Les faves i els pèsols, els llegums més desconeguts

L’arribada del bon temps és sinònim de noves fruites i verdures de temporada i, també llegums, com les faves i els pèsols. I és que tot i que sovint es confonen amb verdures, perquè es consumeixen frescos, les faves i els pèsols formen part de la família de les lleguminoses (com les llenties, els cigrons o les mongetes blanques) i presenten un gran valor nutricional, tenen moltes propietats saludables i són un dels aliments més complets i bàsics d’una dieta saludable. A més a més, són molt saborosos i una autèntica delícia pel paladar ara que es troben en el seu punt òptim.

Principals propietats de les faves i els pèsols

Font de proteïna: aporten una quantitat rellevant de proteïnes d’origen vegetal, especialment els pèsols que tenen les mateixes proteïnes que un ou (7 g per 100 g).

Fibra: Ambdós llegums contenen una elevada quantitat de fibra, que t’ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.

Vitamina C: els pèsols són el llegum més ric amb aquesta vitamina que protegeix les cèl·lules contra l’envelliment. Per poder aprofitar al màxim la vitamina C s’han de triar opcions de cocció curtes i amb poca aigua.

Vitamines del grup B: (exceptuant B12) indispensables per al bon funcionament del metabolisme i l’assimilació de nutrients.

Font de minerals: Contenen minerals essencials com el ferro, essencial per al transport d’oxigen a la sang, potassi, que contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i dels músculs i magnesi, que ajuda en la formació dels ossos i el bon funcionament del cor.

Contingut baix de greix: contenen molt poc greix, tot i que es caracteritza per ser poliinsaturat.

Com i quan menjar aquests llegums

Les faves i els pèsols són ideals per cuinar bullits, saltats, escaldats, estofats o crus dins d’una amanida i pots involucrar els més petits de la casa perquè t’ajudin a desgranar-los. Has de saber que es recomana el consum de llegums de 3 a 4 cops a la setmana, com a mínim, i que siguin la principal font de proteïna. Així doncs, en l’àpat en què mengis llegums, pot ser per dinar o sopar, els pots combinar amb cereals i altres vegetals, i no és necessari posar-hi aliments d’origen animal.

Troba els pèsols i les faves més frescos a Ametller Origen


Els 10 tipus de formatges més coneguts

Sabies que existeixen més de 2.000 varietats de formatges a tot el món? Sí, sí, tal com ho llegeixes! Cada formatge té un sabor i una textura única, perquè està elaborat amb una llet concreta, seguint una recepta o procés específic. Perquè sàpigues una mica més sobre formatges, en el següent post t’expliquem quines són les 10 varietats més conegudes del món, les seves propietats, com maridar els diferents formatges i quins són els formatges més curiosos del món. Pren nota!

Els 10 tipus de formatges més coneguts del món

A continuació t'expliquem quins són els formatges més famosos i quin és el seu origen i com s'elaboren.

1- Brie: d'origen francès, és un dels formatges francesos més coneguts. Elaborat amb llet de vaca, el brie ofereix un sabor suau i una textura pastosa. Es deixa envellir unes quatre setmanes.

2- Camembert: un altre dels formatges més francesos més famosos, elaborat amb llet de vaca. Originari de la regió de Normandia té un sabor suau, melós i una mica mantegós.

3- Cheddar: típic d'Anglaterra, s'elabora amb llet de vaca. És un formatge de pasta dura i textura lleugerament trencadissa. El seu sabor pot variar en funció del temps de curació.

4- Edam: característic pel seu color groc, el formatge Edam és originari d'Holanda. Elaborat amb llet de vaca, no és dur ni tou i té un sabor una mica salat.

5- Emmental: un dels formatges suïssos més famosos no solament al país alpí, sinó a tot el món. Elaborat amb llet de vaca és famós pels seus gruixuts forats a l'interior. De sabor dolç i una mica afruitat és un dels formatges més difícils de produir a causa d'un procés d'elaboració molt complex.

6- Gouda: el seu nom fa referència a la ciutat holandesa on va néixer: Gouda. Elaborat a partir de llet de vaca és de color groc i de sabor suau i agradable.

7- Gruyere: el seu nom correspon al poble suís de Gruyere d'on és originari. D'escorça groga té un sabor dolç i una mica afruitat. Elaborat amb llet de vaca.

8- Mozzarella: la reina de les pizzes. La mozzarella és un formatge fresc elaborat a base de llet de búfala, típic d'Itàlia. De sabor molt suau.

9- Parmesà: Un dels formatges italians més reconeguts al voltant del món. Elaborat a partir de llet de vaca, la seva aroma i el seu sabor són inconfusibles. És difícil tallar-lo amb ganivet, perquè té una textura trencadissa.

10- Rocafort: de la població francesa de Rocafort, s'elabora amb llet de vaca. La seva textura fa que es trenqui en trossos petits; de sabor fort i salat.

Aquest top 10 el podríem completar amb molts altres formatges reconeguts com el gorgonzola, el pecorino, el formatge feta, el mascarpone, el Masdam, el Comté, el Stilton o el provolone.

Els formatges nacionals més famosos

El nostre país gaudeix també d'una gran oferta de formatges, que a més són reconeguts a altres parts del planeta. Entre els més famosos destaquen: el Cabrales, la Torta del Casar, la tetilla gallega, el Idiazábal, el formatge de Maó, el Manxec, el Roncal, etc.

"Descobreix en aquest post les propietats del formatge d'ovella"

Què aporta la llet i el formatge?

Com saps, el formatge està elaborat a base de llet, per tant, és un aliment que pertany al grup dels lactis. Els principals beneficis del formatge són els següents:

- Alt contingut en proteïnes d'alt valor biològic

- Gran quantitat de calci: ajuda a la formació dels ossos i les dents.

- Vitamina A, del grup B i vitamina C

Respecte al seu consum, es recomanen entre 1 a 3 lactis al dia.

Com maridar els formatges?

Ara que ja coneixes els formatges més importants i saps quins són els seus beneficis per a la teva salut, t'explicarem quina és la millor manera per maridar els formatges:

- Amb vi: una combinació que mai falla, perquè les possibilitats són infinites. En principi el vi blanc és l'ideal, sigui jove, una mica dolç o semi sec, encara que també és una bona idea amb vi negre.

- Fruita fresca: Sí, com poma, figues, magrana, raïm o kiwi.

- Melmelada: ideal perquè és un contrapunt perfecte per al formatge. Els formatges més forts poden barrejar-se amb melmelades dolces per contrarestar el seu sabor.

Els formatges més curiosos

Ja per a acabar no volem deixar-te d’explicar quins són els formatges més peculiars que existeixen. Te'ls diem a continuació:

- Tête de moine: llet de vaca amb forma de flor. Originari de Suïssa, és peculiar per la seva forta olor i la seva presentació.

- Epoisses: formatge francès amb el títol del formatge que més pudor fa. A causa de la seva olor forta i picant va ser prohibit en els transports públics francesos.

- Stilton al Porto: formatge blau macerat amb vi de Porto. Com es prepara? Doncs una vegada el formatge està llest per consumir es fa un forat a la part superior i s'aboca vi de Porto fins que el formatge l’absorbeix bé. Una altra forma més original d'elaborar-ho és fer el forat i posar del revés l’ampolla de Porto.

- Formatge Pule: Originari de la zona dels Balcans és el formatge més car del món. Està elaborat amb llet de burra d'una raça única a la zona, i és de pasta blanca i sabor suau.

- Formatge Marzu: encara que la seva venda està prohibida a Itàlia, aquest formatge, que és un pecorino sard en la seva fase inicial, es diposita en coves perquè les mosques deixin les seves larves. Està preparat per menjar després de tres mesos.


miel

Per què la mel se solidifica?

La mel és un dels edulcorants naturals més antics que existeixen i al llarg dels segles s'ha utilitzat per a cuinar, i en l'antiga Grècia els metges també les receptaven com a medicina per les seves propietats. En el següent post t'expliquem com triar una bona mel, perquè a vegades se solidifica, quins tipus existeixen, els seus principals beneficis i quin ús li pots donar a la cuina. Pren nota!

 Per què la mel se solidifica?

Estem segurs que alguna vegada t'ha passat; obres l'armari del rebost, agafes el pot de mel i està solidificada. Per què passa això? Es tracta d’un procés que es coneix com a cristal·lització i això passa perquè la quantitat de sucre, aproximadament un 70%, respecte a la d'aigua, un 30%, és molt superior. Has de saber que el fet que la mel se solidifiqui no és dolent, sinó al contrari, perquè és un procés natural i ens demostra que la mel no ha estat escalfada, ni alterada per a la seva venda.

 Beneficis i propietats de la mel

A continuació t'expliquem quins nutrients t'aporta la mel:

- Font de vitamines B1, B2 i B6.

- Conté minerals com el zinc, el potassi, sodi i el fòsfor.

- Font de fructosa: es tracta del sucre que contenen les fruites i verdures i és el més dolç.

És important que sàpigues que la composició nutricional de la mel pot variar en funció de la flor d'origen, la zona o el clima, per exemple.

Quanta quantitat de mel es recomana prendre al dia?

El consum recomanat és d'una o dues culleradetes de mel al dia, perquè com hem comentat conté força fructosa i, per tant, tampoc podem abusar-ne.

 Quants tipus de mel existeixen?

En general, podem dividir entre la mel de flors, és a dir, aquella que s'obté del nèctar de les flors, i la mel de melat, que s'obté de les fulles o els brots. Dins del primer grup podem classificar entre les monoflorals, obtingudes d'una única flor, o la mel de flors o de mil flors, obtinguda a partir de més d'una flor.

Mels florals 

  • De lavanda
  • De taronger
  • De romaní
  • De til·ler
  • De farigola
  • D’eucaliptus

En funció de l’origen de la flor cada tipus de mel tindrà un sabor més suau o més fort i també variarà el color 

Mels de melat

  • D’avet
  • D’avet vermell
  • De fulla

Com utilitzar la mel d’abella a la cuina?

A continuació et donem algunes idees perquè puguis incorporar la mel en el teu dia a dia.

  • En el iogurt: una alternativa al sucre refinat. Posa una culleradeta de mel i ja veuràs que bo està.
  • En infusions: si li vols donar un punt dolç a les teves infusions, afegeix-hi una miqueta de mel.
  • A la granola: ja t'has sumat a l’esmorzar de moda? Afegeix-hi una mica de mel al final i dona-li un toc diferent.
  • En una vinagreta: la mel és ideal per amanir els teus plats. Barreja en un gotet oli, una mica de mel i mostassa. Sacseja'l i afegeix-ho a la teva amanida.
  • Per a plats de carn i peix com aquest cabrit amb mel, llimona i tubercles o un salmó a la mel.

Anima't a incorporar la mel en tu dia a dia i beneficia't de totes les seves propietats. En Ametller Origen podràs trobar una gran selecció de mels. Amb quina et quedes?

 


cebolleta

Què es menja de la ceba tendra?

De forma allargada i poc gruixuda, la ceba tendra és una de les verdures més antigues que existeixen. Encara que s'assembla a la ceba i et pot recordar als calçots o al porro, la ceba tendra és una hortalissa amb personalitat pròpia; un sabor dolç i delicat, font de nutrients i versatilitat a la cuina.

Què s’aprofita de la ceba tendra?

Tot! Però anem a pams: la ceba tendra està formada per la part inferior blanca, semblant a una ceba, i la part superior amb les fulles verdes. La tendència és aprofitar la part blanca, ja sigui per consumir en cru en una amanida o macerada en vinagre, per exemple, o com a base d'un sofregit o en un brou. En canvi, sovint tendim a tirar les fulles, quan són una font de nutrients, com per exemple magnesi, i ens poden servir per a preparar deliciosos plats. T'ho expliquem a continuació!

Les fulles verdes de la ceba tendra si estan fresques són molt tendres i les pots utilitzar per incorporar en sofregits, picadetes a les teves salses, en un revoltim d'ou, crues dins d'una amanida o en un brou o sopa. Aquesta part de la ceba tendra és famosa per utilitzar-se en una de les receptes més conegudes de la cuina japonesa: la sopa de miso. No t'has fixat que aquest brou sempre incorpora petites rodanxes de ceba tendra? En el cas que les fulles verdes siguin una mica més gruixudes, et recomanem que les consumeixis cuites, perquè crues poden resultar una mica fibroses. En una sopa, un brou o saltades amb una mica d'all estan delicioses.

Ara que ja saps que pots aprofitar totes les parts de la ceba tendra, t'animem a incorporar-la en els teus plats, alhora que ajudes a reduir el malbaratament alimentari!

Quina diferència hi ha entre la ceba tendra i una ceba?

  • Creixement de la planta: la ceba tendra mai forma bulbs, mentre que la ceba sí.
  • Grandària: la ceba tendra és allargada i de poc gruix, en comparació amb la ceba que és molt més gran.
  • Sabor: la ceba tendra és més suau i pot tenir un punt dolç, mentre que el sabor de la ceba és forta i pot arribar a ser picant.
  • Emmagatzematge: la ceba tendra has de guardar-la al frigorífic, en canvi la ceba no fa falta que l'emmagatzemis a la nevera, però sí en un lloc sec i ventilat, i sempre sense rentar.

Quines vitamines té la ceba tendra?

La ceba tendra destaca per la seva aportació de vitamina C: perquè et facis una idea, una ració de ceba tendra cobreix el 48% de la ingesta recomanada per a un home i una dona amb una pràctica moderada d'activitat física. Aquesta vitamina t'ajuda en la protecció de les cèl·lules, és un potent antioxidant i t'ajuda en l'absorció del ferro.

Altres beneficis d’aquesta verdura

Així mateix, la ceba tendra és rica en fibra, que t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal i evita el restrenyiment, així com rica en minerals com el potassi, ferro i iode, essencials per al teu organisme.

Per què plorem quan pelem una ceba tendra?

Estem segurs que t'has fet aquesta pregunta més d'una vegada. Has de saber que la ceba tendra, igual que altres vegetals de la mateixa família com la ceba, el porro o l’escalunya, contenen uns compostos sulfurosos  (amb sofre) que s'alliberen quan la tallem. Aquests compostos arriben als ulls i produeixen picor i el nostre cos reacciona amb les llàgrimes per protegir els ulls. Curiós, oi?

Així mateix, el sofre també és el responsable del sabor i l’olor característica d'aquesta hortalissa.

A  Ametller Origen podràs trobar les millors cebes i cebes tendres per a donar-li un toc extra de sabor als teus plats.

 


col kale

Col kale o col arrissada, la crucífera més popular

Estem segurs que has sentit a parlar de la col kale, una verdura que s'ha posat de moda en els últims anys i que té moltíssimes propietats beneficioses per a la salut. En el següent post t'expliquem tot el que has de saber sobre la col kale i com la pots cuinar. Pren-ne nota!

Quin tipus de verdura és la col kale?

Com bé indica el seu nom, la col kale és un tipus de col, també coneguda com a col arrissada, de la família de les crucíferes. Les seves característiques són:

  • Fulles molt arrissades: d'aquí el seu nom
  • Color verd intens i brillant
  • Sabor una mica amarg, però agradable. Estem segurs que t'encantarà!
  • Textura a la boca: rugosa i una mica dura

Quines són les propietats de la col kale?

  • Gran font de fibra: la col kale és una de les verdures amb més fibra, que t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal i cuida la teva microbiota.
  • Elevat contingut de calci i ferro: que té una funció estructural i ajuda a mantenir sans els teus ossos i dents. En el cas del ferro t'ajuda al creixement i desenvolupament de l'organisme.
  • Vitamines: especialment A, que t'ajuda a cuidar la vista i la pell, C, que actua com a antioxidant, i K que té un paper fonamental en la coagulació sanguínia.

Per què és tan famosa aquesta col?

Sens dubte la col arrissada és una de les reines de la cuina. Però, a què es deu la seva bona fama? Doncs bé, es tracta d'una verdura que s'ha incorporat en el nostre dia a dia des de fa uns 3-4 anys, i que s'ha demostrat que, com t'hem explicat anteriorment, té múltiples beneficis per a la salut. La combinació d'aquests dos factors fa que sigui una de les crucíferes més desitjades.

4 maneres de cuinar la col kale

  1. Crua: pots afegir-la a les amanides i aprofitar així al màxim els seus nutrients.
  2. Al forn: t'atreveixes a preparar unes xips de col kale? Talla les fulles de la col a trossets, posa-les en una safata de forn, tira'ls-hi una mica d'oli i pebre per damunt i fica-les al forn uns 8-10 minuts.
  3. Bullida o al vapor: uns 10 minuts de cocció. És important no passar-se, perquè la col podria perdre els seus nutrients. En el cas que la vulguis preparar al vapor, el temps de cocció és de 5 a 10 min.
  4. En un deliciós suc o batut: súper nutritiu, per a primera hora del matí o per berenar.

Quina és la millor manera perquè els més petits mengin col kale?

A vegades és difícil que els nens i nenes provin nous aliments. De totes maneres, és molt important inculcar-los, des de ben petits, la importància de menjar de tot, especialment fruita, hortalisses i verdures variades i de temporada.

En el cas de la col arrissada és una verdura atractiva a la vista i al tacte, així que això ens pot ajudar a presentar la col kale com una bona aliada a la cuina. Entre les millors receptes per als més petits de la casa, aquestes són algunes idees:

  • Xips: segueix les indicacions que t’hem explicat anteriorment per preparar-les. Pots utilitzar les xips per acompanyar un plat de carn o de peix.
  • Truita: una altra opció és una truita a la francesa, amb col kale prèviament saltada amb una mica d'all. Una recepta senzilla i saludable amb aquesta verdura.
  • Unes croquetes: sí, sí, ho has llegit bé. En comptes de croquetes de pollastre o pernil, emplena-les de verduretes saltades entre les quals incloguis la col kale. Què et sembla la idea?

Pots trobar la millor col kale i altres crucíferes a les nostres botigues Ametlles Origen. Gaudeix d’aquesta verdura i prepara receptes delicioses!


Per què és tan saludable l'oli d'oliva?

Segur que més d'una vegada has sentit que l'oli d'oliva és molt beneficiós per a la teva salut. Doncs bé, que sàpigues que és totalment cert, i és que l'oli d'oliva, especialment el verge extra, és un dels pilars de la dieta mediterrània i destaca per les seves propietats saludables.

Quins són els principals nutrients de l'oli d'oliva?

  • Conté greixos saludables: especialment greixos mono insaturats (àcid oleic) que et protegeixen el cor i t'ajuden a fer la digestió i a prevenir determinades malalties com la diabetis tipus 2 o alguns càncers.
  • Ric en vitamines E i K: la vitamina E t'aporta propietats antioxidants, mentre que la vitamina K t'ajuda a cuidar els teus ossos.
  • Conté polifenols: es tracta d'uns compostos que tenen una gran capacitat antioxidant.

Tipus d'oli d'oliva 

Podem diferenciar tres tipus d'oli d'oliva:

- Oli d'oliva verge extra: s'obté de les olives i, únicament, s'aconsegueix mitjançant procediments mecànics. És l'oli de més qualitat amb unes propietats sensorials (aroma i sabor) excepcionals i sense defectes, i amb totes les vitamines i substàncies antioxidants de les olives.

- Oli d'oliva verge: igual que l'anterior, s'obté de les olives i, únicament, mitjançant processos mecànics. Així mateix, també conserva totes les vitamines i substàncies antioxidants de les olives, però sensorialment és menys excepcional que l'oli d'oliva verge extra.

- Oli d'oliva: es tracta d'una barreja d'olis d'oliva refinats i olis d'oliva verges. Conté menys vitamines i substàncies antioxidants que en els dos casos anteriors, perquè es perden durant els tractaments de refinació.

Quin oli utilitzo per cuinar?

Es tracta d'una pregunta recurrent, així que intentarem aclarir-la. És molt important que per gaudir de tots els beneficis de l'oli d'oliva l'utilitzis correctament. Això vol dir que, per exemple, els olis amb greixos mono insaturats –verge extra, verge i oliva- resisteixen molt millor a les temperatures, a diferència de l'oli de gira-sol que s'oxida ràpidament i agafa un gust ranci. Per aquest motiu, quan cuinis has d'utilitzar oli d'oliva verge. Per a amanir també et recomanem l'oli d'oliva verge.

 Puc guardar l'oli que he utilitzat per cuinar? 

D'entrada et direm que sí, però abans has d'assegurar-te que l'oli no s'ha cremat. En el cas que no ho estigui, pots filtrar-lo per eliminar les partícules que queden després de fregir i guardar-lo en un lloc fresc, sec i protegit de la llum, i el podràs reutilitzar entre tres i quatre vegades.

El color i el sabor de l'oli d'oliva 

T'has preguntat alguna vegada de què depèn que un oli sigui groc pàl·lid o verd intens? Doncs bé, el color ve definit per la mena d'oliva que s'ha utilitzat (arbequina, picual, blanqueta, etc.), el grau de maduresa d'aquesta i les condicions climàtiques i del sòl. De la mateixa manera, el sabor de l'oli també depèn d'aquests factors i si alguna vegada l'has notat picant o una mica amarg, no t'espantis, aquest sabor indica que té una elevada concentració d'antioxidants i que és de gran qualitat.

Ara que coneixes tots els seus beneficis i propietats, incorpora, sempre que puguis, l'oli d'oliva en els teus menjars: amanides, pasta, receptes al vapor, a la planxa o bullits. La recomanació és d'entre 4 i 6 racions d'oli d'oliva al dia (es considera una ració una cullera sopera o uns 10 ml).


Per què l’escarola és amarga?

L'escarola és, sovint, una verdura amb mala fama, a causa del seu sabor amarg. De totes maneres, aquesta verdura de temporada - a l'hivern és quan ofereix la seva major esplendor i qualitat- és molt beneficiosa per a la teva salut. A continuació t'expliquem per què és tan amarga i com pots reduir una mica aquest sabor, així com quines són les principals propietats de l'escarola, les receptes que pots preparar i les diferències amb l'enciam. Som-hi!

Per què són amargues les fulles de l’escarola?

La ‘culpable’ de l'amargor de l'escarola arrissada i l'escarola llisa és la intibina, un compost que trobem, principalment, a les fulles d'aquesta verdura. De totes maneres, i abans que li agafis mania, et direm que la intibina estimula la gana, afavoreix la digestió i augmenta l'activitat de la vesícula biliar. Així que podem afirmar que es tracta del sabor amarg més saludable que pots provar.

Com treure l’amargor de l’escarola?

D'entrada has de saber que no podràs eliminar al 100% el sabor amarg de l'escarola. De totes maneres, existeixen alguns trucs per reduir el seu sabor.

  1. Agafa un cassó amb aigua una mica calenta, que no bulli, i submergeix les fulles de l'escarola. Deixa-les durant 2 – 3 minuts i passa-les a un altre bol amb aigua freda uns 5 minuts. Prova-les ara a veure que tal!
  2. Un altre truc casolà és submergir amb llet natural les fulles de l'escarola durant, aproximadament, uns 30 minuts. Passat aquest temps, renta-les bé amb aigua i escorre-les bé. Veuràs com millora el seu sabor!

Les propietats de l'escarola

  •  Elevat contingut en aigua: l'escarola arrissada i la llisa, com la majoria de les verdures, tenen una baixa aportació energètica i quasi no aporten calories.
  • Elevada quantitat de vitamina B: l'escarola és la verdura amb més vitamina B. Cobreix el 43% de la quantitat recomanada d'aquesta vitamina per a homes i dones.
  • Vitamina C: imprescindible per al bon funcionament de l'organisme.
  • Font de potassi: aquest mineral contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i els músculs.

Quina part de l'escarola es menja?

En principi tota l'escarola és comestible, si bé és cert que el més apreciat són les seves fulles, perquè és la part més tendra i saborosa de tota la verdura. Sovint, el tronc es llença, però si el talles petitó i el rentes bé, és la part on pots trobar terra, te’l pots menjar tranquil·lament. Anima't a incorporar-lo en els teus plats barrejat amb les fulles i gaudeix d'aquesta verdura!

Les millors receptes amb aquesta verdura

De la mateixa manera que els canonges, l'escarola s'acostuma a menjar crua. I si hi ha alguna cosa que caracteritza aquesta hortalissa de temporada és que es tracta de la reina de les amanides d'hivern. Aquesta verdura és ideal per menjar combinada amb altres hortalisses, també amb fruites, com per exemple la magrana o la pera. Aquestes són algunes idees d'amanides, però el millor és que deixis volar la teva imaginació:

Amanida d'escarola

De totes maneres, la recepta reina amb escarola no pot ser una altra que el conegut xató amb amanida d'escarola. Aquest plat català consisteix en una amanida d'escarola, anxoves, bacallà, tonyina i olives negres amanit amb la famosa salsa xató, elaborada a base d'ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli i sal i la nyora com a ingredient característic.

Sabies que: curiositats d'aquesta verdura

  • Els primers a consumir aquesta verdura van ser els egipcis i posteriorment els grecs i els romans.
  • Inicialment, tenia un ús medicinal més que culinari. Amb els anys es va incorporar a les cuines de les cases.
  • L'escarola és una planta de la família de les compostes, varietat de l'endívia.
  • La flor d'aquesta verdura de color lila.
  • Per a conservar-la és recomanable guardar-la sense rentar.

Diferències entre l'escarola i l'enciam

Ets dels que pensa que l'escarola i l'enciam són la mateixa verdura? Encara que s'assemblin i les seves propietats nutricionals siguin bastant similars, no són el mateix. A continuació t'expliquem les principals diferències entre totes dues verdures.

  • Sabor: com t'hem comentat anteriorment, l'escarola té un sabor amarg, mentre que l'enciam és de sabor suau.
  • Forma: les fulles de l'escarola, especialment l'escarola arrissada, són estretes i retorçades amb vores molt dentades. En el cas de l'enciam, la forma variarà en funció de la varietat.
  • Color: l'escarola és de color verd suau tirant a groc, mentre que l'enciam és verd, verd fosc, violeta, depenent de la varietat.
  • Temporada: l'escarola és una verdura típica d'hivern, gràcies a la seva resistència a les baixes temperatures, mentre que l'enciam el podem trobar tot l'any.

L’escarola més fresca la pots trobar a les botigues d’Ametller Origen.

Gaudeix-la!


5 maneres diferents de menjar canonges

Sabies que les fulles dels canonges són més tendres i saboroses quan més petites són? Aquesta verdura de color verd, fulles arrodonides i amb un sabor que recorda lleugerament a la nou o a les avellanes és ideal per a les amanides. A continuació t'expliquem per què has d'incorporar canonges en els teus plats, algunes curiositats i cinc receptes amb aquesta verdura.

Com cuinar els canonges?

Aquesta verdura sol utilitzar-se sempre en cru i s'afegeix al plat just abans de servir o fins i tot després d'amanir-lo. La raó és que la calor i alguns condiments forts com el vinagre o, fins i tot, el mateix oli, deterioren els canonges, fent que es tornin més foscos i que això arruïni la seva textura.

És per això que els canonges són ideals per a:

  1. Menjar en amanides, sols o barrejats amb ruca, enciam o espinacs. És l'opció més popular i fàcil per incorporar aquesta verdura a la teva dieta.
  2. Una altra opció diferent i innovadora és afegir-los damunt d'una pizza una vegada fora del forn. De la mateixa manera que fas amb la ruca, però aquesta vegada amb canonges.
  3. Preparar un pesto de canonges, substituint l'alfàbrega per aquesta verdura.
  4. Una deliciosa truita: ja sabem que el millor és menjar-los crus, però et proposem una opció a la qual no podràs resistir-te; prepara una truita a la francesa de tota la vida, però aquesta vegada tira-li uns canonges, prèviament saltats. Estem segurs que el resultat t'encantarà!
  5. Una súper quiche de canonges, xampinyons i ceba tendra. La quiche de sempre de verdures i formatge, però ara amb canonges també.

Finalment, has de saber que aquesta verdura és la reina dels acompanyaments. Sempre et quedarà genial per a acompanyar un peix, una carn o un pastís salat. T'atreveixes?

Quines propietats tenen els canonges?

  • Elevada quantitat de betacarotens: tenen un paper molt important en la protecció de les cèl·lules davant l'envelliment, gràcies al seu poder antioxidant i ajuden a mantenir una bona vista, a més de l'aspecte del cabell i les ungles. Si no ho sabies, els betacarotens són un pigment que dona a les verdures i hortalisses un color taronja (carbassa, pastanaga, pebrot, moniato), però que en el cas dels canonges queda emmascarat pel color verd de la clorofil·la, com passa amb les bledes o els espinacs. Curiós, veritat?
  • Molta vitamina C: 100 g de canonges equivalen al 58% de la ingesta diària recomanada per a un home i una dona adulta.
  • Iode: important en la formació de les hormones. Els canonges cobreixen una quarta part del iode necessari en un adult.
  • Potassi: ajuda a reduir la pressió arterial, millora la salut cardíaca i té un paper important a nivell muscular. A més, depura la sang de possibles toxines.

Quin és l'origen d'aquesta verdura?

Segons s’explica, la primera notícia del seu cultiu apareix en un document alemany de 1588. Abans només la consumien els pagesos, però des de principis del segle passat, van començar a conrear-se varietats amb fulles una mica més grans i tendres que les silvestres, fet que va propiciar l'increment del seu consum.

Quina és la seva estacionalitat?

Es tracta una planta anual, resistent al fred. Els canonges se solen collir al març i abril, però si les pluges acompanyen, també es poden recol·lectar a la tardor i hivern.

Com haig de conservar-los?

Una correcta conservació de qualsevol aliment és primordial per reduir el malbaratament alimentari. En el cas dels canonges poden conservar-se a la nevera entre 3-5 dies, perquè posteriorment es poden pansir. L'important és que es guardin en un recipient tancat, per exemple un tupper de vidre, amb una mica d'humitat. Aquesta la podem aconseguir tirant unes gotetes d'aigua per sobre de la verdura o embolicant els canonges amb un drap una mica humit.

Algunes curiositats dels canonges

A continuació t'explicarem algunes dades curioses sobre aquesta verdura:

  • Els canonges reben aquest nom perquè són una planta que s'acostumava a conrear als horts dels monestirs i convents per part dels eclesiàstics.
  • També són coneguts com ‘l'herba dels gats’ ja que la seva olor, tan pronunciada i intensa, atrau els felins.
  • Aquesta verdura es distingeix per la particular disposició de les seves petites fulles en forma de rams o rosetes.
  • És una planta altament perible, és a dir, ses fa malbé ràpidament.
  • Les flors dels canonges són molt petites i de tons blancs i blaus.
  • Com més grans són les fulles, més amargues.

Com diferenciar els canonges dels créixens?

Siguem sincers; si no has vist molt sovint uns canonges, pot ser que d'entrada els confonguis amb els créixens. Per això, et volem explicar quines són les seves diferències perquè aprenguis a diferenciar totes dues verdures.

Diferències a simple vista:

  • Grandària de les fulles: les fulles dels canonges són més grosses.
  • Forma de les fulles: els canonges tenen una forma una mica ovalada, mentre que els créixens són més rodonets.

Altres diferències:

  • Sabor: com t'hem comentat anteriorment, el sabor dels canonges recorda una mica a la fruita seca, mentre que els créixens tenen un punt picant i amarg, semblant a la mostassa.
  • Família de plantes: els canonges formen part de la família de les valerianàcies, mentre que els créixens són crucíferes.
  • Minerals: els canonges t'aporten, principalment, iode i potassi, mentre que els, créixens ferro i calci.

 

Ara que ja coneixes tots els beneficis dels canonges, com pots cuinar-los i la millor manera de conservar-los, no dubtis a incorporar-los en la teva dieta!


diferencias-persimon-caqui

Quina diferència hi ha entre un persimó i un caqui?

Estem segurs que alguna vegada t'has fet aquesta pregunta i la resposta és més fàcil del que sembla. Ara que estan de temporada, t'expliquem quines són les diferències entre un persimó i un caqui, com te'ls pots menjar i quins són els seus beneficis. Pren nota!

Aprèn a diferenciar un persimó d'un caqui

En primer lloc, has de saber que el persimó és una varietat de caqui. De totes maneres, tenen algunes diferències:

- El moment i punt de recol·lecció: el persimó es recol·lecta sense madurar o semi madur, mentre que el caqui es recol·lecta ben madur.

- Sabor: Fins i tot sent la mateixa fruita, el caqui té un sabor molt dolç, mentre que el persimó és més suau, una mica semblant a un albercoc o un préssec.

- Textura: El persimó és dur i ferm, mentre que el caqui té una textura tova, gelatinosa i fina. És per això que el persimó te’l pots menjar com una poma, tallat o a rodanxes, mentre que el caqui és ideal per a menjar amb cullereta com un kiwi.

 Quins són els beneficis del persimó?

- Gran font de vitamina C: sabies que un persimó t'aporta el 46% de la ingesta diària recomanada de vitamina C? Aquesta vitamina és molt important en el metabolisme, en l'absorció intestinal del ferro i un gran antioxidant.

- Vitamina A: essencial per a la vista i per a la pell.

- Hidrats de carboni: són la font principal d'energia per al teu cos.

- Font de fibra: que t'ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.

En el cas del caqui, aquest té les mateixes propietats que un persimó. No obstant això, l'única diferència és la quantitat de sucre (hidrats de carboni) que és superior en el caqui a causa de la seva dolçor.

Quan és la temporada dels persimons?

Entre mitjans d'octubre i principis de novembre comença la temporada i s'allarga tot l'hivern fins a gener, principis de febrer. Així que aprofita ara que estan de temporada per incorporar aquesta fruita a la teva dieta!

Receptes amb persimó i caqui

Segurament, si penses en receptes amb aquestes fruites se t'ocorreran opcions dolces. De totes maneres, també són una bona opció per a receptes salades.

Receptes dolces amb persimó i caqui

- Flam de persimó: el flam de tota la vida, però amb aquesta fruita.

- Coca de pasta fullada: estén una fulla de pasta fullada, posa-li una mica de crema i per damunt rodanxes de persimó. Afegeix-li ametlla picada i al forn.

- Dins d'un iogurt: la millor opció per als petits de la casa. Talla dauets de petits de persimó i afegeix-los dins del iogurt. Una altra opció és utilitzar un caqui i posar la polpa dins del iogurt; serà com una melmelada i li donarà un gust que estem segurs els encantarà!

Receptes salades amb persimó i caqui

- Una amanida: la teva amanida preferida amb uns trossets de persimó. Una altra opció és una amanida de mozzarella i persimó i una mica d'alfàbrega.

- Gotets de persimó i pernil: pica el persimó, amaneix-ho amb vinagre i posa-ho en un gotet. Afegeix-li uns encenalls de pernil per damunt i serveix-ho fred.

- Milfulls de persimó i llagostins: talla el persimó a rodanxes i pela els llagostins. Pica una mica de ceba morada. Col·loca una rodanxa de persimó, damunt un llagostí i una mica de ceba i així successivament. Amaneix-lo amb oli d'oliva.

Bon profit!