Quines són les principals propietats dels bolets?
De diferents formes i sabors, versàtils a la cuina i a més molt nutritives. Què més li pots demanar a un aliment? En el següent post t'expliquem les principals propietats nutricionals dels bolets i quins beneficis té el seu consum per a la teva salut. Continua llegint, estem segurs que no sabies el que t’explicarem!
Quatre propietats dels bolets
- Baixos en calories: sabies que un 80% del bolet és aigua? Aquest vegetal és molt baix en calories gràcies al seu elevat contingut en aigua. Perquè et facis una idea, 100 g de bolets aporten unes 24 kcal.
- Contenen una quantitat important de fibra: els bolets tenen una quantitat rellevant de fibra, la qual cosa t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal i prevé el restrenyiment.
- Rics en minerals: els bolets t'aporten potassi que t'ajuda a reduir la pressió arterial, seleni que manté sa el teu sistema immunitari i ferro que ajuda al desenvolupament i creixement de l'organisme.
- Font de vitamines: contenen provitamina A, algunes vitamines del grup B, especialment niacina, i vitamina D, que actuen com a potents antioxidants.
Afegeix-los a la teva dieta!
4 hàbits saludables que ajuden a prevenir l'Alzheimer
Sabies que amb uns hàbits de vida saludables es podrien prevenir 1 de cada 3 casos d'Alzheimer? Aquesta malaltia és, actualment, la causa més freqüent de demència i és causada per diversos factors.
Encara que actualment no existeix cap tractament que pugui detenir el curs d'aquesta malaltia, l'adopció d'uns hàbits de vida saludables ajuda a controlar alguns factors de risc que disminueixen les possibilitats de patir aquesta demència.
4 hàbits per prevenir l'Alzheimer
La importància de l'alimentació
La nutrició juga un paper fonamental en el manteniment d'un bon estat de salut i, especialment, en el control de risc cardiovascular. A més, també té un paper protector enfront de la demència.
Un dels factors compartits per la malaltia cardiovascular i la malaltia d'Alzheimer és el fet que l'estrès oxidatiu i la inflamació crònica propicien el seu desenvolupament. Per aquest motiu, has d'incorporar en la teva dieta:
- Antioxidants: presents en aliments d'origen vegetal, com les fruites i les verdures.
- Àcids grassos omega-3: presents especialment en el peix blau i en la fruita seca (sobretot les nous) i que tenen propietats antiinflamatòries.
Mantingues la teva ment activa per a prevenir a l'Alzheimer
Això vol dir fer treballar la ment. Com? Doncs practicant activitats que mantinguin actiu cervell. Alguns exemples són: llegir, dibuixar, pintar, jugar a jocs de taula, fer passatemps, aprendre un idioma, tocar un instrument, etc.
Tan important és la varietat d'aquestes activitats, com la freqüència amb les quals les practiques. Així mateix, intenta no repetir sempre aquelles activitats que ja coneixes de memòria; posa't nous reptes i aprèn noves habilitats, el teu cervell t'ho agrairà!
Practica exercici físic
Sabies que l'esport promou la formació de noves neurones? I és que practicar activitat física té molts beneficis per a la teva salut.
Les recomanacions generals estan entre 3 i 5 vegades d'exercici setmanalment, encara que dependrà de l'edat i les característiques de cada persona. Tampoc fa falta que siguis un gran esportista per practicar setmanalment una mica d'esport; l'important és mantenir una vida activa: caminar 30 minuts al dia, pujar per les escales, sortir a passejar, etc.
Cuidar la teva salut cardiovascular
Com t'hem explicat, determinats factors de risc cardiovascular, com la diabetis, l'obesitat o la hipertensió poden afectar el risc de patir demència. Per aquest motiu, és important:
- Evitar l'obesitat
- Controlar la diabetis
- Evitar el tabac i l'alcohol
Un altre factor a tenir en compte és el descans, perquè té una incidència directa també en el risc de patir demència. I és que la falta o baixa qualitat del son podria ser un factor de risc per patir Alzheimer.
"Recorda que quan et cuides, l'Alzheimer fa un pas enrere!"
Descarrega’t aquí la guia de la Fundació Pasqual Maragall
3 idees de receptes amb gelats per refrescar-te aquest estiu
De xocolata, vainilla, maduixa, stracciatella, torró, llimona, quin és el teu sabor de gelat preferit? Amb les altes temperatures només ve de gust anar fins al congelador i menjar-te una bona bola de gelat. I des d’Ametller Origen, com ho sabem, tenim gelats per tots els gustos i per totes les edats. Et donem bola!
Gelats amb productes de temporada
Ets de sabors clàssics o t’agrada provar coses noves? Si t’agraden els gelats i sorbets de tota la vida, has de provar els nostres gelats de vainilla amb ametlles garapinyades, encenalls de xocolata, iogurt i gerds o sorbet de cítrics. Si prefereixes nous sabors, no deixis de provar el gelat de torró i tucànies, crema catalana, sorbet de mojito, sorbet de maduixes del Maresme o sorbet de mandarina. Tots els nostres gelats estan elaborats amb productes de temporada!
Recorda que el consum de gelat ha de ser ocasional
3 receptes amb gelat
Qui ha dit que el gelat sempre es menja sol? I és que el més habitual és prendre’s el gelat com a postres o per berenar, en un bol amb una cullera. De totes maneres, existeixen altres alternatives. T’imagines poder incorporar el teu gelat preferit en una recepta del dia a dia? És possible! A continuació et proposem 3 receptes senzilles en les quals pots afegir una bola de gelat:
- Batut de plàtan amb gelat de xocolata
En una liquadora, barreja un plàtan gran, el cacau en pols (4-5 cullerades), la vainilla (1 cullerada) i la llet (120 ml) perquè quedi ben triturat. A continuació, afegeix una boleta de gelat de xocolata i torna a passar-ho per la batedora uns 5-6 segons. Ja ho tens llest per menjar! - Amanida de llagostins, fruits vermells, pipes i sorbet de cítrics o maduixes
Afegeix en un plat enciam o brots tendres. Renta el tomàquet i talla’l a trossets i afegeix-lo al plat. A continuació, prepara els llagostins i, una vegada fets, afegeix-los també, amb els fruits vermells i una bola de gelat. Finalment, salta les pipes i caramel·litza-les amb mel. Escampa-les per sobre de l’amanida; amaneix i a gaudir. - Sandvitx de galetes de civada amb gelat de vainilla o torró
Posa un ou en un bol, afegeix-li 4 cullerades d’oli de coco i una culleradeta de vainilla. A continuació, és el moment de posar els flocs de civada (150 g) i una cullerada de llevat. Pasta-ho; ha de quedar una massa de textura enganxosa i fàcil de compactar. Dona forma a les galetes i posa-les al forn entre 12-15 minuts a 180ºC. Quan estiguin fredes, agafa una mica de gelat i posa’l al mig de dues galetes tot formant un sandvitx. Bon appétit!
Què et semblen aquestes receptes? Bones, veritat?
També podràs trobar a les nostres botigues gelats vegans i proteics per als més esportistes. I és que sabem el que vols…i aquest estiu et donem bola!
Per què l’escarola és amarga?
L'escarola és, sovint, una verdura amb mala fama, a causa del seu sabor amarg. De totes maneres, aquesta verdura de temporada - a l'hivern és quan ofereix la seva major esplendor i qualitat- és molt beneficiosa per a la teva salut. A continuació t'expliquem per què és tan amarga i com pots reduir una mica aquest sabor, així com quines són les principals propietats de l'escarola, les receptes que pots preparar i les diferències amb l'enciam. Som-hi!
Per què són amargues les fulles de l’escarola?
La ‘culpable’ de l'amargor de l'escarola arrissada i l'escarola llisa és la intibina, un compost que trobem, principalment, a les fulles d'aquesta verdura. De totes maneres, i abans que li agafis mania, et direm que la intibina estimula la gana, afavoreix la digestió i augmenta l'activitat de la vesícula biliar. Així que podem afirmar que es tracta del sabor amarg més saludable que pots provar.
Com treure l’amargor de l’escarola?
D'entrada has de saber que no podràs eliminar al 100% el sabor amarg de l'escarola. De totes maneres, existeixen alguns trucs per reduir el seu sabor.
- Agafa un cassó amb aigua una mica calenta, que no bulli, i submergeix les fulles de l'escarola. Deixa-les durant 2 – 3 minuts i passa-les a un altre bol amb aigua freda uns 5 minuts. Prova-les ara a veure que tal!
- Un altre truc casolà és submergir amb llet natural les fulles de l'escarola durant, aproximadament, uns 30 minuts. Passat aquest temps, renta-les bé amb aigua i escorre-les bé. Veuràs com millora el seu sabor!
Les propietats de l'escarola
- Elevat contingut en aigua: l'escarola arrissada i la llisa, com la majoria de les verdures, tenen una baixa aportació energètica i quasi no aporten calories.
- Elevada quantitat de vitamina B: l'escarola és la verdura amb més vitamina B. Cobreix el 43% de la quantitat recomanada d'aquesta vitamina per a homes i dones.
- Vitamina C: imprescindible per al bon funcionament de l'organisme.
- Font de potassi: aquest mineral contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i els músculs.
Quina part de l'escarola es menja?
En principi tota l'escarola és comestible, si bé és cert que el més apreciat són les seves fulles, perquè és la part més tendra i saborosa de tota la verdura. Sovint, el tronc es llença, però si el talles petitó i el rentes bé, és la part on pots trobar terra, te’l pots menjar tranquil·lament. Anima't a incorporar-lo en els teus plats barrejat amb les fulles i gaudeix d'aquesta verdura!
Les millors receptes amb aquesta verdura
De la mateixa manera que els canonges, l'escarola s'acostuma a menjar crua. I si hi ha alguna cosa que caracteritza aquesta hortalissa de temporada és que es tracta de la reina de les amanides d'hivern. Aquesta verdura és ideal per menjar combinada amb altres hortalisses, també amb fruites, com per exemple la magrana o la pera. Aquestes són algunes idees d'amanides, però el millor és que deixis volar la teva imaginació:
Amanida d'escarola
- Amanida d'escarola amb llagostins i alvocat.
- Amanida d'escarola amb magrana, api i vinagreta de gerds.
- L'amanida cèsar de sempre amb escarola.
- Amanida d'escarola, poma a dauets i formatge blau.
- Amanida de quinoa o cuscús amb verduretes saltades i escarola.
De totes maneres, la recepta reina amb escarola no pot ser una altra que el conegut xató amb amanida d'escarola. Aquest plat català consisteix en una amanida d'escarola, anxoves, bacallà, tonyina i olives negres amanit amb la famosa salsa xató, elaborada a base d'ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli i sal i la nyora com a ingredient característic.
Sabies que: curiositats d'aquesta verdura
- Els primers a consumir aquesta verdura van ser els egipcis i posteriorment els grecs i els romans.
- Inicialment, tenia un ús medicinal més que culinari. Amb els anys es va incorporar a les cuines de les cases.
- L'escarola és una planta de la família de les compostes, varietat de l'endívia.
- La flor d'aquesta verdura de color lila.
- Per a conservar-la és recomanable guardar-la sense rentar.
Diferències entre l'escarola i l'enciam
Ets dels que pensa que l'escarola i l'enciam són la mateixa verdura? Encara que s'assemblin i les seves propietats nutricionals siguin bastant similars, no són el mateix. A continuació t'expliquem les principals diferències entre totes dues verdures.
- Sabor: com t'hem comentat anteriorment, l'escarola té un sabor amarg, mentre que l'enciam és de sabor suau.
- Forma: les fulles de l'escarola, especialment l'escarola arrissada, són estretes i retorçades amb vores molt dentades. En el cas de l'enciam, la forma variarà en funció de la varietat.
- Color: l'escarola és de color verd suau tirant a groc, mentre que l'enciam és verd, verd fosc, violeta, depenent de la varietat.
- Temporada: l'escarola és una verdura típica d'hivern, gràcies a la seva resistència a les baixes temperatures, mentre que l'enciam el podem trobar tot l'any.
L’escarola més fresca la pots trobar a les botigues d’Ametller Origen.
Gaudeix-la!
5 maneres diferents de menjar canonges
Sabies que les fulles dels canonges són més tendres i saboroses quan més petites són? Aquesta verdura de color verd, fulles arrodonides i amb un sabor que recorda lleugerament a la nou o a les avellanes és ideal per a les amanides. A continuació t'expliquem per què has d'incorporar canonges en els teus plats, algunes curiositats i cinc receptes amb aquesta verdura.
Com cuinar els canonges?
Aquesta verdura sol utilitzar-se sempre en cru i s'afegeix al plat just abans de servir o fins i tot després d'amanir-lo. La raó és que la calor i alguns condiments forts com el vinagre o, fins i tot, el mateix oli, deterioren els canonges, fent que es tornin més foscos i que això arruïni la seva textura.
És per això que els canonges són ideals per a:
- Menjar en amanides, sols o barrejats amb ruca, enciam o espinacs. És l'opció més popular i fàcil per incorporar aquesta verdura a la teva dieta.
- Una altra opció diferent i innovadora és afegir-los damunt d'una pizza una vegada fora del forn. De la mateixa manera que fas amb la ruca, però aquesta vegada amb canonges.
- Preparar un pesto de canonges, substituint l'alfàbrega per aquesta verdura.
- Una deliciosa truita: ja sabem que el millor és menjar-los crus, però et proposem una opció a la qual no podràs resistir-te; prepara una truita a la francesa de tota la vida, però aquesta vegada tira-li uns canonges, prèviament saltats. Estem segurs que el resultat t'encantarà!
- Una súper quiche de canonges, xampinyons i ceba tendra. La quiche de sempre de verdures i formatge, però ara amb canonges també.
Finalment, has de saber que aquesta verdura és la reina dels acompanyaments. Sempre et quedarà genial per a acompanyar un peix, una carn o un pastís salat. T'atreveixes?
Quines propietats tenen els canonges?
- Elevada quantitat de betacarotens: tenen un paper molt important en la protecció de les cèl·lules davant l'envelliment, gràcies al seu poder antioxidant i ajuden a mantenir una bona vista, a més de l'aspecte del cabell i les ungles. Si no ho sabies, els betacarotens són un pigment que dona a les verdures i hortalisses un color taronja (carbassa, pastanaga, pebrot, moniato), però que en el cas dels canonges queda emmascarat pel color verd de la clorofil·la, com passa amb les bledes o els espinacs. Curiós, veritat?
- Molta vitamina C: 100 g de canonges equivalen al 58% de la ingesta diària recomanada per a un home i una dona adulta.
- Iode: important en la formació de les hormones. Els canonges cobreixen una quarta part del iode necessari en un adult.
- Potassi: ajuda a reduir la pressió arterial, millora la salut cardíaca i té un paper important a nivell muscular. A més, depura la sang de possibles toxines.
Quin és l'origen d'aquesta verdura?
Segons s’explica, la primera notícia del seu cultiu apareix en un document alemany de 1588. Abans només la consumien els pagesos, però des de principis del segle passat, van començar a conrear-se varietats amb fulles una mica més grans i tendres que les silvestres, fet que va propiciar l'increment del seu consum.
Quina és la seva estacionalitat?
Es tracta una planta anual, resistent al fred. Els canonges se solen collir al març i abril, però si les pluges acompanyen, també es poden recol·lectar a la tardor i hivern.
Com haig de conservar-los?
Una correcta conservació de qualsevol aliment és primordial per reduir el malbaratament alimentari. En el cas dels canonges poden conservar-se a la nevera entre 3-5 dies, perquè posteriorment es poden pansir. L'important és que es guardin en un recipient tancat, per exemple un tupper de vidre, amb una mica d'humitat. Aquesta la podem aconseguir tirant unes gotetes d'aigua per sobre de la verdura o embolicant els canonges amb un drap una mica humit.
Algunes curiositats dels canonges
A continuació t'explicarem algunes dades curioses sobre aquesta verdura:
- Els canonges reben aquest nom perquè són una planta que s'acostumava a conrear als horts dels monestirs i convents per part dels eclesiàstics.
- També són coneguts com ‘l'herba dels gats’ ja que la seva olor, tan pronunciada i intensa, atrau els felins.
- Aquesta verdura es distingeix per la particular disposició de les seves petites fulles en forma de rams o rosetes.
- És una planta altament perible, és a dir, ses fa malbé ràpidament.
- Les flors dels canonges són molt petites i de tons blancs i blaus.
- Com més grans són les fulles, més amargues.
Com diferenciar els canonges dels créixens?
Siguem sincers; si no has vist molt sovint uns canonges, pot ser que d'entrada els confonguis amb els créixens. Per això, et volem explicar quines són les seves diferències perquè aprenguis a diferenciar totes dues verdures.
Diferències a simple vista:
- Grandària de les fulles: les fulles dels canonges són més grosses.
- Forma de les fulles: els canonges tenen una forma una mica ovalada, mentre que els créixens són més rodonets.
Altres diferències:
- Sabor: com t'hem comentat anteriorment, el sabor dels canonges recorda una mica a la fruita seca, mentre que els créixens tenen un punt picant i amarg, semblant a la mostassa.
- Família de plantes: els canonges formen part de la família de les valerianàcies, mentre que els créixens són crucíferes.
- Minerals: els canonges t'aporten, principalment, iode i potassi, mentre que els, créixens ferro i calci.
Ara que ja coneixes tots els beneficis dels canonges, com pots cuinar-los i la millor manera de conservar-los, no dubtis a incorporar-los en la teva dieta!
Quins són els beneficis de la poma?
Coneixes el refrany anglès one apple a day, keeps the doctor away? La poma és una fruita amb molts beneficis, t'ajuda a mantenir una bona salut i, a més, pots trobar-ne diferents varietats durant tot l'any al mercat. Així que no tens excusa per no incorporar aquesta fruita en el teu dia a dia. Descobreix les principals propietats, quines vitamines t'aporta, quantes varietats hi ha i quines receptes pots preparar.
Beneficis de la poma
- Rica en vitamina C: imprescindible per al funcionament de l'organisme. La quantitat d'aquesta vitamina varia en funció d'una varietat de poma o una altra.
- Potassi: té un paper important a nivell muscular, ajuda a reduir la pressió arterial i millora la salut cardíaca.
- Fibra: la poma és una fruita rica en fibra que t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal. La fibra la trobem tant a la polpa com en la pell.
- Hidrats de carboni: en forma de fructosa, glucosa i sacarosa.
- Antioxidant: la poma conté diverses substàncies amb una funció antioxidant per a l'organisme.
Ara que ja saps quins són els beneficis de menjar poma, has de saber que per portar una dieta equilibrada es recomana el consum d'un mínim de 3 peces de fruita al dia.
Quantes varietats de pomes hi ha?
Estem segurs que t'ho has preguntat alguna vegada. Així doncs, et direm que existeixen més de 1.000 varietats de poma, encara que no totes es comercialitzen. Entre les més conegudes trobem:
- Delícia o red delicious: de color vermell intens com bé indica el seu nom. Més gran que la resta de pomes, té un sabor una mica àcid.
- Reineta: de color groc, té una forma una mica aixafada. De sabor agredolç.
- Fuji: de color vermell rosat, la poma Fuji és sucosa i cruixent.
- Golden: de color groguenc, una mica àcida encara que quan madura es torna més dolça. De textura cruixent.
- Granny Smith: de color verd i textura molt cruixent.
- Starking: de color vermell i sabor dolç és cosina germana de la red delicious.
- Gala: de color vermell sobre un fons verd, és de textura cruixent i un sabor una mica àcid.
- Royal Gala: de color vermell ataronjat, té una textura cruixent i sucosa.
- Pink Lady: de color rosat, té un sabor dolç i textura dura i cruixent.
Receptes amb poma
Sovint es diu que la poma és una fruita una mica avorrida. No obstant això, nosaltres no hi estem d'acord perquè, a més dels seus nombrosos beneficis, és molt versàtil i es pot menjar a qualsevol hora del dia i en qualsevol lloc, sola o acompanyada amb altres aliments.
Així doncs, més enllà de menjar-te la poma amb un iogurt per esmorzar o a mig matí com a snack o per berenar, a continuació et proposem algunes receptes una mica diferents:
- Una amanida: però una amanida diferent de veritat; amb quinoa, raïm i pomes. Descobreix com preparar-la!
- Com a acompanyament per a la carn i el peix: què tal un rellom amb salsa de poma o amb trossets de poma al forn o puré? La poma també pot ser ideal per acompanyar el rap, el lluç o el mero.
- Un deliciós pastís tatin: t'animes a preparar-la? El Cintet t'explica en aquest vídeo com cuinar-la.
Per què és bona la fruita seca?
Ametlles, avellanes, nous, nous de macadàmia, nous del Brasil, festucs, anacards, castanyes, pinyons o cacauets. Existeix una llarga llista de fruita seca i, encara que sovint s'han demonitzat pel seu elevat contingut calòric, aquests aliments són molt saludables per a la teva salut. En el següent post t'expliquem els beneficis de la fruita seca, quina és la quantitat recomanada que hauries de menjar i la principal diferència amb la fruita deshidratada.
6 beneficis de la fruita seca
Estem segurs que quan llegeixis totes les propietats beneficioses de la fruita seca, la incorporaràs a la teva dieta si encara no ho has fet. Atent!
1- Alt contingut en proteïnes: la fruita seca és una gran font de proteïna vegetal, especialment les ametlles i les nous que aporten entre 20-25 g de proteïna per a cada 100 g.
2- Greixos saludables: concretament àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats que tenen un paper protector a nivell cardiovascular, per a la diabetis i determinats tipus de càncer.
3- Font de minerals: especialment calci -un grapat de fruita seca aporta entre 28 i 70 mg- i magnesi.
4- Vitamines: font de vitamina E, que és un gran antioxidant, i vitamina del grup B com la vitamina B9.
5- Rica en antioxidants: que ajuden a mantenir les teves cèl·lules joves.
6- Font de fibra: Aproximadament t'aporta entre uns 6 i 7 g de fibra per cada 100 g. La fibra t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal i a cuidar la teva microbiota.
Engreixa la fruita seca?
Es tracta d'una pregunta molt habitual, perquè sovint, la fruita seca es consideren un aliment molt calòric, ja que 100 g aporten entre 550-650 de kcal. De totes maneres, si ens referim a la quantitat diària recomanada que és aproximadament de 35 g, parlem d'unes 160 kcal, per tant, en el context d'una dieta saludable, la fruita seca no engreixa. Així mateix, els greixos que tenen aquests aliments són cardiosaludables i contribueixen a un envelliment saludable.
Quina és la quantitat de fruita seca que has de consumir?
Com t'hem indicat anteriorment, es recomanen entre 3 i 7 racions, d'uns 35 g, de fruita seca a la setmana i la millor manera de consumir-la és crua o lleugerament torrada, però sense sal.
Qualsevol hora del dia és bona per a menjar aquest aliment tan saludable, però si ens hem de decantar és ideal per menjar amb un iogurt al matí, un grapat a mig matí o per berenar. Això no vol dir que no en puguis menjar durant el dinar o el sopar en una amanida o amb un carpaccio de carbassó o picada damunt d'un peix al forn. T'animes a preparar alguna d'aquestes receptes?
Quina és la diferència entre fruita seca i fruita deshidratada?
La fruita deshidratada és aquella fruita fresca, ja siguin pomes, figues, plàtans, cocos, prunes, etc. que ha estat sotmesa a un procés de deshidratació o, cosa que és el mateix, s'ha reduït el seu contingut en aigua. En canvi, la fruita seca és el fruit d’un arbre i no ha passat per cap procés de transformació.
5 beneficis del bròcoli que has de conèixer
El bròcoli és una verdura de la família de les brassicàcies o crucíferes amb nombrosos beneficis per a la salut. Format per diferents caps florals de color verd fosc units a una gruixuda tija carnosa, la millor temporada per collir-lo i consumir-lo és durant l'hivern i la primavera. En el següent post t'expliquem quines són les propietats principals, alguns trucs anti malbaratament i què pots cuinar amb aquesta verdura.
Beneficis nutricionals del bròcoli
- Font de fibra: aquesta verdura conté una elevada quantitat de fibra, la qual cosa t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal i a millorar les teves digestions.
- Vitamina C: el bròcoli és una de les verdures amb més vitamina C, fins al punt que una ració (200 g) aporta més del doble de la ingesta recomanada que són 75 mg/dia per adult.
- Vitamines del grup B: t'ajuden al bon funcionament del sistema nerviós.
- Font de potassi: contribueix al funcionament normal del sistema nerviós i dels músculs.
- Font de ferro i seleni: ajuda al desenvolupament de l'organisme i transporta l'oxigen dels pulmons als teixits i el seleni contribueix en l'acció antioxidant que tenen aquestes verdures.
- Antioxidant: el bròcoli conté vàries substàncies, entre elles el sulforafà, que ajuden a prevenir determinades malalties cardiovasculars i determinats tipus de càncer.
Per què fa mala olor el bròcoli?
Estem segurs que alguna vegada ho has notat: durant la seva cocció, el bròcoli desprèn una olor forta i, sovint, una mica desagradable. Et sona? Això passa per culpa del sofre, un mineral present en aquesta verdura i en la majoria de les crucíferes. Encara que la seva olor et pugui semblar ofensiva, el sofre és molt beneficiós per al teu fetge, perquè ajuda a la seva depuració, i es recomana en cas de patir dolors articulars.
Aprofita-ho tot del bròcoli
Sabies que la tija del bròcoli és totalment comestible i, a més, té beneficis per a la teva salut? Si ets dels que ho tira, és hora d'abandonar aquesta pràctica. Pots coure-ho i menjar-t'ho a trossets juntament amb la resta del bròcoli. Una altra opció és tallar-ho a tires i saltar-ho a la paella i, posteriorment, afegir-ho en una amanida o amb una mica de pasta. I és que aquesta part conté una gran quantitat de calci i nutrients que no has de desaprofitar!
Cru o cuinat?
El bròcoli és una verdura molt versàtil, es pot consumir tant crua com cuinada al vapor o bullida. Si bé és cert que la forma més habitual és aquesta segona, si ho rentes bé pots degustar-ho cru en una amanida amb fruita seca o amb una mica de poma i una vinagreta. En el cas que el vulguis bullir has de saber el següent:
Quant temps cal coure’l?
El bròcoli és una verdura de cocció ràpida. Si ho cous entre 3-4 minuts estarà llest, mentre que si ho fas el vapor necessitaràs entre 7-10 minuts. Vigila, perquè si et passes del temps recomanat, aquesta verdura pot perdre part dels seus nutrients.
Anima't a incorporar el bròcoli en el teu dia a dia!
Tot el que has de saber sobre la carn vermella
Tot i que hi ha diferents maneres de classificar les carns, la més popular i, que des d’un punt de vista nutricional es fa servir, és la de classificar-les en carns vermelles i carns blanques. A continuació t’ho expliquem:
- Carn vermella, aquella que té un color vermell intens i inclou la carn de vaca, vedella, bé, cabra, cavall i porc
- Carn blanca, aquella que té un color rosat suau i inclou les carns d’aus com el pollastre, el gall d’indi i també el conill
Aquesta classificació es basa en el contingut en mioglobina, una proteïna que conté ferro i que li dona aquest color vermell característic. Així doncs, la carn vermella és molt més alta en ferro en comparació amb la blanca.
Principals propietats de la carn vermella:
Aporta una quantitat important de proteïnes d’alt valor biològic (19 a 30 g per 100 g); conté greixos, si bé és cert que varia en funció del tipus de carn: la de xai i de cabra són les més riques en greix (4 a 8%), mentre que les de vedella i vaca, les que menys contingut en tenen (0,6 a 0,7%). És una font important de minerals com el zinc, fòsfor i ferro d’alta biodisponibilitat. Aporta vitamines i en destaquen pel seu contingut les del grup B, especialment tiamina (B1), riboflavina (B2), niacina (B3), piridoxina (B6) i cianocobalamina (B12).
Si bé es cert que en els darrers anys, la carn vermella ha estat subjecte a moltes crítiques relacionades amb la salut, estudis científics han demostrat que aquest tipus de carn no és cancerígena, si bé és cert que un consum excessiu pot tenir un risc per a la salut. És per això, que cal evitar fer-ne un consum excessiu, però en cap moment eliminar-la.
Quanta carn has de menjar?
Així doncs, en el marc d’una alimentació saludable (basada en aliments d’origen vegetal, frescos o mínimament processats) es poden consumir de 3 a 4 vegades carn a la setmana i que d'aquestes 1 0 2 siguin de carn vermella.