MĂ©s de 5 hectĂ rees de camps propis on enfilem els pĂšsols
Amb lâarribada del bon temps podem gaudir dâun dels llegums mĂ©s tendres i dolços que existeixen: els pĂšsols. Igual que les faves, els pĂšsols pertanyen a la famĂlia de les lleguminoses i, per tant, es classifiquen dins del grup dels llegums. A continuaciĂł tâexpliquem com les cultivem i quin Ă©s el secret perquĂš siguin tan bons.
On cultivem els pĂšsols?
El Maresme és la zona de Catalunya on, tradicionalment, es cultiven més pÚsols i és justament a Mataró i a Cabrera de Mar on tenim alguns dels nostres camps de pÚsols. Tal com expliquen els nostres pagesos, al mes de setembre és quan plantem les pesoleres i en collim els fruits a partir de mitjans de març i fins a finals de maig.
Collita per passades fins obtenir el punt ĂČptim dels pĂšsols
Els nostres pagesos planten els pesolers i, a mesura que van creixent, els van enfilant manualment perquĂš la planta creixi cap amunt. Dâaquesta manera, i amb dedicaciĂł i delicadesa, aconseguim que la tavelles quedin penjant i tinguin una llargada caracterĂstica, aixĂ com un color verd tan brillant. A mĂ©s, la majoria dels nostres cultius, com en dâaltres fruites i verdures delicades, els fem sota plĂ stics protectors, per protegir les mates del sol, la pluja, el vent o possibles plagues.
A lâhora de de collir-los, els pagesos passen mata per mata i, manualment, seleccionen aquelles tavelles que estan plenes. Ăs en aquest moment quan els pĂšsols sĂłn mĂ©s tendres i dolços. Al cap de dos dies tornen a passar per revisar els cultius i collir aquelles tavelles que ja estan a punt i evitar aixĂ que els pĂšsols no es facin vells.
Aprofita ara per gaudir dâaquest llegum tan deliciĂłs!
Quines verdures sĂłn les crucĂferes?
Estem segurs que moltes vegades haurĂ s sentit parlar sobre les crucĂferes, perĂČ, saps realment quines verdures formen part dâaquest grup dâhortalisses? En el segĂŒent post, et donem tota la informaciĂł que necessites per convertir-te en un expert en crucĂferes. Continua llegint!
Qui Ă©s qui? 9 verdures crucĂferes
A continuaciĂł tâexpliquem quines sĂłn les crucĂferes mĂ©s famoses:
- BrĂČcoli: De color verd intens i brots florals agrupats
- Col: De fulles gruixudes de color verd claret
- Col kale: també coneguda com a col arrissada, de color verd fosc
- BrĂČquil: De color verd claret, amb brots florals agrupats de forma molt compacta
- Coliflor: De color blanc i brots florals agrupats en forma de flor
- Col de Brussel·les: Cols petites de color verd fosc
- Bimi: Parent del brĂČcoli. De color fosc i brots petits
- Romanesco: Un hĂbrid entre el brĂČcoli i el brĂČquil, de color verd brillant i forma dâespiral
- Col llombarda: Dâaspecte semblant a la col, perĂČ de color lila
Sabies que els raves, els naps i la ruca tambĂ© formen part de la famĂlia de les crucĂferes?
Com menjar les crucĂferes?
Aquestes verdures sĂłn ideals per menjar bullides, saltades, al vapor, al forn o en forma de crema. PerĂČ tambĂ© pots innovar amb aquesta recepta que et proposa el Cintet: pa de brĂČcoli!
Si vols saber per quĂš sĂłn tan saludables les crucĂferes i el paper que juguen en la prevenciĂł de determinades malalties com alguns tipus de cĂ ncer, no et perdis aquest post!
 5 curiositats dâaquest grup de verdures
- Les cols ja es cultivaven a lâantiguitat pels Egipcis, 2.500 anys a.C.
- El nom de brĂČcoli o brĂČquil provĂ© de lâitaliĂ âbroccoâ que significa brot
- Aquestes verdures sĂłn tĂpiques de la temporada dâhivern
- Segons alguns escrits, el nom de col de Brussel·les provĂ© del lloc on es va començar a cultivar fa mĂ©s dâun segle: al nord de França i BĂšlgica, a prop de Brussel·les.
- El rave té un sabor una mica picant a causa del seu contingut en glucosinolats
A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online trobarĂ s les millors crucĂferes fresques
Converteix-te en un expert en calçots
Si et pregunten âquina Ă©s l'hortalissa de temporada tĂpica que s'acompanya amb una deliciosa salsa?â, estem segurs que respondrĂ s els calçots. I Ă©s que si una cosa bona tĂ© aquesta joia culinĂ ria, Ă©s que a mĂ©s de ser deliciosa i unir familiars i amics al voltant d'una taula per celebrar les famoses calçotades, Ă©s sĂșper rica en nutrients i molt beneficiosa per a la teva salut. A continuaciĂł t'ho expliquem!
Propietats dels calçots
Podem dir que els beneficis dels calçots són semblants als de la ceba:
- Elevat contingut en aigua: Ă©s molt ric en aigua, la qual cosa fa que el calçot tingui una aportaciĂł calĂČrica molt baixa.
- Font de fibra: sĂłn molt rics en fibra, la qual cosa ajuda al teu trĂ nsit intestinal, regula el restrenyiment i cuida la teva microbiota.
- Vitamina C: el calçot és una font important de vitamina C, un potent antioxidant que ajuda a mantenir les teves cÚl·lules joves. De totes maneres, vigila quan cuinis els calçots, perquÚ si allargues molt la seva cocció pot ser que perdin part de la vitamina C.
- Vitamina A: essencial per a la pell, els cabells i la vista.
- Potassi: destaca l'aportaciĂł de potassi, fonamental per al funcionament correcte dels mĂșsculs.
- FĂČsfor: mineral imprescindible per al sistema nerviĂłs.
Com i quan es planten?
Sabies que els calçots sĂłn els brots tardans de la ceba? PerĂČ anem per passos: primer hem de plantar la ceba i esperar que creixi. Quan sigui el moment la recol·lectem i deixem assecar-la. De nou plantem la ceba i la cobrim amb una mica de terra i l'anem regant. A partir d'aquĂ has d'anar calçant els brots, Ă©s a dir, anar cobrint-los de terra de manera que el brot s'anirĂ allargant buscant la llum del sol. Per calçar els calçots ho pots fer manualment o amb un tractor i es calcen tres vegades. En la segĂŒent infografia veurĂ s tot el procediment detalladament:
L'origen del nom
Com t'haurĂ s imaginat el nom dels calçots procedeix de l'acciĂł de calçar els calçots, Ă©s a dir, cobrir-los de terra de manera que la planta s'allarga i allarga adquirint la seva caracterĂstica forma prima.
L'origen dels calçots
Ara que ja coneixes quines sĂłn les seves principals propietats i com es conreen, has de saber l'origen d'aquesta verdura. Els calçots sĂłn tĂpics de Catalunya, encara que Ă©s cert que cada vegada mĂ©s regions d'Espanya estan incorporant aquest menjar, concretament de Valls a Tarragona. Segons es diu, un pagĂšs va posar un parell de cebes grillades a la graella i se li van cremar. En comptes de tirar-les, va començar a pelar-les i va descobrir un aliment deliciĂłs que es va convertir, posteriorment, en un menjar habitual de la zona. De totes maneres, hem de dir-te que existeixen altres histĂČries que diuen que els romans ja menjaven calçots.
Com es cuinen els calçots?
Sempre que pensem en calçots ens ve al cap la tĂpica calçotada, amb els deliciosos calçots cuinats a la brasa. SĂ, tens raĂł, aquesta Ă©s una de les formes mĂ©s habituals de cuinar-los, perĂČ existeixen altres formes igual de bones. PerĂČ anem una per una:
A la brasa
Preparat per a una bona calçotada? A continuació et detallem quins són els passos que has de seguir per cuinar uns bons calçots a la brasa:
1- Neteja bé els calçots: que no tinguin terra, talla una mica les fulles i també les arrels.
2- Col·loca'ls damunt de la graella, amb les fulles a la part superior i la part blanca més a prop de la flama.
3- Deixa'ls uns 7-8 minuts i quan comencin a xiular, és a dir que sentis un soroll, gira'ls i deixa'ls, de nou, uns 7- 8 minuts més.
4- Quan comencin a deixar anar aigua ja els pots treure sense cremar-te.
5- Embolica'ls amb paper de diari per mantenir la calor i deixa'ls reposar perquĂš s'acabin d'estovar aproximadament una hora.
6- Passat aquest temps ja els pots servir.
 Com es mengen els calçots?Â
Ara que ja els tens preparats, has de saber que els calçots a la brasa es mengen d'una manera concreta. S'agafen amb una mà ; se'ls treu la primera capa de pell, sempre per sota, mai estiris les fulles, se submergeix la punta amb salsa i s'alça el calçot per menjar-lo.
Ara que ja saps com menjar els calçots en una calçotada, has de saber que el festĂ no s'acaba aquĂ. DesprĂ©s dels calçots Ă©s tradiciĂł menjar carn a la brasa, com botifarres o xai, tot aixĂČ acompanyat de pa torrat i un bon vi blanc sempre servit en porrĂł.
EscalivatsÂ
Una altra opciĂł Ă©s escalivar-los; en comptes de la brasa es preparen al forn i el procediment Ă©s bastant semblant:
- Neteja bé els calçots.
- Posa'ls dins del forn a mĂ xima potĂšncia durant uns 30-35 minuts.
- Posa a la base del forn una safata perquĂš reculli l'aigua que van deixant.
- Controla'ls: la idea Ă©s que quedin torradets per fora i tous per dins.
- Passats els 35 minuts, treu-los del forn i ja els tens llestos per menjar.
Altres receptes amb calçots
MĂ©s enllĂ de la famosa calçotada, aquesta hortalissa Ă©s molt versĂ til i es pot utilitzar a la cuina de diferents maneres. Una bona opciĂł Ă©s preparar una quiche de calçots o un pastĂs salat. Una altra recepta Ă©s saltar-los una mica i incorporar-los en una truita, amb una mica de carxofes, que ara tambĂ© estan de temporada. Com a acompanyament tambĂ© sĂłn ideals: arrebossats, en tempura o al forn gratinats per als teus plats de carn o peix. I si ets fredolic, t'encantarĂ preparar una crema de çalçots; igual que la vichyssoise, perĂČ amb calçots.
Quant Ă©s una raciĂł per persona?Â
Una raciĂł de calçots Ă©s, aproximadament, uns 12 o 15 calçots per persona, la qual cosa equivaldria a uns 200g-250g. Pots menjar-ne mĂ©s, perĂČ has de vigilar perquĂš aquesta hortalissa pot provocar gasos i un consum excessiu pot dificultar la digestiĂł (sobretot si els barreges amb molta salsa).
 Com triar el millor calçot?Â
El millor calçot Ă©s aquell que no Ă©s ni molt fi ni molt gruixut i tâexpliquem per quĂš: els calçots prims, una vegada els hi treus les primeres capes queden en res, mentre que els que sĂłn molt gruixuts poden ser difĂcils de mastegar i quedar durs.
Ara que t'has convertit en un expert en calçots, no dubtis a incorporar aquesta verdura de temporada en el teu dia a dia. Prova'l de maneres i deixa't seduir pel seu sabor dolç i textura tendra; estem segurs que t'encantarà .
Per quĂš sĂłn tan bons els calçots d'Ametller Origen?Â
Conreem els nostres calçots en una zona amb un sĂČl argilenc molt compacte, ideal per a aquesta mena de cultiu. AixĂ mateix, calcem els calçots fins a tres vegades; al gener, febrer i març i no els reguem massa, perquĂš l'hivern acostuma a ser una Ăšpoca de pluja. Finalment, els collim en el seu punt ĂČptim i teâls portem a la botiga en menys de 24 hores.