Per què és tan saludable l'oli d'oliva?

Segur que més d'una vegada has sentit que l'oli d'oliva és molt beneficiós per a la teva salut. Doncs bé, que sàpigues que és totalment cert, i és que l'oli d'oliva, especialment el verge extra, és un dels pilars de la dieta mediterrània i destaca per les seves propietats saludables.

Quins són els principals nutrients de l'oli d'oliva?

  • Conté greixos saludables: especialment greixos mono insaturats (àcid oleic) que et protegeixen el cor i t'ajuden a fer la digestió i a prevenir determinades malalties com la diabetis tipus 2 o alguns càncers.
  • Ric en vitamines E i K: la vitamina E t'aporta propietats antioxidants, mentre que la vitamina K t'ajuda a cuidar els teus ossos.
  • Conté polifenols: es tracta d'uns compostos que tenen una gran capacitat antioxidant.

Tipus d'oli d'oliva 

Podem diferenciar tres tipus d'oli d'oliva:

- Oli d'oliva verge extra: s'obté de les olives i, únicament, s'aconsegueix mitjançant procediments mecànics. És l'oli de més qualitat amb unes propietats sensorials (aroma i sabor) excepcionals i sense defectes, i amb totes les vitamines i substàncies antioxidants de les olives.

- Oli d'oliva verge: igual que l'anterior, s'obté de les olives i, únicament, mitjançant processos mecànics. Així mateix, també conserva totes les vitamines i substàncies antioxidants de les olives, però sensorialment és menys excepcional que l'oli d'oliva verge extra.

- Oli d'oliva: es tracta d'una barreja d'olis d'oliva refinats i olis d'oliva verges. Conté menys vitamines i substàncies antioxidants que en els dos casos anteriors, perquè es perden durant els tractaments de refinació.

Quin oli utilitzo per cuinar?

Es tracta d'una pregunta recurrent, així que intentarem aclarir-la. És molt important que per gaudir de tots els beneficis de l'oli d'oliva l'utilitzis correctament. Això vol dir que, per exemple, els olis amb greixos mono insaturats –verge extra, verge i oliva- resisteixen molt millor a les temperatures, a diferència de l'oli de gira-sol que s'oxida ràpidament i agafa un gust ranci. Per aquest motiu, quan cuinis has d'utilitzar oli d'oliva verge. Per a amanir també et recomanem l'oli d'oliva verge.

 Puc guardar l'oli que he utilitzat per cuinar? 

D'entrada et direm que sí, però abans has d'assegurar-te que l'oli no s'ha cremat. En el cas que no ho estigui, pots filtrar-lo per eliminar les partícules que queden després de fregir i guardar-lo en un lloc fresc, sec i protegit de la llum, i el podràs reutilitzar entre tres i quatre vegades.

El color i el sabor de l'oli d'oliva 

T'has preguntat alguna vegada de què depèn que un oli sigui groc pàl·lid o verd intens? Doncs bé, el color ve definit per la mena d'oliva que s'ha utilitzat (arbequina, picual, blanqueta, etc.), el grau de maduresa d'aquesta i les condicions climàtiques i del sòl. De la mateixa manera, el sabor de l'oli també depèn d'aquests factors i si alguna vegada l'has notat picant o una mica amarg, no t'espantis, aquest sabor indica que té una elevada concentració d'antioxidants i que és de gran qualitat.

Ara que coneixes tots els seus beneficis i propietats, incorpora, sempre que puguis, l'oli d'oliva en els teus menjars: amanides, pasta, receptes al vapor, a la planxa o bullits. La recomanació és d'entre 4 i 6 racions d'oli d'oliva al dia (es considera una ració una cullera sopera o uns 10 ml).


Per què l’escarola és amarga?

L'escarola és, sovint, una verdura amb mala fama, a causa del seu sabor amarg. De totes maneres, aquesta verdura de temporada - a l'hivern és quan ofereix la seva major esplendor i qualitat- és molt beneficiosa per a la teva salut. A continuació t'expliquem per què és tan amarga i com pots reduir una mica aquest sabor, així com quines són les principals propietats de l'escarola, les receptes que pots preparar i les diferències amb l'enciam. Som-hi!

Per què són amargues les fulles de l’escarola?

La ‘culpable’ de l'amargor de l'escarola arrissada i l'escarola llisa és la intibina, un compost que trobem, principalment, a les fulles d'aquesta verdura. De totes maneres, i abans que li agafis mania, et direm que la intibina estimula la gana, afavoreix la digestió i augmenta l'activitat de la vesícula biliar. Així que podem afirmar que es tracta del sabor amarg més saludable que pots provar.

Com treure l’amargor de l’escarola?

D'entrada has de saber que no podràs eliminar al 100% el sabor amarg de l'escarola. De totes maneres, existeixen alguns trucs per reduir el seu sabor.

  1. Agafa un cassó amb aigua una mica calenta, que no bulli, i submergeix les fulles de l'escarola. Deixa-les durant 2 – 3 minuts i passa-les a un altre bol amb aigua freda uns 5 minuts. Prova-les ara a veure que tal!
  2. Un altre truc casolà és submergir amb llet natural les fulles de l'escarola durant, aproximadament, uns 30 minuts. Passat aquest temps, renta-les bé amb aigua i escorre-les bé. Veuràs com millora el seu sabor!

Les propietats de l'escarola

  •  Elevat contingut en aigua: l'escarola arrissada i la llisa, com la majoria de les verdures, tenen una baixa aportació energètica i quasi no aporten calories.
  • Elevada quantitat de vitamina B: l'escarola és la verdura amb més vitamina B. Cobreix el 43% de la quantitat recomanada d'aquesta vitamina per a homes i dones.
  • Vitamina C: imprescindible per al bon funcionament de l'organisme.
  • Font de potassi: aquest mineral contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i els músculs.

Quina part de l'escarola es menja?

En principi tota l'escarola és comestible, si bé és cert que el més apreciat són les seves fulles, perquè és la part més tendra i saborosa de tota la verdura. Sovint, el tronc es llença, però si el talles petitó i el rentes bé, és la part on pots trobar terra, te’l pots menjar tranquil·lament. Anima't a incorporar-lo en els teus plats barrejat amb les fulles i gaudeix d'aquesta verdura!

Les millors receptes amb aquesta verdura

De la mateixa manera que els canonges, l'escarola s'acostuma a menjar crua. I si hi ha alguna cosa que caracteritza aquesta hortalissa de temporada és que es tracta de la reina de les amanides d'hivern. Aquesta verdura és ideal per menjar combinada amb altres hortalisses, també amb fruites, com per exemple la magrana o la pera. Aquestes són algunes idees d'amanides, però el millor és que deixis volar la teva imaginació:

Amanida d'escarola

De totes maneres, la recepta reina amb escarola no pot ser una altra que el conegut xató amb amanida d'escarola. Aquest plat català consisteix en una amanida d'escarola, anxoves, bacallà, tonyina i olives negres amanit amb la famosa salsa xató, elaborada a base d'ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli i sal i la nyora com a ingredient característic.

Sabies que: curiositats d'aquesta verdura

  • Els primers a consumir aquesta verdura van ser els egipcis i posteriorment els grecs i els romans.
  • Inicialment, tenia un ús medicinal més que culinari. Amb els anys es va incorporar a les cuines de les cases.
  • L'escarola és una planta de la família de les compostes, varietat de l'endívia.
  • La flor d'aquesta verdura de color lila.
  • Per a conservar-la és recomanable guardar-la sense rentar.

Diferències entre l'escarola i l'enciam

Ets dels que pensa que l'escarola i l'enciam són la mateixa verdura? Encara que s'assemblin i les seves propietats nutricionals siguin bastant similars, no són el mateix. A continuació t'expliquem les principals diferències entre totes dues verdures.

  • Sabor: com t'hem comentat anteriorment, l'escarola té un sabor amarg, mentre que l'enciam és de sabor suau.
  • Forma: les fulles de l'escarola, especialment l'escarola arrissada, són estretes i retorçades amb vores molt dentades. En el cas de l'enciam, la forma variarà en funció de la varietat.
  • Color: l'escarola és de color verd suau tirant a groc, mentre que l'enciam és verd, verd fosc, violeta, depenent de la varietat.
  • Temporada: l'escarola és una verdura típica d'hivern, gràcies a la seva resistència a les baixes temperatures, mentre que l'enciam el podem trobar tot l'any.

L’escarola més fresca la pots trobar a les botigues d’Ametller Origen.

Gaudeix-la!


5 maneres diferents de menjar canonges

Sabies que les fulles dels canonges són més tendres i saboroses quan més petites són? Aquesta verdura de color verd, fulles arrodonides i amb un sabor que recorda lleugerament a la nou o a les avellanes és ideal per a les amanides. A continuació t'expliquem per què has d'incorporar canonges en els teus plats, algunes curiositats i cinc receptes amb aquesta verdura.

Com cuinar els canonges?

Aquesta verdura sol utilitzar-se sempre en cru i s'afegeix al plat just abans de servir o fins i tot després d'amanir-lo. La raó és que la calor i alguns condiments forts com el vinagre o, fins i tot, el mateix oli, deterioren els canonges, fent que es tornin més foscos i que això arruïni la seva textura.

És per això que els canonges són ideals per a:

  1. Menjar en amanides, sols o barrejats amb ruca, enciam o espinacs. És l'opció més popular i fàcil per incorporar aquesta verdura a la teva dieta.
  2. Una altra opció diferent i innovadora és afegir-los damunt d'una pizza una vegada fora del forn. De la mateixa manera que fas amb la ruca, però aquesta vegada amb canonges.
  3. Preparar un pesto de canonges, substituint l'alfàbrega per aquesta verdura.
  4. Una deliciosa truita: ja sabem que el millor és menjar-los crus, però et proposem una opció a la qual no podràs resistir-te; prepara una truita a la francesa de tota la vida, però aquesta vegada tira-li uns canonges, prèviament saltats. Estem segurs que el resultat t'encantarà!
  5. Una súper quiche de canonges, xampinyons i ceba tendra. La quiche de sempre de verdures i formatge, però ara amb canonges també.

Finalment, has de saber que aquesta verdura és la reina dels acompanyaments. Sempre et quedarà genial per a acompanyar un peix, una carn o un pastís salat. T'atreveixes?

Quines propietats tenen els canonges?

  • Elevada quantitat de betacarotens: tenen un paper molt important en la protecció de les cèl·lules davant l'envelliment, gràcies al seu poder antioxidant i ajuden a mantenir una bona vista, a més de l'aspecte del cabell i les ungles. Si no ho sabies, els betacarotens són un pigment que dona a les verdures i hortalisses un color taronja (carbassa, pastanaga, pebrot, moniato), però que en el cas dels canonges queda emmascarat pel color verd de la clorofil·la, com passa amb les bledes o els espinacs. Curiós, veritat?
  • Molta vitamina C: 100 g de canonges equivalen al 58% de la ingesta diària recomanada per a un home i una dona adulta.
  • Iode: important en la formació de les hormones. Els canonges cobreixen una quarta part del iode necessari en un adult.
  • Potassi: ajuda a reduir la pressió arterial, millora la salut cardíaca i té un paper important a nivell muscular. A més, depura la sang de possibles toxines.

Quin és l'origen d'aquesta verdura?

Segons s’explica, la primera notícia del seu cultiu apareix en un document alemany de 1588. Abans només la consumien els pagesos, però des de principis del segle passat, van començar a conrear-se varietats amb fulles una mica més grans i tendres que les silvestres, fet que va propiciar l'increment del seu consum.

Quina és la seva estacionalitat?

Es tracta una planta anual, resistent al fred. Els canonges se solen collir al març i abril, però si les pluges acompanyen, també es poden recol·lectar a la tardor i hivern.

Com haig de conservar-los?

Una correcta conservació de qualsevol aliment és primordial per reduir el malbaratament alimentari. En el cas dels canonges poden conservar-se a la nevera entre 3-5 dies, perquè posteriorment es poden pansir. L'important és que es guardin en un recipient tancat, per exemple un tupper de vidre, amb una mica d'humitat. Aquesta la podem aconseguir tirant unes gotetes d'aigua per sobre de la verdura o embolicant els canonges amb un drap una mica humit.

Algunes curiositats dels canonges

A continuació t'explicarem algunes dades curioses sobre aquesta verdura:

  • Els canonges reben aquest nom perquè són una planta que s'acostumava a conrear als horts dels monestirs i convents per part dels eclesiàstics.
  • També són coneguts com ‘l'herba dels gats’ ja que la seva olor, tan pronunciada i intensa, atrau els felins.
  • Aquesta verdura es distingeix per la particular disposició de les seves petites fulles en forma de rams o rosetes.
  • És una planta altament perible, és a dir, ses fa malbé ràpidament.
  • Les flors dels canonges són molt petites i de tons blancs i blaus.
  • Com més grans són les fulles, més amargues.

Com diferenciar els canonges dels créixens?

Siguem sincers; si no has vist molt sovint uns canonges, pot ser que d'entrada els confonguis amb els créixens. Per això, et volem explicar quines són les seves diferències perquè aprenguis a diferenciar totes dues verdures.

Diferències a simple vista:

  • Grandària de les fulles: les fulles dels canonges són més grosses.
  • Forma de les fulles: els canonges tenen una forma una mica ovalada, mentre que els créixens són més rodonets.

Altres diferències:

  • Sabor: com t'hem comentat anteriorment, el sabor dels canonges recorda una mica a la fruita seca, mentre que els créixens tenen un punt picant i amarg, semblant a la mostassa.
  • Família de plantes: els canonges formen part de la família de les valerianàcies, mentre que els créixens són crucíferes.
  • Minerals: els canonges t'aporten, principalment, iode i potassi, mentre que els, créixens ferro i calci.

 

Ara que ja coneixes tots els beneficis dels canonges, com pots cuinar-los i la millor manera de conservar-los, no dubtis a incorporar-los en la teva dieta!


diferencias-persimon-caqui

Quina diferència hi ha entre un persimó i un caqui?

Estem segurs que alguna vegada t'has fet aquesta pregunta i la resposta és més fàcil del que sembla. Ara que estan de temporada, t'expliquem quines són les diferències entre un persimó i un caqui, com te'ls pots menjar i quins són els seus beneficis. Pren nota!

Aprèn a diferenciar un persimó d'un caqui

En primer lloc, has de saber que el persimó és una varietat de caqui. De totes maneres, tenen algunes diferències:

- El moment i punt de recol·lecció: el persimó es recol·lecta sense madurar o semi madur, mentre que el caqui es recol·lecta ben madur.

- Sabor: Fins i tot sent la mateixa fruita, el caqui té un sabor molt dolç, mentre que el persimó és més suau, una mica semblant a un albercoc o un préssec.

- Textura: El persimó és dur i ferm, mentre que el caqui té una textura tova, gelatinosa i fina. És per això que el persimó te’l pots menjar com una poma, tallat o a rodanxes, mentre que el caqui és ideal per a menjar amb cullereta com un kiwi.

 Quins són els beneficis del persimó?

- Gran font de vitamina C: sabies que un persimó t'aporta el 46% de la ingesta diària recomanada de vitamina C? Aquesta vitamina és molt important en el metabolisme, en l'absorció intestinal del ferro i un gran antioxidant.

- Vitamina A: essencial per a la vista i per a la pell.

- Hidrats de carboni: són la font principal d'energia per al teu cos.

- Font de fibra: que t'ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.

En el cas del caqui, aquest té les mateixes propietats que un persimó. No obstant això, l'única diferència és la quantitat de sucre (hidrats de carboni) que és superior en el caqui a causa de la seva dolçor.

Quan és la temporada dels persimons?

Entre mitjans d'octubre i principis de novembre comença la temporada i s'allarga tot l'hivern fins a gener, principis de febrer. Així que aprofita ara que estan de temporada per incorporar aquesta fruita a la teva dieta!

Receptes amb persimó i caqui

Segurament, si penses en receptes amb aquestes fruites se t'ocorreran opcions dolces. De totes maneres, també són una bona opció per a receptes salades.

Receptes dolces amb persimó i caqui

- Flam de persimó: el flam de tota la vida, però amb aquesta fruita.

- Coca de pasta fullada: estén una fulla de pasta fullada, posa-li una mica de crema i per damunt rodanxes de persimó. Afegeix-li ametlla picada i al forn.

- Dins d'un iogurt: la millor opció per als petits de la casa. Talla dauets de petits de persimó i afegeix-los dins del iogurt. Una altra opció és utilitzar un caqui i posar la polpa dins del iogurt; serà com una melmelada i li donarà un gust que estem segurs els encantarà!

Receptes salades amb persimó i caqui

- Una amanida: la teva amanida preferida amb uns trossets de persimó. Una altra opció és una amanida de mozzarella i persimó i una mica d'alfàbrega.

- Gotets de persimó i pernil: pica el persimó, amaneix-ho amb vinagre i posa-ho en un gotet. Afegeix-li uns encenalls de pernil per damunt i serveix-ho fred.

- Milfulls de persimó i llagostins: talla el persimó a rodanxes i pela els llagostins. Pica una mica de ceba morada. Col·loca una rodanxa de persimó, damunt un llagostí i una mica de ceba i així successivament. Amaneix-lo amb oli d'oliva.

Bon profit!


Quins són els beneficis de la poma?

Coneixes el refrany anglès one apple a day, keeps the doctor away? La poma és una fruita amb molts beneficis, t'ajuda a mantenir una bona salut i, a més, pots trobar-ne diferents varietats durant tot l'any al mercat. Així que no tens excusa per no incorporar aquesta fruita en el teu dia a dia. Descobreix les principals propietats, quines vitamines t'aporta, quantes varietats hi ha i quines receptes pots preparar.

Beneficis de la poma

- Rica en vitamina C: imprescindible per al funcionament de l'organisme. La quantitat d'aquesta vitamina varia en funció d'una varietat de poma o una altra.

- Potassi: té un paper important a nivell muscular, ajuda a reduir la pressió arterial i millora la salut cardíaca.

- Fibra: la poma és una fruita rica en fibra que t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal. La fibra la trobem tant a la polpa com en la pell.

- Hidrats de carboni: en forma de fructosa, glucosa i sacarosa.

- Antioxidant: la poma conté diverses substàncies amb una funció antioxidant per a l'organisme.

Ara que ja saps quins són els beneficis de menjar poma, has de saber que per portar una dieta equilibrada es recomana el consum d'un mínim de 3 peces de fruita al dia.

Quantes varietats de pomes hi ha?

Estem segurs que t'ho has preguntat alguna vegada. Així doncs, et direm que existeixen més de 1.000 varietats de poma, encara que no totes es comercialitzen. Entre les més conegudes trobem:

- Delícia o red delicious: de color vermell intens com bé indica el seu nom. Més gran que la resta de pomes, té un sabor una mica àcid.

- Reineta: de color groc, té una forma una mica aixafada. De sabor agredolç.

- Fuji: de color vermell rosat, la poma Fuji és sucosa i cruixent.

- Golden: de color groguenc, una mica àcida encara que quan madura es torna més dolça. De textura cruixent.

- Granny Smith: de color verd i textura molt cruixent.

- Starking: de color vermell i sabor dolç és cosina germana de la red delicious.

- Gala: de color vermell sobre un fons verd, és de textura cruixent i un sabor una mica àcid.

- Royal Gala: de color vermell ataronjat, té una textura cruixent i sucosa.

- Pink Lady: de color rosat, té un sabor dolç i textura dura i cruixent.

Receptes amb poma

Sovint es diu que la poma és una fruita una mica avorrida. No obstant això, nosaltres no hi estem d'acord perquè, a més dels seus nombrosos beneficis, és molt versàtil i es pot menjar a qualsevol hora del dia i en qualsevol lloc, sola o acompanyada amb altres aliments.

Així doncs, més enllà de menjar-te la poma amb un iogurt per esmorzar o a mig matí com a snack o per berenar, a continuació et proposem algunes receptes una mica diferents:

  • Una amanida: però una amanida diferent de veritat; amb quinoa, raïm i pomes. Descobreix com preparar-la!
  • Com a acompanyament per a la carn i el peix: què tal un rellom amb salsa de poma o amb trossets de poma al forn o puré? La poma també pot ser ideal per acompanyar el rap, el lluç o el mero.
  • Un deliciós pastís tatin: t'animes a preparar-la? El Cintet t'explica en aquest vídeo com cuinar-la.

Els 10 tipus de formatges més coneguts

Sabies que existeixen més de 2.000 varietats de formatges a tot el món? Sí, sí, tal com ho llegeixes! Cada formatge té un sabor i una textura única, perquè està elaborat amb una llet concreta, seguint una recepta o procés específic. Perquè sàpigues una mica més sobre formatges, en el següent post t’expliquem quines són les 10 varietats més conegudes del món, les seves propietats, com maridar els diferents formatges i quins són els formatges més curiosos del món. Pren nota!

Els 10 tipus de formatges més coneguts del món

A continuació t'expliquem quins són els formatges més famosos i quin és el seu origen i com s'elaboren.

1- Brie: d'origen francès, és un dels formatges francesos més coneguts. Elaborat amb llet de vaca, el brie ofereix un sabor suau i una textura pastosa. Es deixa envellir unes quatre setmanes.

2- Camembert: un altre dels formatges més francesos més famosos, elaborat amb llet de vaca. Originari de la regió de Normandia té un sabor suau, melós i una mica mantegós.

3- Cheddar: típic d'Anglaterra, s'elabora amb llet de vaca. És un formatge de pasta dura i textura lleugerament trencadissa. El seu sabor pot variar en funció del temps de curació.

4- Edam: característic pel seu color groc, el formatge Edam és originari d'Holanda. Elaborat amb llet de vaca, no és dur ni tou i té un sabor una mica salat.

5- Emmental: un dels formatges suïssos més famosos no solament al país alpí, sinó a tot el món. Elaborat amb llet de vaca és famós pels seus gruixuts forats a l'interior. De sabor dolç i una mica afruitat és un dels formatges més difícils de produir a causa d'un procés d'elaboració molt complex.

6- Gouda: el seu nom fa referència a la ciutat holandesa on va néixer: Gouda. Elaborat a partir de llet de vaca és de color groc i de sabor suau i agradable.

7- Gruyere: el seu nom correspon al poble suís de Gruyere d'on és originari. D'escorça groga té un sabor dolç i una mica afruitat. Elaborat amb llet de vaca.

8- Mozzarella: la reina de les pizzes. La mozzarella és un formatge fresc elaborat a base de llet de búfala, típic d'Itàlia. De sabor molt suau.

9- Parmesà: Un dels formatges italians més reconeguts al voltant del món. Elaborat a partir de llet de vaca, la seva aroma i el seu sabor són inconfusibles. És difícil tallar-lo amb ganivet, perquè té una textura trencadissa.

10- Rocafort: de la població francesa de Rocafort, s'elabora amb llet de vaca. La seva textura fa que es trenqui en trossos petits; de sabor fort i salat.

Aquest top 10 el podríem completar amb molts altres formatges reconeguts com el gorgonzola, el pecorino, el formatge feta, el mascarpone, el Masdam, el Comté, el Stilton o el provolone.

Els formatges nacionals més famosos

El nostre país gaudeix també d'una gran oferta de formatges, que a més són reconeguts a altres parts del planeta. Entre els més famosos destaquen: el Cabrales, la Torta del Casar, la tetilla gallega, el Idiazábal, el formatge de Maó, el Manxec, el Roncal, etc.

"Descobreix en aquest post les propietats del formatge d'ovella"

Què aporta la llet i el formatge?

Com saps, el formatge està elaborat a base de llet, per tant, és un aliment que pertany al grup dels lactis. Els principals beneficis del formatge són els següents:

- Alt contingut en proteïnes d'alt valor biològic

- Gran quantitat de calci: ajuda a la formació dels ossos i les dents.

- Vitamina A, del grup B i vitamina C

Respecte al seu consum, es recomanen entre 1 a 3 lactis al dia.

Com maridar els formatges?

Ara que ja coneixes els formatges més importants i saps quins són els seus beneficis per a la teva salut, t'explicarem quina és la millor manera per maridar els formatges:

- Amb vi: una combinació que mai falla, perquè les possibilitats són infinites. En principi el vi blanc és l'ideal, sigui jove, una mica dolç o semi sec, encara que també és una bona idea amb vi negre.

- Fruita fresca: Sí, com poma, figues, magrana, raïm o kiwi.

- Melmelada: ideal perquè és un contrapunt perfecte per al formatge. Els formatges més forts poden barrejar-se amb melmelades dolces per contrarestar el seu sabor.

Els formatges més curiosos

Ja per a acabar no volem deixar-te d’explicar quins són els formatges més peculiars que existeixen. Te'ls diem a continuació:

- Tête de moine: llet de vaca amb forma de flor. Originari de Suïssa, és peculiar per la seva forta olor i la seva presentació.

- Epoisses: formatge francès amb el títol del formatge que més pudor fa. A causa de la seva olor forta i picant va ser prohibit en els transports públics francesos.

- Stilton al Porto: formatge blau macerat amb vi de Porto. Com es prepara? Doncs una vegada el formatge està llest per consumir es fa un forat a la part superior i s'aboca vi de Porto fins que el formatge l’absorbeix bé. Una altra forma més original d'elaborar-ho és fer el forat i posar del revés l’ampolla de Porto.

- Formatge Pule: Originari de la zona dels Balcans és el formatge més car del món. Està elaborat amb llet de burra d'una raça única a la zona, i és de pasta blanca i sabor suau.

- Formatge Marzu: encara que la seva venda està prohibida a Itàlia, aquest formatge, que és un pecorino sard en la seva fase inicial, es diposita en coves perquè les mosques deixin les seves larves. Està preparat per menjar després de tres mesos.


Per què és bona la fruita seca?

Ametlles, avellanes, nous, nous de macadàmia, nous del Brasil, festucs, anacards, castanyes, pinyons o cacauets. Existeix una llarga llista de fruita seca i, encara que sovint s'han demonitzat pel seu elevat contingut calòric, aquests aliments són molt saludables per a la teva salut. En el següent post t'expliquem els beneficis de la fruita seca, quina és la quantitat recomanada que hauries de menjar i la principal diferència amb la fruita deshidratada.

6 beneficis de la fruita seca

Estem segurs que quan llegeixis totes les propietats beneficioses de la fruita seca, la incorporaràs a la teva dieta si encara no ho has fet. Atent!

1- Alt contingut en proteïnes: la fruita seca és una gran font de proteïna vegetal, especialment les ametlles i les nous que aporten entre 20-25 g de proteïna per a cada 100 g.

2- Greixos saludables: concretament àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats que tenen un paper protector a nivell cardiovascular, per a la diabetis i determinats tipus de càncer.

3- Font de minerals: especialment calci -un grapat de fruita seca aporta entre 28 i 70 mg- i magnesi.

4- Vitamines: font de vitamina E, que és un gran antioxidant, i vitamina del grup B com la vitamina B9.

5- Rica en antioxidants: que ajuden a mantenir les teves cèl·lules joves.

6- Font de fibra: Aproximadament t'aporta entre uns 6 i 7 g de fibra per cada 100 g. La fibra t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal i a cuidar la teva microbiota.

Engreixa la fruita seca?

Es tracta d'una pregunta molt habitual, perquè sovint, la fruita seca es consideren un aliment molt calòric, ja que 100 g aporten entre 550-650 de kcal. De totes maneres, si ens referim a la quantitat diària recomanada que és aproximadament de 35 g, parlem d'unes 160 kcal, per tant, podem afirmar que la fruita seca no engreixa. Així mateix, els greixos que tenen aquests aliments són cardiosaludables i asseguren un envelliment saludable.

Quina és la quantitat de fruita seca que has de consumir?

Com t'hem indicat anteriorment, es recomanen entre 3 i 7 racions, d'uns 35 g, de fruita seca a la setmana i la millor manera de consumir-la és crua o lleugerament torrada, però sense sal.

Qualsevol hora del dia és bona per a menjar aquest aliment tan saludable, però si ens hem de decantar és ideal per menjar amb un iogurt al matí, un grapat a mig matí o per berenar. Això no vol dir que no en puguis menjar durant el dinar o el sopar en una amanida o amb un carpaccio de carbassó o picada damunt d'un peix al forn. T'animes a preparar alguna d'aquestes receptes?

Quina és la diferència entre fruita seca i fruita deshidratada?

La fruita deshidratada és aquella fruita fresca, ja siguin pomes, figues, plàtans, cocos, prunes, etc. que ha estat sotmesa a un procés de deshidratació o, cosa que és el mateix, s'ha reduït el seu contingut en aigua. En canvi, la fruita seca és el fruit d’un arbre i no ha passat per cap procés de transformació.

 


5 beneficis del bròcoli que has de conèixer

El bròcoli és una verdura de la família de les brassicàcies o crucíferes amb nombrosos beneficis per a la salut. Format per diferents caps florals de color verd fosc units a una gruixuda tija carnosa, la millor temporada per collir-lo i consumir-lo és durant l'hivern i la primavera. En el següent post t'expliquem quines són les propietats principals, alguns trucs anti malbaratament i què pots cuinar amb aquesta verdura.

Beneficis nutricionals del bròcoli

  • Font de fibra: aquesta verdura conté una elevada quantitat de fibra, la qual cosa t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal i a millorar les teves digestions.
  • Vitamina C: el bròcoli és una de les verdures amb més vitamina C, fins al punt que una ració (200 g) aporta més del doble de la ingesta recomanada que són 75 mg/dia per adult.
  • Vitamines del grup B: t'ajuden al bon funcionament del sistema nerviós.
  • Font de potassi: contribueix al funcionament normal del sistema nerviós i dels músculs.
  • Font de ferro i seleni: ajuda al desenvolupament de l'organisme i transporta l'oxigen dels pulmons als teixits i el seleni contribueix en l'acció antioxidant que tenen aquestes verdures.
  • Antioxidant: el bròcoli conté vàries substàncies, entre elles el sulforafà, que ajuden a prevenir determinades malalties cardiovasculars i determinats tipus de càncer.

Per què fa mala olor el bròcoli?

Estem segurs que alguna vegada ho has notat: durant la seva cocció, el bròcoli desprèn una olor forta i, sovint, una mica desagradable. Et sona? Això passa per culpa del sofre, un mineral present en aquesta verdura i en la majoria de les crucíferes. Encara que la seva olor et pugui semblar ofensiva, el sofre és molt beneficiós per al teu fetge, perquè ajuda a la seva depuració, i es recomana en cas de patir dolors articulars.

Aprofita-ho tot del bròcoli

Sabies que la tija del bròcoli és totalment comestible i, a més, té beneficis per a la teva salut? Si ets dels que ho tira, és hora d'abandonar aquesta pràctica. Pots coure-ho i menjar-t'ho a trossets juntament amb la resta del bròcoli. Una altra opció és tallar-ho a tires i saltar-ho a la paella i, posteriorment, afegir-ho en una amanida o amb una mica de pasta. I és que aquesta part conté una gran quantitat de calci i nutrients que no has de desaprofitar!

Cru o cuinat?

El bròcoli és una verdura molt versàtil, es pot consumir tant crua com cuinada al vapor o bullida. Si bé és cert que la forma més habitual és aquesta segona, si ho rentes bé pots degustar-ho cru en una amanida amb fruita seca o amb una mica de poma i una vinagreta. En el cas que el vulguis bullir has de saber el següent:

Quant temps cal coure’l?

El bròcoli és una verdura de cocció ràpida. Si ho cous entre 3-4 minuts estarà llest, mentre que si ho fas el vapor necessitaràs entre 7-10 minuts. Vigila, perquè si et passes del temps recomanat, aquesta verdura pot perdre part dels seus nutrients.

Anima't a incorporar el bròcoli en el teu dia a dia!


De l’origen al plat: 5 iniciatives per no malbaratar els aliments

Ada Parellada, xef del restaurant Semproniana

 

Un de cada tres aliments que es produeixen, a nivell mundial, es llencen. Així, ras i curt. Les causes són molt diverses i diferents a cada baula de la cadena alimentària, però la conseqüència és comú: un sistema alimentari desajustat provoca crisi climàtica, així de contundent.

És responsabilitat dels governs, de l’administració, de les entitats competents, legislar, normativitzar, afavorir o penalitzar, amb polítiques competents, la pràctica dels agents alimentaris. Sí, són els gestors de la comunitat els qui han de vetllar perquè es revalorin els aliments, però sovint ens menystenim.... menystenim el poder que el consumidor té per canviar el model alimentari. És tan senzill com que si el consumidor prioritza el producte de proximitat, es deixaran d’importar aliments de l’altra punta del món; si el consumidor exigeix més producte a granel, es deixaran d’envasar innecessàriament molts productes; si el consumidor redueix el consum de carn vermella, es qüestionarà la ramaderia intensiva, i un llarg etcètera. Els consumidors ens hem de creure que podem canviar el món.

I la societat s’organitza, proposa i treballa. En aquest article presentem un recull d’iniciatives, que actualment estan al nostre abast, sorgides de col·lectius diversos que lluiten contra el malbaratament alimentari. Us les presentem perquè volem fer més visible un problema que ens afecta a tots, tant a nivell mediambiental com social i ètic (amb la meitat del que llencem podríem resoldre la fam crònica al món), però també us les presentem perquè ens omplen d’optimisme: amb aquesta gent només podem anar a millor!

  1. Restaurant Semproniana – Gastrorecup

Un sopar-denúncia contra el malbaratament alimentari. Així es com es defineix el Gastrorecup, la cita anual que organitza la xef Ada Parellada al seu restaurant i que enguany estava emmarcada dins de la Setmana per l’Alimentació Sostenible de Barcelona. Aquest sopar aglutina el malbaratament de gairebé totes les baules de la cadena alimentària i les transforma en plats deliciosos, saborosos i nutritius.

Però no és un sopar convencional: ja que no es pot triar allò que es llença, en el sopar no es pot triar el que es menja. I en aquesta edició passada, celebrada l’octubre del 2021 a més, es va afegir una novetat, hi va haver persones a les que no se’ls va servir sopar, ja que aleatòriament els va tocar posar-se en la pell dels més vulnerables, els que no poden accedir a una alimentació digna i justa.

 

  1. Espigoladors: Al camp

L’objectiu d’Espigoladors és fomentar  la recol·lecció excedents d’aliments directament del camp. És una estratègia per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, facilitar l’accés a una alimentació adequada per a tota la població i impulsar la transformació social. El malbaratament al camp es dona per diverses raons:

  • Sobreproducció
  • Aliments de fora de les nostres fronteres desplacen la nostra producció.
  • Sovint es deixa al camp perquè no surt a compte collir-ho.

 

  1. Mercabarna: Distribució majorista

Cada any es comercialitzen a Mercabarna dos milions de tones d’aliments. D’aquests productes es malbaraten 9 milions de quilos (el 0,5%)

El mercat majorista ha fet un pas més contra la pèrdua d’aliments i ha construït un centre d’aprofitament d’aliments que amb ell doble d’espai que el punt verd anterior.

El nou equipament, de 900m2 té una situació estratègica i unes instal·lacions específiques per augmentar la recuperació i donació d’aliments.

 

  1. Ametller Origen. Distribució minorista

La distribució minorista pateix el malbaratament per diverses raons, ja sigui perquè es trenquen envasos a causa de l’exposició i autoservei dels productes, poc espai de refrigeració, errors en les comandes, o proximitat a les dates de caducitat.

Ametller Origen és un clar exemple en aquest sector, que posa remei a aquesta problemàtica. Determinades botigues de la companyia disposen d’una nevera 0% malbaratament, on s’ofereixen productes amb data de caducitat curta a un preu més econòmic. Tanmateix, Ametller Origen col·labora amb diferents entitats socials donant productes frescos amb data de caducitat curta també.

 

  1. Too Good To Go

Aquesta empresa posa en contacte la distribució minorista i el consumidor. Amb molta facilitat, una persona pot adquirir a baix preu els excedents de productes o d’altres propers a  la seva data de caducitat en la seva aplicació. És una molt bona manera de combatre els efectes del malbaratament i ajudar en la seva redistribució.