Quins són els tipus de bolets comestibles més comuns i els seus usos culinaris?
Arriba la tardor, la millor època de l'any per gaudir dels bolets, un aliment amb moltes propietats i considerat, a més, una delícia culinària a la nostra gastronomia. Només a Europa, es calcula que existeixen més de 7.000 espècies diferents de bolets, encara que no totes són comestibles. Saps quins són els tipus de bolets comestibles més comuns que pots trobar? En el següent post resolem tots els teus dubtes i t'expliquem quins són els millors usos culinaris en funció de cada tipus de bolet. Som-hi!
Els 10 bolets comestibles que has de conèixer
Estem segurs que has sentit parlar d'ells; no obstant això, saps identificar quins són els bolets comestibles més coneguts? T'ho expliquem a continuació:
- Rovelló: un dels bolets comestibles més famosos sens dubte! De color ataronjat i una mica rosat, té una olor suau i una superfície llisa.
- ‘Rovelló’ pinetell: el germà bessó del rovelló, però més saborós. La seva principal diferència és el color. El pinetell presenta taques verdes a la part superior i és un dels bolets comestibles més apreciats.
- Camagroc: com bé indica el seu nom, es caracteritza per tenir el peu de color groc. És un bolet extremadament fi i elàstic, de color marró i groc.
- Cama-sec: bolet petit, de carn elàstica blanca i olor suau i agradable. A la part inferior del barret trobem unes làmines àmplies i gruixudes.
- Cep: un dels bolets comestibles més ben considerats a tot Europa i més famosos a la cuina. Conegut pel seu gruixut peu de color blanc i el seu ample barret de color grisenc.
- Fredolic: és un bolet molt fràgil, perquè es trenca amb facilitat. De mida petita té el peu blanc i el barret, sovint irregular, de color gris. De tacte suau.
- Llenega negra: bolet compacte, de grandària gran que reconeixeràs per la seva textura bavosa, especialment, al barret. Brillant, amb el peu blanc i el barret marró viscós.
- Ou de Reig: bolet que pot arribar a mesurar fins a 15 cm. Es diu ou perquè quan neix té forma d'ou. De color ataronjat-vermellós, té una carn tendra i olor suau.
- Rossinyol: Sabies que el rossinyol és un dels bolets comestibles que mai es corca? El reconeixeràs pel seu color groc fosc i presenta una olor agradable una mica afruitada.
- Trompeta de la mort: Encara que el seu nom no convida a menjar-la, és una delícia. És un bolet que pel seu color negre grisenc i el seu aspecte diferent, sovint, es rebutja. No obstant això és molt apreciat a la cuina. En forma de con, la seva carn és fina i fibrosa i el seu sabor recorda una mica a la tòfona.
Ara que ja coneixes els 10 bolets comestibles més importants, t'explicarem quin és l'ús culinari de cadascuna d'ells.
Quina és la millor manera de cuinar cada bolet?
Com t'hem avançat, cada bolet comestible té un ús culinari específic: alguns són millors per menjar crus, uns altres en guisats o saltats. T'ho expliquem:
- Ideals per a guisats: el cama-sec, el fredolic i el rossinyol. Perfectes per a tota mena de guisats.
- Perfectes crus: No sempre has de cuinar els bolets per gaudir del seu sabor! El cep i l’ou de reig són ideals per menjar crus, tipus carpaccio i ben amanits amb oli i un punt de sal. El rossinyol, encara que no és tan freqüent, també es pot menjar cru.
- A la brasa o fregit: els millors són el rovelló o el pinetell, amanits amb una mica d'all i julivert. El cep també és una altra bona opció.
- En una deliciosa truita: Estem segurs que t'encantarà aquesta opció! Afegeix uns camagrocs, cama-secs o trompetes de la mort, prèviament cuinats, a la teva truita.
- En una sopa calentona: el fredolic és el rei de les sopes. T'atreveixes a preparar-la?
Ara que ja saps quins són els bolets comestibles més coneguts i com pots cuinar-los, no ho dubtis: deleix-te amb aquesta meravella culinària i prepara receptes de temporada delicioses i nutritives.
Com es pot menjar una carbassa?
De polpa ataronjada, pell gruixuda i sabor dolç, la carbassa és una verdura típica de tardor i hivern. Amb moltes propietats nutricionals, la forma més habitual de consumir-la és en forma de crema. Tot i això, existeixen altres opcions igual de delicioses perquè puguis menjar-te aquesta verdura. Descobreix-les!
5 maneres de cuinar la carbassa
Sí, ho has llegit bé, existeixen diferents maneres de preparar aquesta hortalissa. A continuació t’expliquem les més comunes:
- Al forn: Talla la carbassa a dauets i tira-li una mica d’oli d’oliva verge extra i espècies. Si ho prefereixes, pots posar-hi una mica de mantega. Posa-la entre 40 i 50 minuts al forn a una temperatura de 180º. Punxa-la amb un ganivet i quan estigui tova deixa-la refredar. Cuinada d’aquesta manera, és ideal per a una amanida o per combinar amb una mica de pasta.
- Crema: És la manera més habitual de cuinar-la i un plat perfecte ara que arriba el fred.
- Ratllada: Sorprenent, oi? Queda deliciosa ratllada, com si fos una pastanaga. Ideal per a amanides, una truita o per farcir uns raviolis.
- Suc: No saps el que et perds! Què et sembla un suc de taronja, carbassa, pastanaga i una mica de gingebre? Cou-la uns 10 minuts i, un cop freda, barreja-la amb la resta d’ingredients.
- Saltada: Igual que preparada al forn, però en una paella. Talla-la a trossets petits, d’aquesta manera es courà millor. Després et pot servir com a guarnició per acompanyar qualsevol plat de peix o carn.
Com s’han de consumir les llavors de carbassa?
Les llavors de carbassa són delicioses, a més de nutritives. Pots menjar-te-les crues, prèviament has d’assecar-les, o les pots torrar una mica en una paella i afegir-les en amanides o com a topping en una crema de verdures. Aquestes llavors són riques en antioxidants i betacarotens; així que ja ho saps, mai més tornis a llençar-les o desaprofitar-les!
Propietats nutricionals d’aquesta verdura
La carbassa té una baixa aportació calòrica i greixos. Destaca la seva quantitat de vitamina C: perquè te’n facis una idea, una ració de carbassa cobreix un 31% de les ingestes diàries recomanades d’aquesta vitamina en un adult. Tanmateix, destaca la seva aportació en betacarotens, uns components que, segons alguns estudis, poden tenir beneficis en la prevenció de determinats tipus de càncer. Els betacarotens es transformen en vitamina A quan arriben a l’organisme.
Ara que ja saps com cuinar la carbassa, posa a prova els teus dots culinaris. A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online podràs trobar les millors carbasses.
Quines són les principals propietats dels bolets?
De diferents formes i sabors, versàtils a la cuina i a més molt nutritives. Què més li pots demanar a un aliment? En el següent post t'expliquem les principals propietats nutricionals dels bolets i quins beneficis té el seu consum per a la teva salut. Continua llegint, estem segurs que no sabies el que t’explicarem!
Quatre propietats dels bolets
- Baixos en calories: sabies que un 80% del bolet és aigua? Aquest vegetal és molt baix en calories gràcies al seu elevat contingut en aigua. Perquè et facis una idea, 100 g de bolets aporten unes 24 kcal.
- Contenen una quantitat important de fibra: els bolets tenen una quantitat rellevant de fibra, la qual cosa t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal i prevé el restrenyiment.
- Rics en minerals: els bolets t'aporten potassi que t'ajuda a reduir la pressió arterial, seleni que manté sa el teu sistema immunitari i ferro que ajuda al desenvolupament i creixement de l'organisme.
- Font de vitamines: contenen provitamina A, algunes vitamines del grup B, especialment niacina, i vitamina D, que actuen com a potents antioxidants.
Afegeix-los a la teva dieta!
Els tomàquets, una varietat per a cada ocasió
Sabies que a nivell botànic els tomàquets es consideren una fruita, però són una hortalissa per les seves propietats nutricionals? Aprofita ara que estan en el seu millor moment de sabor per a incorporar-los a la teva dieta, existeixen més de 100 varietats!
Quines són les varietats de tomàquets més populars?
Hi ha tantíssimes varietats que no podràs quedar-te únicament amb una. A més, els tomàquets són un aliment molt versàtil que et permetrà preparar tota mena de receptes. Pren nota!
- Tomàquet de branca: sucós i carnós, amb un sabor agredolç i un punt aromàtic. Ideal per cuinar al forn, per a salses i gaspatxos.
- Tomàquet cor de bou: amb poca carn, és molt dolç i sucós. Perfecte per a amanides o tàrtars.
- Tomàquet de pebrot: rep aquest nom per la seva similitud amb el pebrot. Sucosos, amb molta polpa. La millor manera per cuinar-los són saltats al forn o a la planxa.
- Tomàquet morat: molt saborós i amb la pell molt fina. Ideal per a amanides i carpaccios.
- Tomàquet de Barbastro: típic de la localitat aragonesa de Barbastro. De mida grossa, és molt carnós, dolç i aromàtic. Perfecte per a amanides, carpaccios i tàrtars.
- Tomàquet Monterosa: Sucós, molt dolç i aromàtic. Fantàstic per farcir i per a amanides.
- Tomàquet Tip-Top: exclusiu d’Ametller Origen, carnós i sucós, ideal per a amanides.
- Tomàquet Montserrat: dolç i amb l'interior buit. Apte per farcir i per a amanides.
- Tomàquet pera: sucós i carnós, dolç, saborós i aromàtic. Especial per a salses, sofregits i conserves.
- Tomàquet mediterrani: carnós i amb molta polpa. Perfecte per a amanides.
- Tomàquet cherry: un dels més fàcils d'identificar. De sabor dolç, amb un toc àcid. Ideal per a broquetes i amanides.
Els has provat tots? Quina és la teva varietat preferida?
Quins beneficis té el tomàquet?
Ara que ja coneixes quines són les principals varietats, t'expliquem les propietats nutricionals dels tomàquets i per què són tan bons per a la teva salut:
- Font d'antioxidants: especialment pel seu elevat contingut en vitamina C. Sabies que una ració de tomàquet cobreix el 61% de la ingesta diària recomanada de vitamina C? Els tomàquets també contenen vitamina A, vitamina B, carotens i licopè, un pigment vegetal que li dóna el color vermell tan característic. Els antioxidants t'ajuden a mantenir les cèl·lules joves i et protegeixen de malalties cardiovasculars.
- Contenen fòsfor i potassi: destaquen, especialment, aquests dos minerals que t'ajuden a mantenir els teus músculs sans.
- Contenen fibra: ideal per cuidar el teu trànsit intestinal.
Què és millor el tomàquet cru o cuit?
Segur que més d'una vegada t'has preguntat si menjar un tomàquet cuit té els mateixos nutrients que consumir-lo en cru. Doncs bé, un tomàquet cru i cuit tenen els mateixos nutrients, però el tomàquet cuit té més efectes antioxidants que un tomàquet cru perquè s'absorbeix millor el licopè, un component fonamental que conté. A més, si el cuines amb oli d'oliva millores encara més els seus efectes antioxidants.
Així mateix, un tomàquet cuit manté el seu contingut en fibra, i la pèrdua de Vitamina C és molt baixa, al voltant d'un 10% que fa que sigui igual de nutritiu tant cru com cuit.
Per a seguir una dieta equilibrada, recorda consumir un mínim de dues racions de vegetals al dia en els menjars principals, menjar i sopar, amb una quantitat d'entre 150-200 g en cada àpat.
Per què els tomàquets són vermells?
Com t'hem avançat anteriorment, els tomàquets contenen una substància química, el licopè, responsable del seu color vermell. Aquesta substància és també la responsable que els pebrots, la síndria, la papaia o els albercocs tinguin un color vermell o taronja.
Si ens fixem en la quantitat de licopè, aquesta varia en funció del tipus de tomàquet; el de varietat pera és el que conté més licopè. També influeix el grau de maduresa (més elevat en els madurs) i la manera de cultiu i forma de maduració (superior en els conreats a l'aire lliure i madurats a la planta).
Ara que ja coneixes totes les propietats dels tomàquets i que, a més, ens trobem en plena temporada, no dubtis a incorporar aquesta hortalissa tan saludable a la teva dieta. Com has vist, existeixen una infinitat de possibilitats per preparar-lo i consumir-lo.
Troba totes les varietats de tomàquets, deliciosos i frescos, a Ametller Origen!
Quins són els llegums més comuns?
Un dels aliments bàsics per seguir una alimentació completa, sana i equilibrada són els llegums, ja que aporten una infinitat de beneficis per a la salut. Dins d'aquest grup trobem els cigrons, les llenties, les mongetes, els fesols i d'altres com els pèsols, les faves o la soja. En el següent post, t'expliquem cada quant has de menjar llegums, quina és la ració recomanada i els seus principals beneficis. Segueix llegint!
Cada quant hem de menjar llegums?
Tenint en compte la seva composició nutricional, els llegums són un dels aliments que no poden faltar a la teva dieta. Idealment, hauries de menjar-ne de 3 a 4 cops per setmana com a mínim, tant en el dinar com en el sopar.
“Els llegums tenen un contingut en proteïnes equiparable al que tenen les carns i peixos, i és la principal font de proteïnes en una alimentació vegana. Però per millorar la seva qualitat proteica és important que les combines amb cereals".
La ració habitual, en un àpat, és de 60 a 80 g en cru. Recorda que si les compres cuites, els llegums augmenten el seu pes entre dues i tres vegades, per la qual cosa hauries de consumir-ne entre 150 i 200 g.
Quins són els principals nutrients dels llegums?
- Rics en proteïnes: aporten una quantitat gairebé igual, o fins i tot superior, a la de la carn, el peix i els ous.
- Baixos en greixos: es tracta d'un greix poliinsaturat, però de gran interès, perquè té propietats cardiosaludables que protegeixen el teu cor.
- Baixos en carbohidrats: t'ajudaran a mantenir els nivells de glucosa en sang constants durant més temps.
- Rics en vitamines del grup B, excepte B12
- Rics en minerals com el ferro, magnesi, zinc i potassi
- Alt contingut en fibra: tenen un efecte saciant, milloren el trànsit intestinal i juguen un paper clau en la prevenció de malalties com la diabetis, patologies cardiovasculars i alguns tipus de càncer.
3 trucs per reduir els gasos provocats per menjar llegums
T'ha passat alguna vegada que després de menjar llegums et sents inflat i amb molèsties? No et preocupis, és una situació normal! Els llegums tenen una gran quantitat de substàncies que els nostres intestins no poden digerir i van directament al còlon. Això és el que fa que tinguis aquests molestos gasos. A mesura que menges més llegums, el teu cos es va acostumant i cada cop tindràs menys gasos.
Pren nota d’aquests petits trucs per reduir els gasos:
- Deixa’ls en remull unes 6 a 12 hores abans de coure’ls perquè alliberin les fibres
- Cuina bé els llegums: com més temps cuinis els llegums, molt millor.
- Condimenta’ls amb diferents espècies, ajudaran la teva digestió i, a més, els hi donarà un sabor únic.
Els llegums que produeixen més gasos són els cigrons, les mongetes i les faves, en canvi, les llenties i els pèsols són menys flatulents.
Pèsols i faves, els llegums més desconeguts
Sabies que els pèsols i les faves són també llegums? Pel seu color verd, moltes persones es confonen i pensen que són verdures. La principal diferència amb la resta de llegums, com els cigrons, les llenties o les mongetes, és que els pèsols i les faves es poden menjar crus. De totes maneres, és millor menjar-los cuinats per facilitar la digestió.
Idees per preparar delicioses receptes amb llegums
Amb els llegums pots preparar infinitats de receptes. Es tracta d'un aliment que a l'estiu pots menjar fred -un hummus de cigrons, una amanida freda de llenties i hortalisses o un deliciós paté per untar sobre unes torrades- i a l'hivern pots cuinar plats de cullera com una sopa de llenties i arròs o uns cigrons amb espinacs.
Com s’ha de menjar una carxofa?
La carxofa és el cap floral comestible de la carxofera, una planta que brota únicament a l'hivern i que ens dona aquesta hortalissa de temporada tan famosa i nutritiva. No obstant això, sovint sorgeix el dubte de com s'ha de menjar una carxofa, perquè les fulles de fora són dures, mentre que, a mesura que ens acostem al cor són més tendres. A continuació t’expliquem quina és la millor manera de menjar-te-la, les formes més fàcils i ràpides de cuinar-la i els nutrients que t'aporta. Continua llegint!
Com es menja una carxofa cuita?
Tant si l'has preparat a la brasa, com al microones, les primeres fulles de la carxofa les has de menjar amb les mans, mossegant la part més carnosa de la fulla, que és la inferior, i deixant l'altra part, més fibrosa, a un costat. A mesura que et vagis acostant al cor, veuràs com les fulles són molt més tendres i ja podràs menjar-te-les amb els coberts. Perquè et facis una idea, és com una flor. Imagina que vas traient els pètals amb les mans, d'un en un, i vas menjant la part més tendra.
Com cuinar una carxofa amb 10 minuts?
Sembla mentida, però és totalment real. Pots cuinar unes delicioses carxofes en només deu minuts al microones. Encara no t’ho creus? Mira aquest vídeo!
https://www.youtube.com/watch?v=OUy_tvO2N9s&list=PL_it555ubt2QbF9MXbVY0S66uzueX2Tv1&index=4
Altres maneres de cuinar aquesta hortalissa
A la brasa, confitades, arrebossades. Si una cosa bona té la carxofa és que és molt versàtil i es pot preparar de moltes maneres diferents i et pot servir d'acompanyament d'una gran varietat de plats. Vols saber com preparar-les a la brasa? El nostre xef Cintet t’ho explica aquí:
https://www.youtube.com/watch?v=HhYAtGJqnyE&list=PL_it555ubt2QbF9MXbVY0S66uzueX2Tv1&index=2
Com et comentàvem, les carxofes confitades també són ideals i molt senzilles de preparar. Apunta!
- Neteja les carxofes i treu-ne les primeres fulles i la tija.
- Talla-les i posa-les dins d'una olla i cobreix-les amb oli d’oliva verge.
- Deixa-les a l'olla a baixa temperatura durant una hora i mitja o dues.
- Deixa-les refredar. Guarda-les en un pot amb l'oli per damunt.
Si prefereixes unes carxofes cruixents, les arrebossades són la teva opció. Així es preparen:
- De nou, neteja-les, treu-ne les fulles exteriors i talla-les.
- Bat un ou i afegeix-hi farina. Submergeix els trossos de carxofa.
- Prepara una paella amb l'oli calent i fregeix les carxofes.
- Una vegada estiguin fetes, posa-les damunt d'un paper de cuina per absorbir una mica l'oli i ja estan llestes per consumir.
Propietats de la carxofa
- Font de fibra: són una verdura rica en fibra, que ajuda al teu trànsit intestinal i cuida la teva microbiota.
- Potassi i fòsfor: el primer t’ajuda al funcionament normal del sistema nerviós i dels músculs, mentre que el segon contribueix al funcionament normal dels ossos i les dents. Perquè te’n facis una idea, una ració de carxofes cobreix el 20% de la ingesta recomanada de fòsfor per a un adult.
- Conté vitamina A i del grup B.
Per què les carxofes donen gasos?
Has de saber que les carxofes són una de les hortalisses que més gasos poden produir, pel seu elevat contingut en fibra i sobretot pel tipus d'aquesta fibra. De totes maneres, els gasos no són dolents, però sí que poden resultar molestos. Per això, et recomanem no abusar-ne, és a dir, per molt que t'agradin les carxofes és millor menjar-ne poques i sovint, que moltes en un mateix àpat. Una altra opció per disminuir els gasos produïts és prendre una infusió digestiva després d’haver menjat. Ja veuràs com t'ajudarà!
Per què es posen negres les carxofes?
De la mateixa manera que passa amb altres fruites i hortalisses, com la poma o l'alvocat, les carxofes també s'oxiden i per aquest motiu es posen negres. Això passa quan les tallem i l'oxigen entra en contacte amb l'aliment. Però no et preocupis, perquè es poden consumir igualment i també es pot evitar. T'expliquem com!
Primer de tot has de tenir una llimona. A continuació pots o fregar els trossos de carxofa amb llimona o bé afegir unes gotes de suc de llimona a l'aigua que utilitzis per netejar-les. Això sí, si no et passis de temps perquè poden quedar amb una mica de gust de la llimona.
Troba les millors carxofes de temporada i collita pròpia a Ametller Origen. Gaudeix d'aquesta verdura i tots els seus beneficis.
Els pèsols, els llegums més desconeguts
Ja tenim aquí un dels productes estrella de la temporada, els pèsols. I és que tot i que sovint es confonen amb verdures, perquè es consumeixen frescos, els pèsols formen part de la família de les lleguminoses (com les llenties, els cigrons o les mongetes blanques) i presenten un gran valor nutricional, tenen moltes propietats saludables i són un dels aliments més complets i bàsics d’una dieta saludable. A més a més, són molt saborosos i una autèntica delícia pel paladar ara que es troben en el seu punt òptim.
Principals propietats dels pèsols
Font de proteïna: aporten una quantitat rellevant de proteïnes d’origen vegetal, especialment els pèsols que tenen les mateixes proteïnes que un ou (7 g per 100 g en fresc).
Fibra: Contenen una elevada quantitat de fibra, que t’ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.
Vitamina C: Els pèsols són el llegum més ric amb aquesta vitamina que protegeix les cèl·lules contra l’envelliment. Per poder aprofitar al màxim la vitamina C s’han de triar opcions de cocció curtes i amb poca aigua.
Vitamines del grup B: (exceptuant B12) indispensables per al bon funcionament del metabolisme i l’assimilació de nutrients.
Font de minerals: Contenen minerals essencials com el ferro, essencial per al transport d’oxigen a la sang, potassi, que contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i dels músculs i magnesi, que ajuda en la formació dels ossos i el bon funcionament del cor.
Contingut baix de greix: contenen molt poc greix, tot i que es caracteritza per ser poliinsaturat.
Com i quan menjar aquests llegums
Els pèsols són ideals per cuinar bullits, saltats, al vapor escaldats, estofats o crus dins d’una amanida i pots involucrar els més petits de la casa perquè t’ajudin a desgranar-los. Has de saber que es recomana el consum de llegums de 3 a 4 cops a la setmana, com a mínim, i que siguin la principal font de proteïna. Així doncs, en l’àpat en què mengis llegums, pot ser per dinar o sopar, els pots combinar amb cereals i altres vegetals, i no és necessari posar-hi aliments d’origen animal.
Troba els pèsols més frescos i tendres a la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online!
Converteix-te en un expert en calçots
Si et pregunten “quina és l'hortalissa de temporada típica que s'acompanya amb una deliciosa salsa?”, estem segurs que respondràs els calçots. I és que si una cosa bona té aquesta joia culinària, és que a més de ser deliciosa i unir familiars i amics al voltant d'una taula per celebrar les famoses calçotades, és súper rica en nutrients i molt beneficiosa per a la teva salut. A continuació t'ho expliquem!
Propietats dels calçots
Podem dir que els beneficis dels calçots són semblants als de la ceba:
- Elevat contingut en aigua: és molt ric en aigua, la qual cosa fa que el calçot tingui una aportació calòrica molt baixa.
- Font de fibra: són molt rics en fibra, la qual cosa ajuda al teu trànsit intestinal, regula el restrenyiment i cuida la teva microbiota.
- Vitamina C: el calçot és una font important de vitamina C, un potent antioxidant que ajuda a mantenir les teves cèl·lules joves. De totes maneres, vigila quan cuinis els calçots, perquè si allargues molt la seva cocció pot ser que perdin part de la vitamina C.
- Vitamina A: essencial per a la pell, els cabells i la vista.
- Potassi: destaca l'aportació de potassi, fonamental per al funcionament correcte dels músculs.
- Fòsfor: mineral imprescindible per al sistema nerviós.
Com i quan es planten?
Sabies que els calçots són els brots tardans de la ceba? Però anem per passos: primer hem de plantar la ceba i esperar que creixi. Quan sigui el moment la recol·lectem i deixem assecar-la. De nou plantem la ceba i la cobrim amb una mica de terra i l'anem regant. A partir d'aquí has d'anar calçant els brots, és a dir, anar cobrint-los de terra de manera que el brot s'anirà allargant buscant la llum del sol. Per calçar els calçots ho pots fer manualment o amb un tractor i es calcen tres vegades. En la següent infografia veuràs tot el procediment detalladament:
L'origen del nom
Com t'hauràs imaginat el nom dels calçots procedeix de l'acció de calçar els calçots, és a dir, cobrir-los de terra de manera que la planta s'allarga i allarga adquirint la seva característica forma prima.
L'origen dels calçots
Ara que ja coneixes quines són les seves principals propietats i com es conreen, has de saber l'origen d'aquesta verdura. Els calçots són típics de Catalunya, encara que és cert que cada vegada més regions d'Espanya estan incorporant aquest menjar, concretament de Valls a Tarragona. Segons es diu, un pagès va posar un parell de cebes grillades a la graella i se li van cremar. En comptes de tirar-les, va començar a pelar-les i va descobrir un aliment deliciós que es va convertir, posteriorment, en un menjar habitual de la zona. De totes maneres, hem de dir-te que existeixen altres històries que diuen que els romans ja menjaven calçots.
Com es cuinen els calçots?
Sempre que pensem en calçots ens ve al cap la típica calçotada, amb els deliciosos calçots cuinats a la brasa. Sí, tens raó, aquesta és una de les formes més habituals de cuinar-los, però existeixen altres formes igual de bones. Però anem una per una:
A la brasa
Preparat per a una bona calçotada? A continuació et detallem quins són els passos que has de seguir per cuinar uns bons calçots a la brasa:
1- Neteja bé els calçots: que no tinguin terra, talla una mica les fulles i també les arrels.
2- Col·loca'ls damunt de la graella, amb les fulles a la part superior i la part blanca més a prop de la flama.
3- Deixa'ls uns 7-8 minuts i quan comencin a xiular, és a dir que sentis un soroll, gira'ls i deixa'ls, de nou, uns 7- 8 minuts més.
4- Quan comencin a deixar anar aigua ja els pots treure sense cremar-te.
5- Embolica'ls amb paper de diari per mantenir la calor i deixa'ls reposar perquè s'acabin d'estovar aproximadament una hora.
6- Passat aquest temps ja els pots servir.
Com es mengen els calçots?
Ara que ja els tens preparats, has de saber que els calçots a la brasa es mengen d'una manera concreta. S'agafen amb una mà; se'ls treu la primera capa de pell, sempre per sota, mai estiris les fulles, se submergeix la punta amb salsa i s'alça el calçot per menjar-lo.
Ara que ja saps com menjar els calçots en una calçotada, has de saber que el festí no s'acaba aquí. Després dels calçots és tradició menjar carn a la brasa, com botifarres o xai, tot això acompanyat de pa torrat i un bon vi blanc sempre servit en porró.
Escalivats
Una altra opció és escalivar-los; en comptes de la brasa es preparen al forn i el procediment és bastant semblant:
- Neteja bé els calçots.
- Posa'ls dins del forn a màxima potència durant uns 30-35 minuts.
- Posa a la base del forn una safata perquè reculli l'aigua que van deixant.
- Controla'ls: la idea és que quedin torradets per fora i tous per dins.
- Passats els 35 minuts, treu-los del forn i ja els tens llestos per menjar.
Altres receptes amb calçots
Més enllà de la famosa calçotada, aquesta hortalissa és molt versàtil i es pot utilitzar a la cuina de diferents maneres. Una bona opció és preparar una quiche de calçots o un pastís salat. Una altra recepta és saltar-los una mica i incorporar-los en una truita, amb una mica de carxofes, que ara també estan de temporada. Com a acompanyament també són ideals: arrebossats, en tempura o al forn gratinats per als teus plats de carn o peix. I si ets fredolic, t'encantarà preparar una crema de çalçots; igual que la vichyssoise, però amb calçots.
Quant és una ració per persona?
Una ració de calçots és, aproximadament, uns 12 o 15 calçots per persona, la qual cosa equivaldria a uns 200g-250g. Pots menjar-ne més, però has de vigilar perquè aquesta hortalissa pot provocar gasos i un consum excessiu pot dificultar la digestió (sobretot si els barreges amb molta salsa).
Com triar el millor calçot?
El millor calçot és aquell que no és ni molt fi ni molt gruixut i t’expliquem per què: els calçots prims, una vegada els hi treus les primeres capes queden en res, mentre que els que són molt gruixuts poden ser difícils de mastegar i quedar durs.
Ara que t'has convertit en un expert en calçots, no dubtis a incorporar aquesta verdura de temporada en el teu dia a dia. Prova'l de maneres i deixa't seduir pel seu sabor dolç i textura tendra; estem segurs que t'encantarà.
Per què són tan bons els calçots d'Ametller Origen?
Conreem els nostres calçots en una zona amb un sòl argilenc molt compacte, ideal per a aquesta mena de cultiu. Així mateix, calcem els calçots fins a tres vegades; al gener, febrer i març i no els reguem massa, perquè l'hivern acostuma a ser una època de pluja. Finalment, els collim en el seu punt òptim i te’ls portem a la botiga en menys de 24 hores.
Gaudeix d'aquesta joia de la cuina catalana amb Ametller Origen. A més, també els tenim al forn, escalivats i, fins i tot, croquetes i pizza de calçots. Gaudeix-los!
Per què l’escarola és amarga?
L'escarola és, sovint, una verdura amb mala fama, a causa del seu sabor amarg. De totes maneres, aquesta verdura de temporada - a l'hivern és quan ofereix la seva major esplendor i qualitat- és molt beneficiosa per a la teva salut. A continuació t'expliquem per què és tan amarga i com pots reduir una mica aquest sabor, així com quines són les principals propietats de l'escarola, les receptes que pots preparar i les diferències amb l'enciam. Som-hi!
Per què són amargues les fulles de l’escarola?
La ‘culpable’ de l'amargor de l'escarola arrissada i l'escarola llisa és la intibina, un compost que trobem, principalment, a les fulles d'aquesta verdura. De totes maneres, i abans que li agafis mania, et direm que la intibina estimula la gana, afavoreix la digestió i augmenta l'activitat de la vesícula biliar. Així que podem afirmar que es tracta del sabor amarg més saludable que pots provar.
Com treure l’amargor de l’escarola?
D'entrada has de saber que no podràs eliminar al 100% el sabor amarg de l'escarola. De totes maneres, existeixen alguns trucs per reduir el seu sabor.
- Agafa un cassó amb aigua una mica calenta, que no bulli, i submergeix les fulles de l'escarola. Deixa-les durant 2 – 3 minuts i passa-les a un altre bol amb aigua freda uns 5 minuts. Prova-les ara a veure que tal!
- Un altre truc casolà és submergir amb llet natural les fulles de l'escarola durant, aproximadament, uns 30 minuts. Passat aquest temps, renta-les bé amb aigua i escorre-les bé. Veuràs com millora el seu sabor!
Les propietats de l'escarola
- Elevat contingut en aigua: l'escarola arrissada i la llisa, com la majoria de les verdures, tenen una baixa aportació energètica i quasi no aporten calories.
- Elevada quantitat de vitamina B: l'escarola és la verdura amb més vitamina B. Cobreix el 43% de la quantitat recomanada d'aquesta vitamina per a homes i dones.
- Vitamina C: imprescindible per al bon funcionament de l'organisme.
- Font de potassi: aquest mineral contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i els músculs.
Quina part de l'escarola es menja?
En principi tota l'escarola és comestible, si bé és cert que el més apreciat són les seves fulles, perquè és la part més tendra i saborosa de tota la verdura. Sovint, el tronc es llença, però si el talles petitó i el rentes bé, és la part on pots trobar terra, te’l pots menjar tranquil·lament. Anima't a incorporar-lo en els teus plats barrejat amb les fulles i gaudeix d'aquesta verdura!
Les millors receptes amb aquesta verdura
De la mateixa manera que els canonges, l'escarola s'acostuma a menjar crua. I si hi ha alguna cosa que caracteritza aquesta hortalissa de temporada és que es tracta de la reina de les amanides d'hivern. Aquesta verdura és ideal per menjar combinada amb altres hortalisses, també amb fruites, com per exemple la magrana o la pera. Aquestes són algunes idees d'amanides, però el millor és que deixis volar la teva imaginació:
Amanida d'escarola
- Amanida d'escarola amb llagostins i alvocat.
- Amanida d'escarola amb magrana, api i vinagreta de gerds.
- L'amanida cèsar de sempre amb escarola.
- Amanida d'escarola, poma a dauets i formatge blau.
- Amanida de quinoa o cuscús amb verduretes saltades i escarola.
De totes maneres, la recepta reina amb escarola no pot ser una altra que el conegut xató amb amanida d'escarola. Aquest plat català consisteix en una amanida d'escarola, anxoves, bacallà, tonyina i olives negres amanit amb la famosa salsa xató, elaborada a base d'ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli i sal i la nyora com a ingredient característic.
Sabies que: curiositats d'aquesta verdura
- Els primers a consumir aquesta verdura van ser els egipcis i posteriorment els grecs i els romans.
- Inicialment, tenia un ús medicinal més que culinari. Amb els anys es va incorporar a les cuines de les cases.
- L'escarola és una planta de la família de les compostes, varietat de l'endívia.
- La flor d'aquesta verdura de color lila.
- Per a conservar-la és recomanable guardar-la sense rentar.
Diferències entre l'escarola i l'enciam
Ets dels que pensa que l'escarola i l'enciam són la mateixa verdura? Encara que s'assemblin i les seves propietats nutricionals siguin bastant similars, no són el mateix. A continuació t'expliquem les principals diferències entre totes dues verdures.
- Sabor: com t'hem comentat anteriorment, l'escarola té un sabor amarg, mentre que l'enciam és de sabor suau.
- Forma: les fulles de l'escarola, especialment l'escarola arrissada, són estretes i retorçades amb vores molt dentades. En el cas de l'enciam, la forma variarà en funció de la varietat.
- Color: l'escarola és de color verd suau tirant a groc, mentre que l'enciam és verd, verd fosc, violeta, depenent de la varietat.
- Temporada: l'escarola és una verdura típica d'hivern, gràcies a la seva resistència a les baixes temperatures, mentre que l'enciam el podem trobar tot l'any.