legumbres

Quins són els llegums més comuns?

Un dels aliments bàsics per seguir una alimentació completa, sana i equilibrada són els llegums, ja que aporten una infinitat de beneficis per a la salut. Dins d'aquest grup trobem els cigrons, les llenties, les mongetes, els fesols i d'altres com els pèsols, les faves o la soja. En el següent post, t'expliquem cada quant has de menjar llegums, quina és la ració recomanada i els seus principals beneficis. Segueix llegint!

Cada quant hem de menjar llegums?

Tenint en compte la seva composició nutricional, els llegums són un dels aliments que no poden faltar a la teva dieta. Idealment, hauries de menjar-ne de 3 a 4 cops per setmana com a mínim, tant en el dinar com en el sopar.

“Els llegums tenen un contingut en proteïnes equiparable al que tenen les carns i peixos, i és la principal font de proteïnes en una alimentació vegana. Però per millorar la seva qualitat proteica és important que les combines amb cereals".

La ració habitual, en un àpat,  és de 60 a 80 g en cru. Recorda que si les compres cuites, els llegums augmenten el seu pes entre dues i tres vegades, per la qual cosa hauries de consumir-ne entre 150 i 200 g.

Quins són els principals nutrients dels llegums?

  • Rics en proteïnes: aporten una quantitat gairebé igual, o fins i tot superior, a la de la carn, el peix i els ous.
  • Baixos en greixos: es tracta d'un greix poliinsaturat, però de gran interès, perquè té propietats cardiosaludables que protegeixen el teu cor.
  • Baixos en carbohidrats: t'ajudaran a mantenir els nivells de glucosa en sang constants durant més temps.
  • Rics en vitamines del grup B, excepte B12
  • Rics en minerals com el ferro, magnesi, zinc i potassi
  • Alt contingut en fibra: tenen un efecte saciant, milloren el trànsit intestinal i juguen un paper clau en la prevenció de malalties com la diabetis, patologies cardiovasculars i alguns tipus de càncer.

3 trucs per reduir els gasos provocats per menjar llegums 

T'ha passat alguna vegada que després de menjar llegums et sents inflat i amb molèsties? No et preocupis, és una situació normal! Els llegums tenen una gran quantitat de substàncies que els nostres intestins no poden digerir i van directament al còlon. Això és el que fa que tinguis aquests molestos gasos. A mesura que menges més llegums, el teu cos es va acostumant i cada cop tindràs menys gasos.

Pren nota d’aquests petits trucs per reduir els gasos:

  • Deixa’ls en remull unes 6 a 12 hores abans de coure’ls perquè alliberin les fibres
  • Cuina bé els llegums: com més temps cuinis els llegums, molt millor.
  • Condimenta’ls amb diferents espècies, ajudaran la teva digestió i, a més, els hi donarà un sabor únic.

Els llegums que produeixen més gasos són els cigrons, les mongetes i les faves, en canvi, les llenties i els pèsols són menys flatulents.

Pèsols i faves, els llegums més desconeguts

Sabies que els pèsols i les faves són també llegums? Pel seu color verd, moltes persones es confonen i pensen que són verdures. La principal diferència amb la resta de llegums, com els cigrons, les llenties o les mongetes, és que els pèsols i les faves es poden menjar crus. De totes maneres, és millor menjar-los cuinats per facilitar la digestió.

Idees per preparar delicioses receptes amb llegums 

Amb els llegums pots preparar infinitats de receptes. Es tracta d'un aliment que a l'estiu pots menjar fred -un hummus de cigrons, una amanida freda de llenties i hortalisses o un deliciós paté per untar sobre unes torrades- i a l'hivern pots cuinar plats de cullera com una sopa de llenties i arròs o uns cigrons amb espinacs.

 


alcachofa

Com s’ha de menjar una carxofa?

La carxofa és el cap floral comestible de la carxofera, una planta que brota únicament a l'hivern i que ens dona aquesta hortalissa de temporada tan famosa i nutritiva. No obstant això, sovint sorgeix el dubte de com s'ha de menjar una carxofa, perquè les fulles de fora són dures, mentre que, a mesura que ens acostem al cor són més tendres. A continuació t’expliquem quina és la millor manera de menjar-te-la, les formes més fàcils i ràpides de cuinar-la i els nutrients que t'aporta. Continua llegint!

Com es menja una carxofa cuita?

Tant si l'has preparat a la brasa, com al microones, les primeres fulles de la carxofa les has de menjar amb les mans, mossegant la part més carnosa de la fulla, que és la inferior, i deixant l'altra part, més fibrosa, a un costat. A mesura que et vagis acostant al cor, veuràs com les fulles són molt més tendres i ja podràs menjar-te-les amb els coberts. Perquè et facis una idea, és com una flor. Imagina que vas traient els pètals amb les mans, d'un en un, i vas menjant la part més tendra.

Com cuinar una carxofa amb 10 minuts?

Sembla mentida, però és totalment real. Pots cuinar unes delicioses carxofes en només deu minuts al microones. Encara no t’ho creus? Mira aquest vídeo!

https://www.youtube.com/watch?v=OUy_tvO2N9s&list=PL_it555ubt2QbF9MXbVY0S66uzueX2Tv1&index=4

Altres maneres de cuinar aquesta hortalissa  

A la brasa, confitades, arrebossades. Si una cosa bona té la carxofa és que és molt versàtil i es pot preparar de moltes maneres diferents i et pot servir d'acompanyament d'una gran varietat de plats. Vols saber com preparar-les a la brasa? El nostre xef Cintet t’ho explica aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=HhYAtGJqnyE&list=PL_it555ubt2QbF9MXbVY0S66uzueX2Tv1&index=2

Com et comentàvem, les carxofes confitades també són ideals i molt senzilles de preparar. Apunta!

  • Neteja les carxofes i treu-ne les primeres fulles i la tija.
  • Talla-les i posa-les dins d'una olla i cobreix-les amb oli d’oliva verge.
  • Deixa-les a l'olla a baixa temperatura durant una hora i mitja o dues.
  • Deixa-les refredar. Guarda-les en un pot amb l'oli per damunt.

Si prefereixes unes carxofes cruixents, les arrebossades són la teva opció. Així es preparen:

  • De nou, neteja-les, treu-ne les fulles exteriors i talla-les.
  • Bat un ou i afegeix-hi farina. Submergeix els trossos de carxofa.
  • Prepara una paella amb l'oli calent i fregeix les carxofes.
  • Una vegada estiguin fetes, posa-les damunt d'un paper de cuina per absorbir una mica l'oli i ja estan llestes per consumir.

Propietats de la carxofa                                                     

  • Font de fibra: són una verdura rica en fibra, que ajuda al teu trànsit intestinal i cuida la teva microbiota.
  • Potassi i fòsfor: el primer t’ajuda al funcionament normal del sistema nerviós i dels músculs, mentre que el segon contribueix al funcionament normal dels ossos i les dents. Perquè te’n facis una idea, una ració de carxofes cobreix el 20% de la ingesta recomanada de fòsfor per a un adult.
  • Conté vitamina A i del grup B.

Per què les carxofes donen gasos?

Has de saber que les carxofes són una de les hortalisses que més gasos poden produir, pel seu elevat contingut en fibra i sobretot pel tipus d'aquesta fibra. De totes maneres, els gasos no són dolents, però sí que poden resultar molestos. Per això, et recomanem no abusar-ne, és a dir, per molt que t'agradin les carxofes és millor menjar-ne poques i sovint, que moltes en un mateix àpat. Una altra opció per disminuir els gasos produïts és prendre una infusió digestiva després d’haver menjat. Ja veuràs com t'ajudarà!

Per què es posen negres les carxofes?

De la mateixa manera que passa amb altres fruites i hortalisses, com la poma o l'alvocat, les carxofes també s'oxiden i per aquest motiu es posen negres. Això passa quan les tallem i l'oxigen entra en contacte amb l'aliment. Però no et preocupis, perquè es poden consumir igualment i també es pot evitar. T'expliquem com!

Primer de tot has de tenir una llimona. A continuació pots o fregar els trossos de carxofa amb llimona o bé afegir unes gotes de suc de llimona a l'aigua que utilitzis per netejar-les. Això sí, si no et passis de temps perquè poden quedar amb una mica de gust de la llimona.

Troba les millors carxofes de temporada i collita pròpia a Ametller Origen. Gaudeix d'aquesta verdura i tots els seus beneficis.


Els pèsols, els llegums més desconeguts

Ja tenim aquí un dels productes estrella de la temporada, els pèsols. I és que tot i que sovint es confonen amb verdures, perquè es consumeixen frescos,  els pèsols formen part de la família de les lleguminoses (com les llenties, els cigrons o les mongetes blanques) i presenten un gran valor nutricional, tenen moltes propietats saludables i són un dels aliments més complets i bàsics d’una dieta saludable. A més a més, són molt saborosos i una autèntica delícia pel paladar ara que es troben en el seu punt òptim.

Principals propietats dels pèsols

Font de proteïna: aporten una quantitat rellevant de proteïnes d’origen vegetal, especialment els pèsols que tenen les mateixes proteïnes que un ou (7 g per 100 g en fresc).

Fibra: Contenen una elevada quantitat de fibra, que t’ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.

Vitamina C: Els pèsols són el llegum més ric amb aquesta vitamina que protegeix les cèl·lules contra l’envelliment. Per poder aprofitar al màxim la vitamina C s’han de triar opcions de cocció curtes i amb poca aigua.

Vitamines del grup B: (exceptuant B12) indispensables per al bon funcionament del metabolisme i l’assimilació de nutrients.

Font de minerals: Contenen minerals essencials com el ferro, essencial per al transport d’oxigen a la sang, potassi, que contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i dels músculs i magnesi, que ajuda en la formació dels ossos i el bon funcionament del cor.

Contingut baix de greix: contenen molt poc greix, tot i que es caracteritza per ser poliinsaturat.

Com i quan menjar aquests llegums

Els pèsols són ideals per cuinar bullits, saltats, al vapor escaldats, estofats o crus dins d’una amanida i pots involucrar els més petits de la casa perquè t’ajudin a desgranar-los. Has de saber que es recomana el consum de llegums de 3 a 4 cops a la setmana, com a mínim, i que siguin la principal font de proteïna. Així doncs, en l’àpat en què mengis llegums, pot ser per dinar o sopar, els pots combinar amb cereals i altres vegetals, i no és necessari posar-hi aliments d’origen animal.

Troba els pèsols més frescos i tendres a la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online!


calçots

Converteix-te en un expert en calçots

Si et pregunten “quina és l'hortalissa de temporada típica que s'acompanya amb una deliciosa salsa?”, estem segurs que respondràs els calçots. I és que si una cosa bona té aquesta joia culinària, és que a més de ser deliciosa i unir familiars i amics al voltant d'una taula per celebrar les famoses calçotades, és súper rica en nutrients i molt beneficiosa per a la teva salut. A continuació t'ho expliquem!

Propietats dels calçots

Podem dir que els beneficis dels calçots són semblants als de la ceba:

- Elevat contingut en aigua: és molt ric en aigua, la qual cosa fa que el calçot tingui una aportació calòrica molt baixa.

- Font de fibra: són molt rics en fibra, la qual cosa ajuda al teu trànsit intestinal, regula el restrenyiment i cuida la teva microbiota.

- Vitamina C: el calçot és una font important de vitamina C, un potent antioxidant que ajuda a mantenir les teves cèl·lules joves. De totes maneres, vigila quan cuinis els calçots, perquè si allargues molt la seva cocció pot ser que perdin part de la vitamina C.

- Vitamina A: essencial per a la pell, els cabells i la vista.

- Potassi: destaca l'aportació de potassi, fonamental per al funcionament correcte dels músculs.

- Fòsfor: mineral imprescindible per al sistema nerviós.

Com i quan es planten?

Sabies que els calçots són els brots tardans de la ceba? Però anem per passos: primer hem de plantar la ceba i esperar que creixi. Quan sigui el moment la recol·lectem i deixem assecar-la. De nou plantem la ceba i la cobrim amb una mica de terra i l'anem regant. A partir d'aquí has d'anar calçant els brots, és a dir, anar cobrint-los de terra de manera que el brot s'anirà allargant buscant la llum del sol. Per calçar els calçots ho pots fer manualment o amb un tractor i es calcen tres vegades. En la següent infografia veuràs tot el procediment detalladament:

L'origen del nom

Com t'hauràs imaginat el nom dels calçots procedeix de l'acció de calçar els calçots, és a dir, cobrir-los de terra de manera que la planta s'allarga i allarga adquirint la seva característica forma prima.

L'origen dels calçots

Ara que ja coneixes quines són les seves principals propietats i com es conreen, has de saber l'origen d'aquesta verdura. Els calçots són típics de Catalunya, encara que és cert que cada vegada més regions d'Espanya estan incorporant aquest menjar, concretament de Valls a Tarragona. Segons es diu, un pagès va posar un parell de cebes grillades a la graella i se li van cremar. En comptes de tirar-les, va començar a pelar-les i va descobrir un aliment deliciós que es va convertir, posteriorment, en un menjar habitual de la zona. De totes maneres, hem de dir-te que existeixen altres històries que diuen que els romans ja menjaven calçots.

Com es cuinen els calçots?

Sempre que pensem en calçots ens ve al cap la típica calçotada, amb els deliciosos calçots cuinats a la brasa. Sí, tens raó, aquesta és una de les formes més habituals de cuinar-los, però existeixen altres formes igual de bones. Però anem una per una:

A la brasa

Preparat per a una bona calçotada? A continuació et detallem quins són els passos que has de seguir per cuinar uns bons calçots a la brasa:

1- Neteja bé els calçots: que no tinguin terra, talla una mica les fulles i també les arrels.

2- Col·loca'ls damunt de la graella, amb les fulles a la part superior i la part blanca més a prop de la flama.

3- Deixa'ls uns 7-8 minuts i quan comencin a xiular, és a dir que sentis un soroll, gira'ls i deixa'ls, de nou, uns 7- 8 minuts més.

4- Quan comencin a deixar anar aigua ja els pots treure sense cremar-te.

5- Embolica'ls amb paper de diari per mantenir la calor i deixa'ls reposar perquè s'acabin d'estovar aproximadament una hora.

6- Passat aquest temps ja els pots servir.

 Com es mengen els calçots? 

Ara que ja els tens preparats, has de saber que els calçots a la brasa es mengen d'una manera concreta. S'agafen amb una mà; se'ls treu la primera capa de pell, sempre per sota, mai estiris les fulles, se submergeix la punta amb salsa i s'alça el calçot per menjar-lo.

calçots

Ara que ja saps com menjar els calçots en una calçotada, has de saber que el festí no s'acaba aquí. Després dels calçots és tradició menjar carn a la brasa, com botifarres o xai, tot això acompanyat de pa torrat i un bon vi blanc sempre servit en porró.

Escalivats 

Una altra opció és escalivar-los; en comptes de la brasa es preparen al forn i el procediment és bastant semblant:

  • Neteja bé els calçots.
  • Posa'ls dins del forn a màxima potència durant uns 30-35 minuts.
  • Posa a la base del forn una safata perquè reculli l'aigua que van deixant.
  • Controla'ls: la idea és que quedin torradets per fora i tous per dins.
  • Passats els 35 minuts, treu-los del forn i ja els tens llestos per menjar.

Altres receptes amb calçots

Més enllà de la famosa calçotada, aquesta hortalissa és molt versàtil i es pot utilitzar a la cuina de diferents maneres. Una bona opció és preparar una quiche de calçots o un pastís salat. Una altra recepta és saltar-los una mica i incorporar-los en una truita, amb una mica de carxofes, que ara també estan de temporada. Com a acompanyament també són ideals: arrebossats, en tempura o al forn gratinats per als teus plats de carn o peix. I si ets fredolic, t'encantarà preparar una crema de çalçots; igual que la vichyssoise, però amb calçots.

Quant és una ració per persona? 

Una ració de calçots és, aproximadament, uns 12 o 15 calçots per persona, la qual cosa equivaldria a uns 200g-250g. Pots menjar-ne més, però has de vigilar perquè aquesta hortalissa pot provocar gasos i un consum excessiu pot dificultar la digestió (sobretot si els barreges amb molta salsa).

 Com triar el millor calçot? 

El millor calçot és aquell que no és ni molt fi ni molt gruixut i t’expliquem per què: els calçots prims, una vegada els hi treus les primeres capes queden en res, mentre que els que són molt gruixuts poden ser difícils de mastegar i quedar durs.

Ara que t'has convertit en un expert en calçots, no dubtis a incorporar aquesta verdura de temporada en el teu dia a dia. Prova'l de maneres i deixa't seduir pel seu sabor dolç i textura tendra; estem segurs que t'encantarà.

Per què són tan bons els calçots d'Ametller Origen? 

Conreem els nostres calçots en una zona amb un sòl argilenc molt compacte, ideal per a aquesta mena de cultiu. Així mateix, calcem els calçots fins a tres vegades; al gener, febrer i març i no els reguem massa, perquè l'hivern acostuma a ser una època de pluja. Finalment, els collim en el seu punt òptim i te’ls portem a la botiga en menys de 24 hores.

Gaudeix d'aquesta joia de la cuina catalana amb Ametller Origen. A més, també els tenim al forn, escalivats i, fins i tot, croquetes i pizza de calçots. Gaudeix-los!


Per què l’escarola és amarga?

L'escarola és, sovint, una verdura amb mala fama, a causa del seu sabor amarg. De totes maneres, aquesta verdura de temporada - a l'hivern és quan ofereix la seva major esplendor i qualitat- és molt beneficiosa per a la teva salut. A continuació t'expliquem per què és tan amarga i com pots reduir una mica aquest sabor, així com quines són les principals propietats de l'escarola, les receptes que pots preparar i les diferències amb l'enciam. Som-hi!

Per què són amargues les fulles de l’escarola?

La ‘culpable’ de l'amargor de l'escarola arrissada i l'escarola llisa és la intibina, un compost que trobem, principalment, a les fulles d'aquesta verdura. De totes maneres, i abans que li agafis mania, et direm que la intibina estimula la gana, afavoreix la digestió i augmenta l'activitat de la vesícula biliar. Així que podem afirmar que es tracta del sabor amarg més saludable que pots provar.

Com treure l’amargor de l’escarola?

D'entrada has de saber que no podràs eliminar al 100% el sabor amarg de l'escarola. De totes maneres, existeixen alguns trucs per reduir el seu sabor.

  1. Agafa un cassó amb aigua una mica calenta, que no bulli, i submergeix les fulles de l'escarola. Deixa-les durant 2 – 3 minuts i passa-les a un altre bol amb aigua freda uns 5 minuts. Prova-les ara a veure que tal!
  2. Un altre truc casolà és submergir amb llet natural les fulles de l'escarola durant, aproximadament, uns 30 minuts. Passat aquest temps, renta-les bé amb aigua i escorre-les bé. Veuràs com millora el seu sabor!

Les propietats de l'escarola

  •  Elevat contingut en aigua: l'escarola arrissada i la llisa, com la majoria de les verdures, tenen una baixa aportació energètica i quasi no aporten calories.
  • Elevada quantitat de vitamina B: l'escarola és la verdura amb més vitamina B. Cobreix el 43% de la quantitat recomanada d'aquesta vitamina per a homes i dones.
  • Vitamina C: imprescindible per al bon funcionament de l'organisme.
  • Font de potassi: aquest mineral contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i els músculs.

Quina part de l'escarola es menja?

En principi tota l'escarola és comestible, si bé és cert que el més apreciat són les seves fulles, perquè és la part més tendra i saborosa de tota la verdura. Sovint, el tronc es llença, però si el talles petitó i el rentes bé, és la part on pots trobar terra, te’l pots menjar tranquil·lament. Anima't a incorporar-lo en els teus plats barrejat amb les fulles i gaudeix d'aquesta verdura!

Les millors receptes amb aquesta verdura

De la mateixa manera que els canonges, l'escarola s'acostuma a menjar crua. I si hi ha alguna cosa que caracteritza aquesta hortalissa de temporada és que es tracta de la reina de les amanides d'hivern. Aquesta verdura és ideal per menjar combinada amb altres hortalisses, també amb fruites, com per exemple la magrana o la pera. Aquestes són algunes idees d'amanides, però el millor és que deixis volar la teva imaginació:

Amanida d'escarola

De totes maneres, la recepta reina amb escarola no pot ser una altra que el conegut xató amb amanida d'escarola. Aquest plat català consisteix en una amanida d'escarola, anxoves, bacallà, tonyina i olives negres amanit amb la famosa salsa xató, elaborada a base d'ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli i sal i la nyora com a ingredient característic.

Sabies que: curiositats d'aquesta verdura

  • Els primers a consumir aquesta verdura van ser els egipcis i posteriorment els grecs i els romans.
  • Inicialment, tenia un ús medicinal més que culinari. Amb els anys es va incorporar a les cuines de les cases.
  • L'escarola és una planta de la família de les compostes, varietat de l'endívia.
  • La flor d'aquesta verdura de color lila.
  • Per a conservar-la és recomanable guardar-la sense rentar.

Diferències entre l'escarola i l'enciam

Ets dels que pensa que l'escarola i l'enciam són la mateixa verdura? Encara que s'assemblin i les seves propietats nutricionals siguin bastant similars, no són el mateix. A continuació t'expliquem les principals diferències entre totes dues verdures.

  • Sabor: com t'hem comentat anteriorment, l'escarola té un sabor amarg, mentre que l'enciam és de sabor suau.
  • Forma: les fulles de l'escarola, especialment l'escarola arrissada, són estretes i retorçades amb vores molt dentades. En el cas de l'enciam, la forma variarà en funció de la varietat.
  • Color: l'escarola és de color verd suau tirant a groc, mentre que l'enciam és verd, verd fosc, violeta, depenent de la varietat.
  • Temporada: l'escarola és una verdura típica d'hivern, gràcies a la seva resistència a les baixes temperatures, mentre que l'enciam el podem trobar tot l'any.

L’escarola més fresca la pots trobar a les botigues d’Ametller Origen.

Gaudeix-la!


brocoli

5 beneficis del bròcoli que has de conèixer

El bròcoli és una verdura de la família de les brassicàcies o crucíferes amb nombrosos beneficis per a la salut. Format per diferents caps florals de color verd fosc units a una gruixuda tija carnosa, la millor temporada per collir-lo i consumir-lo és durant l'hivern i la primavera. En el següent post t'expliquem quines són les propietats principals, alguns trucs anti malbaratament i què pots cuinar amb aquesta verdura. Abans de tot però, és important que no confonguis el bròcoli amb el bròquil: el primer és de color verd fosc, mentre que el segon és de color verd clar, fins i tot una mica groguenc i amb les flors molt compactes.

Beneficis nutricionals del bròcoli

  • Font de fibra: aquesta verdura conté una elevada quantitat de fibra, la qual cosa t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal i a millorar les teves digestions.
  • Vitamina C: el bròcoli és una de les verdures amb més vitamina C, fins al punt que una ració (200 g) aporta més del doble de la ingesta recomanada que són 75 mg/dia per adult.
  • Vitamines del grup B: t'ajuden al bon funcionament del sistema nerviós.
  • Font de potassi: contribueix al funcionament normal del sistema nerviós i dels músculs.
  • Font de ferro i seleni: ajuda al desenvolupament de l'organisme i transporta l'oxigen dels pulmons als teixits i el seleni contribueix en l'acció antioxidant que tenen aquestes verdures.
  • Antioxidant: el bròcoli conté vàries substàncies, entre elles el sulforafà, que ajuden a prevenir determinades malalties cardiovasculars i determinats tipus de càncer.

Per què fa mala olor el bròcoli?

Estem segurs que alguna vegada ho has notat: durant la seva cocció, el bròcoli desprèn una olor forta i, sovint, una mica desagradable. Et sona? Això passa per culpa del sofre, un mineral present en aquesta verdura i en la majoria de les crucíferes. Encara que la seva olor et pugui semblar ofensiva, el sofre és molt beneficiós per al teu fetge, perquè ajuda a la seva depuració, i es recomana en cas de patir dolors articulars.

Aprofita-ho tot del bròcoli

Sabies que la tija del bròcoli és totalment comestible i, a més, té beneficis per a la teva salut? Si ets dels que ho tira, és hora d'abandonar aquesta pràctica. Pots coure-ho i menjar-t'ho a trossets juntament amb la resta del bròcoli. Una altra opció és tallar-ho a tires i saltar-ho a la paella i, posteriorment, afegir-ho en una amanida o amb una mica de pasta. I és que aquesta part conté una gran quantitat de calci i nutrients que no has de desaprofitar!

Cru o cuinat?

El bròcoli és una verdura molt versàtil, es pot consumir tant crua com cuinada al vapor o bullida. Si bé és cert que la forma més habitual és aquesta segona, si ho rentes bé pots degustar-ho cru en una amanida amb fruita seca o amb una mica de poma i una vinagreta. En el cas que el vulguis bullir has de saber el següent:

Quant temps cal coure’l?

El bròcoli és una verdura de cocció ràpida. Si ho cous entre 3-4 minuts estarà llest, mentre que si ho fas el vapor necessitaràs entre 7-10 minuts. Vigila, perquè si et passes del temps recomanat, aquesta verdura pot perdre part dels seus nutrients.

Anima't a incorporar aquesta verdura en el teu dia a dia. Troba els bròcolis més frescos a la teva botiga habitual o a la botiga online i gaudeix-lo!


diferencias-persimon-caqui

Quina diferència hi ha entre un persimó i un caqui?

Estem segurs que alguna vegada t'has fet aquesta pregunta i la resposta és més fàcil del que sembla. Ara que estan de temporada, t'expliquem quines són les diferències entre un persimó i un caqui, com te'ls pots menjar i quins són els seus beneficis. Pren nota!

Aprèn a diferenciar un persimó d'un caqui

En primer lloc, has de saber que el persimó és una varietat de caqui. De totes maneres, tenen algunes diferències:

- El moment i punt de recol·lecció: el persimó es recol·lecta sense madurar o semi madur, mentre que el caqui es recol·lecta ben madur.

- Sabor: Fins i tot sent la mateixa fruita, el caqui té un sabor molt dolç, mentre que el persimó és més suau, una mica semblant a un albercoc o un préssec.

- Textura: El persimó és dur i ferm, mentre que el caqui té una textura tova, gelatinosa i fina. És per això que el persimó te’l pots menjar com una poma, tallat o a rodanxes, mentre que el caqui és ideal per a menjar amb cullereta com un kiwi.

 Quins són els beneficis del persimó?

- Gran font de vitamina C: sabies que un persimó t'aporta el 46% de la ingesta diària recomanada de vitamina C? Aquesta vitamina és molt important en el metabolisme, en l'absorció intestinal del ferro i un gran antioxidant.

- Vitamina A: essencial per a la vista i per a la pell.

- Hidrats de carboni: són la font principal d'energia per al teu cos.

- Font de fibra: que t'ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.

En el cas del caqui, aquest té les mateixes propietats que un persimó. No obstant això, l'única diferència és la quantitat de sucre (hidrats de carboni) que és superior en el caqui a causa de la seva dolçor.

Quan és la temporada dels persimons?

Entre mitjans d'octubre i principis de novembre comença la temporada i s'allarga tot l'hivern fins a gener, principis de febrer. Així que aprofita ara que estan de temporada per incorporar aquesta fruita a la teva dieta!

Receptes amb persimó i caqui

Segurament, si penses en receptes amb aquestes fruites se t'ocorreran opcions dolces. De totes maneres, també són una bona opció per a receptes salades.

Receptes dolces amb persimó i caqui

- Flam de persimó: el flam de tota la vida, però amb aquesta fruita.

- Coca de pasta fullada: estén una fulla de pasta fullada, posa-li una mica de crema i per damunt rodanxes de persimó. Afegeix-li ametlla picada i al forn.

- Dins d'un iogurt: la millor opció per als petits de la casa. Talla dauets de petits de persimó i afegeix-los dins del iogurt. Una altra opció és utilitzar un caqui i posar la polpa dins del iogurt; serà com una melmelada i li donarà un gust que estem segurs els encantarà!

Receptes salades amb persimó i caqui

- Una amanida: la teva amanida preferida amb uns trossets de persimó. Una altra opció és una amanida de mozzarella i persimó i una mica d'alfàbrega.

- Gotets de persimó i pernil: pica el persimó, amaneix-ho amb vinagre i posa-ho en un gotet. Afegeix-li uns encenalls de pernil per damunt i serveix-ho fred.

- Milfulls de persimó i llagostins: talla el persimó a rodanxes i pela els llagostins. Pica una mica de ceba morada. Col·loca una rodanxa de persimó, damunt un llagostí i una mica de ceba i així successivament. Amaneix-lo amb oli d'oliva.

Bon profit!


Quina diferència hi ha entre un espàrrec verd i un de blanc?

Sabies que els espàrrecs blancs i verds són la mateixa planta? Curiós, oi? En el següent article t'expliquem quina és la principal diferència entre aquests dos tipus d'espàrrecs, més enllà del color, i quins són els beneficis d'aquesta hortalissa per a la teva salut. Som-hi!

Diferències entre els espàrrecs verds i blancs:

Sabies que el color de l'espàrrec varia en funció de com es conreen? Si es cobreixen de terra i queden a les fosques fins al moment de collir-los seran blancs i si es deixen créixer de forma natural a l'aire lliure i amb llum del sol, seran verds!

Respecte al seu gust, els espàrrecs verds tenen un toc més salat i amargant, mentre que els blancs són més dolços i tendres. Sens dubte, una hortalissa molt versàtil amb la qual podràs preparar moltes receptes i gaudir-ne! Per exemple, els espàrrecs verds prims són ideals per menjar saltats, a la planxa o en tempura i els verds gruixuts, al forn o a la brasa. En canvi, els espàrrecs blancs són ideals per menjar en cremes, bullits o a la planxa, però sobretot, abans de consumir-los, pela les dues primeres capes de pell perquè no siguin amargs.

Finalment, hi ha els espàrrecs morats, una varietat diferent, però molt similars als verds, però amb un gust més dolç. Els espàrrecs morats són ideals per menjar crus, en amanides o a la graella.

4 beneficis dels espàrrecs

Sabies que els espàrrecs són molt saludables? Aquesta hortalissa és una gran font de vitamina C i E, les quals tenen propietats antioxidants molt importants. A més, té un alt contingut en aigua i potassi, cosa que els fa ser molt diürètics. També en destaca l'elevat contingut en fibra, que ajuda la teva microbiota intestinal, així com el seu contingut en minerals, més elevat en els espàrrecs verds.

Ara que ja ho saps tot sobre els espàrrecs, gaudeix d'aquesta hortalissa tan bona que es troba en plena temporada. Troba els espàrrecs verds més tendres i deliciosos a la teva botiga habitual i a la botiga online. 


Quins són els tipus de bolets comestibles més comuns i els seus usos culinaris?

Arriba la tardor, la millor època de l'any per gaudir dels bolets, un aliment amb moltes propietats i considerat, a més, una delícia culinària a la nostra gastronomia. Només a Europa, es calcula que existeixen més de 7.000 espècies diferents de bolets, encara que no totes són comestibles. Saps quins són els tipus de bolets comestibles més comuns que pots trobar? En el següent post resolem tots els teus dubtes i t'expliquem quins són els millors usos culinaris en funció de cada tipus de bolet. Som-hi!

 Els 10 bolets comestibles que has de conèixer

Estem segurs que has sentit parlar d'ells; no obstant això, saps identificar quins són els bolets comestibles més coneguts? T'ho expliquem a continuació:

  • Rovelló: un dels bolets comestibles més famosos sens dubte! De color ataronjat i una mica rosat, té una olor suau i una superfície llisa.
  • ‘Rovelló’ pinetell: el germà bessó del rovelló, però més saborós. La seva principal diferència és el color. El pinetell presenta taques verdes a la part superior i és un dels bolets comestibles més apreciats.
  • Camagroc: com bé indica el seu nom, es caracteritza per tenir el peu de color groc. És un bolet extremadament fi i elàstic, de color marró i groc.
  • Cama-sec: bolet petit, de carn elàstica blanca i olor suau i agradable. A la part inferior del barret trobem unes làmines àmplies i gruixudes.
  • Cep: un dels bolets comestibles més ben considerats a tot Europa i més famosos a la cuina. Conegut pel seu gruixut peu de color blanc i el seu ample barret de color grisenc.
  • Fredolic: és un bolet molt fràgil, perquè es trenca amb facilitat. De mida petita té el peu blanc i el barret, sovint irregular, de color gris. De tacte suau.
  • Llenega negra: bolet compacte, de grandària gran que reconeixeràs per la seva textura bavosa, especialment, al barret. Brillant, amb el peu blanc i el barret marró viscós.
  • Ou de Reig: bolet que pot arribar a mesurar fins a 15 cm. Es diu ou perquè quan neix té forma d'ou. De color ataronjat-vermellós, té una carn tendra i olor suau.
  • Rossinyol: Sabies que el rossinyol és un dels bolets comestibles que mai es corca? El reconeixeràs pel seu color groc fosc i presenta una olor agradable una mica afruitada.
  • Trompeta de la mort: Encara que el seu nom no convida a menjar-la, és una delícia. És un bolet que pel seu color negre grisenc i el seu aspecte diferent, sovint, es rebutja. No obstant això és molt apreciat a la cuina. En forma de con, la seva carn és fina i fibrosa i el seu sabor recorda una mica a la tòfona.

Ara que ja coneixes els 10 bolets comestibles més importants, t'explicarem quin és l'ús culinari de cadascuna d'ells.

Quina és la millor manera de cuinar cada bolet?

Com t'hem avançat, cada bolet comestible té un ús culinari específic: alguns són millors per menjar crus, uns altres en guisats o saltats. T'ho expliquem:

  • Ideals per a guisats: el cama-sec, el fredolic i el rossinyol. Perfectes per a tota mena de guisats.
  • Perfectes crus: No sempre has de cuinar els bolets per gaudir del seu sabor! El cep i l’ou de reig són ideals per menjar crus, tipus carpaccio i ben amanits amb oli i un punt de sal. El rossinyol, encara que no és tan freqüent, també es pot menjar cru.
  • A la brasa o fregit: els millors són el rovelló o el pinetell, amanits amb una mica d'all i julivert. El cep també és una altra bona opció.
  • En una deliciosa truita: Estem segurs que t'encantarà aquesta opció! Afegeix uns camagrocs, cama-secs o trompetes de la mort, prèviament cuinats, a la teva truita.
  • En una sopa calentona: el fredolic és el rei de les sopes. T'atreveixes a preparar-la?

Ara que ja saps quins són els bolets comestibles més coneguts i com pots cuinar-los, no ho dubtis: deleix-te amb aquesta meravella culinària i prepara receptes de temporada delicioses i nutritives.