Quines fruites pertanyen al grup de les fruites vermelles?
Les fruites vermelles són un grup de fruites que, com bé indica el seu nom, són vermelles o de tonalitats una mica més fosques, com els gerds, els nabius o les mores, entre altres, i són molt saludables, per ser font de fibra, vitamines i minerals i antioxidants. . A continuació t’expliquem tot allò que has de saber sobre les fruites vermelles. Continua llegint!
Les fruites vermelles que has de conèixer
Sabies que les maduixes i les cireres formen part d’aquest grup de fruites? A continuació t’expliquem quines són les fruites vermelles més conegudes:
- Nabius: de forma rodona, petits i de color morat fosc tirant a negre.
- Gerds: de forma arrodonida i pell suau i vellutada, tenen un color vermell brillant.
- Mores: de forma arrodonida i pell granulada de color negre fosc.
- Groselles: de forma arrodonida, pell llisa i brillant i poden ser de color negre o vermell.
Com t’hem comentat, les maduixes, les cireres i les prunes vermelles també pertanyen al grup de les fruites vermelles.
Per què són tan saludables?
Són dues les característiques que fan de les fruites vermelles un aliment tan saludable. En primer lloc, són una de les fruites amb menys sucre i, a més a més, són font d'antioxidant, és a dir, ajuden a mantenir joves les cèl·lules i, per tant, i juguen un paper rellevant en la prevenció de determinades malalties com alguns càncers o malalties cardiovasculars i t’ajuden a protegir el teu cervell del pas del temps. Tanmateix, aquestes fruites tenen moltes vitamines i són una gran font de fibra.
Quant és una ració de fruites vermelles?
Ara que ja saps perquè són tan saludables aquestes fruites, has de saber que una ració equival a 150 g – 200 g. Perquè te’n facis una idea, en el cas de les cireres o maduixes, una ració són unes 7 o 8 peces. En el cas de les fruites vermelles més petites, com els nabius, els gerds o les mores, la quantitat és la que cap en una mà.
Ara que ho saps tot sobre les fruites vermelles, no dubtis a incorporar-les a la teva dieta. Troba-les a la teva botiga habitual Ametller Origen o a la botiga online.
Per què són tan saludables les nous?
Només podem dir coses bones de les nous: saludables, saboroses i versàtils! Què més se li pot demanar a un aliment? Si encara no has agafat el costum de menjar un grapat de nous al dia, t’expliquem per què aquesta fruita seca és tan saludable!
4 beneficis de les nous
- Són riques en greixos saludables: Especialment els de la família dels omega-3. Un grapat de nous al dia contribueix a regular la pressió arterial, reduir el colesterol i té propietats antiinflamatòries.
- Font de minerals com el ferro, el potassi, el zinc, el fòsfor i el magnesi: Aquests minerals, entre altres beneficis, ajuden al desenvolupament muscular, el sistema immunitari, la vista i la pell. Perquè te’n facis una idea, una ració de nous aporta el 10% de la ingesta de fòsfor recomanada.
- Contenen vitamines B1, B3 i B6; aquesta última ajuda a la formació normal dels glòbuls vermells.
- Font de fibra: ajuda la teva microbiota intestinal i combat el restrenyiment.
Quant és una ració de nous i cada quant en puc menjar?
Una ració de nous, o de qualsevol altra fruita seca, és d’uns 35 grams. Això equival a un grapat, és a dir, unes 6- 8 nous. Pel que fa a la freqüència de consum, es recomanen entre 3 i 7 racions de fruita seca a la setmana i la millor manera de consumir-la és crua o lleugerament torrada.
Altres varietats de nous
Estem segurs que coneixes altres tipus de nous, com les de Macadàmia, les de Brasil o les pacanes. A continuació, t’expliquem les principals diferències d’aquestes tres varietats respecte a les nous de tota la vida.
- Nous de Macadàmia: Són rodones, mentre que les nous tenen forma de cervell. Pel que fa al seu sabor, són més cremoses i més intenses a la boca i de color claret.
- Nous de Brasil: De mida més grossa i forma allargada, les nous de Brasil tenen un sabor fi que recorda lleugerament al coco.
- Nous pacanes: Són les que tenen una forma més similar a les nous comunes, però són una mica més allargades i fosques. En relació amb el seu sabor és una mica més dolç.
Has tastat ja les nostres nous? Per si no ho sabies, han estat escollides com la millor fruita seca de l’any! I és que són realment addictives! Troba-les a la teva botiga habitual o a la botiga online i gaudeix d’aquest snack tan saludable.
Què és la llet A2?
Entre les diferents proteïnes que trobem a la llet de vaca hi ha les beta-caseïnes que poden ser del tipus A1 o A2. Originàriament, la llet de vaca només contenia beta-caseïna A2, però per evolució genètica es van anar seleccionant vaques productores de llet amb beta-caseïna A1, que es relaciona amb molèsties digestives. Segons una investigació publicada a Advance in Nutrition*, algunes persones poden trigar més a digerir la llet que conté beta-caseïna A1 que la llet que té beta-caseïna A2. Aquesta lentitud podria provocar inflamació gastrointestinal i símptomes com gasos i dolor abdominal.
La llet A2 és naturalment més digerible i pot reduir les molèsties digestives derivades del consum de llet que no estan associades ni a l'al.lèrgia o intolerància a la lactosa o a les proteïnes de la llet.
Ara, des d’Ametller Origen recuperem la llet de sempre, la que bevien els nostres avis! Aquesta nova categoria està formada per la llet fresca natural i la desnatada i els iogurts naturals, desnatats i amb maduixa. Descobreix el projecte aquí!
Principals beneficis de la llet
La llet és un dels aliments més complets: és una excel·lent font de proteïna d’alta qualitat, vitamines i minerals. Per això, es recomana el seu consum en infants i, tot i les falses creences, també en adults. Proporciona calci, fòsfor, potassi, magnesi, zinc, vitamina A, B1, D i K2 i proteïnes amb tots els aminoàcids essencials.
Descobreix la nova gamma de làctics elaborats amb llet A2 a la teva botiga habitual o a la botiga online!
*Simon Brooke-Taylor, Karen Dwyer, Keith Woodford, Natalya Kost, Systematic Review of the Gastrointestinal Effects of A1 Compared with A2 β-Casein, Advances in Nutrition, Volume 8, Issue 5, September 2017, Pages 739–748
Quanta proteïna ha de menjar la gent gran?
Les proteïnes són molt importants per gaudir d’una bona salut i tenen diferents funcions essencials en el nostre cos com el bon funcionament del sistema digestiu i hormonal o els músculs en bon estat, entre altres.
Perquè te’n facis una idea, el que fa el nostre cos és agafar les proteïnes a partir del que mengem, especialment del peix, la carn, els ous, el formatge, els llegums, tot i que també trobem proteïna en la fruita seca i en les llavors, i dur a terme totes les funcions que t’hem comentat.
Les proteïnes a la tercera edat
Quan ens fem grans perdem massa muscular i força muscular, aquesta pèrdua quan es troba per sobre del que es consideraria normal per l’edat es coneix amb el nom de sarcopènia.
És per això que en els darrers anys s’ha incrementat la recerca sobre la pèrdua de massa muscular i la seva relació amb el consum de proteïna, i s’ha observat que la gent gran hauria de consumir més proteïna a través de la dieta, tan d’origen animal (carn, peix i ous) com d’origen vegetal (llegum, cereals integrals, soja, tofu o seitan), per evitar aquesta pèrdua de massa muscular en el temps. Així doncs, prendre proteïna pot ajudar a mantenir el múscul, especialment quan es combina amb l’exercici.
Quina és la quantitat recomanada per aquesta edat?
Les recomanacions de proteïna en persones grans, tot i que varien en funció de l’edat i de si hi ha associada o no alguna malaltia, s’ha suggerit que hauria d’estar al voltant d’1,2 a 1,5 g de proteïna per quilo de pes i dia, que equivaldria per una persona de 60 kg entre 70 i 90 grams de proteïna al dia.
Aquestes quantitats es poden cobrir seguint una alimentació saludable en la qual s’incloguin aliments proteics, principalment, en el dinar i en el sopar i també incorporant, quan la ingesta d’aliments proteics sigui baixa, aliments que estan enriquits amb proteïna, com els iogurts o cremes vegetals, entre d’altres.
A continuació t’expliquem la quantitat de proteïnes que porten algun dels aliments més proteics:
- 125 g de pollastre són 25 g de proteïna
- 125 g de vedella (filet) són 25 g de proteïna
- 150 g de salmó són 27 g de proteïna
- 150 g de lluç són 18 g de proteïna
- 70 g de cigrons (sec) són 14 g de proteïnes
- 150 g de formatge fresc són 18 g de proteïna
- Una truita de dos ous són 15 g de proteïna
Així doncs, les proteïnes juguen un paper molt important en la tercera edat, ja que ajuden a mantenir la massa muscular.
Elaborem les truites una a una, tal com les cuines a casa
Coincidint amb el Dia Mundial de la Truita de Patates, et volem explicar com elaborem les truites a Ametller Origen. I és que des dels nostres inicis, hem desenvolupat un ADN propi, genuí i autèntic, tant als nostres camps com a l’obrador i a les botigues, per oferir-te aliments de qualitat i diferencials, amb el màxim de sabor i nutrients. Preparat per descobrir quin és el secret de les nostres truites que tant t’agraden?
Ingredients naturals i al punt de cocció exacte
Sabies que elaborem més d’1 milió de truites a l’any? Les cuinem, una a una, al nostre obrador d’Olèrdola, tal com tu ho faries a casa, amb ingredients 100% naturals i sense conservants ni colorants per preservar al màxim les propietats organolèptiques i nutricionals dels ingredients. I ho fem mitjançant un sistema que hem dissenyat nosaltres mateixos amb 54 paelles que circulen per un conjunt de fogons a temperatures diferents que permeten una cocció perfecta de la truita.
Tenim una gran varietat de truites durant tot l’any: la de patata, la de patata i ceba, la de carbassó, la de carxofa, la d'albergínia o la d’espinacs i formatge de cabra. També en tenim en funció de la temporada, com la truita de botifarra i mongetes seques, la de bolets o la de carnestoltes.
Descobreix en aquest vídeo com les elaborem!
Ara que ja coneixes quina és la nostra manera de fer i el secret de les nostres truites no dubtis a tastar-les, si encara no ho has fet. Troba-les a la teva botiga habitual i a la botiga online!
6 nutrients de les faves
Sabies que les faves són una font d'energia excel·lent i contribueixen en diversos aspectes de la salut, com el funcionament correcte del sistema nerviós, la regulació del trànsit intestinal, la prevenció de malalties cardiovasculars i la lluita contra l'anèmia? En el següent article te’ls expliquem!
6 beneficis de les faves
Les faves són una excel·lent font de nutrients. Pren-ne nota!
• Riques en proteïnes: el que les converteix en una bona opció per a aquells que busquen augmentar la seva ingesta d'aquest nutrient.
• Font de fibra: que contribueix a la salut digestiva i al manteniment d'un sistema digestiu saludable.
• Font de potassi, un mineral important per a la funció muscular i la salut cardiovascular.
• Vitamina C que ajuda a enfortir el sistema immunològic i a mantenir la salut de la pell.
• Folats que són especialment importants durant l'embaràs.
• Tiamina i niacina, aquestes vitamines del complex B també són presents a les faves, contribuint a funcions metabòliques i energètiques essencials en el cos.
Descobreix quina és la porció comestible de faves
A continuació et detallem quina és la porció comestible de faves:
• Faves amb beina: 30 grams per cada 100 grams de producte fresc.
• Faves desgranades: 100 grams per cada 100 grams de producte fresc.
Les faves es poden consumir fresques o seques. Quan es consumeixen verdes (tendres) són més digeribles. Si prefereixes consumir-les seques, es recomana remullar-les abans de coure-les per millorar-ne la digestibilitat. També es poden utilitzar en amanides o guisats, i quan estan tendres es poden cuinar de diverses formes, des de bullides fins a saltades.
A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online, trobaràs les faves més fresques i tendres. Gaudeix-ne!
Què són els probiòtics?
Estem segurs que has sentit parlar sobre els probiòtics. De totes maneres, saps què són i com funcionen? T'ho expliquem tot en el següent article, però abans hem de parar-nos un moment a parlar sobre la microbiota. Atent!
La microbiota i la seva importància
Perquè et facis una idea, el nostre cos està format per diferents cèl·lules que “treballen” per al correcte funcionament de l'organisme i també per microorganismes (bacteris, virus, etc.) que es coneixen amb el nom de microbiota. La microbiota ens protegeix de l'entrada de possibles virus o ens ajuda a digerir determinats aliments, a més d'altres funcions.
La microbiota que trobem en l'intestí es coneix amb el nom de microbiota intestinal i el 95% es troba en l'intestí gros. Per si no ho sabies, aquesta microbiota l'adquirim quan naixem i durant el primer any de vida, però també va variant en funció del que mengem, del nostre estil de vida i de l'entorn.
Els probiòtics: tot el que has de saber
La paraula probiòtic, que deriva del grec ‘a favor de la vida’, es podria definir com aquells microorganismes vius que, quan es prenen en quantitats adequades, ens aporten un benefici per a la salut, especialment per a la nostra microbiota intestinal.
Així, per exemple, el primer probiòtic que es va utilitzar va ser el iogurt, que conté un bacteri molt beneficiós, i altres aliments fermentats. Posteriorment, n’han aparegut d’altres en forma de complements alimentaris als quals se'ls afegeixen determinats probiòtics com per exemple la kombutxa o alguns aliments fermentats.
Respecte als seus beneficis, alguns probiòtics han demostrat tenir beneficis en episodis de diarrea per la presa d'antibiòtics, el restrenyiment, la mala digestió de la lactosa, la gastroenteritis o els còlics dels nadons.
En resum, cuida la teva microbiota intestinal, seguint un estil de vida saludable que inclogui una alimentació saludable i un bon descans!
Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries: tot el que has de saber
Al llarg de les últimes dècades, tant les al·lèrgies com les intoleràncies alimentàries s’han incrementat de manera exponencial a nivell mundial, però sobretot en les societats occidentals com ara la nostra, especialment en les àrees urbanes i, més concretament, en la població infantil. A continuació t’expliquem la principal diferència entre intoleràncies i al·lèrgies i quines són les més habituals entre els més petits.
Diferències entre al·lèrgies alimentàries i intoleràncies
Tot i que sovint s’inclouen en el mateix grup de malalties, cal diferenciar una al·lèrgia alimentària d’una intolerància:
- Al·lèrgies alimentàries: Es donen per reaccions immunològiques exagerades de l’organisme quan mengem un aliment que té algun tipus de component (al·lergen) i, com a resultat, donen una reacció adversa no desitjable. És una al·lèrgia alimentària, per exemple, la malaltia celíaca, que es dona pel consum del gluten i altres proteïnes relacionades.
Dins de les al·lèrgies alimentàries podem dividir entre aquelles que presenten una resposta ràpida després de consumir l’aliment, menys de 2 h, i que normalment són les que presenten problemes a la pell, picor o vòmits. Alguns aliments que poden provocar aquest tipus d’al·lèrgia són la llet, l’ou o la fruita seca.
D’altra banda, existeixen aquelles al·lèrgies on els símptomes apareixen de forma retardada, més suau i perllongats al cap d’unes hores o dies després de consumir l’aliment. Els símptomes presents en aquest tipus d’al·lèrgia solen ser principalment digestius.
- Intoleràncies alimentàries: Són aquelles reaccions adverses que es produeixen per la mala digestió o absorció a nivell intestinal d’un aliment o algun dels seus components. Els principals símptomes són diarrea, vòmits o dolor abdominal, però la principal diferència és que no hi intervé el sistema immunitari. Un exemple d’aquestes seria la intolerància a la lactosa.
Quins aliments poden generar al·lèrgies i intoleràncies?
Encara que qualsevol aliment pot generar una reacció al·lèrgica, dependrà de l’edat, la localització geogràfica i dels hàbits alimentaris. Les principals al·lèrgies entre els més petits són l’al·lèrgia a la proteïna de llet de vaca (PLV), a la proteïna de l’ou i a la del peix i, en edats posteriors, també a les proteïnes de la fruita seca, el marisc, els llegums o les fruites.
Pel que fa a les intoleràncies més habituals destaquen a la lactosa, a la fructosa o sacarosa, que són els sucres que es troben de manera natural a la fruita, en algunes verdures i a la mel, al gluten i a la histamina, que és una substància que contenen diversos aliments.
Recomanacions en els infants amb al·lèrgies alimentàries
En aquelles llars on hi ha un infant amb al·lèrgia alimentària és important manipular correctament els aliments per evitar les contaminacions creuades. Així doncs, s’ha d’evitar fregir els aliments on abans s’han fregit aliments amb al·lèrgens o s’han d’utilitzar utensilis exclusius per a la manipulació dels aliments que no continguin al·lèrgens.
Els pèsols, els llegums més desconeguts
Ja tenim aquí un dels productes estrella de la temporada, els pèsols. I és que tot i que sovint es confonen amb verdures, perquè es consumeixen frescos, els pèsols formen part de la família de les lleguminoses (com les llenties, els cigrons o les mongetes blanques) i presenten un gran valor nutricional, tenen moltes propietats saludables i són un dels aliments més complets i bàsics d’una dieta saludable. A més a més, són molt saborosos i una autèntica delícia pel paladar ara que es troben en el seu punt òptim.
Principals propietats dels pèsols
Font de proteïna: aporten una quantitat rellevant de proteïnes d’origen vegetal, especialment els pèsols que tenen les mateixes proteïnes que un ou (7 g per 100 g en fresc).
Fibra: Contenen una elevada quantitat de fibra, que t’ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.
Vitamina C: Els pèsols són el llegum més ric amb aquesta vitamina que protegeix les cèl·lules contra l’envelliment. Per poder aprofitar al màxim la vitamina C s’han de triar opcions de cocció curtes i amb poca aigua.
Vitamines del grup B: (exceptuant B12) indispensables per al bon funcionament del metabolisme i l’assimilació de nutrients.
Font de minerals: Contenen minerals essencials com el ferro, essencial per al transport d’oxigen a la sang, potassi, que contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i dels músculs i magnesi, que ajuda en la formació dels ossos i el bon funcionament del cor.
Contingut baix de greix: contenen molt poc greix, tot i que es caracteritza per ser poliinsaturat.
Com i quan menjar aquests llegums
Els pèsols són ideals per cuinar bullits, saltats, al vapor escaldats, estofats o crus dins d’una amanida i pots involucrar els més petits de la casa perquè t’ajudin a desgranar-los. Has de saber que es recomana el consum de llegums de 3 a 4 cops a la setmana, com a mínim, i que siguin la principal font de proteïna. Així doncs, en l’àpat en què mengis llegums, pot ser per dinar o sopar, els pots combinar amb cereals i altres vegetals, i no és necessari posar-hi aliments d’origen animal.