Tot i que hi ha diferents maneres de classificar les carns, la més popular i, que des d’un punt de vista nutricional es fa servir, és la de classificar-les en vermelles i blanques. Aquesta classificació es basa en el contingut en mioglobina, una proteïna que conté ferro i que li dona aquest color vermell característic. Així doncs, es considera carn vermella aquella que té un color vermell intens i inclou la carn de vaca, vedella, bé, cabra, cavall i porc. D’altra banda, la carn blanca té un color rosat suau i inclou les carns d’aus com el pollastre, el gall dindi i també el conill.
Sovint, però, el consum de carn vermella ha estat subjecte a moltes crítiques relacionades amb la salut, fins al punt d’afirmar que no n’han de prendre ni els infants ni els adults. Tot i això, has de saber que és un fals mite, ja que es recomana menjar-ne màxim 2 vegades a la setmana i, en el cas dels infants, donar-los-hi racions més petites. La ració de consum varia segons l’edat, però se situa al voltant d’uns 50-80 grams dels 3 a 9 anys i de 80 a 125 grams per a la franja de 10 a 17 anys. Perquè quan parlem de carn vermella, no hem de confondre-la amb carn processada.
La carn vermella és una font de proteïnes d’alt valor, com també ho són els ous, el peix i els llegums. A més, és una font important de minerals com el zinc, fòsfor i ferro i aporta vitamines; en destaquen pel seu contingut les del grup B, especialment tiamina (B), riboflavina (B), niacina (B), piridoxina (B) i cianocobalamina (B).
En el marc d’una alimentació saludable, a més de carn, l’alimentació d’un infant ha d’incloure una gran varietat de fruites i hortalisses fresques de temporada, llegums, fruita seca, cereals integrals i oli d’oliva verge i complementar-se amb carn, peix, ous i làctics sense ensucrar.