S’acosta Dilluns de Pasqua i una de les tradicions més arrelades és que els padrins entreguin la mona als seus fillols! Però, t’has preguntat alguna vegada quin és l’origen de la mona de Pasqua? T’ho expliquem a continuació!
L’origen de la mona de Pasqua és una tradició amb arrels antigues i interpretacions diverses i existeixen diverses teories que intenten saber els seus orígens i significats. Alguns experts coincideixen que aquest costum, encara que vinculat al cristianisme, té arrels paganes, però hi ha moltes hipòtesis. Te les expliquem a continuació!
Segons un llibre de folklore català, el segle XV ja es parlava de la mona i se suggereix que el seu nom podria derivar de l’àrab antic ‘mûna’ que significa ‘regal’ o ‘provisió de la boca’, relacionat amb antics tributs agrícoles. D’altres teories connecten la mona amb la paraula llatina ‘munda’, associada a paneres romanes que contenien dolços i ous decorats. Si ens remuntem encara més enrere, es diu que la mona podria tenir el seu origen a unes celebracions de l’antiga Grècia, festivitats dedicades a Artemisa, deessa de la naturalesa salvatge.
L’evolució de les mones de Pasqua
Com moltes altres tradicions, la mona ha evolucionat al llarg del temps, des d’un pastís tradicional amb ou dur fins a elaborades creacions de xocolata, mantenint la seva importància a la celebració de Pasqua. Les mones de Pasqua a Catalunya són una tradició arrelada que simbolitza la finalització de la Quaresma. Actualment, aquest dolç es menja el diumenge i el Dilluns de Pasqua i és una pràctica comuna a Catalunya.
La mona més tradicional és un pastís de brioix amb forma arrodonida i coronat amb ous durs, conegut com la mona Cristina; aquest pastís sol estar decorat amb xocolata i la tradició diu que la quantitat d’ous a la mona ha de coincidir amb l’edat del nen que la rep. Avui dia, però, existeixen infinitats de creacions de mones de Pasqua, on destaquen personatges de dibuixos animats, castells, naus especials i ous de xocolata de diverses mides i creacions impressionants.