Quines verdures són les crucíferes?
Estem segurs que moltes vegades hauràs sentit parlar sobre les crucíferes, però, saps realment quines verdures formen part d’aquest grup d’hortalisses? En el següent post, et donem tota la informació que necessites per convertir-te en un expert en crucíferes. Continua llegint!
Qui és qui? 9 verdures crucíferes
A continuació t’expliquem quines són les crucíferes més famoses:
- Bròcoli: De color verd intens i brots florals agrupats
- Col: De fulles gruixudes de color verd claret
- Col kale: també coneguda com a col arrissada, de color verd fosc
- Bròquil: De color verd claret, amb brots florals agrupats de forma molt compacta
- Coliflor: De color blanc i brots florals agrupats en forma de flor
- Col de Brussel·les: Cols petites de color verd fosc
- Bimi: Parent del bròcoli. De color fosc i brots petits
- Romanesco: Un híbrid entre el bròcoli i el bròquil, de color verd brillant i forma d’espiral
- Col llombarda: D’aspecte semblant a la col, però de color lila
Sabies que els raves, els naps i la ruca també formen part de la família de les crucíferes?
Com menjar les crucíferes?
Aquestes verdures són ideals per menjar bullides, saltades, al vapor, al forn o en forma de crema. Però també pots innovar amb aquesta recepta que et proposa el Cintet: pa de bròcoli!
Si vols saber per què són tan saludables les crucíferes i el paper que juguen en la prevenció de determinades malalties com alguns tipus de càncer, no et perdis aquest post!
5 curiositats d’aquest grup de verdures
- Les cols ja es cultivaven a l’antiguitat pels Egipcis, 2.500 anys a.C.
- El nom de bròcoli o bròquil prové de l’italià ‘brocco’ que significa brot
- Aquestes verdures són típiques de la temporada d’hivern
- Segons alguns escrits, el nom de col de Brussel·les prové del lloc on es va començar a cultivar fa més d’un segle: al nord de França i Bèlgica, a prop de Brussel·les.
- El rave té un sabor una mica picant a causa del seu contingut en glucosinolats
A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online trobaràs les millors crucíferes fresques
Com cuinar carxofes fresques?
Són les reines de la temporada: les carxofes. A més de saludables són delicioses i molt versàtils. De totes maneres, sovint sorgeix el dubte de com han de cuinar-se les carxofes de manera fàcil perquè quedin toves i no et donin molta feina. T'ho expliquem en menys d'un minut!
Carxofes al microones o bullides
Una forma súper senzilla de cuinar les carxofes és al micro. Treu les fulles exteriors, que són les més dures, tala la tija i, si vols, talla-les per la meitat o deixa-les senceres. Posa-les en un plat, afegeix un rajolí d'oli, una mica de sal i pebre, i posa-les al micro, aproximadament, durant 10 minuts a màxima potència.
Una altra opció és bullir-les. Segueix els passos anteriors i posa-les a bullir durant uns 15-20 minuts. Després amaneix-les i ja estan llestes per menjar! Si vols, també pot passar-les per la paella, volta i volta; ja veuràs que bones!
Altres maneres de cuinar aquesta hortalissa
A la brasa, confitades, arrebossades. Si una cosa bona té la carxofa és que és molt versàtil i es pot preparar de moltes formes diferents i et pot servir d'acompanyament d'una gran varietat de plats.
Com et comentàvem, les carxofes confitades també són ideals i molt senzilles de preparar. Apunta!
- Neteja les carxofes, traient les primeres fulles i la tija.
- Talla-les i posa-les dins d'una olla i cobreix-les amb oli d'oliva verge.
- Deixa-les a l'olla a baixa temperatura durant una hora i mitja o dues.
- Deixa-les refredar. Guarda-les en un pot amb l'oli per damunt.
Si prefereixes unes carxofes cruixents, les arrebossades són la teva opció. Així es preparen:
- De nou, neteja-les, treu les fulles exteriors i talla-les
- Bat un ou i afegeix-hi farina. Submergeix els trossos de carxofa.
- Prepara una paella amb l'oli calent i fregeix les carxofes.
- Una vegada estiguin fetes, posa-les damunt d'un paper de cuina per absorbir una mica l'oli i ja estan llestes per a consumir.
Descobreix en el nostre receptari les millors receptes amb carxofa!
A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online, trobaràs les carxofes més fresques i tendres, directes dels nostres camps. Gaudeix-les!
Els beneficis de menjar mongeta tendra
Sabies que les beines de la mongeta tendra normalment mesuren entre 10 i 13 cm de llarg? A més, aquestes beines poden ser planes o arrodonides i de diferents colors, verds, jaspiades de rosa, grogues, encara que en la majoria dels casos són de color verd. Curiós, oi? Si vols saber més coses sobre aquesta hortalissa de la família de les lleguminoses, no pots perdre't el següent post!
Principals beneficis de la mongeta tendra
Aquesta hortalissa destaca per ser una font de vitamina C, un potent antioxidant, folats, uns components presents en la majoria de verdures i hortalisses de color verd intens i que contribueixen a la formació normal de les cèl·lules i betacarotens, que també actuen com a antioxidant. Així mateix, i respecte als minerals, la mongeta tendra destaca per ser font de iode, dins del grup dels vegetals: es calcula que una ració de mongeta tendra equival al 42% de les ingestes recomanades al dia per a un home i el 53% per a una dona.
A més, conté petites quantitats de compostos polifenòlics, uns pigments que també destaquen per la seva funció antioxidant. Finalment, com la majoria de fruites, verdures i hortalisses conté una quantitat important de fibra.
En resum, podem afirmar que la mongeta tendra és un aliment que, gràcies a tots els seus beneficis, ajuda a les nostres cèl·lules a mantenir-se joves i sanes. Així que ja ho saps, a menjar mongeta tendra!
Ideals a qualsevol època de l'any
Si bé és cert que la forma més habitual de menjar aquesta hortalissa és bullida amb patata, la mongeta tendra és molt més versàtil; és més, pot ser ideal també en temporades més caloroses.
Així doncs, pots provar altres receptes, com unes mongetes saltades amb una mica de pernil i un toc d'all, o una crema o un puré calentó de mongetes o un gratinat de mongetes tendres. Quan faci més calor, pots preparar amanides fredes amb mongetes o un niu amb tomàquet i tonyina o uns rotllets amb salmó fumat. Sembla mentida que una verdura doni per a tant, oi?
Això sí, sempre que consumeixis mongetes, assegura't que siguin ben fresques i tendres. I et preguntaràs, com ho puc saber? Doncs ben fàcil: agafa la beina i amb les mans parteix-la per la meitat. Si es trenca fàcilment i sents un soroll com ‘crec’, estan perfectes!
Ara que ja saps per què és tan bona i sana la mongeta tendra i tot el seu potencial a la cuina, no el dubtis: incorpora-lesa la teva dieta i gaudeix-la. Troba la mongeta tendra més fresca a la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online.
Per què és tan saludable l'oli d'oliva?
Segur que més d'una vegada has sentit que l'oli d'oliva verge és molt beneficiós per a la teva salut. Doncs bé, que sàpigues que és totalment cert, i és que l'oli d'oliva verge, especialment el verge extra, és un dels pilars de la dieta mediterrània i destaca per les seves propietats saludables.
Quins són els principals nutrients de l'oli d'oliva?
- Conté greixos saludables: especialment greixos mono insaturats (àcid oleic) que et protegeixen el cor i t'ajuden a fer la digestió i a prevenir determinades malalties com la diabetis tipus 2 o alguns càncers.
- Ric en vitamines E i K: la vitamina E t'aporta propietats antioxidants, mentre que la vitamina K t'ajuda a cuidar els teus ossos i ajuda a la coagulació de la sang.
- Conté polifenols: es tracta d'uns compostos que tenen una gran capacitat antioxidant.
Tipus d'oli d'oliva
Podem diferenciar tres tipus d'oli d'oliva:
- Oli d'oliva verge extra: s'obté de les olives i, únicament, s'aconsegueix mitjançant procediments mecànics. És l'oli de més qualitat amb unes propietats sensorials (aroma i sabor) excepcionals i sense defectes, i amb totes les vitamines i substàncies antioxidants de les olives.
- Oli d'oliva verge: igual que l'anterior, s'obté de les olives i, únicament, mitjançant processos mecànics. Així mateix, també conserva totes les vitamines i substàncies antioxidants de les olives, però sensorialment és menys excepcional que l'oli d'oliva verge extra.
- Oli d'oliva: es tracta d'una barreja d'olis d'oliva refinats i olis d'oliva verges. Conté menys vitamines i substàncies antioxidants que en els dos casos anteriors, perquè es perden durant els tractaments de refinació.
Quin oli utilitzo per cuinar?
Es tracta d'una pregunta recurrent, així que intentarem aclarir-la. És molt important que per gaudir de tots els beneficis de l'oli d'oliva l'utilitzis correctament. Això vol dir que, per exemple, els olis amb greixos mono insaturats –verge extra, verge i oliva- resisteixen molt millor a les temperatures, a diferència de l'oli de gira-sol que s'oxida ràpidament i agafa un gust ranci. Per aquest motiu, quan cuinis has d'utilitzar oli d'oliva verge. Per a amanir també et recomanem l'oli d'oliva verge.
Puc guardar l'oli que he utilitzat per cuinar?
D'entrada et direm que sí, però abans has d'assegurar-te que l'oli no s'ha cremat. En el cas que no ho estigui, pots filtrar-lo per eliminar les partícules que queden després de fregir i guardar-lo en un lloc fresc, sec i protegit de la llum, i el podràs reutilitzar entre tres i quatre vegades.
El color i el sabor de l'oli d'oliva
T'has preguntat alguna vegada de què depèn que un oli sigui groc pàl·lid o verd intens? Doncs bé, el color ve definit per la mena d'oliva que s'ha utilitzat (arbequina, picual, blanqueta, etc.), el grau de maduresa d'aquesta i les condicions climàtiques i del sòl. De la mateixa manera, el sabor de l'oli també depèn d'aquests factors i si alguna vegada l'has notat picant o una mica amarg, no t'espantis, aquest sabor indica que té una elevada concentració d'antioxidants i que és de gran qualitat.
Ara que coneixes tots els seus beneficis i propietats, incorpora, sempre que puguis, l'oli d'oliva en els teus menjars: amanides, pasta, receptes al vapor, a la planxa o bullits. La recomanació és d'entre 4 i 6 racions d'oli d'oliva al dia (es considera una ració una cullera sopera o uns 10 ml).
Com conservar els enciams més temps?
Són els reis de qualsevol amanida i els podem trobar durant tot l’any: parlem dels enciams. Vols saber quin és el truc infal·lible per conservar-los frescos i cruixents com el primer dia? No et perdis el següent post on t’expliquem també les seves propietats, així com algunes curiositats sobre aquesta verdura.
Com mantenir l’enciam fresc a la nevera?
Estem segurs que alguna vegada t’has fet aquesta pregunta. Doncs a continuació t’expliquem el truc definitiu perquè l’enciam no se’t panseixi a la nevera. Pren nota!
- Neteja correctament l’enciam
- Asseca’l amb un drap o un paper de cuina
- Agafa un recipient hermètic de vidre i posa un paper de cuina a la base
- Posa l’enciam al recipient i tanca’l correctament.
El Cintet t’ho ensenya en aquest vídeo!
Beneficis dels enciams
L’enciam és una verdura amb un baix contingut energètic, a causa del seu elevat contingut en aigua i escassa quantitat en hidrats de carboni. Tanmateix, és font de vitamina C i font de minerals: especialment fòsfor, potassi, ferro i calci. Destaca també el seu contingut en flavonoides i fitosterols, que participen en funcions biològiques de l’organisme.
És interessant destacar que les fulles més verdes dels enciams, aquelles que són menys tendres, són les més riques en vitamines i minerals.
4 curiositats d’aquesta verdura
Vols descobrir alguns secrets d’aquesta verdura? Atent!
- Els botànics no es posen d’acord sobre el seu origen, ja que és una planta cultivada des de fa molts anys.
- Els romans tenien el costum de menjar-se’l abans d’anar a dormir i després d’un sopar abundant, perquè els ajudava a agafar el son.
- Com t’hem avançat, les fulles externes dels enciams són les que més vitamines i minerals tenen.
- Les flors dels enciams estan compostes per la fusió de cents, fins i tot milers de flors diminutes.
Les varietats d’enciam més conegudes
Les quatre varietats hortícoles més comunes són l’enciam de cabdell, el de fulla arrissada, la romana i la de tija. La de cabdell forma un cap semblant al de la col; la de fulla arrissada produeix fulles separades, que no formen cabdell; la romana forma un cabdell llarg i dret i la de tija té una tija gruixuda comestible i fulles de sabor desagradable.
Tanmateix, existeixen altres varietats com l’enciam francès, l’enciam escarola, l’enciam fulla de roure o fulla de roure vermella, l’enciam iceberg. Quina és la teva preferida?
Troba totes les varietats d’enciams, frescs i saborosos, a la teva botiga habitual i a la botiga online.
5 beneficis de la pera
La pera és una fruita que ens acompanya durant tot l'any, igual que la poma o el plàtan, si bé és cert que existeixen algunes varietats típiques de determinades èpoques de l'any. A continuació t’expliquem tot el que has de saber sobre aquesta fruita que, sovint, passa desapercebuda, malgrat ser supersaludable i bona.
Quines propietats té menjar pera?
1- Baixa en calories i rica en aigua: és una fruita amb una elevada quantitat d'aigua
2- Rica en fibra: igual que totes les fruites, la pera és rica en fibra, ideal per regular el teu trànsit intestinal i cuidar la teva microbiota intestinal.
3- Rica en vitamina C: aquesta vitamina té poder antioxidant, és a dir, ajuda a mantenir les teves cèl·lules joves i sanes
4- Amb quantitat de potassi: un mineral ideal per mantenir els músculs sans
5- Antioxidant: a més de la vitamina C, la pera conté flavonoides, compostos amb poder antioxidant
Principals varietats de pera
Com t'hem avançat, podem trobar peres durant tot l'any, especialment, la pera comuna, també coneguda com Blanquilla. Altres varietats són típiques de diferents èpoques de l'any. Som-hi!
- Pera de Sant Joan: és molt petitona i de carn dura i la trobem coincidint amb aquesta festivitat, durant el mes de juny
- Pera comici: de forma un pelín aplatada i pell groga amb puntets marrons. L'època típica és de setembre a abril
- Pera ercolina: de pell verda amb algun toc vermellós, és típica de la temporada estiuenca (juny a octubre)
- Pera llimonera: de pell groga, la trobem durant els mesos de juliol, agost i setembre
Com es pot menjar una pera?
La forma més habitual de menjar una pera és crua, ja sigui per a les postres, per esmorzar, per mig matí o per berenar. De totes maneres, aquesta fruita també es pot menjar al forn, rostida, confitada o, fins i tot, bullida. Així mateix, les peres no únicament són bones per a receptes dolces, sinó que també estan delicioses amb ingredients salats: t'atreveixes a provar aquestes peres amb gorgonzola i nous?
Ara que ho saps tot sobre la pera, no dubtis a incorporar aquesta fruita en el teu dia a dia. Troba les peres més fresques i delicioses a la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online.
Per què són tan saludables les nous?
Només podem dir coses bones de les nous: saludables, saboroses i versàtils! Què més se li pot demanar a un aliment? Si encara no has agafat el costum de menjar un grapat de nous al dia, t’expliquem per què aquesta fruita seca és tan saludable!
4 beneficis de les nous
- Són riques en greixos saludables: Especialment els de la família dels omega-3. Un grapat de nous al dia contribueix a regular la pressió arterial, reduir el colesterol i té propietats antiinflamatòries.
- Font de minerals com el ferro, el potassi, el zinc, el fòsfor i el magnesi: Aquests minerals, entre altres beneficis, ajuden al desenvolupament muscular, el sistema immunitari, la vista i la pell. Perquè te’n facis una idea, una ració de nous aporta el 10% de la ingesta de fòsfor recomanada.
- Contenen vitamines B1, B3 i B6; aquesta última ajuda a la formació normal dels glòbuls vermells.
- Font de fibra: ajuda la teva microbiota intestinal i combat el restrenyiment.
Quant és una ració de nous i cada quant en puc menjar?
Una ració de nous, o de qualsevol altra fruita seca, és d’uns 35 grams. Això equival a un grapat, és a dir, unes 6- 8 nous. Pel que fa a la freqüència de consum, es recomanen entre 3 i 7 racions de fruita seca a la setmana i la millor manera de consumir-la és crua o lleugerament torrada.
Altres varietats de nous
Estem segurs que coneixes altres tipus de nous, com les de Macadàmia, les de Brasil o les pacanes. A continuació, t’expliquem les principals diferències d’aquestes tres varietats respecte a les nous de tota la vida.
- Nous de Macadàmia: Són rodones, mentre que les nous tenen forma de cervell. Pel que fa al seu sabor, són més cremoses i més intenses a la boca i de color claret.
- Nous de Brasil: De mida més grossa i forma allargada, les nous de Brasil tenen un sabor fi que recorda lleugerament al coco.
- Nous pacanes: Són les que tenen una forma més similar a les nous comunes, però són una mica més allargades i fosques. En relació amb el seu sabor és una mica més dolç.
Has tastat ja les nostres nous? Per si no ho sabies, han estat escollides com la millor fruita seca de l’any! I és que són realment addictives! Troba-les a la teva botiga habitual o a la botiga online i gaudeix d’aquest snack tan saludable.
Com es pot menjar una carbassa?
De polpa ataronjada, pell gruixuda i sabor dolç, la carbassa és una verdura típica de tardor i hivern. Amb moltes propietats nutricionals, la forma més habitual de consumir-la és en forma de crema. Tot i això, existeixen altres opcions igual de delicioses perquè puguis menjar-te aquesta verdura. Descobreix-les!
5 maneres de cuinar la carbassa
Sí, ho has llegit bé, existeixen diferents maneres de preparar aquesta hortalissa. A continuació t’expliquem les més comunes:
- Al forn: Talla la carbassa a dauets i tira-li una mica d’oli d’oliva verge extra i espècies. Si ho prefereixes, pots posar-hi una mica de mantega. Posa-la entre 40 i 50 minuts al forn a una temperatura de 180º. Punxa-la amb un ganivet i quan estigui tova deixa-la refredar. Cuinada d’aquesta manera, és ideal per a una amanida o per combinar amb una mica de pasta.
- Crema: És la manera més habitual de cuinar-la i un plat perfecte ara que arriba el fred.
- Ratllada: Sorprenent, oi? Queda deliciosa ratllada, com si fos una pastanaga. Ideal per a amanides, una truita o per farcir uns raviolis.
- Suc: No saps el que et perds! Què et sembla un suc de taronja, carbassa, pastanaga i una mica de gingebre? Cou-la uns 10 minuts i, un cop freda, barreja-la amb la resta d’ingredients.
- Saltada: Igual que preparada al forn, però en una paella. Talla-la a trossets petits, d’aquesta manera es courà millor. Després et pot servir com a guarnició per acompanyar qualsevol plat de peix o carn.
Com s’han de consumir les llavors de carbassa?
Les llavors de carbassa són delicioses, a més de nutritives. Pots menjar-te-les crues, prèviament has d’assecar-les, o les pots torrar una mica en una paella i afegir-les en amanides o com a topping en una crema de verdures. Aquestes llavors són riques en antioxidants i betacarotens; així que ja ho saps, mai més tornis a llençar-les o desaprofitar-les!
Propietats nutricionals d’aquesta verdura
La carbassa té una baixa aportació calòrica i greixos. Destaca la seva quantitat de vitamina C: perquè te’n facis una idea, una ració de carbassa cobreix un 31% de les ingestes diàries recomanades d’aquesta vitamina en un adult. Tanmateix, destaca la seva aportació en betacarotens, uns components que, segons alguns estudis, poden tenir beneficis en la prevenció de determinats tipus de càncer. Els betacarotens es transformen en vitamina A quan arriben a l’organisme.
Ara que ja saps com cuinar la carbassa, posa a prova els teus dots culinaris. A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online podràs trobar les millors carbasses.
El peix blanc té greixos omega-3 com el peix blau?
Sovint, quan parlem de greixos omega-3, ens ve al cap el salmó i, en general, la majoria de peixos blaus. Tot i això, i a diferència del que creu molta gent, el peix blanc també té aquest tipus de greix, ho sabies? A continuació et desmuntem aquest mite!
D’entrada has de saber que tots els peixos, siguin de l’espècie que siguin, són font de greixos omega-3. El que varia és la quantitat d’aquest. Així doncs, en funció del contingut de greixos, podem classificar els peixos en peix magre o blanc: pertanyen a aquest grup el lluç, el bacallà, el llenguado o el rap i tenen un percentatge de greixos inferior al 2%; peix semigràs o blanc: com el besuc, el llobarro, l’orada, la maire, la truita o l’emperador, que tenen entre un 2% i un 5% de greixos i el peix blau o gras: la tonyina, el bonítol, les sardines, el seitó, el peix espasa, el moll o roger, l’anguila, el salmó, el verat o les anxoves, que tenen més del 5% de greix. En resum, doncs, tots els peixos ens aporten en major o menor proporció una quantitat determinada de greixos omega-3.
Ara que ja ho saps, has de saber que l’omega-3 és un tipus de greix poliinsaturat que t’aporta molts beneficis per a la salut. Entre els més importants destaquen que t’ajuda a mantenir el cor sa, enforteix les neurones i té un efecte antiinflamatori.
Beneficis de menjar peix
El consum de peix és molt bo per a l’organisme, ja que és font de proteïnes d’alt valor biològic, així com de minerals com el iode o el seleni, vitamines, especialment A i D i greixos saludables. Respecte al seu consum, es recomana de 2 a 3 racions de peix a la setmana i que d’aquestes un mínim sigui peix blau.