Article d’opinió de Marta Angerri a Eix Diari
La directora de Finançament Europeu i Afers Públics, Sostenibilitat i RSC d’Ametller Origen, Marta Angerri publica un article a Eix Diari on explica com l’Agroparc Penedès esdevindrà un model agroalimentari 100% sostenible i circular.
Angerri també ha destacat com aquest projecte ajudarà a garantir la traçabilitat i sobirania alimentària de les grans zones urbanes i quins requisits funcionals es necessiten perquè sigui així.
Pots llegir l’article sencer aquí.
Reportatge de l'Agroparc Penedès a El Periódico
El Periódico va publicar la setmana passada en el seu suplement d'economia 'Activos' un extens reportatge sobre l'Agroparc Penedès. La peça explica en quin punt es troba el projecte, així com les principals fites que es marca aquest clúster agroalimentari, sostenible i circular.
Tanmateix, l'article destaca com Ametller Origen ha decidit incloure un centre de formació i investigació dins de l'Agroparc Penedès per atraure talent i poder desenvolupar el projecte.
Pots llegir el reportatge aquí o consultar la versió impresa en PDF.
Què es menja de la ceba tendra?
De forma allargada i poc gruixuda, la ceba tendra és una de les verdures més antigues que existeixen. Encara que s'assembla a la ceba i et pot recordar als calçots o al porro, la ceba tendra és una hortalissa amb personalitat pròpia; un sabor dolç i delicat, font de nutrients i versatilitat a la cuina.
Què s’aprofita de la ceba tendra?
Tot! Però anem a pams: la ceba tendra està formada per la part inferior blanca, semblant a una ceba, i la part superior amb les fulles verdes. La tendència és aprofitar la part blanca, ja sigui per consumir en cru en una amanida o macerada en vinagre, per exemple, o com a base d'un sofregit o en un brou. En canvi, sovint tendim a tirar les fulles, quan són una font de nutrients, com per exemple magnesi, i ens poden servir per a preparar deliciosos plats. T'ho expliquem a continuació!
Les fulles verdes de la ceba tendra si estan fresques són molt tendres i les pots utilitzar per incorporar en sofregits, picadetes a les teves salses, en un revoltim d'ou, crues dins d'una amanida o en un brou o sopa. Aquesta part de la ceba tendra és famosa per utilitzar-se en una de les receptes més conegudes de la cuina japonesa: la sopa de miso. No t'has fixat que aquest brou sempre incorpora petites rodanxes de ceba tendra? En el cas que les fulles verdes siguin una mica més gruixudes, et recomanem que les consumeixis cuites, perquè crues poden resultar una mica fibroses. En una sopa, un brou o saltades amb una mica d'all estan delicioses.
Ara que ja saps que pots aprofitar totes les parts de la ceba tendra, t'animem a incorporar-la en els teus plats, alhora que ajudes a reduir el malbaratament alimentari!
Quina diferència hi ha entre la ceba tendra i una ceba?
- Creixement de la planta: la ceba tendra mai forma bulbs, mentre que la ceba sí.
- Grandària: la ceba tendra és allargada i de poc gruix, en comparació amb la ceba que és molt més gran.
- Sabor: la ceba tendra és més suau i pot tenir un punt dolç, mentre que el sabor de la ceba és forta i pot arribar a ser picant.
- Emmagatzematge: la ceba tendra has de guardar-la al frigorífic, en canvi la ceba no fa falta que l'emmagatzemis a la nevera, però sí en un lloc sec i ventilat, i sempre sense rentar.
Quines vitamines té la ceba tendra?
La ceba tendra destaca per la seva aportació de vitamina C: perquè et facis una idea, una ració de ceba tendra cobreix el 48% de la ingesta recomanada per a un home i una dona amb una pràctica moderada d'activitat física. Aquesta vitamina t'ajuda en la protecció de les cèl·lules, és un potent antioxidant i t'ajuda en l'absorció del ferro.
Altres beneficis d’aquesta verdura
Així mateix, la ceba tendra és rica en fibra, que t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal i evita el restrenyiment, així com rica en minerals com el potassi, ferro i iode, essencials per al teu organisme.
Per què plorem quan pelem una ceba tendra?
Estem segurs que t'has fet aquesta pregunta més d'una vegada. Has de saber que la ceba tendra, igual que altres vegetals de la mateixa família com la ceba, el porro o l’escalunya, contenen uns compostos sulfurosos (amb sofre) que s'alliberen quan la tallem. Aquests compostos arriben als ulls i produeixen picor i el nostre cos reacciona amb les llàgrimes per protegir els ulls. Curiós, oi?
Així mateix, el sofre també és el responsable del sabor i l’olor característica d'aquesta hortalissa.
A Ametller Origen podràs trobar les millors cebes i cebes tendres per a donar-li un toc extra de sabor als teus plats.
Entrevista de Josep Ametller a La Fura
El conseller delegat i cofundador d'Ametller Origen, Josep Ametller, va conversar la setmana passada amb la redacció del diari local La Fura per explicar amb més detall el projecte de l'Agroparc Penedès.
Durant l'entrevista, Ametller va destacar que amb l’Agroparc, la companyia vol impulsar un nou model agroalimentari que aposti pel creixement sostenible del territori. "Apostem pel creixement sostenible i no veiem cap projecte millor que s’aventuri per la integració i la sostenibilitat que l’Agroparc".
Tanmateix, el conseller delegat i cofundador d'Ametller Origen va ressaltar que és un projecte d'una gran envergadura en el qual intervenen diferents agents, tant pel que fa a partners com de finançament, per la qual cosa la previsió és que entre el 60 i el 70% de l'Agroparc pugui estar executat abans del 2026.
L'entrevista ha despertat molt interès i ha estat l'article més llegit de la setmana al diari digital. Pots veure l'entrevista completa aquí.
Ametller Origen innova amb el packaging dels plats preparats i peix envasat, eliminant més de 50.000kg de plàstic d’un sol ús
- La companyia d’alimentació, especialitzada en frescos i elaborats de qualitat, substitueix el packaging de la categoria de plats preparats i peix envasat pels envasos sostenibles Halopack, amb el qual s’elimina un 80% el plàstic d’un sol ús
- Aquest nou envàs sostenible és reciclable, ja que està format per un film de plàstic que aïlla l’aliment i cartró reciclat, que l’usuari pot separar fàcilment per reciclar-lo
- Ametller Origen, com a companyia compromesa amb l’alimentació saludable i la sostenibilitat, substituirà també a curt termini els envasos de plàstic d’un sol ús de la categoria de carn envasada
Ametller Origen, companyia d’alimentació especialitzada en productes frescos i elaborats de qualitat, fa un pas més en la seva estratègia de sostenibilitat i elimina els envasos de plàstics d’un sol ús dels seu lineal. La companyia ha substituït els envasos de la seva línia de plats preparats i peix envasat per un nou envàs sostenible, el Halopack by Hinojosa.
Es tracta d’un nou sistema de packaging reciclable, amb el qual s’elimina un 80% el plàstic d’un sol ús. El nou envàs està elaborat amb cartró reciclat i un film de plàstic que es troba adherit mitjançant un procés de calor per protegir i aïllar l’aliment. En aquest cas, el consumidor només ha de separar el cartró i el film de plàstic per dipositar el cartró al contenidor de reciclatge corresponent.
Amb aquest canvi d’envàs, Ametller Origen elimina més de 50 tones de plàstic d’un sol ús a l’any, corresponents a prop de dos milions d’envasos. La companyia ofereix cada dia més de trenta varietats de receptes preparades per consumir al moment com, per exemple, bacallà a la catalana, arròs negre, pollastre rostit, amanides, pasta, etc.
“Amb aquest nou ecodisseny de l’envàs de plats preparats aconseguim reduir el nostre impacte en el medi ambient, oferint un producte de qualitat amb les màximes garanties i ara més sostenible. Això suposarà un estalvi de més de 50.000 kg de plàstic d’un sol ús a l’any”, afirma el conseller delegat i cofundador d’Ametller Origen, Josep Ametller.
Aquest nou envàs, que es troba ja disponible per a la categoria de plats preparats i peix envasat a totes les botigues físiques d’Ametller Origen i a la botiga online, es pot posar al microones per escalfar.
Noves fites sostenibles a curt termini
Com a companyia compromesa amb l’alimentació saludable i la sostenibilitat i en el marc del moviment Fem Camí (femcami.org), Ametller Origen substituirà també els envasos de plàstic d’un sol ús de la categoria de carn envasada. “Seguint amb el nostre propòsit de reduir l’impacte de la nostra activitat en el medi ambient i avançar junts cap a un món més saludable i sostenible, estem treballant per poder aplicar el més aviat possible aquest nou sistema sostenible també als envasos d’un sol ús per als elaborats carnis, vedella i pollastre”, afirma Ametller.
La Generalitat dona suport al projecte de l'Agroparc Penedès d’Ametller Origen
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i el conseller delegat i cofundador d’Ametller Origen, Josep Ametller, han visitat aquest matí els terrenys de l’Agroparc Penedès, fent un recorregut des de la zona de les Cases Noves de Gelida fins a la masia de Can Mata -una de les tres masies que forma part del projecte- on han mantingut una reunió a porta tancada amb part de l’equip directiu del grup Ametller Origen i l’equip multidisciplinari a càrrec del desenvolupament de l’Agroparc Penedès.
La consellera Jordà ha agraït al Grup la seva aposta per aquesta “gran iniciativa”, que ha estat molt ben rebuda pel Departament que ella lidera. “Aquest projecte ens encaixa de meravella, perquè parlem de circularitat, de sostenibilitat i d’un sector essencial i importantíssim a casa nostra, com és el sector agroalimentari”, ha detallat Jordà, que també ha destacat el paper que hi tindran “les energies renovables i la revalorització dels fertilitzants i subproductes, convertint-los en recursos”. Per tot plegat, i també per la seva situació “propera a la gran metròpoli de Barcelona”, la consellera ha insistit que el nou projecte del Grup és “una excel·lent notícia” i que el Departament “acompanyarà i ajudarà” Ametller Origen a fer-lo realitat.
L’arquitecte responsable del projecte, Joan Batlle, soci i director de R+D+I de Batlleiroig, ha explicat a la consellera com s’ha projectat la implantació territorial de l’Agroparc Penedès, que contempla un total de 258 hectàrees a la zona nord de l’Alt Penedès, entre els termes municipals de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons. Tal com ha destacat Batlle, l’equip multidisciplinari ha realitzat un anàlisi històric i actual de la matriu biofísica, l’agricultura, la connectivitat, el patrimoni, entre d’altres, per proposar un agroparc que respecta el territori i que, sobretot, el revaloritza.
Durant la reunió l’equip ha posat en valor la projecció de l’Institut d’Agricultura Tecnificada iAGRITECH, un centre de formació i recerca amb convenis amb universitats locals i internacionals per formar els tècnics agrícoles del futur i impulsar la sostenibilitat en el sector agrari.
El nou clúster agroalimentari d’Ametller Origen, que integrarà agricultura, ramaderia, agroindústria i energies renovables en un únic espai, serà el primer districte agroindustrial d’energia positiva i CO2 negatiu. Aquest projecte suposarà la creació de més de 3.100 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts, una inversió aproximada de 180 milions d’euros i generarà una activitat productiva valorada en més de 300 milions d’euros a partir de l’any 2027, equivalent al 10% del PIB de l’Alt Penedès. El passat 23 de desembre, la Comissió Territorial de Catalunya va informar favorablement sobre el caràcter d’interès territorial del projecte, el que va suposar el tret de sortida de la tramitació administrativa i urbanística d’aquesta iniciativa. Cal destacar que va ser el primer cop que la Comissió Territorial de Catalunya va informar favorablement sobre un projecte d’interès territorial promogut per una iniciativa privada.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, visita els terrenys de l’Agroparc Penedès
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha visitat aquest matí els terrenys de l'Agroparc Penedès per conèixer aquest projecte empresarial impulsat per Ametller Origen amb l’objectiu de fer front als reptes del sector agroalimentari a Catalunya.
La visita ha començat a la zona de les Cases Noves de Gelida fins a la masia de Can Mata -una de les tres masies que forma part del projecte-, fent un recorregut al llarg dels diferents terrenys que formen el conjunt de les 258 hectàrees on es projectarà l’Agroparc Penedès.
Posteriorment, el president de la Generalitat i l’equip directiu d’Ametller Origen han mantingut una reunió, a porta tancada, per conèixer de primera mà com serà aquest nou model de producció agroalimentari 100% sostenible i circular. L’arquitecte responsable del projecte, Joan Batlle, soci i director de R+D+I de Batlleiroig, ha explicat la seva implantació territorial que s’ha dut a terme respectant el territori i, sobretot, revaloritzant-lo a partir de la anàlisi històrica i actual de la matriu biofísica, l’agricultura, la connectivitat i el patrimoni.
A continuació, l’equip directiu d’Ametller Origen ha aprofundit en la solidesa econòmica del Grup i en el seu projecte de creixement empresarial previst fins l’any 2030. L’Agroparc Penedès suposarà la creació de més de 3.100 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts, una inversió aproximada de 180 milions d’euros i generarà una activitat productiva valorada en més de 300 milions d’euros a partir de l’any 2027, equivalent al 10% del PIB de l’Alt Penedès. El passat 23 de desembre, la Comissió Territorial de Catalunya va informar favorablement sobre el caràcter d’interès territorial del projecte, el que va suposar el tret de sortida de la tramitació administrativa i urbanística d’aquesta iniciativa. Cal destacar que va ser el primer cop que la Comissió Territorial de Catalunya va informar favorablement sobre un projecte d’interès territorial promogut per una iniciativa privada.
Durant la reunió, s’ha destacat que els eixos principals de l’Agroparc Penedès -la sostenibilitat, la digitalització i l’economia circular- coincideixen precisament amb els eixos estratègics del European Green Deal que la Comissió Europea exigeix per optar als fons europeus Next Generation.
El president ha agraït al Grup el fet d’impulsar una iniciativa pionera i ambiciosa en el sector agroindustrial que ha de permetre crear un demostratiu del nou paradigma de producció sostenible i circular al país. El conseller delegat i cofundador d’Ametller Origen, Josep Ametller, ha agraït la presència del president en aquesta visita i el suport del govern català en un projecte empresarial de futur que aposta per fer compatible el creixement econòmic amb la sostenibilitat mediambiental i social.
5 maneres diferents de menjar canonges
Sabies que les fulles dels canonges són més tendres i saboroses quan més petites són? Aquesta verdura de color verd, fulles arrodonides i amb un sabor que recorda lleugerament a la nou o a les avellanes és ideal per a les amanides. A continuació t'expliquem per què has d'incorporar canonges en els teus plats, algunes curiositats i cinc receptes amb aquesta verdura.
Com cuinar els canonges?
Aquesta verdura sol utilitzar-se sempre en cru i s'afegeix al plat just abans de servir o fins i tot després d'amanir-lo. La raó és que la calor i alguns condiments forts com el vinagre o, fins i tot, el mateix oli, deterioren els canonges, fent que es tornin més foscos i que això arruïni la seva textura.
És per això que els canonges són ideals per a:
- Menjar en amanides, sols o barrejats amb ruca, enciam o espinacs. És l'opció més popular i fàcil per incorporar aquesta verdura a la teva dieta.
- Una altra opció diferent i innovadora és afegir-los damunt d'una pizza una vegada fora del forn. De la mateixa manera que fas amb la ruca, però aquesta vegada amb canonges.
- Preparar un pesto de canonges, substituint l'alfàbrega per aquesta verdura.
- Una deliciosa truita: ja sabem que el millor és menjar-los crus, però et proposem una opció a la qual no podràs resistir-te; prepara una truita a la francesa de tota la vida, però aquesta vegada tira-li uns canonges, prèviament saltats. Estem segurs que el resultat t'encantarà!
- Una súper quiche de canonges, xampinyons i ceba tendra. La quiche de sempre de verdures i formatge, però ara amb canonges també.
Finalment, has de saber que aquesta verdura és la reina dels acompanyaments. Sempre et quedarà genial per a acompanyar un peix, una carn o un pastís salat. T'atreveixes?
Quines propietats tenen els canonges?
- Elevada quantitat de betacarotens: tenen un paper molt important en la protecció de les cèl·lules davant l'envelliment, gràcies al seu poder antioxidant i ajuden a mantenir una bona vista, a més de l'aspecte del cabell i les ungles. Si no ho sabies, els betacarotens són un pigment que dona a les verdures i hortalisses un color taronja (carbassa, pastanaga, pebrot, moniato), però que en el cas dels canonges queda emmascarat pel color verd de la clorofil·la, com passa amb les bledes o els espinacs. Curiós, veritat?
- Molta vitamina C: 100 g de canonges equivalen al 58% de la ingesta diària recomanada per a un home i una dona adulta.
- Iode: important en la formació de les hormones. Els canonges cobreixen una quarta part del iode necessari en un adult.
- Potassi: ajuda a reduir la pressió arterial, millora la salut cardíaca i té un paper important a nivell muscular. A més, depura la sang de possibles toxines.
Quin és l'origen d'aquesta verdura?
Segons s’explica, la primera notícia del seu cultiu apareix en un document alemany de 1588. Abans només la consumien els pagesos, però des de principis del segle passat, van començar a conrear-se varietats amb fulles una mica més grans i tendres que les silvestres, fet que va propiciar l'increment del seu consum.
Quina és la seva estacionalitat?
Es tracta una planta anual, resistent al fred. Els canonges se solen collir al març i abril, però si les pluges acompanyen, també es poden recol·lectar a la tardor i hivern.
Com haig de conservar-los?
Una correcta conservació de qualsevol aliment és primordial per reduir el malbaratament alimentari. En el cas dels canonges poden conservar-se a la nevera entre 3-5 dies, perquè posteriorment es poden pansir. L'important és que es guardin en un recipient tancat, per exemple un tupper de vidre, amb una mica d'humitat. Aquesta la podem aconseguir tirant unes gotetes d'aigua per sobre de la verdura o embolicant els canonges amb un drap una mica humit.
Algunes curiositats dels canonges
A continuació t'explicarem algunes dades curioses sobre aquesta verdura:
- Els canonges reben aquest nom perquè són una planta que s'acostumava a conrear als horts dels monestirs i convents per part dels eclesiàstics.
- També són coneguts com ‘l'herba dels gats’ ja que la seva olor, tan pronunciada i intensa, atrau els felins.
- Aquesta verdura es distingeix per la particular disposició de les seves petites fulles en forma de rams o rosetes.
- És una planta altament perible, és a dir, ses fa malbé ràpidament.
- Les flors dels canonges són molt petites i de tons blancs i blaus.
- Com més grans són les fulles, més amargues.
Com diferenciar els canonges dels créixens?
Siguem sincers; si no has vist molt sovint uns canonges, pot ser que d'entrada els confonguis amb els créixens. Per això, et volem explicar quines són les seves diferències perquè aprenguis a diferenciar totes dues verdures.
Diferències a simple vista:
- Grandària de les fulles: les fulles dels canonges són més grosses.
- Forma de les fulles: els canonges tenen una forma una mica ovalada, mentre que els créixens són més rodonets.
Altres diferències:
- Sabor: com t'hem comentat anteriorment, el sabor dels canonges recorda una mica a la fruita seca, mentre que els créixens tenen un punt picant i amarg, semblant a la mostassa.
- Família de plantes: els canonges formen part de la família de les valerianàcies, mentre que els créixens són crucíferes.
- Minerals: els canonges t'aporten, principalment, iode i potassi, mentre que els, créixens ferro i calci.
Ara que ja coneixes tots els beneficis dels canonges, com pots cuinar-los i la millor manera de conservar-los, no dubtis a incorporar-los en la teva dieta!
La Comissió Territorial de Catalunya informa favorablement sobre l'Agroparc Penedès
- És el primer cop que la Comissió Territorial de Catalunya informa favorablement sobre un projecte d’interès territorial promogut per una iniciativa privada
La Comissió Territorial de Catalunya ha informat favorablement avui, reunida en plenari , sobre el caràcter d’interès territorial del projecte Agroparc Penedès d’Ametller Origen, la qual cosa suposa el tret de sortida de la tramitació administrativa i urbanística d’aquesta gran iniciativa empresarial. Aquesta validació es produeix després que el passat mes de novembre s’aprovés al ple de l’Ajuntament de Gelida el primer tràmit administratiu del projecte, el document 1.14, que s’utilitza molt poques vegades i que demostra que aquest és un projecte de gran interès territorial.
L’Agroparc Penedès és un nou model agroalimentari, 100% sostenible i circular, que integrarà agricultura, ramaderia, agroindústria i energies renovables en un únic espai. Es tracta d’un projecte basat en la circularitat dels processos, el que ha permès aconseguir el que semblava impossible: crear un districte agroindustrial d’energia positiva i CO2 negatiu amb el qual s’evitarà l’emissió de 1400 tones de CO2 a l’any, contribuint a la consecució dels objectius del Pacte Verd Europeu.
Els membres de la Comissió Territorial de Catalunya han volgut destacar precisament aquest component innovador, reconeixent al Grup Ametller Origen el fet d’impulsar un projecte empresarial transformador d’un sector econòmic tan rellevant com l’agroindustrial. Amb un volum d’inversió de 180 milions d’euros i una elevada capacitat de dinamització del teixit econòmic del Penedès, alguns membres de la Comissió han recordat que es tracta del primer projecte aprovat que inclou la dinamització de sol urbanitzable i no urbanitzable en un mateix espai per tal de fer realitat la circularitat de l’economia.
L’Agroparc Penedès s’ubicarà a la zona nord de l’Alt Penedès, entre els termes municipals de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons i contempla un total de 258 hectàrees. El projecte de construcció de l'Agroparc Penedès mobilitzarà una activitat productiva valorada en 433 milions d'euros i la creació de més de 3.100 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts. Es tracta d’un projecte de generació de nous coneixements i foment de la transferència dels mateixos, que tindrà també un gran impacte sobre les PIMES, amb el seu efecte d'arrossegament com a tractor de transformació agroalimentària.