Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries: tot el que has de saber

Al llarg de les últimes dècades, tant les al·lèrgies com les intoleràncies alimentàries s’han incrementat de manera exponencial a nivell mundial, però sobretot en les societats occidentals com ara la nostra, especialment en les àrees urbanes i, més concretament, en la població infantil. A continuació t’expliquem la principal diferència entre intoleràncies i al·lèrgies i quines són les més habituals entre els més petits.

Diferències entre al·lèrgies alimentàries i intoleràncies

Tot i que sovint s’inclouen en el mateix grup de malalties, cal diferenciar una al·lèrgia alimentària d’una intolerància:

  • Al·lèrgies alimentàries: Es donen per reaccions immunològiques exagerades de l’organisme quan mengem un aliment que té algun tipus de component (al·lergen) i, com a resultat, donen una reacció adversa no desitjable. És una al·lèrgia alimentària, per exemple, la malaltia celíaca, que es dona pel consum del gluten i altres proteïnes relacionades.

Dins de les al·lèrgies alimentàries podem dividir entre aquelles que presenten una resposta ràpida després de consumir l’aliment, menys de 2 h, i que normalment són les que presenten problemes a la pell, picor o vòmits. Alguns aliments que poden provocar aquest tipus d’al·lèrgia són la llet, l’ou o la fruita seca.

D’altra banda, existeixen aquelles al·lèrgies on els símptomes apareixen de forma retardada, més suau i perllongats al cap d’unes hores o dies després de consumir l’aliment. Els símptomes presents en aquest tipus d’al·lèrgia solen ser principalment digestius.

  • Intoleràncies alimentàries: Són aquelles reaccions adverses que es produeixen per la mala digestió o absorció a nivell intestinal d’un aliment o algun dels seus components.  Els principals símptomes són diarrea, vòmits o dolor abdominal, però la principal diferència és que no hi intervé el sistema immunitari. Un exemple d’aquestes seria la intolerància a la lactosa.

Quins aliments poden generar al·lèrgies i intoleràncies?

Encara que qualsevol aliment pot generar una reacció al·lèrgica, dependrà de l’edat, la localització geogràfica i dels hàbits alimentaris.  Les principals al·lèrgies entre els més petits són l’al·lèrgia a la proteïna de llet de vaca (PLV), a la proteïna de l’ou i a la del peix i, en edats posteriors, també a les proteïnes de la fruita seca, el marisc, els  llegums o les fruites.

Pel que fa a les intoleràncies més habituals destaquen a la lactosa, a la fructosa o sacarosa, que són els sucres que es troben de manera natural a la fruita, en algunes verdures i a la mel, al gluten i a la histamina, que és una substància que contenen diversos aliments.

Recomanacions en els infants amb al·lèrgies alimentàries

En aquelles llars on hi ha un infant amb al·lèrgia alimentària és important manipular correctament els aliments per evitar les contaminacions creuades. Així doncs, s’ha d’evitar fregir els aliments on abans s’han fregit aliments amb al·lèrgens o s’han d’utilitzar utensilis exclusius per a la manipulació dels aliments que no continguin al·lèrgens.

 


Els pèsols, els llegums més desconeguts

Ja tenim aquí un dels productes estrella de la temporada, els pèsols. I és que tot i que sovint es confonen amb verdures, perquè es consumeixen frescos,  els pèsols formen part de la família de les lleguminoses (com les llenties, els cigrons o les mongetes blanques) i presenten un gran valor nutricional, tenen moltes propietats saludables i són un dels aliments més complets i bàsics d’una dieta saludable. A més a més, són molt saborosos i una autèntica delícia pel paladar ara que es troben en el seu punt òptim.

Principals propietats dels pèsols

Font de proteïna: aporten una quantitat rellevant de proteïnes d’origen vegetal, especialment els pèsols que tenen les mateixes proteïnes que un ou (7 g per 100 g en fresc).

Fibra: Contenen una elevada quantitat de fibra, que t’ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.

Vitamina C: Els pèsols són el llegum més ric amb aquesta vitamina que protegeix les cèl·lules contra l’envelliment. Per poder aprofitar al màxim la vitamina C s’han de triar opcions de cocció curtes i amb poca aigua.

Vitamines del grup B: (exceptuant B12) indispensables per al bon funcionament del metabolisme i l’assimilació de nutrients.

Font de minerals: Contenen minerals essencials com el ferro, essencial per al transport d’oxigen a la sang, potassi, que contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i dels músculs i magnesi, que ajuda en la formació dels ossos i el bon funcionament del cor.

Contingut baix de greix: contenen molt poc greix, tot i que es caracteritza per ser poliinsaturat.

Com i quan menjar aquests llegums

Els pèsols són ideals per cuinar bullits, saltats, al vapor escaldats, estofats o crus dins d’una amanida i pots involucrar els més petits de la casa perquè t’ajudin a desgranar-los. Has de saber que es recomana el consum de llegums de 3 a 4 cops a la setmana, com a mínim, i que siguin la principal font de proteïna. Així doncs, en l’àpat en què mengis llegums, pot ser per dinar o sopar, els pots combinar amb cereals i altres vegetals, i no és necessari posar-hi aliments d’origen animal.

Troba els pèsols més frescos i tendres a la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online!


Quins beneficis té el bacallà?

El bacallà és un peix de mida mitjana, molt saborós i de fàcil digestió, a més de ser superversàtil a la cuina: el pots cuinar al forn, a la planxa, fer bunyols o croquetes. En el següent article t’expliquem per què és tan saludable el bacallà i quin tipus de peix és. Som-hi!

5 propietats del bacallà

Pren nota, aquestes són les propietats d'aquest peix:

  • Conté àcids omega-3: es tracta d’un greix saludable que aporta molts beneficis com el de mantenir el cor sa, enfortir les neurones i tenir un efecte antiinflamatori
  • Conté proteïnes d'alt valor biològic
  • Font de seleni i fòsfor: perquè et facis una idea, una ració de bacallà aporta el 39% de la ingesta necessària de fòsfor en un adult.
  • Vitamines del grup B: especialment, B6 i B12

Quin tipus de peix és?

El bacallà és un peix blanc, és a dir, conté una quantitat més petita de greixos saludables omega-3 respecte a altres peixos i, per aquest motiu, es classifica dins dels peixos blancs o magres. En aquest grup també trobem altres espècies com el lluç, el rap o el llenguado, per exemple.

 D'on és típic el bacallà?

El bacallà és un peix que habita en aigües fredes salades, especialment a l'oceà Atlàntic, i els exemplars que rebem al nostre país procedeixen, principalment, de països del nord, com Dinamarca, Noruega o Islàndia.

Troba el millor bacallà procedent d'Islàndia a la teva botiga habitual Ametller Origen o a la botiga en línia. Troba-ho a lloms, en forma de carpaccio, esqueixat o en crema per a untar. Amb quin et quedes?


Com cuinar carxofes fresques?

Són les reines de la temporada: les carxofes. A més de saludables són delicioses i molt versàtils. De totes maneres, sovint sorgeix el dubte de com han de cuinar-se les carxofes de manera fàcil perquè quedin toves i no et donin molta feina. T'ho expliquem en menys d'un minut!

Carxofes al microones o bullides

Una forma súper senzilla de cuinar les carxofes és al micro. Treu les fulles exteriors, que són les més dures, tala la tija i, si vols, talla-les per la meitat o deixa-les senceres. Posa-les en un plat, afegeix un rajolí d'oli, una mica de sal i pebre, i posa-les al micro, aproximadament, durant 10 minuts a màxima potència.

Una altra opció és bullir-les. Segueix els passos anteriors i posa-les a bullir durant uns 15-20 minuts. Després amaneix-les i ja estan llestes per menjar! Si vols, també pot passar-les per la paella, volta i volta; ja veuràs que bones!

Altres maneres de cuinar aquesta hortalissa

A la brasa, confitades, arrebossades. Si una cosa bona té la carxofa és que és molt versàtil i es pot preparar de moltes formes diferents i et pot servir d'acompanyament d'una gran varietat de plats. 

Com et comentàvem, les carxofes confitades també són ideals i molt senzilles de preparar. Apunta!

  • Neteja les carxofes, traient les primeres fulles i la tija.
  • Talla-les i posa-les dins d'una olla i cobreix-les amb oli d'oliva verge.
  • Deixa-les a l'olla a baixa temperatura durant una hora i mitja o dues.
  • Deixa-les refredar. Guarda-les en un pot amb l'oli per damunt.

Si prefereixes unes carxofes cruixents, les arrebossades són la teva opció. Així es preparen:

  • De nou, neteja-les, treu les fulles exteriors i talla-les
  • Bat un ou i afegeix-hi farina. Submergeix els trossos de carxofa.
  • Prepara una paella amb l'oli calent i fregeix les carxofes.
  • Una vegada estiguin fetes, posa-les damunt d'un paper de cuina per absorbir una mica l'oli i ja estan llestes per a consumir.

Descobreix en el nostre receptari les millors receptes amb carxofa!

A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online, trobaràs les carxofes més fresques i tendres, directes dels nostres camps. Gaudeix-les!


Descobreix l'origen de la mona de Pasqua

S’acosta Dilluns de Pasqua i una de les tradicions més arrelades és que els padrins entreguin la mona als seus fillols! Però, t’has preguntat alguna vegada quin és l’origen de la mona de Pasqua? T’ho expliquem a continuació!

L'origen de la mona de Pasqua és una tradició amb arrels antigues i interpretacions diverses i existeixen diverses teories que intenten saber els seus orígens i significats. Alguns experts coincideixen que aquest costum, encara que vinculat al cristianisme, té arrels paganes, però hi ha moltes hipòtesis. Te les expliquem a continuació!

Segons un llibre de folklore català, el segle XV ja es parlava de la mona i se suggereix que el seu nom podria derivar de l'àrab antic ‘mûna’ que significa 'regal' o 'provisió de la boca', relacionat amb antics tributs agrícoles. D’altres teories connecten la mona amb la paraula llatina ‘munda’, associada a paneres romanes que contenien dolços i ous decorats. Si ens remuntem encara més enrere, es diu que la mona podria tenir el seu origen a unes celebracions de l'antiga Grècia, festivitats dedicades a Artemisa, deessa de la naturalesa salvatge.

L'evolució de les mones de Pasqua

Com moltes altres tradicions, la mona ha evolucionat al llarg del temps, des d'un pastís tradicional amb ou dur fins a elaborades creacions de xocolata, mantenint la seva importància a la celebració de Pasqua. Les mones de Pasqua a Catalunya són una tradició arrelada que simbolitza la finalització de la Quaresma. Actualment, aquest dolç es menja el diumenge i el Dilluns de Pasqua i és una pràctica comuna a Catalunya.

La mona més tradicional és un pastís de brioix amb forma arrodonida i coronat amb ous durs, conegut com la mona Cristina; aquest pastís sol estar decorat amb xocolata i la tradició diu que la quantitat d'ous a la mona ha de coincidir amb l'edat del nen que la rep. Avui dia, però, existeixen infinitats de creacions de mones de Pasqua, on destaquen personatges de dibuixos animats, castells, naus especials i ous de xocolata de diverses mides i creacions impressionants.

Padrins, el que busqueu ho tenim a Ametller Origen! Les millors bases de pastís, decoracions, ous i figuretes les podreu trobar a la vostra botiga habitual i a la botiga online! Bona Pasqua!


Quins ingredients porta la salsa de calçots?

Són una parella inseparable: què seria dels calçots sense la seva deliciosa salsa? I és que l'experiència de menjar calçots no és completa, si no és amb la tradicional i deliciosa salsa de calçots. De totes maneres, si et preguntem quins ingredients porta, sabries dir-nos-els?

La nyora, la gran protagonista

Doncs bé, la nyora, una varietat de pebrot petit, arrodonit i de color vermell intens quan està madur i que es consumeix sec com a condiment, és un dels ingredients principals d'aquesta salsa. A més, la salsa de calçots porta tomàquets madurs, all, una mica de julivert, avellanes torrades, sal i un rajolí d'oli. És gràcies a la nyora que la salsa de calçots té aquest sabor dolcet, però suau alhora, tan característic i únic.

 Altres receptes per a gaudir d'aquesta salsa

Si bé és cert que els calçots i la seva salsa són una parella inseparable, pots gaudir d'aquesta salsa també en altres receptes. T'ho havies plantejat? Per exemple, si prepares una coca de recapte o una coca d’escalivada a la base pots posar-li salsa de calçots; el resultat, espectacular! També pot servir-te per amanir la teva amanida o per acompanyar un peix al forn. Versàtil, oi?

Finalment, has de saber que la salsa de calçots varia una mica respecte a la salsa romesco. T'ho expliquem a continuació!

Quina és la diferència entre la salsa de calçots i la salsa romesco?

Encara que sovint totes dues salses es confonen, existeix una petita diferència en la seva elaboració. Com t'hem explicat, a la salsa de calçots s'utilitza nyora, mentre que la salsa romesco es prepara amb pebrot de romesco que té un sabor més amarg.

A la teva botiga Ametller Origen habitual i a la botiga online, pots trobar la millor salsa de calçots que puguis imaginar. Prova-la!


El tomacó, l’ingredient estrella per al pa amb tomàquet

El tomacó és una varietat de tomàquet que es caracteritza per la seva llarga conservació en fresc. S'utilitza per a diverses receptes o salses, però, principalment, per a la preparació de plats com el pa amb tomàquet, un dels clàssics de la gastronomia catalana que no pot faltar a cap taula. I és que el pa amb tomàquet és ideal sigui com a acompanyant o com a plat principal amb una bona escalivada o, per què no, amb embotit. Però, sabries dir-nos quin és l’origen d’aquesta tradició? Te l’expliquem!

L’origen del pa amb tomàquet

L'origen del pa amb tomàquet es remunta al pa amb oli, una pràctica estesa a tota la regió mediterrània: aquest costum consistia a sucar oli sobre una llesca de pa, torrada o no. Però no va ser fins al segle XIX quan va néixer la tècnica de sucar tomàquet al pa, concretament a les cases de pagesos catalans, on s’afegia tomàquet al pa ressec per a estovar-lo i després s'amania amb un bon raig d'oli.

I és que el tomàquet és una hortalissa que no es va integrar a la nostra dieta fins al segle XVIII. Va ser al voltant del 1884 quan van començar a sorgir referències al pa amb tomàquet tal com el coneixem avui a Catalunya, fins a convertir-se en un símbol de la identitat catalana.

Consells per a l’elaboració del pa amb tomàquet

Preparar un deliciós pa amb tomàquet si disposes d’ingredients de qualitat és ben senzill. En primer lloc, és fonamental tenir un bon pa de pagès cruixent (o fins i tot de dies anteriors per seguir la tradició clàssica). A continuació, necessites l’ingredient estrella d’aquesta combinació: el tomacó. Aquest tomàquet és molt sucós i carnós, de textura tova, de llarga maduració i de polpa dolça.

Finalment, però no menys important, necessites un bon oli d'oliva verge extra: és essencial per donar-li el toc final, juntament amb una mica de sal.

Una vegada llest el pa amb tomàquet, només et queda degustar-lo. Es pot gaudir sol o acompanyat d’embotits  com pernil, fuet o llonganissa, formatge, escalivada amb anxoves o altres ingredients, sempre mantenint la qualitat dels ingredients base per aconseguir un resultat deliciós, independentment dels complements que s'hi afegeixin.

A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online, trobaràs els millors tomacons per preparar un deliciós pa amb tomàquet. Gaudeix d’aquesta deliciosa tradició catalana!


55 hectàrees de camps propis per oferir-te els millors calçots

És temporada de fer bones calçotades amb amics i familiars! Per això et volem explicar on cultivem els nostres calçots i com ho fem, perquè gaudeixis d’aquesta joia culinària tan apreciada a casa nostra.

55 hectàrees de camps propis

Actualment, a Ametller Origen tenim camps de calçots a la zona de Lleida i del Penedès, a la zona de Múrcia i a la zona de Sòria, en un total de 55 hectàrees de terrenys propis. Els calçots que avui collim són les cebes que vam plantar l’any passat i que, enguany, hem tornat a plantar i hem anat calçant perquè agafin aquesta forma tan allargada.

La temporada de recol·lecció de calçots dura cinc mesos i comença el mes de novembre i s’allarga fins, aproximadament, el mes de març.

Com és el cultiu dels calçots?

Els calçots són, ni més ni menys, que els brots tardans de la ceba. Com t’hem avançat abans, per cultivar els calçots, primer necessitem plantar una ceba (l’any anterior a la recollida dels calçots), deixem que aquesta ceba creixi i, quan és el moment, la recol·lectem i la deixem assecar. L’any següent, plantem de nou aquesta ceba i, a poc a poc, l’anem cobrint de terra, és a dir, l’anem calçant, i regant, i així anirà creixent el calçot!

Un cop collits els posem en manats i els enviem directament a la botiga en menys de 12 hores.

Troba els calçots més frescos i tendres a la teva botiga habitual Ametller Origen o a la botiga online!

 


crucíferes

Quines verdures són les crucíferes?

Estem segurs que moltes vegades hauràs sentit parlar sobre les crucíferes, però, saps realment quines verdures formen part d’aquest grup d’hortalisses? En el següent post, et donem tota la informació que necessites per convertir-te en un expert en crucíferes. Continua llegint!

Qui és qui? 9 verdures crucíferes

A continuació t’expliquem quines són les crucíferes més famoses:

  • Bròcoli: De color verd intens i brots florals agrupats
  • Col: De fulles gruixudes de color verd claret
  • Col kale: també coneguda com a col arrissada, de color verd fosc
  • Bròquil: De color verd claret, amb brots florals agrupats de forma molt compacta
  • Coliflor: De color blanc i brots florals agrupats en forma de flor
  • Col de Brussel·les: Cols petites de color verd fosc
  • Bimi: Parent del bròcoli. De color fosc i brots petits
  • Romanesco: Un híbrid entre el bròcoli i el bròquil, de color verd brillant i forma d’espiral
  • Col llombarda: D’aspecte semblant a la col, però de color lila

Sabies que els raves, els naps i la ruca també formen part de la família de les crucíferes?

Com menjar les crucíferes?

Aquestes verdures són ideals per menjar bullides, saltades, al vapor, al forn o en forma de crema. Però també pots innovar amb aquesta recepta que et proposa el Cintet: pa de bròcoli!

Si vols saber per què són tan saludables les crucíferes i el paper que juguen en la prevenció de determinades malalties com alguns tipus de càncer, no et perdis aquest post!

 5 curiositats d’aquest grup de verdures

  • Les cols ja es cultivaven a l’antiguitat pels Egipcis, 2.500 anys a.C.
  • El nom de bròcoli o bròquil prové de l’italià ‘brocco’ que significa brot
  • Aquestes verdures són típiques de la temporada d’hivern
  • Segons alguns escrits, el nom de col de Brussel·les prové del lloc on es va començar a cultivar fa més d’un segle: al nord de França i Bèlgica, a prop de Brussel·les.
  • El rave té un sabor una mica picant a causa del seu contingut en glucosinolats

A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online trobaràs les millors crucíferes fresques