Quins beneficis té el bacallà?
El bacallà és un peix de mida mitjana, molt saborós i de fàcil digestió, a més de ser superversàtil a la cuina: el pots cuinar al forn, a la planxa, fer bunyols o croquetes. En el següent article t’expliquem per què és tan saludable el bacallà i quin tipus de peix és. Som-hi!
5 propietats del bacallà
Pren nota, aquestes són les propietats d'aquest peix:
- Conté àcids omega-3: es tracta d’un greix saludable que aporta molts beneficis com el de mantenir el cor sa, enfortir les neurones i tenir un efecte antiinflamatori
- Conté proteïnes d'alt valor biològic
- Font de seleni i fòsfor: perquè et facis una idea, una ració de bacallà aporta el 39% de la ingesta necessària de fòsfor en un adult.
- Vitamines del grup B: especialment, B6 i B12
Quin tipus de peix és?
El bacallà és un peix blanc, és a dir, conté una quantitat més petita de greixos saludables omega-3 respecte a altres peixos i, per aquest motiu, es classifica dins dels peixos blancs o magres. En aquest grup també trobem altres espècies com el lluç, el rap o el llenguado, per exemple.
D'on és típic el bacallà?
El bacallà és un peix que habita en aigües fredes salades, especialment a l'oceà Atlàntic, i els exemplars que rebem al nostre país procedeixen, principalment, de països del nord, com Dinamarca, Noruega o Islàndia.
Troba el millor bacallà procedent d'Islàndia a la teva botiga habitual Ametller Origen o a la botiga en línia. Troba-ho a lloms, en forma de carpaccio, esqueixat o en crema per a untar. Amb quin et quedes?
Com cuinar carxofes fresques?
Són les reines de la temporada: les carxofes. A més de saludables són delicioses i molt versàtils. De totes maneres, sovint sorgeix el dubte de com han de cuinar-se les carxofes de manera fàcil perquè quedin toves i no et donin molta feina. T'ho expliquem en menys d'un minut!
Carxofes al microones o bullides
Una forma súper senzilla de cuinar les carxofes és al micro. Treu les fulles exteriors, que són les més dures, tala la tija i, si vols, talla-les per la meitat o deixa-les senceres. Posa-les en un plat, afegeix un rajolí d'oli, una mica de sal i pebre, i posa-les al micro, aproximadament, durant 10 minuts a màxima potència.
Una altra opció és bullir-les. Segueix els passos anteriors i posa-les a bullir durant uns 15-20 minuts. Després amaneix-les i ja estan llestes per menjar! Si vols, també pot passar-les per la paella, volta i volta; ja veuràs que bones!
Altres maneres de cuinar aquesta hortalissa
A la brasa, confitades, arrebossades. Si una cosa bona té la carxofa és que és molt versàtil i es pot preparar de moltes formes diferents i et pot servir d'acompanyament d'una gran varietat de plats.
Com et comentàvem, les carxofes confitades també són ideals i molt senzilles de preparar. Apunta!
- Neteja les carxofes, traient les primeres fulles i la tija.
- Talla-les i posa-les dins d'una olla i cobreix-les amb oli d'oliva verge.
- Deixa-les a l'olla a baixa temperatura durant una hora i mitja o dues.
- Deixa-les refredar. Guarda-les en un pot amb l'oli per damunt.
Si prefereixes unes carxofes cruixents, les arrebossades són la teva opció. Així es preparen:
- De nou, neteja-les, treu les fulles exteriors i talla-les
- Bat un ou i afegeix-hi farina. Submergeix els trossos de carxofa.
- Prepara una paella amb l'oli calent i fregeix les carxofes.
- Una vegada estiguin fetes, posa-les damunt d'un paper de cuina per absorbir una mica l'oli i ja estan llestes per a consumir.
Descobreix en el nostre receptari les millors receptes amb carxofa!
A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online, trobaràs les carxofes més fresques i tendres, directes dels nostres camps. Gaudeix-les!
Descobreix l'origen de la mona de Pasqua
S’acosta Dilluns de Pasqua i una de les tradicions més arrelades és que els padrins entreguin la mona als seus fillols! Però, t’has preguntat alguna vegada quin és l’origen de la mona de Pasqua? T’ho expliquem a continuació!
L'origen de la mona de Pasqua és una tradició amb arrels antigues i interpretacions diverses i existeixen diverses teories que intenten saber els seus orígens i significats. Alguns experts coincideixen que aquest costum, encara que vinculat al cristianisme, té arrels paganes, però hi ha moltes hipòtesis. Te les expliquem a continuació!
Segons un llibre de folklore català, el segle XV ja es parlava de la mona i se suggereix que el seu nom podria derivar de l'àrab antic ‘mûna’ que significa 'regal' o 'provisió de la boca', relacionat amb antics tributs agrícoles. D’altres teories connecten la mona amb la paraula llatina ‘munda’, associada a paneres romanes que contenien dolços i ous decorats. Si ens remuntem encara més enrere, es diu que la mona podria tenir el seu origen a unes celebracions de l'antiga Grècia, festivitats dedicades a Artemisa, deessa de la naturalesa salvatge.
L'evolució de les mones de Pasqua
Com moltes altres tradicions, la mona ha evolucionat al llarg del temps, des d'un pastís tradicional amb ou dur fins a elaborades creacions de xocolata, mantenint la seva importància a la celebració de Pasqua. Les mones de Pasqua a Catalunya són una tradició arrelada que simbolitza la finalització de la Quaresma. Actualment, aquest dolç es menja el diumenge i el Dilluns de Pasqua i és una pràctica comuna a Catalunya.
La mona més tradicional és un pastís de brioix amb forma arrodonida i coronat amb ous durs, conegut com la mona Cristina; aquest pastís sol estar decorat amb xocolata i la tradició diu que la quantitat d'ous a la mona ha de coincidir amb l'edat del nen que la rep. Avui dia, però, existeixen infinitats de creacions de mones de Pasqua, on destaquen personatges de dibuixos animats, castells, naus especials i ous de xocolata de diverses mides i creacions impressionants.
Padrins, el que busqueu ho tenim a Ametller Origen! Les millors bases de pastís, decoracions, ous i figuretes les podreu trobar a la vostra botiga habitual i a la botiga online! Bona Pasqua!
Quins ingredients porta la salsa de calçots?
Són una parella inseparable: què seria dels calçots sense la seva deliciosa salsa? I és que l'experiència de menjar calçots no és completa, si no és amb la tradicional i deliciosa salsa de calçots. De totes maneres, si et preguntem quins ingredients porta, sabries dir-nos-els?
La nyora, la gran protagonista
Doncs bé, la nyora, una varietat de pebrot petit, arrodonit i de color vermell intens quan està madur i que es consumeix sec com a condiment, és un dels ingredients principals d'aquesta salsa. A més, la salsa de calçots porta tomàquets madurs, all, una mica de julivert, avellanes torrades, sal i un rajolí d'oli. És gràcies a la nyora que la salsa de calçots té aquest sabor dolcet, però suau alhora, tan característic i únic.
Altres receptes per a gaudir d'aquesta salsa
Si bé és cert que els calçots i la seva salsa són una parella inseparable, pots gaudir d'aquesta salsa també en altres receptes. T'ho havies plantejat? Per exemple, si prepares una coca de recapte o una coca d’escalivada a la base pots posar-li salsa de calçots; el resultat, espectacular! També pot servir-te per amanir la teva amanida o per acompanyar un peix al forn. Versàtil, oi?
Finalment, has de saber que la salsa de calçots varia una mica respecte a la salsa romesco. T'ho expliquem a continuació!
Quina és la diferència entre la salsa de calçots i la salsa romesco?
Encara que sovint totes dues salses es confonen, existeix una petita diferència en la seva elaboració. Com t'hem explicat, a la salsa de calçots s'utilitza nyora, mentre que la salsa romesco es prepara amb pebrot de romesco que té un sabor més amarg.
A la teva botiga Ametller Origen habitual i a la botiga online, pots trobar la millor salsa de calçots que puguis imaginar. Prova-la!
El tomacó, l’ingredient estrella per al pa amb tomàquet
El tomacó és una varietat de tomàquet que es caracteritza per la seva llarga conservació en fresc. S'utilitza per a diverses receptes o salses, però, principalment, per a la preparació de plats com el pa amb tomàquet, un dels clàssics de la gastronomia catalana que no pot faltar a cap taula. I és que el pa amb tomàquet és ideal sigui com a acompanyant o com a plat principal amb una bona escalivada o, per què no, amb embotit. Però, sabries dir-nos quin és l’origen d’aquesta tradició? Te l’expliquem!
L’origen del pa amb tomàquet
L'origen del pa amb tomàquet es remunta al pa amb oli, una pràctica estesa a tota la regió mediterrània: aquest costum consistia a sucar oli sobre una llesca de pa, torrada o no. Però no va ser fins al segle XIX quan va néixer la tècnica de sucar tomàquet al pa, concretament a les cases de pagesos catalans, on s’afegia tomàquet al pa ressec per a estovar-lo i després s'amania amb un bon raig d'oli.
I és que el tomàquet és una hortalissa que no es va integrar a la nostra dieta fins al segle XVIII. Va ser al voltant del 1884 quan van començar a sorgir referències al pa amb tomàquet tal com el coneixem avui a Catalunya, fins a convertir-se en un símbol de la identitat catalana.
Consells per a l’elaboració del pa amb tomàquet
Preparar un deliciós pa amb tomàquet si disposes d’ingredients de qualitat és ben senzill. En primer lloc, és fonamental tenir un bon pa de pagès cruixent (o fins i tot de dies anteriors per seguir la tradició clàssica). A continuació, necessites l’ingredient estrella d’aquesta combinació: el tomacó. Aquest tomàquet és molt sucós i carnós, de textura tova, de llarga maduració i de polpa dolça.
Finalment, però no menys important, necessites un bon oli d'oliva verge extra: és essencial per donar-li el toc final, juntament amb una mica de sal.
Una vegada llest el pa amb tomàquet, només et queda degustar-lo. Es pot gaudir sol o acompanyat d’embotits com pernil, fuet o llonganissa, formatge, escalivada amb anxoves o altres ingredients, sempre mantenint la qualitat dels ingredients base per aconseguir un resultat deliciós, independentment dels complements que s'hi afegeixin.
A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online, trobaràs els millors tomacons per preparar un deliciós pa amb tomàquet. Gaudeix d’aquesta deliciosa tradició catalana!
55 hectàrees de camps propis per oferir-te els millors calçots
És temporada de fer bones calçotades amb amics i familiars! Per això et volem explicar on cultivem els nostres calçots i com ho fem, perquè gaudeixis d’aquesta joia culinària tan apreciada a casa nostra.
55 hectàrees de camps propis
Actualment, a Ametller Origen tenim camps de calçots a la zona de Lleida i del Penedès, a la zona de Múrcia i a la zona de Sòria, en un total de 55 hectàrees de terrenys propis. Els calçots que avui collim són les cebes que vam plantar l’any passat i que, enguany, hem tornat a plantar i hem anat calçant perquè agafin aquesta forma tan allargada.
La temporada de recol·lecció de calçots dura cinc mesos i comença el mes de novembre i s’allarga fins, aproximadament, el mes de març.
Com és el cultiu dels calçots?
Els calçots són, ni més ni menys, que els brots tardans de la ceba. Com t’hem avançat abans, per cultivar els calçots, primer necessitem plantar una ceba (l’any anterior a la recollida dels calçots), deixem que aquesta ceba creixi i, quan és el moment, la recol·lectem i la deixem assecar. L’any següent, plantem de nou aquesta ceba i, a poc a poc, l’anem cobrint de terra, és a dir, l’anem calçant, i regant, i així anirà creixent el calçot!
Un cop collits els posem en manats i els enviem directament a la botiga en menys de 12 hores.
Troba els calçots més frescos i tendres a la teva botiga habitual Ametller Origen o a la botiga online!
Quines verdures són les crucíferes?
Estem segurs que moltes vegades hauràs sentit parlar sobre les crucíferes, però, saps realment quines verdures formen part d’aquest grup d’hortalisses? En el següent post, et donem tota la informació que necessites per convertir-te en un expert en crucíferes. Continua llegint!
Qui és qui? 9 verdures crucíferes
A continuació t’expliquem quines són les crucíferes més famoses:
- Bròcoli: De color verd intens i brots florals agrupats
- Col: De fulles gruixudes de color verd claret
- Col kale: també coneguda com a col arrissada, de color verd fosc
- Bròquil: De color verd claret, amb brots florals agrupats de forma molt compacta
- Coliflor: De color blanc i brots florals agrupats en forma de flor
- Col de Brussel·les: Cols petites de color verd fosc
- Bimi: Parent del bròcoli. De color fosc i brots petits
- Romanesco: Un híbrid entre el bròcoli i el bròquil, de color verd brillant i forma d’espiral
- Col llombarda: D’aspecte semblant a la col, però de color lila
Sabies que els raves, els naps i la ruca també formen part de la família de les crucíferes?
Com menjar les crucíferes?
Aquestes verdures són ideals per menjar bullides, saltades, al vapor, al forn o en forma de crema. Però també pots innovar amb aquesta recepta que et proposa el Cintet: pa de bròcoli!
Si vols saber per què són tan saludables les crucíferes i el paper que juguen en la prevenció de determinades malalties com alguns tipus de càncer, no et perdis aquest post!
5 curiositats d’aquest grup de verdures
- Les cols ja es cultivaven a l’antiguitat pels Egipcis, 2.500 anys a.C.
- El nom de bròcoli o bròquil prové de l’italià ‘brocco’ que significa brot
- Aquestes verdures són típiques de la temporada d’hivern
- Segons alguns escrits, el nom de col de Brussel·les prové del lloc on es va començar a cultivar fa més d’un segle: al nord de França i Bèlgica, a prop de Brussel·les.
- El rave té un sabor una mica picant a causa del seu contingut en glucosinolats
A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online trobaràs les millors crucíferes fresques
Què és el baby-led weaning?
Tant si has sentit parlar del BLW (les sigles en anglès de baby-led weaning) com si no et sona de res, estàs al lloc adequat. En el següent post t’expliquem en què consisteix aquesta pràctica d'alimentació per a nadons i per què és beneficiosa per als més petits de la casa. Pren nota!
Baby-led weaning, tot el que has de saber
En primer lloc, traduirem baby-led weaning per tenir les coses més clares: es tracta de l'alimentació dirigida o autoregulada pel bebè. Aquesta pràctica, enfocada a nadons a partir dels sis mesos coincidint amb l'inici de la fase d'alimentació complementària, funciona de la següent manera: amb l'objectiu de començar a incorporar aliments a la seva dieta, a més de la llet materna o la llet de fórmula, se li ofereixen al nadó aliments sòlids, no triturats, perquè ell mateix s'alimenti amb les mans.
Amb aquesta tècnica, el bebè comença a gaudir de diferents sabors, textures, aromes i colors alhora que comença a alimentar-se de manera autònoma i millora la seva psicomotricitat.
Quins aliments puc donar al meu bebè?
A continuació et donem algunes idees: pots donar-li trossets de fruita, verdura i hortalisses sempre de textura tova, com poma, pera, plàtan, grills de taronja, bròcoli, pastanaga, patata o carbassa bullits. Una altra opció són els bastonets de pa o coquetes de blat de moro o trossets petits de pollastre o peix blanc (lluç) a la planxa o ou.
La idea és que mentre el teu bebè toqueja i tasta els diferents aliments tu estiguis al seu costat supervisant-lo sempre i, si és la teva hora de menjar, mengis amb ell. D'aquesta manera, fomentes els moments familiars amb el teu nadó!
Quins aliments no poden prendre?
Hem d’evitar, com a mínim fins als 3 anys, aquells aliments que puguin suposar un risc ennuegament com la fruita seca sencera, les crispetes, els grans de raïm o les peces de fruita i verdura sencera o tallades a trossos molt grans.
Si vols saber més informació sobre com introduir els aliments en la primera infància, pots consultar-ho aquí!
Per què l’escarola és amarga?
L'escarola és, sovint, una verdura amb mala fama, a causa del seu sabor amarg. De totes maneres, aquesta verdura de temporada - a l'hivern és quan ofereix la seva major esplendor i qualitat- és molt beneficiosa per a la teva salut. A continuació t'expliquem per què és tan amarga i com pots reduir una mica aquest sabor, així com quines són les principals propietats de l'escarola, les receptes que pots preparar i les diferències amb l'enciam. Som-hi!
Per què són amargues les fulles de l’escarola?
La ‘culpable’ de l'amargor de l'escarola arrissada i l'escarola llisa és la intibina, un compost que trobem, principalment, a les fulles d'aquesta verdura. De totes maneres, i abans que li agafis mania, et direm que la intibina estimula la gana, afavoreix la digestió i augmenta l'activitat de la vesícula biliar. Així que podem afirmar que es tracta del sabor amarg més saludable que pots provar.
Com treure l’amargor de l’escarola?
D'entrada has de saber que no podràs eliminar al 100% el sabor amarg de l'escarola. De totes maneres, existeixen alguns trucs per reduir el seu sabor.
- Agafa un cassó amb aigua una mica calenta, que no bulli, i submergeix les fulles de l'escarola. Deixa-les durant 2 – 3 minuts i passa-les a un altre bol amb aigua freda uns 5 minuts. Prova-les ara a veure que tal!
- Un altre truc casolà és submergir amb llet natural les fulles de l'escarola durant, aproximadament, uns 30 minuts. Passat aquest temps, renta-les bé amb aigua i escorre-les bé. Veuràs com millora el seu sabor!
Les propietats de l'escarola
- Elevat contingut en aigua: l'escarola arrissada i la llisa, com la majoria de les verdures, tenen una baixa aportació energètica i quasi no aporten calories.
- Elevada quantitat de vitamina B: l'escarola és la verdura amb més vitamina B. Cobreix el 43% de la quantitat recomanada d'aquesta vitamina per a homes i dones.
- Vitamina C: imprescindible per al bon funcionament de l'organisme.
- Font de potassi: aquest mineral contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i els músculs.
Quina part de l'escarola es menja?
En principi tota l'escarola és comestible, si bé és cert que el més apreciat són les seves fulles, perquè és la part més tendra i saborosa de tota la verdura. Sovint, el tronc es llença, però si el talles petitó i el rentes bé, és la part on pots trobar terra, te’l pots menjar tranquil·lament. Anima't a incorporar-lo en els teus plats barrejat amb les fulles i gaudeix d'aquesta verdura!
Les millors receptes amb aquesta verdura
De la mateixa manera que els canonges, l'escarola s'acostuma a menjar crua. I si hi ha alguna cosa que caracteritza aquesta hortalissa de temporada és que es tracta de la reina de les amanides d'hivern. Aquesta verdura és ideal per menjar combinada amb altres hortalisses, també amb fruites, com per exemple la magrana o la pera. Aquestes són algunes idees d'amanides, però el millor és que deixis volar la teva imaginació:
Amanida d'escarola
- Amanida d'escarola amb llagostins i alvocat.
- Amanida d'escarola amb magrana, api i vinagreta de gerds.
- L'amanida cèsar de sempre amb escarola.
- Amanida d'escarola, poma a dauets i formatge blau.
- Amanida de quinoa o cuscús amb verduretes saltades i escarola.
De totes maneres, la recepta reina amb escarola no pot ser una altra que el conegut xató amb amanida d'escarola. Aquest plat català consisteix en una amanida d'escarola, anxoves, bacallà, tonyina i olives negres amanit amb la famosa salsa xató, elaborada a base d'ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli i sal i la nyora com a ingredient característic.
Sabies que: curiositats d'aquesta verdura
- Els primers a consumir aquesta verdura van ser els egipcis i posteriorment els grecs i els romans.
- Inicialment, tenia un ús medicinal més que culinari. Amb els anys es va incorporar a les cuines de les cases.
- L'escarola és una planta de la família de les compostes, varietat de l'endívia.
- La flor d'aquesta verdura de color lila.
- Per a conservar-la és recomanable guardar-la sense rentar.
Diferències entre l'escarola i l'enciam
Ets dels que pensa que l'escarola i l'enciam són la mateixa verdura? Encara que s'assemblin i les seves propietats nutricionals siguin bastant similars, no són el mateix. A continuació t'expliquem les principals diferències entre totes dues verdures.
- Sabor: com t'hem comentat anteriorment, l'escarola té un sabor amarg, mentre que l'enciam és de sabor suau.
- Forma: les fulles de l'escarola, especialment l'escarola arrissada, són estretes i retorçades amb vores molt dentades. En el cas de l'enciam, la forma variarà en funció de la varietat.
- Color: l'escarola és de color verd suau tirant a groc, mentre que l'enciam és verd, verd fosc, violeta, depenent de la varietat.
- Temporada: l'escarola és una verdura típica d'hivern, gràcies a la seva resistència a les baixes temperatures, mentre que l'enciam el podem trobar tot l'any.