Les faves i els pèsols, els llegums més desconeguts

L’arribada del bon temps és sinònim de noves fruites i verdures de temporada i, també llegums, com les faves i els pèsols. I és que tot i que sovint es confonen amb verdures, perquè es consumeixen frescos, les faves i els pèsols formen part de la família de les lleguminoses (com les llenties, els cigrons o les mongetes blanques) i presenten un gran valor nutricional, tenen moltes propietats saludables i són un dels aliments més complets i bàsics d’una dieta saludable. A més a més, són molt saborosos i una autèntica delícia pel paladar ara que es troben en el seu punt òptim.

Principals propietats de les faves i els pèsols

Font de proteïna: aporten una quantitat rellevant de proteïnes d’origen vegetal, especialment els pèsols que tenen les mateixes proteïnes que un ou (7 g per 100 g).

Fibra: Ambdós llegums contenen una elevada quantitat de fibra, que t’ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.

Vitamina C: els pèsols són el llegum més ric amb aquesta vitamina que protegeix les cèl·lules contra l’envelliment. Per poder aprofitar al màxim la vitamina C s’han de triar opcions de cocció curtes i amb poca aigua.

Vitamines del grup B: (exceptuant B12) indispensables per al bon funcionament del metabolisme i l’assimilació de nutrients.

Font de minerals: Contenen minerals essencials com el ferro, essencial per al transport d’oxigen a la sang, potassi, que contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i dels músculs i magnesi, que ajuda en la formació dels ossos i el bon funcionament del cor.

Contingut baix de greix: contenen molt poc greix, tot i que es caracteritza per ser poliinsaturat.

Com i quan menjar aquests llegums

Les faves i els pèsols són ideals per cuinar bullits, saltats, escaldats, estofats o crus dins d’una amanida i pots involucrar els més petits de la casa perquè t’ajudin a desgranar-los. Has de saber que es recomana el consum de llegums de 3 a 4 cops a la setmana, com a mínim, i que siguin la principal font de proteïna. Així doncs, en l’àpat en què mengis llegums, pot ser per dinar o sopar, els pots combinar amb cereals i altres vegetals, i no és necessari posar-hi aliments d’origen animal.

Troba els pèsols i les faves més frescos a Ametller Origen


Els 10 tipus de formatges més coneguts

Sabies que existeixen més de 2.000 varietats de formatges a tot el món? Sí, sí, tal com ho llegeixes! Cada formatge té un sabor i una textura única, perquè està elaborat amb una llet concreta, seguint una recepta o procés específic. Perquè sàpigues una mica més sobre formatges, en el següent post t’expliquem quines són les 10 varietats més conegudes del món, les seves propietats, com maridar els diferents formatges i quins són els formatges més curiosos del món. Pren nota!

Els 10 tipus de formatges més coneguts del món

A continuació t'expliquem quins són els formatges més famosos i quin és el seu origen i com s'elaboren.

1- Brie: d'origen francès, és un dels formatges francesos més coneguts. Elaborat amb llet de vaca, el brie ofereix un sabor suau i una textura pastosa. Es deixa envellir unes quatre setmanes.

2- Camembert: un altre dels formatges més francesos més famosos, elaborat amb llet de vaca. Originari de la regió de Normandia té un sabor suau, melós i una mica mantegós.

3- Cheddar: típic d'Anglaterra, s'elabora amb llet de vaca. És un formatge de pasta dura i textura lleugerament trencadissa. El seu sabor pot variar en funció del temps de curació.

4- Edam: característic pel seu color groc, el formatge Edam és originari d'Holanda. Elaborat amb llet de vaca, no és dur ni tou i té un sabor una mica salat.

5- Emmental: un dels formatges suïssos més famosos no solament al país alpí, sinó a tot el món. Elaborat amb llet de vaca és famós pels seus gruixuts forats a l'interior. De sabor dolç i una mica afruitat és un dels formatges més difícils de produir a causa d'un procés d'elaboració molt complex.

6- Gouda: el seu nom fa referència a la ciutat holandesa on va néixer: Gouda. Elaborat a partir de llet de vaca és de color groc i de sabor suau i agradable.

7- Gruyere: el seu nom correspon al poble suís de Gruyere d'on és originari. D'escorça groga té un sabor dolç i una mica afruitat. Elaborat amb llet de vaca.

8- Mozzarella: la reina de les pizzes. La mozzarella és un formatge fresc elaborat a base de llet de búfala, típic d'Itàlia. De sabor molt suau.

9- Parmesà: Un dels formatges italians més reconeguts al voltant del món. Elaborat a partir de llet de vaca, la seva aroma i el seu sabor són inconfusibles. És difícil tallar-lo amb ganivet, perquè té una textura trencadissa.

10- Rocafort: de la població francesa de Rocafort, s'elabora amb llet de vaca. La seva textura fa que es trenqui en trossos petits; de sabor fort i salat.

Aquest top 10 el podríem completar amb molts altres formatges reconeguts com el gorgonzola, el pecorino, el formatge feta, el mascarpone, el Masdam, el Comté, el Stilton o el provolone.

Els formatges nacionals més famosos

El nostre país gaudeix també d'una gran oferta de formatges, que a més són reconeguts a altres parts del planeta. Entre els més famosos destaquen: el Cabrales, la Torta del Casar, la tetilla gallega, el Idiazábal, el formatge de Maó, el Manxec, el Roncal, etc.

"Descobreix en aquest post les propietats del formatge d'ovella"

Què aporta la llet i el formatge?

Com saps, el formatge està elaborat a base de llet, per tant, és un aliment que pertany al grup dels lactis. Els principals beneficis del formatge són els següents:

- Alt contingut en proteïnes d'alt valor biològic

- Gran quantitat de calci: ajuda a la formació dels ossos i les dents.

- Vitamina A, del grup B i vitamina C

Respecte al seu consum, es recomanen entre 1 a 3 lactis al dia.

Com maridar els formatges?

Ara que ja coneixes els formatges més importants i saps quins són els seus beneficis per a la teva salut, t'explicarem quina és la millor manera per maridar els formatges:

- Amb vi: una combinació que mai falla, perquè les possibilitats són infinites. En principi el vi blanc és l'ideal, sigui jove, una mica dolç o semi sec, encara que també és una bona idea amb vi negre.

- Fruita fresca: Sí, com poma, figues, magrana, raïm o kiwi.

- Melmelada: ideal perquè és un contrapunt perfecte per al formatge. Els formatges més forts poden barrejar-se amb melmelades dolces per contrarestar el seu sabor.

Els formatges més curiosos

Ja per a acabar no volem deixar-te d’explicar quins són els formatges més peculiars que existeixen. Te'ls diem a continuació:

- Tête de moine: llet de vaca amb forma de flor. Originari de Suïssa, és peculiar per la seva forta olor i la seva presentació.

- Epoisses: formatge francès amb el títol del formatge que més pudor fa. A causa de la seva olor forta i picant va ser prohibit en els transports públics francesos.

- Stilton al Porto: formatge blau macerat amb vi de Porto. Com es prepara? Doncs una vegada el formatge està llest per consumir es fa un forat a la part superior i s'aboca vi de Porto fins que el formatge l’absorbeix bé. Una altra forma més original d'elaborar-ho és fer el forat i posar del revés l’ampolla de Porto.

- Formatge Pule: Originari de la zona dels Balcans és el formatge més car del món. Està elaborat amb llet de burra d'una raça única a la zona, i és de pasta blanca i sabor suau.

- Formatge Marzu: encara que la seva venda està prohibida a Itàlia, aquest formatge, que és un pecorino sard en la seva fase inicial, es diposita en coves perquè les mosques deixin les seves larves. Està preparat per menjar després de tres mesos.


alcachofa

Com s’ha de menjar una carxofa?

La carxofa és el cap floral comestible de la carxofera, una planta que brota únicament a l'hivern i que ens dona aquesta hortalissa de temporada tan famosa i nutritiva. No obstant això, sovint sorgeix el dubte de com s'ha de menjar una carxofa, perquè les fulles de fora són dures, mentre que, a mesura que ens acostem al cor són més tendres. A continuació t’expliquem quina és la millor manera de menjar-te-la, les formes més fàcils i ràpides de cuinar-la i els nutrients que t'aporta. Continua llegint!

Com es menja una carxofa cuita?

Tant si l'has preparat a la brasa, com al microones, les primeres fulles de la carxofa les has de menjar amb les mans, mossegant la part més carnosa de la fulla, que és la inferior, i deixant l'altra part, més fibrosa, a un costat. A mesura que et vagis acostant al cor, veuràs com les fulles són molt més tendres i ja podràs menjar-te-les amb els coberts. Perquè et facis una idea, és com una flor. Imagina que vas traient els pètals amb les mans, d'un en un, i vas menjant la part més tendra.

Com cuinar una carxofa amb 10 minuts?

Sembla mentida, però és totalment real. Pots cuinar unes delicioses carxofes en només deu minuts al microones. Encara no t’ho creus? Mira aquest vídeo!

https://www.youtube.com/watch?v=OUy_tvO2N9s&list=PL_it555ubt2QbF9MXbVY0S66uzueX2Tv1&index=4

Altres maneres de cuinar aquesta hortalissa  

A la brasa, confitades, arrebossades. Si una cosa bona té la carxofa és que és molt versàtil i es pot preparar de moltes maneres diferents i et pot servir d'acompanyament d'una gran varietat de plats. Vols saber com preparar-les a la brasa? El nostre xef Cintet t’ho explica aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=HhYAtGJqnyE&list=PL_it555ubt2QbF9MXbVY0S66uzueX2Tv1&index=2

Com et comentàvem, les carxofes confitades també són ideals i molt senzilles de preparar. Apunta!

  • Neteja les carxofes i treu-ne les primeres fulles i la tija.
  • Talla-les i posa-les dins d'una olla i cobreix-les amb oli d’oliva verge.
  • Deixa-les a l'olla a baixa temperatura durant una hora i mitja o dues.
  • Deixa-les refredar. Guarda-les en un pot amb l'oli per damunt.

Si prefereixes unes carxofes cruixents, les arrebossades són la teva opció. Així es preparen:

  • De nou, neteja-les, treu-ne les fulles exteriors i talla-les.
  • Bat un ou i afegeix-hi farina. Submergeix els trossos de carxofa.
  • Prepara una paella amb l'oli calent i fregeix les carxofes.
  • Una vegada estiguin fetes, posa-les damunt d'un paper de cuina per absorbir una mica l'oli i ja estan llestes per consumir.

Propietats de la carxofa                                                     

  • Font de fibra: són una verdura rica en fibra, que ajuda al teu trànsit intestinal i cuida la teva microbiota.
  • Potassi i fòsfor: el primer t’ajuda al funcionament normal del sistema nerviós i dels músculs, mentre que el segon contribueix al funcionament normal dels ossos i les dents. Perquè te’n facis una idea, una ració de carxofes cobreix el 20% de la ingesta recomanada de fòsfor per a un adult.
  • Conté vitamina A i del grup B.

Per què les carxofes donen gasos?

Has de saber que les carxofes són una de les hortalisses que més gasos produeixen, pel seu elevat contingut en fibra. De totes maneres, els gasos no són dolents, però sí que poden resultar molestos. Per això, et recomanem no abusar-ne, és a dir, per molt que t'agradin les carxofes és millor menjar-ne poques sovint, que moltes en un mateix àpat. Una altra opció per disminuir els gasos produïts és prendre una infusió digestiva després d’haver menjat. Ja veuràs com t'ajudarà!

Per què es posen negres les carxofes?

De la mateixa manera que passa amb altres fruites i hortalisses, com la poma o l'alvocat, les carxofes també s'oxiden i per aquest motiu es posen negres. Això passa quan les tallem i l'oxigen entra en contacte amb l'aliment. Però no et preocupis, perquè es poden consumir igualment i també es pot evitar. T'expliquem com!

Primer de tot has de tenir una llimona. A continuació pots o fregar els trossos de carxofa amb llimona o bé afegir unes gotes de suc de llimona a l'aigua que utilitzis per netejar-les. Això sí, si no et passis de temps perquè poden quedar amb una mica de gust de la llimona.

Troba les millors carxofes de temporada i collita pròpia a Ametller Origen. Gaudeix d'aquesta verdura i tots els seus beneficis.


legumbres

Quins són els llegums més comuns?

Un dels aliments bàsics per seguir una alimentació completa, sana i equilibrada són els llegums, ja que aporten una infinitat de beneficis per a la salut. Dins d'aquest grup trobem els cigrons, les llenties, les mongetes, els fesols i d'altres com els pèsols, les faves o la soja. En el següent post, t'expliquem cada quant has de menjar llegums, quina és la ració recomanada i els seus principals beneficis. Segueix llegint!

Cada quant hem de menjar llegums?

Tenint en compte la seva composició nutricional, els llegums són un dels aliments que no poden faltar a la teva dieta. Idealment, hauries de menjar-ne de 3 a 4 cops per setmana com a mínim, tant en el dinar com en el sopar.

"Els llegums són la principal font de proteïna, per tant, no cal que les acompanyis amb carn o peix. Pots combinar-les amb cereals i altres vegetals".

La ració habitual és de 60 a 80 g en cru per persona. Recorda que si les compres cuites, els llegums augmenten el seu pes entre dues i tres vegades, per la qual cosa hauries de consumir-ne entre 150 i 200 g.

Quins són els principals nutrients dels llegums?

  • Rics en proteïnes: aporten una quantitat gairebé igual, o fins i tot superior, a la de la carn, el peix i els ous.
  • Baixos en greixos: es tracta d'un greix poliinsaturat, que té propietats cardiosaludables que protegeixen el teu cor.
  • Baixos en carbohidrats: t'ajudaran a mantenir els nivells de glucosa en sang constants durant més temps.
  • Rics en vitamines del grup B
  • Rics en minerals com el ferro, magnesi, zinc i potassi
  • Alt contingut en fibra: tenen un efecte saciant, milloren el trànsit intestinal i juguen un paper clau en la prevenció de malalties com la diabetis, patologies cardiovasculars i alguns tipus de càncer.

3 trucs per reduir els gasos provocats per menjar llegums 

T'ha passat alguna vegada que després de menjar llegums et sents inflat i amb molèsties? No et preocupis, és una situació normal! Els llegums tenen una gran quantitat de substàncies que els nostres intestins no poden digerir i van directament al còlon. Això és el que fa que tinguis aquests molestos gasos. A mesura que menges més llegums, el teu cos es va acostumant i cada cop tindràs menys gasos.

Pren nota d’aquests petits trucs per reduir els gasos:

  • Deixa’ls en remull unes 6 a 12 hores abans de coure’ls perquè alliberin les fibres
  • Cuina bé els llegums: com més temps cuinis els llegums, molt millor.
  • Condimenta’ls amb diferents espècies, ajudaran la teva digestió i, a més, els hi donarà un sabor únic.

Els llegums que produeixen més gasos són els cigrons, les mongetes i les faves, en canvi, les llenties i els pèsols són menys flatulents.

Pèsols i faves, els llegums més desconeguts

Sabies que els pèsols i les faves són també llegums? Pel seu color verd, moltes persones es confonen i pensen que són verdures. La principal diferència amb la resta de llegums, com els cigrons, les llenties o les mongetes, és que els pèsols i les faves es poden menjar crus. De totes maneres, és millor menjar-los cuinats per facilitar la digestió.

Idees per preparar delicioses receptes amb llegums 

Amb els llegums pots preparar infinitats de receptes. Es tracta d'un aliment que a l'estiu pots menjar fred -un hummus de cigrons, una amanida freda de llenties i hortalisses o un deliciós paté per untar sobre unes torrades- i a l'hivern pots cuinar plats de cullera com una sopa de llenties i arròs o uns cigrons amb espinacs.

 


calçots

Converteix-te en un expert en calçots

Si et pregunten “quina és l'hortalissa de temporada típica de febrer i març que s'acompanya amb una deliciosa salsa?”, estem segurs que respondràs els calçots. I és que si una cosa bona té aquesta joia culinària, és que a més de ser deliciosa i unir familiars i amics al voltant d'una taula per celebrar les famoses calçotades, és súper rica en nutrients i molt beneficiosa per a la teva salut. A continuació t'ho expliquem!

Propietats dels calçots

Podem dir que els beneficis dels calçots són semblants als de la ceba:

- Elevat contingut en aigua: és molt ric en aigua, la qual cosa fa que el calçot tingui una aportació calòrica molt baixa.

- Font de fibra: són molt rics en fibra, la qual cosa ajuda al teu trànsit intestinal, regula el restrenyiment i cuida la teva microbiota.

- Vitamina C: el calçot és una font important de vitamina C, un potent antioxidant que ajuda a mantenir les teves cèl·lules joves. De totes maneres, vigila quan cuinis els calçots, perquè si allargues molt la seva cocció pot ser que perdin part de la vitamina C.

- Vitamina A: essencial per a la pell, els cabells i la vista.

- Potassi: destaca l'aportació de potassi, fonamental per al funcionament correcte dels músculs.

- Fòsfor: mineral imprescindible per al sistema nerviós.

Com i quan es planten?

Sabies que els calçots són els brots tardans de la ceba? Però anem per passos: primer hem de plantar la ceba i esperar que creixi. Quan sigui el moment la recol·lectem i deixem assecar-la. De nou plantem la ceba i la cobrim amb una mica de terra i l'anem regant. A partir d'aquí has d'anar calçant els brots, és a dir, anar cobrint-los de terra de manera que el brot s'anirà allargant buscant la llum del sol. Per calçar els calçots ho pots fer manualment o amb un tractor i es calcen tres vegades. En la següent infografia veuràs tot el procediment detalladament:

calçots

L'origen del nom

Com t'hauràs imaginat el nom dels calçots procedeix de l'acció de calçar els calçots, és a dir, cobrir-los de terra de manera que la planta s'allarga i allarga adquirint la seva característica forma prima.

L'origen dels calçots

Ara que ja coneixes quines són les seves principals propietats i com es conreen, has de saber l'origen d'aquesta verdura. Els calçots són típics de Catalunya, encara que és cert que cada vegada més regions d'Espanya estan incorporant aquest menjar, concretament de Valls a Tarragona. Segons es diu, un pagès va posar un parell de cebes grillades a la graella i se li van cremar. En comptes de tirar-les, va començar a pelar-les i va descobrir un aliment deliciós que es va convertir, posteriorment, en un menjar habitual de la zona. De totes maneres, hem de dir-te que existeixen altres històries que diuen que els romans ja menjaven calçots.

Com es cuinen els calçots?

Sempre que pensem en calçots ens ve al cap la típica calçotada, amb els deliciosos calçots cuinats a la brasa. Sí, tens raó, aquesta és una de les formes més habituals de cuinar-los, però existeixen altres formes igual de bones. Però anem una per una:

A la brasa

Preparat per a una bona calçotada? A continuació et detallem quins són els passos que has de seguir per cuinar uns bons calçots a la brasa:

1- Neteja bé els calçots: que no tinguin terra, talla una mica les fulles i també les arrels.

2- Col·loca'ls damunt de la graella, amb les fulles a la part superior i la part blanca més a prop de la flama.

3- Deixa'ls uns 7-8 minuts i quan comencin a xiular, és a dir que sentis un soroll, gira'ls i deixa'ls, de nou, uns 7- 8 minuts més.

4- Quan comencin a deixar anar aigua ja els pots treure sense cremar-te.

5- Embolica'ls amb paper de diari per mantenir la calor i deixa'ls reposar perquè s'acabin d'estovar aproximadament una hora.

6- Passat aquest temps ja els pots servir.

 Com es mengen els calçots? 

Ara que ja els tens preparats, has de saber que els calçots a la brasa es mengen d'una manera concreta. S'agafen amb una mà; se'ls treu la primera capa de pell, sempre per sota, mai estiris les fulles, se submergeix la punta amb salsa i s'alça el calçot per menjar-lo.

calçots

Ara que ja saps com menjar els calçots en una calçotada, has de saber que el festí no s'acaba aquí. Després dels calçots és tradició menjar carn a la brasa, com botifarres o xai, tot això acompanyat de pa torrat i un bon vi blanc sempre servit en porró.

Escalivats 

Una altra opció és escalivar-los; en comptes de la brasa es preparen al forn i el procediment és bastant semblant:

  • Neteja bé els calçots.
  • Posa'ls dins del forn a màxima potència durant uns 30-35 minuts.
  • Posa a la base del forn una safata perquè reculli l'aigua que van deixant.
  • Controla'ls: la idea és que quedin torradets per fora i tous per dins.
  • Passats els 35 minuts, treu-los del forn i ja els tens llestos per menjar.

Altres receptes amb calçots

Més enllà de la famosa calçotada, aquesta hortalissa és molt versàtil i es pot utilitzar a la cuina de diferents maneres. Una bona opció és preparar una quiche de calçots o un pastís salat. Una altra recepta és saltar-los una mica i incorporar-los en una truita, amb una mica de carxofes, que ara també estan de temporada. Com a acompanyament també són ideals: arrebossats, en tempura o al forn gratinats per als teus plats de carn o peix. I si ets fredolic, t'encantarà preparar una crema de çalçots; igual que la vichyssoise, però amb calçots.

Quant és una ració per persona? 

Una ració de calçots és, aproximadament, uns 12 o 15 calçots per persona, la qual cosa equivaldria a uns 200g-250g. Pots menjar-ne més, però has de vigilar perquè aquesta hortalissa pot provocar gasos i un consum excessiu pot dificultar la digestió (sobretot si els barreges amb molta salsa).

 Com triar el millor calçot? 

El millor calçot és aquell que no és ni molt fi ni molt gruixut i t’expliquem per què: els calçots prims, una vegada els hi treus les primeres capes queden en res, mentre que els que són molt gruixuts poden ser difícils de mastegar i quedar durs.

Ara que t'has convertit en un expert en calçots, no dubtis a incorporar aquesta verdura de temporada en el teu dia a dia. Prova'l de maneres i deixa't seduir pel seu sabor dolç i textura tendra; estem segurs que t'encantarà.

Per què són tan bons els calçots d'Ametller Origen? 

Conreem els nostres calçots en una zona amb un sòl argilenc molt compacte, ideal per a aquesta mena de cultiu. Així mateix, calcem els calçots fins a tres vegades; al gener, febrer i març i no els reguem massa, perquè l'hivern acostuma a ser una època de pluja. Finalment, els collim en el seu punt òptim i te’ls portem a la botiga en menys de 24 hores.

Gaudeix d'aquesta joia de la cuina catalana amb Ametller Origen. A més, també els tenim al forn, escalivats i, fins i tot, croquetes i pizza de calçots. Gaudeix-los!


crucíferas

Les crucíferes i el seu paper en la prevenció del càncer

Els tomàquets, les pastanagues i els enciams són hortalisses que tots coneixem, però quan parlem de les crucíferes, tot i que el nom l’hem sentit en més d’una ocasió, ja no tenim tant clar a quines hortalisses ens referim.

Les crucíferes o brassicàcies, com es coneixen actualment, són una família de plantes en la qual trobem una gran varietat d’hortalisses com la col, les cols de Brussel·les, la coliflor, la col llombarda, la col arrissada o col kale, el bròcoli, el romanesco, els créixens, els naps, la ruca o els raves, amb moltes propietats saludables i amb un gran valor nutricional:

Beneficis de les crucíferes:

  • Energia: el contingut energètic de totes elles és baix, entre 50 i 85kcal/100g. Les cols de Brussel·les són les que menys calories tenen.
  • Fibra: la fibra és una constant en totes les hortalisses i també en aquest grup concret. El seu contingut està entre 3 i 4g/100g, i les cols de Brussel·les són, novament, les que més contingut tenen.
  • Vitamina C: la majoria de les cols aporten al voltant dels 100mg/100g d’aquesta vitamina. Per poder aprofitar-la al màxim, és important triar coccions amb poca aigua (vapor, forn o microones) i poc temps.
  • Vitamina B9 o folat: aquesta vitamina juga un paper clau no només en la prevenció dels defectes en el tub neural com és l’espina bífida, sinó també en la prevenció de patologies cardiovasculars.
  • Vitamina K: aquesta és una vitamina involucrada en els processos de coagulació de la sang.
  • Carotenoides o Pro vitamina A: juntament amb la Vitamina C i la Vitamina E, aquests micronutrients contribueixen a protegir les cèl·lules dels danys oxidatius.

Quina relació tenen les crucíferes amb el càncer?

L’interès d’aquestes hortalisses no només se centra en el seu valor nutricional, sinó també en el paper que tenen en la prevenció de determinades patologies com són alguns tipus de càncer. I és que les crucíferes són riques en uns compostos químics que es coneixen amb el nom de glucosilats i que contenen sofre, responsables de l’olor característic quan les cuinem. En el moment en què ingerim aquestes hortalisses, aquests components es transformem en d’altres que, segons algunes investigacions, han demostrat tenir un efecte protector en determinats tipus de càncer.

És important recordar que aquests resultats cal emmarcar-los sempre dins del marc d’una dieta saludable així com la pràctica d’exercici físic.

Per què donen gasos les crucíferes?

D’altra banda, la ingesta d’aquest grup d’hortalisses s’associa, en algunes ocasions, amb l’aparició de gasos, però que no són dolents per a la salut. Aquest efecte es deu a la fibra que tenen i el contingut en sofre. A continuació et donem alguns consells per evitar-los:

  • Consumeix petites quantitats d’aquestes hortalisses i combina-les amb d’altres que no siguin tan flatulentes
  • Mastega-les bé
  • Fes-te alguna infusió digestiva

Per què l’escarola és amarga?

L'escarola és, sovint, una verdura amb mala fama, a causa del seu sabor amarg. De totes maneres, aquesta verdura de temporada - a l'hivern és quan ofereix la seva major esplendor i qualitat- és molt beneficiosa per a la teva salut. A continuació t'expliquem per què és tan amarga i com pots reduir una mica aquest sabor, així com quines són les principals propietats de l'escarola, les receptes que pots preparar i les diferències amb l'enciam. Som-hi!

Per què són amargues les fulles de l’escarola?

La ‘culpable’ de l'amargor de l'escarola arrissada i l'escarola llisa és la intibina, un compost que trobem, principalment, a les fulles d'aquesta verdura. De totes maneres, i abans que li agafis mania, et direm que la intibina estimula la gana, afavoreix la digestió i augmenta l'activitat de la vesícula biliar. Així que podem afirmar que es tracta del sabor amarg més saludable que pots provar.

Com treure l’amargor de l’escarola?

D'entrada has de saber que no podràs eliminar al 100% el sabor amarg de l'escarola. De totes maneres, existeixen alguns trucs per reduir el seu sabor.

  1. Agafa un cassó amb aigua una mica calenta, que no bulli, i submergeix les fulles de l'escarola. Deixa-les durant 2 – 3 minuts i passa-les a un altre bol amb aigua freda uns 5 minuts. Prova-les ara a veure que tal!
  2. Un altre truc casolà és submergir amb llet natural les fulles de l'escarola durant, aproximadament, uns 30 minuts. Passat aquest temps, renta-les bé amb aigua i escorre-les bé. Veuràs com millora el seu sabor!

Les propietats de l'escarola

  •  Elevat contingut en aigua: l'escarola arrissada i la llisa, com la majoria de les verdures, tenen una baixa aportació energètica i quasi no aporten calories.
  • Elevada quantitat de vitamina B: l'escarola és la verdura amb més vitamina B. Cobreix el 43% de la quantitat recomanada d'aquesta vitamina per a homes i dones.
  • Vitamina C: imprescindible per al bon funcionament de l'organisme.
  • Font de potassi: aquest mineral contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i els músculs.

Quina part de l'escarola es menja?

En principi tota l'escarola és comestible, si bé és cert que el més apreciat són les seves fulles, perquè és la part més tendra i saborosa de tota la verdura. Sovint, el tronc es llença, però si el talles petitó i el rentes bé, és la part on pots trobar terra, te’l pots menjar tranquil·lament. Anima't a incorporar-lo en els teus plats barrejat amb les fulles i gaudeix d'aquesta verdura!

Les millors receptes amb aquesta verdura

De la mateixa manera que els canonges, l'escarola s'acostuma a menjar crua. I si hi ha alguna cosa que caracteritza aquesta hortalissa de temporada és que es tracta de la reina de les amanides d'hivern. Aquesta verdura és ideal per menjar combinada amb altres hortalisses, també amb fruites, com per exemple la magrana o la pera. Aquestes són algunes idees d'amanides, però el millor és que deixis volar la teva imaginació:

Amanida d'escarola

De totes maneres, la recepta reina amb escarola no pot ser una altra que el conegut xató amb amanida d'escarola. Aquest plat català consisteix en una amanida d'escarola, anxoves, bacallà, tonyina i olives negres amanit amb la famosa salsa xató, elaborada a base d'ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli i sal i la nyora com a ingredient característic.

Sabies que: curiositats d'aquesta verdura

  • Els primers a consumir aquesta verdura van ser els egipcis i posteriorment els grecs i els romans.
  • Inicialment, tenia un ús medicinal més que culinari. Amb els anys es va incorporar a les cuines de les cases.
  • L'escarola és una planta de la família de les compostes, varietat de l'endívia.
  • La flor d'aquesta verdura de color lila.
  • Per a conservar-la és recomanable guardar-la sense rentar.

Diferències entre l'escarola i l'enciam

Ets dels que pensa que l'escarola i l'enciam són la mateixa verdura? Encara que s'assemblin i les seves propietats nutricionals siguin bastant similars, no són el mateix. A continuació t'expliquem les principals diferències entre totes dues verdures.

  • Sabor: com t'hem comentat anteriorment, l'escarola té un sabor amarg, mentre que l'enciam és de sabor suau.
  • Forma: les fulles de l'escarola, especialment l'escarola arrissada, són estretes i retorçades amb vores molt dentades. En el cas de l'enciam, la forma variarà en funció de la varietat.
  • Color: l'escarola és de color verd suau tirant a groc, mentre que l'enciam és verd, verd fosc, violeta, depenent de la varietat.
  • Temporada: l'escarola és una verdura típica d'hivern, gràcies a la seva resistència a les baixes temperatures, mentre que l'enciam el podem trobar tot l'any.

L’escarola més fresca la pots trobar a les botigues d’Ametller Origen.

Gaudeix-la!


5 maneres diferents de menjar canonges

Sabies que les fulles dels canonges són més tendres i saboroses quan més petites són? Aquesta verdura de color verd, fulles arrodonides i amb un sabor que recorda lleugerament a la nou o a les avellanes és ideal per a les amanides. A continuació t'expliquem per què has d'incorporar canonges en els teus plats, algunes curiositats i cinc receptes amb aquesta verdura.

Com cuinar els canonges?

Aquesta verdura sol utilitzar-se sempre en cru i s'afegeix al plat just abans de servir o fins i tot després d'amanir-lo. La raó és que la calor i alguns condiments forts com el vinagre o, fins i tot, el mateix oli, deterioren els canonges, fent que es tornin més foscos i que això arruïni la seva textura.

És per això que els canonges són ideals per a:

  1. Menjar en amanides, sols o barrejats amb ruca, enciam o espinacs. És l'opció més popular i fàcil per incorporar aquesta verdura a la teva dieta.
  2. Una altra opció diferent i innovadora és afegir-los damunt d'una pizza una vegada fora del forn. De la mateixa manera que fas amb la ruca, però aquesta vegada amb canonges.
  3. Preparar un pesto de canonges, substituint l'alfàbrega per aquesta verdura.
  4. Una deliciosa truita: ja sabem que el millor és menjar-los crus, però et proposem una opció a la qual no podràs resistir-te; prepara una truita a la francesa de tota la vida, però aquesta vegada tira-li uns canonges, prèviament saltats. Estem segurs que el resultat t'encantarà!
  5. Una súper quiche de canonges, xampinyons i ceba tendra. La quiche de sempre de verdures i formatge, però ara amb canonges també.

Finalment, has de saber que aquesta verdura és la reina dels acompanyaments. Sempre et quedarà genial per a acompanyar un peix, una carn o un pastís salat. T'atreveixes?

Quines propietats tenen els canonges?

  • Elevada quantitat de betacarotens: tenen un paper molt important en la protecció de les cèl·lules davant l'envelliment, gràcies al seu poder antioxidant i ajuden a mantenir una bona vista, a més de l'aspecte del cabell i les ungles. Si no ho sabies, els betacarotens són un pigment que dona a les verdures i hortalisses un color taronja (carbassa, pastanaga, pebrot, moniato), però que en el cas dels canonges queda emmascarat pel color verd de la clorofil·la, com passa amb les bledes o els espinacs. Curiós, veritat?
  • Molta vitamina C: 100 g de canonges equivalen al 58% de la ingesta diària recomanada per a un home i una dona adulta.
  • Iode: important en la formació de les hormones. Els canonges cobreixen una quarta part del iode necessari en un adult.
  • Potassi: ajuda a reduir la pressió arterial, millora la salut cardíaca i té un paper important a nivell muscular. A més, depura la sang de possibles toxines.

Quin és l'origen d'aquesta verdura?

Segons s’explica, la primera notícia del seu cultiu apareix en un document alemany de 1588. Abans només la consumien els pagesos, però des de principis del segle passat, van començar a conrear-se varietats amb fulles una mica més grans i tendres que les silvestres, fet que va propiciar l'increment del seu consum.

Quina és la seva estacionalitat?

Es tracta una planta anual, resistent al fred. Els canonges se solen collir al març i abril, però si les pluges acompanyen, també es poden recol·lectar a la tardor i hivern.

Com haig de conservar-los?

Una correcta conservació de qualsevol aliment és primordial per reduir el malbaratament alimentari. En el cas dels canonges poden conservar-se a la nevera entre 3-5 dies, perquè posteriorment es poden pansir. L'important és que es guardin en un recipient tancat, per exemple un tupper de vidre, amb una mica d'humitat. Aquesta la podem aconseguir tirant unes gotetes d'aigua per sobre de la verdura o embolicant els canonges amb un drap una mica humit.

Algunes curiositats dels canonges

A continuació t'explicarem algunes dades curioses sobre aquesta verdura:

  • Els canonges reben aquest nom perquè són una planta que s'acostumava a conrear als horts dels monestirs i convents per part dels eclesiàstics.
  • També són coneguts com ‘l'herba dels gats’ ja que la seva olor, tan pronunciada i intensa, atrau els felins.
  • Aquesta verdura es distingeix per la particular disposició de les seves petites fulles en forma de rams o rosetes.
  • És una planta altament perible, és a dir, ses fa malbé ràpidament.
  • Les flors dels canonges són molt petites i de tons blancs i blaus.
  • Com més grans són les fulles, més amargues.

Com diferenciar els canonges dels créixens?

Siguem sincers; si no has vist molt sovint uns canonges, pot ser que d'entrada els confonguis amb els créixens. Per això, et volem explicar quines són les seves diferències perquè aprenguis a diferenciar totes dues verdures.

Diferències a simple vista:

  • Grandària de les fulles: les fulles dels canonges són més grosses.
  • Forma de les fulles: els canonges tenen una forma una mica ovalada, mentre que els créixens són més rodonets.

Altres diferències:

  • Sabor: com t'hem comentat anteriorment, el sabor dels canonges recorda una mica a la fruita seca, mentre que els créixens tenen un punt picant i amarg, semblant a la mostassa.
  • Família de plantes: els canonges formen part de la família de les valerianàcies, mentre que els créixens són crucíferes.
  • Minerals: els canonges t'aporten, principalment, iode i potassi, mentre que els, créixens ferro i calci.

 

Ara que ja coneixes tots els beneficis dels canonges, com pots cuinar-los i la millor manera de conservar-los, no dubtis a incorporar-los en la teva dieta!


diferencias-persimon-caqui

Quina diferència hi ha entre un persimó i un caqui?

Estem segurs que alguna vegada t'has fet aquesta pregunta i la resposta és més fàcil del que sembla. Ara que estan de temporada, t'expliquem quines són les diferències entre un persimó i un caqui, com te'ls pots menjar i quins són els seus beneficis. Pren nota!

Aprèn a diferenciar un persimó d'un caqui

En primer lloc, has de saber que el persimó és una varietat de caqui. De totes maneres, tenen algunes diferències:

- El moment i punt de recol·lecció: el persimó es recol·lecta sense madurar o semi madur, mentre que el caqui es recol·lecta ben madur.

- Sabor: Fins i tot sent la mateixa fruita, el caqui té un sabor molt dolç, mentre que el persimó és més suau, una mica semblant a un albercoc o un préssec.

- Textura: El persimó és dur i ferm, mentre que el caqui té una textura tova, gelatinosa i fina. És per això que el persimó te’l pots menjar com una poma, tallat o a rodanxes, mentre que el caqui és ideal per a menjar amb cullereta com un kiwi.

 Quins són els beneficis del persimó?

- Gran font de vitamina C: sabies que un persimó t'aporta el 46% de la ingesta diària recomanada de vitamina C? Aquesta vitamina és molt important en el metabolisme, en l'absorció intestinal del ferro i un gran antioxidant.

- Vitamina A: essencial per a la vista i per a la pell.

- Hidrats de carboni: són la font principal d'energia per al teu cos.

- Font de fibra: que t'ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.

En el cas del caqui, aquest té les mateixes propietats que un persimó. No obstant això, l'única diferència és la quantitat de sucre (hidrats de carboni) que és superior en el caqui a causa de la seva dolçor.

Quan és la temporada dels persimons?

Entre mitjans d'octubre i principis de novembre comença la temporada i s'allarga tot l'hivern fins a gener, principis de febrer. Així que aprofita ara que estan de temporada per incorporar aquesta fruita a la teva dieta!

Receptes amb persimó i caqui

Segurament, si penses en receptes amb aquestes fruites se t'ocorreran opcions dolces. De totes maneres, també són una bona opció per a receptes salades.

Receptes dolces amb persimó i caqui

- Flam de persimó: el flam de tota la vida, però amb aquesta fruita.

- Coca de pasta fullada: estén una fulla de pasta fullada, posa-li una mica de crema i per damunt rodanxes de persimó. Afegeix-li ametlla picada i al forn.

- Dins d'un iogurt: la millor opció per als petits de la casa. Talla dauets de petits de persimó i afegeix-los dins del iogurt. Una altra opció és utilitzar un caqui i posar la polpa dins del iogurt; serà com una melmelada i li donarà un gust que estem segurs els encantarà!

Receptes salades amb persimó i caqui

- Una amanida: la teva amanida preferida amb uns trossets de persimó. Una altra opció és una amanida de mozzarella i persimó i una mica d'alfàbrega.

- Gotets de persimó i pernil: pica el persimó, amaneix-ho amb vinagre i posa-ho en un gotet. Afegeix-li uns encenalls de pernil per damunt i serveix-ho fred.

- Milfulls de persimó i llagostins: talla el persimó a rodanxes i pela els llagostins. Pica una mica de ceba morada. Col·loca una rodanxa de persimó, damunt un llagostí i una mica de ceba i així successivament. Amaneix-lo amb oli d'oliva.

Bon profit!