'arbre.

 3 trucs per identificar una bona taronja

Amb aquests tres trucs aprendràs a veure quan tens una bona taronja entre mans. Pren nota:

  • Major pes, més dolçor: Per què? Doncs perquè té més suc i això indica un sabor més dolç. Així que ja ho saps, a pesar les taronges.
  • Pell fina: és un indicador que tindrà molt de suc.
  • Que tingui l'etiqueta 12H: aquesta etiqueta ens serveix per identificar les taronges que reben 12 hores de llum solar al dia i, per tant, són més dolces i sucoses.

Quins beneficis té la taronja per a la salut?

  • Font de vitamina C: estem segurs que això ho sabies, perquè és vox populi que les taronges ens aporten aquesta vitamina. Més concretament, una taronja de grandària mitjana aporta, aproximadament, uns 82 mg d'aquesta vitamina. A més, la taronja és la fruita de la família dels cítrics amb més quantitat de vitamina C. Aquesta vitamina és un potent antioxidant i t'ajuda amb els refredats i infeccions.
  • Betacarotens: és un pigment que es converteix en vitamina A quan entra al cos i t'ajuda a mantenir les teves cèl·lules sanes. Els betacarotens són els responsables del color taronja de les taronges, les mandarines, les pastanagues o les carbasses.
  • Vitamina B: que ajuda al teu sistema nerviós.
  • Minerals com el magnesi, el potassi i el seleni.
  • Fibra: ajuda a regular el teu trànsit intestinal i mantenir una microbiota sana.

Sabies que part de la fibra de la taronja es troba en la part blanca de la taronja, aquella que queda entre la pell i els grills?

Què es pot cuinar amb taronja?

La forma més habitual de menjar-se una taronja és crua com a postres o bé per esmorzar o berenar en forma de suc. Has de saber que si et prepares un suc, aquest quasi no conté fibra i té menor quantitat de vitamines i minerals en comparació amb la taronja sencera.

Així mateix, aquest cítric és ideal per a receptes dolces, com pastissos, púdings, gelats o un deliciós i original tiramisú, però també per a receptes salades com, per exemple, cuixes de pollastre amb poma, taronges i panses, salmó a la planxa amb salsa de taronja o una amanida amb trossets de taronja.

Lluitem contra el malbaratament alimentari

Des d’Ametller Origen lluitem contra el malbaratament alimentari: per això, aquelles taronges que presenten imperfeccions a la pell, no les rebutgem, perquè el seu sabor és òptim i estan perfectes per al seu consum. No et deixis enganyar per les aparences i consumeix aquelles que puguin tenir alguna taca o ser menys llises!

D'altra banda, si ho vols aprofitar tot de la taronja, t'animem a guardar la pell en un tupper i utilitzar-la ratllada per preparar pastissos, fer granola casolana o fins a tires dins d'una infusió. Tres idees per a un 0% malbaratament!

A Ametller Origen tenim les millores taronges: les més dolces i sucoses. Gaudeix-les sempre que vulguis!

 


Com preparar i acompanyar una raclette?

Original dels Alps Suïssos, la raclette és un formatge de pasta premsada elaborat amb llet de vaca crua i acompanyat d’altres ingredients com patates i embotits. Aquest plat és típic d’hivern, perquè al ser calent és ideal per combatre el fred. T’animes a preparar una deliciosa raclette? A continuació, t’expliquem com preparar-la.

Quina mena de formatge és la raclette?

D’aroma suau i textura cremosa, el formatge de raclette arriba a pesar entre 6 i 8 quilos que, posteriorment, es fon en petites porcions. Aquest formatge procedeix del cantó suís de Valais i té denominació d'origen protegida.

Com preparar-la?

Actualment, existeixen màquines de petites dimensions per fer la raclette. Es tracta de posar els trossets de raclette a sobre les planxes i esperar que es fonguin. Un cop estiguin llests es barregen amb altres ingredients com pa, verdures o embotits. Tradicionalment, com és lògic no es feia així. El sistema original consistia a fondre el formatge al foc de llenya.

Amb quins ingredients acompanyar la raclette?

Les tres opcions més habituals seguint la tradició suïssa són: les patates cuites, els cogombres en vinagre i les cebetes. De totes maneres, amb els anys, la recepta ha anat evolucionant i és habitual acompanyar la raclette de verdures saltades, pa torrat o embotits. Mil opcions per llepar-se els dits!

Finalment, i per al maridatge, la tradició diu que la raclette s’ha d’acompanyar d’un vi blanc lleuger. Us proposem el Vi blanc Floral Ametller D.O. Penedès, un vi blanc jove elaborat amb Moscatell i Sauvignon blanc. I tu, com acompanyes la raclette?

A la teva botiga habitual i a la botiga online Ametller Origen ho trobaràs tot per preparar una raclette per llepar-se’n els dits!


calçots

Converteix-te en un expert en calçots

Si et pregunten “quina és l'hortalissa de temporada típica de febrer i març que s'acompanya amb una deliciosa salsa?”, estem segurs que respondràs els calçots. I és que si una cosa bona té aquesta joia culinària, és que a més de ser deliciosa i unir familiars i amics al voltant d'una taula per celebrar les famoses calçotades, és súper rica en nutrients i molt beneficiosa per a la teva salut. A continuació t'ho expliquem!

Propietats dels calçots

Podem dir que els beneficis dels calçots són semblants als de la ceba:

- Elevat contingut en aigua: és molt ric en aigua, la qual cosa fa que el calçot tingui una aportació calòrica molt baixa.

- Font de fibra: són molt rics en fibra, la qual cosa ajuda al teu trànsit intestinal, regula el restrenyiment i cuida la teva microbiota.

- Vitamina C: el calçot és una font important de vitamina C, un potent antioxidant que ajuda a mantenir les teves cèl·lules joves. De totes maneres, vigila quan cuinis els calçots, perquè si allargues molt la seva cocció pot ser que perdin part de la vitamina C.

- Vitamina A: essencial per a la pell, els cabells i la vista.

- Potassi: destaca l'aportació de potassi, fonamental per al funcionament correcte dels músculs.

- Fòsfor: mineral imprescindible per al sistema nerviós.

Com i quan es planten?

Sabies que els calçots són els brots tardans de la ceba? Però anem per passos: primer hem de plantar la ceba i esperar que creixi. Quan sigui el moment la recol·lectem i deixem assecar-la. De nou plantem la ceba i la cobrim amb una mica de terra i l'anem regant. A partir d'aquí has d'anar calçant els brots, és a dir, anar cobrint-los de terra de manera que el brot s'anirà allargant buscant la llum del sol. Per calçar els calçots ho pots fer manualment o amb un tractor i es calcen tres vegades. En la següent infografia veuràs tot el procediment detalladament:

calçots

L'origen del nom

Com t'hauràs imaginat el nom dels calçots procedeix de l'acció de calçar els calçots, és a dir, cobrir-los de terra de manera que la planta s'allarga i allarga adquirint la seva característica forma prima.

L'origen dels calçots

Ara que ja coneixes quines són les seves principals propietats i com es conreen, has de saber l'origen d'aquesta verdura. Els calçots són típics de Catalunya, encara que és cert que cada vegada més regions d'Espanya estan incorporant aquest menjar, concretament de Valls a Tarragona. Segons es diu, un pagès va posar un parell de cebes grillades a la graella i se li van cremar. En comptes de tirar-les, va començar a pelar-les i va descobrir un aliment deliciós que es va convertir, posteriorment, en un menjar habitual de la zona. De totes maneres, hem de dir-te que existeixen altres històries que diuen que els romans ja menjaven calçots.

Com es cuinen els calçots?

Sempre que pensem en calçots ens ve al cap la típica calçotada, amb els deliciosos calçots cuinats a la brasa. Sí, tens raó, aquesta és una de les formes més habituals de cuinar-los, però existeixen altres formes igual de bones. Però anem una per una:

A la brasa

Preparat per a una bona calçotada? A continuació et detallem quins són els passos que has de seguir per cuinar uns bons calçots a la brasa:

1- Neteja bé els calçots: que no tinguin terra, talla una mica les fulles i també les arrels.

2- Col·loca'ls damunt de la graella, amb les fulles a la part superior i la part blanca més a prop de la flama.

3- Deixa'ls uns 7-8 minuts i quan comencin a xiular, és a dir que sentis un soroll, gira'ls i deixa'ls, de nou, uns 7- 8 minuts més.

4- Quan comencin a deixar anar aigua ja els pots treure sense cremar-te.

5- Embolica'ls amb paper de diari per mantenir la calor i deixa'ls reposar perquè s'acabin d'estovar aproximadament una hora.

6- Passat aquest temps ja els pots servir.

 Com es mengen els calçots? 

Ara que ja els tens preparats, has de saber que els calçots a la brasa es mengen d'una manera concreta. S'agafen amb una mà; se'ls treu la primera capa de pell, sempre per sota, mai estiris les fulles, se submergeix la punta amb salsa i s'alça el calçot per menjar-lo.

calçots

Ara que ja saps com menjar els calçots en una calçotada, has de saber que el festí no s'acaba aquí. Després dels calçots és tradició menjar carn a la brasa, com botifarres o xai, tot això acompanyat de pa torrat i un bon vi blanc sempre servit en porró.

Escalivats 

Una altra opció és escalivar-los; en comptes de la brasa es preparen al forn i el procediment és bastant semblant:

  • Neteja bé els calçots.
  • Posa'ls dins del forn a màxima potència durant uns 30-35 minuts.
  • Posa a la base del forn una safata perquè reculli l'aigua que van deixant.
  • Controla'ls: la idea és que quedin torradets per fora i tous per dins.
  • Passats els 35 minuts, treu-los del forn i ja els tens llestos per menjar.

Altres receptes amb calçots

Més enllà de la famosa calçotada, aquesta hortalissa és molt versàtil i es pot utilitzar a la cuina de diferents maneres. Una bona opció és preparar una quiche de calçots o un pastís salat. Una altra recepta és saltar-los una mica i incorporar-los en una truita, amb una mica de carxofes, que ara també estan de temporada. Com a acompanyament també són ideals: arrebossats, en tempura o al forn gratinats per als teus plats de carn o peix. I si ets fredolic, t'encantarà preparar una crema de çalçots; igual que la vichyssoise, però amb calçots.

Quant és una ració per persona? 

Una ració de calçots és, aproximadament, uns 12 o 15 calçots per persona, la qual cosa equivaldria a uns 200g-250g. Pots menjar-ne més, però has de vigilar perquè aquesta hortalissa pot provocar gasos i un consum excessiu pot dificultar la digestió (sobretot si els barreges amb molta salsa).

 Com triar el millor calçot? 

El millor calçot és aquell que no és ni molt fi ni molt gruixut i t’expliquem per què: els calçots prims, una vegada els hi treus les primeres capes queden en res, mentre que els que són molt gruixuts poden ser difícils de mastegar i quedar durs.

Ara que t'has convertit en un expert en calçots, no dubtis a incorporar aquesta verdura de temporada en el teu dia a dia. Prova'l de maneres i deixa't seduir pel seu sabor dolç i textura tendra; estem segurs que t'encantarà.

Per què són tan bons els calçots d'Ametller Origen? 

Conreem els nostres calçots en una zona amb un sòl argilenc molt compacte, ideal per a aquesta mena de cultiu. Així mateix, calcem els calçots fins a tres vegades; al gener, febrer i març i no els reguem massa, perquè l'hivern acostuma a ser una època de pluja. Finalment, els collim en el seu punt òptim i te’ls portem a la botiga en menys de 24 hores.

Gaudeix d'aquesta joia de la cuina catalana amb Ametller Origen. A més, també els tenim al forn, escalivats i, fins i tot, croquetes i pizza de calçots. Gaudeix-los!


alcachofa

Com s’ha de menjar una carxofa?

La carxofa és el cap floral comestible de la carxofera, una planta que brota únicament a l'hivern i que ens dona aquesta hortalissa de temporada tan famosa i nutritiva. No obstant això, sovint sorgeix el dubte de com s'ha de menjar una carxofa, perquè les fulles de fora són dures, mentre que, a mesura que ens acostem al cor són més tendres. A continuació t’expliquem quina és la millor manera de menjar-te-la, les formes més fàcils i ràpides de cuinar-la i els nutrients que t'aporta. Continua llegint!

Com es menja una carxofa cuita?

Tant si l'has preparat a la brasa, com al microones, les primeres fulles de la carxofa les has de menjar amb les mans, mossegant la part més carnosa de la fulla, que és la inferior, i deixant l'altra part, més fibrosa, a un costat. A mesura que et vagis acostant al cor, veuràs com les fulles són molt més tendres i ja podràs menjar-te-les amb els coberts. Perquè et facis una idea, és com una flor. Imagina que vas traient els pètals amb les mans, d'un en un, i vas menjant la part més tendra.

Com cuinar una carxofa amb 10 minuts?

Sembla mentida, però és totalment real. Pots cuinar unes delicioses carxofes en només deu minuts al microones. Encara no t’ho creus? Mira aquest vídeo!

https://www.youtube.com/watch?v=OUy_tvO2N9s&list=PL_it555ubt2QbF9MXbVY0S66uzueX2Tv1&index=4

Altres maneres de cuinar aquesta hortalissa  

A la brasa, confitades, arrebossades. Si una cosa bona té la carxofa és que és molt versàtil i es pot preparar de moltes maneres diferents i et pot servir d'acompanyament d'una gran varietat de plats. Vols saber com preparar-les a la brasa? El nostre xef Cintet t’ho explica aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=HhYAtGJqnyE&list=PL_it555ubt2QbF9MXbVY0S66uzueX2Tv1&index=2

Com et comentàvem, les carxofes confitades també són ideals i molt senzilles de preparar. Apunta!

  • Neteja les carxofes i treu-ne les primeres fulles i la tija.
  • Talla-les i posa-les dins d'una olla i cobreix-les amb oli d’oliva verge.
  • Deixa-les a l'olla a baixa temperatura durant una hora i mitja o dues.
  • Deixa-les refredar. Guarda-les en un pot amb l'oli per damunt.

Si prefereixes unes carxofes cruixents, les arrebossades són la teva opció. Així es preparen:

  • De nou, neteja-les, treu-ne les fulles exteriors i talla-les.
  • Bat un ou i afegeix-hi farina. Submergeix els trossos de carxofa.
  • Prepara una paella amb l'oli calent i fregeix les carxofes.
  • Una vegada estiguin fetes, posa-les damunt d'un paper de cuina per absorbir una mica l'oli i ja estan llestes per consumir.

Propietats de la carxofa                                                     

  • Font de fibra: són una verdura rica en fibra, que ajuda al teu trànsit intestinal i cuida la teva microbiota.
  • Potassi i fòsfor: el primer t’ajuda al funcionament normal del sistema nerviós i dels músculs, mentre que el segon contribueix al funcionament normal dels ossos i les dents. Perquè te’n facis una idea, una ració de carxofes cobreix el 20% de la ingesta recomanada de fòsfor per a un adult.
  • Conté vitamina A i del grup B.

Per què les carxofes donen gasos?

Has de saber que les carxofes són una de les hortalisses que més gasos produeixen, pel seu elevat contingut en fibra. De totes maneres, els gasos no són dolents, però sí que poden resultar molestos. Per això, et recomanem no abusar-ne, és a dir, per molt que t'agradin les carxofes és millor menjar-ne poques sovint, que moltes en un mateix àpat. Una altra opció per disminuir els gasos produïts és prendre una infusió digestiva després d’haver menjat. Ja veuràs com t'ajudarà!

Per què es posen negres les carxofes?

De la mateixa manera que passa amb altres fruites i hortalisses, com la poma o l'alvocat, les carxofes també s'oxiden i per aquest motiu es posen negres. Això passa quan les tallem i l'oxigen entra en contacte amb l'aliment. Però no et preocupis, perquè es poden consumir igualment i també es pot evitar. T'expliquem com!

Primer de tot has de tenir una llimona. A continuació pots o fregar els trossos de carxofa amb llimona o bé afegir unes gotes de suc de llimona a l'aigua que utilitzis per netejar-les. Això sí, si no et passis de temps perquè poden quedar amb una mica de gust de la llimona.

Troba les millors carxofes de temporada i collita pròpia a Ametller Origen. Gaudeix d'aquesta verdura i tots els seus beneficis.


crucíferes

Quines verdures són les crucíferes?

Estem segurs que moltes vegades hauràs sentit parlar sobre les crucíferes, però, saps realment quines verdures formen part d’aquest grup d’hortalisses? En el següent post, et donem tota la informació que necessites per convertir-te en un expert en crucíferes. Continua llegint!

Qui és qui? 9 verdures crucíferes

A continuació t’expliquem quines són les crucíferes més famoses:

  • Bròcoli: De color verd intens i brots florals agrupats
  • Col: De fulles gruixudes de color verd claret
  • Col kale: també coneguda com a col arrissada, de color verd fosc
  • Bròquil: De color verd claret, amb brots florals agrupats de forma molt compacta
  • Coliflor: De color blanc i brots florals agrupats en forma de flor
  • Col de Brussel·les: Cols petites de color verd fosc
  • Bimi: Parent del bròcoli. De color fosc i brots petits
  • Romanesco: Un híbrid entre el bròcoli i el bròquil, de color verd brillant i forma d’espiral
  • Col llombarda: D’aspecte semblant a la col, però de color lila

Sabies que els raves, els naps i la ruca també formen part de la família de les crucíferes?

Com menjar les crucíferes?

Aquestes verdures són ideals per menjar bullides, saltades, al vapor, al forn o en forma de crema. Però també pots innovar amb aquesta recepta que et proposa el Cintet: pa de bròcoli!

Si vols saber per què són tan saludables les crucíferes i el paper que juguen en la prevenció de determinades malalties com alguns tipus de càncer, no et perdis aquest post!

 5 curiositats d’aquest grup de verdures

  • Les cols ja es cultivaven a l’antiguitat pels Egipcis, 2.500 anys a.C.
  • El nom de bròcoli o bròquil prové de l’italià ‘brocco’ que significa brot
  • Aquestes verdures són típiques de la temporada d’hivern
  • Segons alguns escrits, el nom de col de Brussel·les prové del lloc on es va començar a cultivar fa més d’un segle: al nord de França i Bèlgica, a prop de Brussel·les.
  • El rave té un sabor una mica picant a causa del seu contingut en glucosinolats

A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online trobaràs les millors crucíferes fresques


crucíferas

Les crucíferes i el seu paper en la prevenció del càncer

Els tomàquets, les pastanagues i els enciams són hortalisses que tots coneixem, però quan parlem de les crucíferes, tot i que el nom l’hem sentit en més d’una ocasió, ja no tenim tant clar a quines hortalisses ens referim.

Les crucíferes o brassicàcies, com es coneixen actualment, són una família de plantes en la qual trobem una gran varietat d’hortalisses com la col, les cols de Brussel·les, la coliflor, la col llombarda, la col arrissada o col kale, el bròcoli, el romanesco, els créixens, els naps, la ruca o els raves, amb moltes propietats saludables i amb un gran valor nutricional:

Beneficis de les crucíferes:

  • Energia: el contingut energètic de totes elles és baix, entre 50 i 85kcal/100g. Les cols de Brussel·les són les que menys calories tenen.
  • Fibra: la fibra és una constant en totes les hortalisses i també en aquest grup concret. El seu contingut està entre 3 i 4g/100g, i les cols de Brussel·les són, novament, les que més contingut tenen.
  • Vitamina C: la majoria de les cols aporten al voltant dels 100mg/100g d’aquesta vitamina. Per poder aprofitar-la al màxim, és important triar coccions amb poca aigua (vapor, forn o microones) i poc temps.
  • Vitamina B9 o folat: aquesta vitamina juga un paper clau no només en la prevenció dels defectes en el tub neural com és l’espina bífida, sinó també en la prevenció de patologies cardiovasculars.
  • Vitamina K: aquesta és una vitamina involucrada en els processos de coagulació de la sang.
  • Carotenoides o Pro vitamina A: juntament amb la Vitamina C i la Vitamina E, aquests micronutrients contribueixen a protegir les cèl·lules dels danys oxidatius.

Quina relació tenen les crucíferes amb el càncer?

L’interès d’aquestes hortalisses no només se centra en el seu valor nutricional, sinó també en el paper que tenen en la prevenció de determinades patologies com són alguns tipus de càncer. I és que les crucíferes són riques en uns compostos químics que es coneixen amb el nom de glucosilats i que contenen sofre, responsables de l’olor característic quan les cuinem. En el moment en què ingerim aquestes hortalisses, aquests components es transformem en d’altres que, segons algunes investigacions, han demostrat tenir un efecte protector en determinats tipus de càncer.

És important recordar que aquests resultats cal emmarcar-los sempre dins del marc d’una dieta saludable així com la pràctica d’exercici físic.

Per què donen gasos les crucíferes?

D’altra banda, la ingesta d’aquest grup d’hortalisses s’associa, en algunes ocasions, amb l’aparició de gasos, però que no són dolents per a la salut. Aquest efecte es deu a la fibra que tenen i el contingut en sofre. A continuació et donem alguns consells per evitar-los:

  • Consumeix petites quantitats d’aquestes hortalisses i combina-les amb d’altres que no siguin tan flatulentes
  • Mastega-les bé
  • Fes-te alguna infusió digestiva

Com fregir correctament les croquetes?

Estem segurs que ningú pot resistir-se a una croqueta o, més aviat, a més d’una! I és que no existeix un menjar que agradi tant als petits com als grans, com les croquetes. Cruixents i delicioses són perfectes per a qualsevol moment. Quines són les teves preferides? De pollastre, de pernil, d’espinacs, de carn d’olla, de bacallà, de bolets, de gambes? En el següent post t’expliquem quina és la manera correcta de fregir-les perquè puguis gaudir d’aquesta delícia culinària.

Trucs per aconseguir les croquetes perfectes

A continuació et proposem 4 maneres diferents de cuinar unes suculentes croquetes a casa:

  • Fregidora: Escalfa l’oli a 180 graus i deixa-les entre 2 i 3 minuts. Posteriorment, absorbeix-les amb paper de cuina.
  • Air fryer: Preescalfa l’air fryer a 200 graus. Unta amb una mica d’oli les croquetes per aconseguir un bon color. Cuina-les entre 7 i 10 minuts.
  • Forn: Preescalfa el forn a 200 graus. Col·loca-les en un paper especial per a forn per evitar que s’enganxin. Cuina-les durant 7 minuts i després dona’ls-hi la volta i cuina-les 7 minuts més.
  • Paella: Escull la paella més petita, d’aquesta manera, necessitaràs menys oli. Utilitza un oli suau perquè el sabor final no sigui molt fort.

 Per què es trenquen les croquetes quan les fregim?

Segur que alguna vegada t’has fet aquesta pregunta i és que fa molta ràbia que les croquetes s’obrin i es trenquin quan les fregeixes. Vols saber per què passa? Doncs té a veure amb la temperatura de l’oli que no és prou alta. Així que ja ho saps, per fregir correctament les croquetes l’oli ha d’estar a temperatura elevada. L’ideal és que estigui entre 175 i 180 graus.

Quant temps s’ha d’escalfar l’oli per fregir?

Si no tens molt clar quan l’oli està calent, pots fer una cosa: agafa una miqueta d’arrebossat, o pa ratllat i posa’l dins de la paella. Si comencen a sortir bombolletes al voltant del pa i aquest puja a la superfície, tens l’oli llest per fregir!

Quin país va inventar les croquetes?

Encara que al nostre país les croquetes estan molt arrelades, va ser un invent francès. El seu nom prové del verb francès croquer, que significa cruixir i de la variant en femení i diminutiu croquete, que es podria traduir com ‘cruixenteta’. De totes maneres, no està clar l’any de la seva invenció, ni tampoc quan va arribar aquí.

El que sí que tenim clar és que dia d’avui al nostre país les croquetes estan per tot arreu: de pollastre, de carn d’olla, de pernil, de bolets, d’espinacs i, fins i tot, de gambes, formatge de cabra amb ceba, tinta de calamar i és que existeixen sabors per a tots els paladars.

A la teva botiga Ametller Origen habitual i a la botiga online pots trobar una gran varietat de croquetes elaborades artesanalment. Tanmateix, també pots gaudir de les millors croquetes elaborades pel xef Nandu Jubany.


Per què és tan saludable l'oli d'oliva?

Segur que més d'una vegada has sentit que l'oli d'oliva és molt beneficiós per a la teva salut. Doncs bé, que sàpigues que és totalment cert, i és que l'oli d'oliva, especialment el verge extra, és un dels pilars de la dieta mediterrània i destaca per les seves propietats saludables.

Quins són els principals nutrients de l'oli d'oliva?

  • Conté greixos saludables: especialment greixos mono insaturats (àcid oleic) que et protegeixen el cor i t'ajuden a fer la digestió i a prevenir determinades malalties com la diabetis tipus 2 o alguns càncers.
  • Ric en vitamines E i K: la vitamina E t'aporta propietats antioxidants, mentre que la vitamina K t'ajuda a cuidar els teus ossos.
  • Conté polifenols: es tracta d'uns compostos que tenen una gran capacitat antioxidant.

Tipus d'oli d'oliva 

Podem diferenciar tres tipus d'oli d'oliva:

- Oli d'oliva verge extra: s'obté de les olives i, únicament, s'aconsegueix mitjançant procediments mecànics. És l'oli de més qualitat amb unes propietats sensorials (aroma i sabor) excepcionals i sense defectes, i amb totes les vitamines i substàncies antioxidants de les olives.

- Oli d'oliva verge: igual que l'anterior, s'obté de les olives i, únicament, mitjançant processos mecànics. Així mateix, també conserva totes les vitamines i substàncies antioxidants de les olives, però sensorialment és menys excepcional que l'oli d'oliva verge extra.

- Oli d'oliva: es tracta d'una barreja d'olis d'oliva refinats i olis d'oliva verges. Conté menys vitamines i substàncies antioxidants que en els dos casos anteriors, perquè es perden durant els tractaments de refinació.

Quin oli utilitzo per cuinar?

Es tracta d'una pregunta recurrent, així que intentarem aclarir-la. És molt important que per gaudir de tots els beneficis de l'oli d'oliva l'utilitzis correctament. Això vol dir que, per exemple, els olis amb greixos mono insaturats –verge extra, verge i oliva- resisteixen molt millor a les temperatures, a diferència de l'oli de gira-sol que s'oxida ràpidament i agafa un gust ranci. Per aquest motiu, quan cuinis has d'utilitzar oli d'oliva verge. Per a amanir també et recomanem l'oli d'oliva verge.

 Puc guardar l'oli que he utilitzat per cuinar? 

D'entrada et direm que sí, però abans has d'assegurar-te que l'oli no s'ha cremat. En el cas que no ho estigui, pots filtrar-lo per eliminar les partícules que queden després de fregir i guardar-lo en un lloc fresc, sec i protegit de la llum, i el podràs reutilitzar entre tres i quatre vegades.

El color i el sabor de l'oli d'oliva 

T'has preguntat alguna vegada de què depèn que un oli sigui groc pàl·lid o verd intens? Doncs bé, el color ve definit per la mena d'oliva que s'ha utilitzat (arbequina, picual, blanqueta, etc.), el grau de maduresa d'aquesta i les condicions climàtiques i del sòl. De la mateixa manera, el sabor de l'oli també depèn d'aquests factors i si alguna vegada l'has notat picant o una mica amarg, no t'espantis, aquest sabor indica que té una elevada concentració d'antioxidants i que és de gran qualitat.

Ara que coneixes tots els seus beneficis i propietats, incorpora, sempre que puguis, l'oli d'oliva en els teus menjars: amanides, pasta, receptes al vapor, a la planxa o bullits. La recomanació és d'entre 4 i 6 racions d'oli d'oliva al dia (es considera una ració una cullera sopera o uns 10 ml).


Com conservar els enciams més temps?

Són els reis de qualsevol amanida i els podem trobar durant tot l’any: parlem dels enciams. Vols saber quin és el truc infal·lible per conservar-los frescos i cruixents com el primer dia? No et perdis el següent post on t’expliquem també les seves propietats, així com algunes curiositats sobre aquesta verdura.

Com mantenir l’enciam fresc a la nevera?

Estem segurs que alguna vegada t’has fet aquesta pregunta. Doncs a continuació t’expliquem el truc definitiu perquè l’enciam no se’t panseixi a la nevera. Pren nota!

  • Neteja correctament l’enciam
  • Asseca’l amb un drap o un paper de cuina
  • Agafa un recipient hermètic i posa un paper de cuina a la base
  • Posa l’enciam al recipient i tanca’l correctament.

El Cintet t’ho ensenya en aquest vídeo!

Beneficis dels enciams

L’enciam és una verdura amb un baix contingut energètic, a causa del seu elevat contingut en aigua i escassa quantitat en hidrats de carboni. Tanmateix, és font de vitamina C i font de minerals: especialment fòsfor, potassi, ferro i calci. Destaca també el seu contingut en flavonoides i fitosterols, que participen en funcions biològiques de l’organisme.

És interessant destacar que les fulles més verdes dels enciams, aquelles que són menys tendres, són les més riques en vitamines i minerals.

4 curiositats d’aquesta verdura

Vols descobrir alguns secrets d’aquesta verdura? Atent!

  • Els botànics no es posen d’acord sobre el seu origen, ja que és una planta cultivada des de fa molts anys.
  • Els romans tenien el costum de menjar-se’l abans d’anar a dormir i després d’un sopar abundant, perquè els ajudava a agafar el son.
  • Com t’hem avançat, les fulles externes dels enciams són les que més vitamines i minerals tenen.
  • Les flors dels enciams estan compostes per la fusió de cents, fins i tot milers de flors diminutes.

Les varietats d’enciam més conegudes

Les quatre varietats hortícoles més comunes són l’enciam de cabdell, el de fulla arrissada, la romana i la de tija. La de cabdell forma un cap semblant al de la col; la de fulla arrissada produeix fulles separades, que no formen cabdell; la romana forma un cabdell llarg i dret i la de tija té una tija gruixuda comestible i fulles de sabor desagradable.

Tanmateix, existeixen altres varietats com l’enciam francès, l’enciam escarola, l’enciam fulla de roure o fulla de roure vermella, l’enciam iceberg. Quina és la teva preferida?

Troba totes les varietats d’enciams, frescs i saborosos, a la teva botiga habitual i a la botiga online.