El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, visita els terrenys de l’Agroparc Penedès per conèixer el projecte del nou clúster agroalimentari 100% sostenible i circular
El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha visitat aquest matí, juntament amb el comissionat del Perte Agroalimentari, Jordi Carbonell, els terrenys de l'Agroparc Penedès per conèixer aquest projecte empresarial impulsat per Ametller Origen amb l’objectiu de fer front als reptes del sector agroalimentari a Catalunya.
La visita s’ha fet a Can Mata -una de les tres masies que forma part del projecte-, i on els assistents han pogut veure els diferents terrenys que formen el conjunt de les 258 hectàrees on es projectarà l’Agroparc Penedès. Posteriorment, el ministre del govern i l’equip directiu d’Ametller Origen, encapçalat per Josep Ametller, cofundador i conseller delegat del grup, Jordi Muns, director serveis corporatius de la companyia, Joan Simó, director general d’innovació i sostenibilitat de la companyia i Joan Batlle, soci i director de R+D+I de Batlleiroig i arquitecte principal del projecte, han mantingut una reunió, a porta tancada, per conèixer de primera mà com serà aquest nou model de producció agroalimentari 100% sostenible i circular. La reunió també ha comptat amb l’assistència de l’alcalde de Gelida, Lluís Valls.
“L’Agroparc Penedès és un projecte emblemàtic, pioner, que serà un dels projectes més importants a Catalunya, a l’estat i al sud d’Europa, perquè representa una nova concepció on la integralitat, la sostenibilitat i l’economia circular són la principal filosofia de la producció agrícola, també ramadera i la seva transformació industrial”, ha explicat el ministre Hereu.
“Després de molts esforços, per fi aquest any començarant les obres de l’Agroparc Penedès, que és resultat de tota la tenacitat que hi hem posat. Estem molt agraïts a totes les administracions pel seu compromís i la visita del ministre ens enorgulleix profundament a la vegada que és una mostra de la feina ben feta”, ha detallat Ametller.
Durant la reunió també s’ha aprofundit en l’AGROSMED: Agroindústria Sostenible i Circular al corredor del Mediterrani, un projecte liderat per Ametller Origen amb 13 empreses més, els eixos del qual són la sostenibilitat, la circularitat i la innovació.
AGROSMED és un projecte de caràcter vertebrador que planteja la transformació dels processos al llarg de la cadena de valor del sector agroalimentari per a aconseguir la descarbonització de la industria, la millora de la sostenibilitat dels productes i la circularitat dels processos. Entre alguns dels objectius d’AGROSMED està la digitalització de tota la cadena de valor, la gestió sostenible de residus (embalatges més sostenibles i reducció de merma i malbaratament), la reducció de l’ús de combustibles fòssils per a gradualment substituir-los per fonts d’energia renovable, la traçabilitat del producte, la reutilització i recirculació de l’aigua de processos productius i la dinamització de l’activitat econòmica i creació de treball en zones rurals.
AGROSMED consta de 22 projectes primaris desenvolupats per les diferents empreses que conformen l’aliança (3 d’estalvi energètic, 4 de desenvolupament experimental, 4 d’investigació industrial, 4 d’innovació en matèria de processos i 7 de protecció del medi ambient) interrelacionats entre sí i que compten amb la participació de dos centres d’investigació proveïdors de coneixement i dos plans de col·laboració en l’àmbit de la Gestió Ambiental i la Reducció de la Petjada Ambiental d’un producte.
Diferències entre el paraguaià i el préssec
Quan arriba el bon temps és habitual menjar fruita dolça refrescant com els préssecs, els paraguaians, els albercocs o la síndria. Aquestes dues primeres, el paraguaià i el préssec són bastant semblants. A continuació t’expliquem tots els secrets del primer i quines són les seves diferències respecte al segon. Pren nota!
Quin tipus de fruita és un paraguaià?
Estem segurs que alguna vegada t’has fet aquesta pregunta. Doncs has de saber que el paraguaià és una varietat de préssec, és a dir, una mutació d’aquest. Per tant, ambdues fruites, pertanyen a la família de les rosàcies.
Principals diferències amb el préssec
D’entrada, la principal diferència apreciable a simple vista és la forma. Mentre que el préssec té forma arrodonida i una mica voluminosa, el paraguaià té una forma una mica aixafada. Per aquest motiu, en alguns països de parla anglesa se’l coneix com a flat peach o donut peach.
Respecte al seu sabor i textura, el paraguaià acostuma a ser més sucós i una mica més dolç que el préssec i la seva polpa és de color blanc, mentre que la del préssec pot ser groga o blanca.
3 receptes originals amb paraguaià
Qui ha dit que el paraguaià només es pot menjar sol o en una macedònia? Aquesta fruita és molt més versàtil del que et pots imaginar: per això et proposem tres receptes originals, diferents i nutritives perquè gaudeixis al màxim d’aquesta fruita: una sopa de paraguaians i meló, una orada a la planxa amb paraguaians i un còctel de paraguaià i gerds. Què et semblen? Trobaràs les receptes aquí!
Ara que ja ho saps tot sobre aquesta fruita, no dubtis a gaudir-la, ja que es troba en el seu millor moment. Troba-la a la teva botiga habitual i a la botiga online
Saps quines són les fruites de pinyol més conegudes?
Les fruites de pinyol més famoses
- Préssec: La fruita de pinyol per excel·lència: de forma arrodonida i una mica voluminosa, té la pell vellutada. Es poden distingir tres varietats de préssecs: blancs, d’aigua i de vinya.
- Nectarina: és una variant del préssec amb pell no vellutada. En moltes ocasions aquesta varietat neix del propi arbre del préssec, com un brot mutat que se sol empeltar per crear una nova espècie. És habitual que els presseguers produeixin, de tant en tant, unes quantes nectarines.
- Paraguaià: Molt similar al préssec, però de forma aixafada. Respecte al seu sabor és més dolç.
- Albercoc: De pell vellutada, de color groc amb tocs ataronjats. És una fruita de mida petita, en comparació amb les tres anteriors.
- Pruna: De mida variada, les prunes tenen la pell lluent i poden ser grogues, vermelles, negres i verdes. Pel que fa al seu sabor poden ser o molt dolces o trobar varietats més àcides.
Unes fruites molt versàtils
A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online, podràs trobar la millor fruita de pinyol. Delecta’t amb els nostres préssecs, nectarines, albercocs i paraguaians i gaudeix d’aquestes delícies de temporada!
Quines propietats té l’orxata i de què està feta?
Si el gaspatxo és el plat estrella de l’estiu, l’orxata és la reina dolça de la temporada. Aquesta beguda, tan tradicional al nostre país, és una gran aliada per combatre la calor i refrescar-se durant els dies d’estiu. Una beguda que agrada tant a grans com a petits i de la qual et volem explicar algunes coses. Atent!
Què és la xufa i per a què serveix?
Sí, ho has llegit bé, xufa. La xufa és l’ingredient bàsic amb el qual es prepara l’orxata. Encara que no t’ho creguis, la xufa és un tubercle, com ho són les patates o els moniatos, però de mida petita, com un cigró, i de color marró fosc. Perquè te’n facis una idea, la xufa té un sabor que recorda una mica a l’ametlla i també al coco.
Per elaborar l’orxata, el primer que es fa és posar en remull les xufes durant un dia sencer. Una vegada ben remullades es barregen amb aigua, sucre i es passen per la batedora. Posteriorment, la barreja es cola, per separar les impureses. Ja la tens llesta per gaudir-la!
Quina és la millor manera de consumir aquesta beguda?
Perquè ho sàpigues, una ració d’orxata són 200 ml i la millor forma de prendre-la és, sens dubte, ben fresqueta. Guarda-la sempre a la nevera i gaudeix-la d’aquesta manera. Una altra opció, si et ve de gust, és posar-li per sobre una mica de canyella, però només una mica, que el sabor de l’orxata ja és bo de per si.
També és molt típic, especialment a la zona de València, prendre orxata amb fartons, uns dolços allargats, esponjosos i amb sucre glaç per sobre.
De totes maneres, si vols gaudir de l’orxata de manera diferent, tenim dues propostes superbones per a tu. Pren nota! Un mocktail d’albercoc, orxata, iogurt i vainilla o un batut de cireres amb orxata. Què et sembla?
Beneficis de prendre orxata
- Rica en greixos saludables: per això se li atribueix un paper beneficiós per a la salut
- Té poca proteïna: de totes maneres és rica en Arginina, un aminoàcid que contribueix al bon funcionament del sistema nerviós
- Rica en potassi i baixa en sodi
- Conté vitamines del grup B: especialment la B1 i la B3, que impliquen el metabolisme energètic
De totes maneres, és important recordar que el contingut de sucres d’aquesta beguda pot ser elevat, entre el 10 i el 17%, per això és important escollir la que menys sucre té. Perquè te’n facis una idea, un got de 200 ml d’orxata té, aproximadament, 20-35 grams de sucre. La nostra recomanació és que et fixis en aquest paràmetre per escollir l’orxata!
Ara que ja ho saps tot sobre aquesta beguda, gaudeix de la nostra orxata, elaborada artesanalment amb xufes d’Alboraia i 100% natural. Troba-la a la teva botiga habitual i a la botiga online.
Els tomàquets, una varietat per a cada ocasió
Sabies que a nivell botànic els tomàquets es consideren una fruita, però són una hortalissa per les seves propietats nutricionals? Aprofita ara que estan en el seu millor moment de sabor per a incorporar-los a la teva dieta, existeixen més de 100 varietats!
Quines són les varietats de tomàquets més populars?
Hi ha tantíssimes varietats que no podràs quedar-te únicament amb una. A més, els tomàquets són un aliment molt versàtil que et permetrà preparar tota mena de receptes. Pren nota!
- Tomàquet de branca: sucós i carnós, amb un sabor agredolç i un punt aromàtic. Ideal per cuinar al forn, per a salses i gaspatxos.
- Tomàquet cor de bou: amb poca carn, és molt dolç i sucós. Perfecte per a amanides o tàrtars.
- Tomàquet de pebrot: rep aquest nom per la seva similitud amb el pebrot. Sucosos, amb molta polpa. La millor manera per cuinar-los són saltats al forn o a la planxa.
- Tomàquet morat: molt saborós i amb la pell molt fina. Ideal per a amanides i carpaccios.
- Tomàquet de Barbastro: típic de la localitat aragonesa de Barbastro. De mida grossa, és molt carnós, dolç i aromàtic. Perfecte per a amanides, carpaccios i tàrtars.
- Tomàquet Monterosa: Sucós, molt dolç i aromàtic. Fantàstic per farcir i per a amanides.
- Tomàquet Tip-Top: exclusiu d’Ametller Origen, carnós i sucós, ideal per a amanides.
- Tomàquet Montserrat: dolç i amb l'interior buit. Apte per farcir i per a amanides.
- Tomàquet pera: sucós i carnós, dolç, saborós i aromàtic. Especial per a salses, sofregits i conserves.
- Tomàquet mediterrani: carnós i amb molta polpa. Perfecte per a amanides.
- Tomàquet cherry: un dels més fàcils d'identificar. De sabor dolç, amb un toc àcid. Ideal per a broquetes i amanides.
Els has provat tots? Quina és la teva varietat preferida?
Quins beneficis té el tomàquet?
Ara que ja coneixes quines són les principals varietats, t'expliquem les propietats nutricionals dels tomàquets i per què són tan bons per a la teva salut:
- Font d'antioxidants: especialment pel seu elevat contingut en vitamina C. Sabies que una ració de tomàquet cobreix el 61% de la ingesta diària recomanada de vitamina C? Els tomàquets també contenen vitamina A, vitamina B, carotens i licopè, un pigment vegetal que li dóna el color vermell tan característic. Els antioxidants t'ajuden a mantenir les cèl·lules joves i et protegeixen de malalties cardiovasculars.
- Contenen fòsfor i potassi: destaquen, especialment, aquests dos minerals que t'ajuden a mantenir els teus músculs sans.
- Contenen fibra: ideal per cuidar el teu trànsit intestinal.
Què és millor el tomàquet cru o cuit?
Segur que més d'una vegada t'has preguntat si menjar un tomàquet cuit té els mateixos nutrients que consumir-lo en cru. Doncs bé, un tomàquet cru i cuit tenen els mateixos nutrients, però el tomàquet cuit té més efectes antioxidants que un tomàquet cru perquè s'absorbeix millor el licopè, un component fonamental que conté. A més, si el cuines amb oli d'oliva millores encara més els seus efectes antioxidants.
Així mateix, un tomàquet cuit manté el seu contingut en fibra, i la pèrdua de Vitamina C és molt baixa, al voltant d'un 10% que fa que sigui igual de nutritiu tant cru com cuit.
Per a seguir una dieta equilibrada, recorda consumir un mínim de dues racions de vegetals al dia en els menjars principals, menjar i sopar, amb una quantitat d'entre 150-200 g en cada àpat.
Per què els tomàquets són vermells?
Com t'hem avançat anteriorment, els tomàquets contenen una substància química, el licopè, responsable del seu color vermell. Aquesta substància és també la responsable que els pebrots, la síndria, la papaia o els albercocs tinguin un color vermell o taronja.
Si ens fixem en la quantitat de licopè, aquesta varia en funció del tipus de tomàquet; el de varietat pera és el que conté més licopè. També influeix el grau de maduresa (més elevat en els madurs) i la manera de cultiu i forma de maduració (superior en els conreats a l'aire lliure i madurats a la planta).
Ara que ja coneixes totes les propietats dels tomàquets i que, a més, ens trobem en plena temporada, no dubtis a incorporar aquesta hortalissa tan saludable a la teva dieta. Com has vist, existeixen una infinitat de possibilitats per preparar-lo i consumir-lo.
Troba totes les varietats de tomàquets, deliciosos i frescos, a Ametller Origen!
Els infants han de menjar carn vermella?
Tot i que hi ha diferents maneres de classificar les carns, la més popular i, que des d’un punt de vista nutricional es fa servir, és la de classificar-les en vermelles i blanques. Aquesta classificació es basa en el contingut en mioglobina, una proteïna que conté ferro i que li dona aquest color vermell característic. Així doncs, es considera carn vermella aquella que té un color vermell intens i inclou la carn de vaca, vedella, bé, cabra, cavall i porc. D’altra banda, la carn blanca té un color rosat suau i inclou les carns d’aus com el pollastre, el gall dindi i també el conill.
Sovint, però, el consum de carn vermella ha estat subjecte a moltes crítiques relacionades amb la salut, fins al punt d’afirmar que no n’han de prendre ni els infants ni els adults. Tot i això, has de saber que és un fals mite, ja que es recomana menjar-ne màxim 2 vegades a la setmana i, en el cas dels infants, donar-los-hi racions més petites. La ració de consum varia segons l’edat, però se situa al voltant d’uns 50-80 grams dels 3 a 9 anys i de 80 a 125 grams per a la franja de 10 a 17 anys. Perquè quan parlem de carn vermella, no hem de confondre-la amb carn processada.
La carn vermella és una font de proteïnes d’alt valor, com també ho són els ous, el peix i els llegums. A més, és una font important de minerals com el zinc, fòsfor i ferro i aporta vitamines; en destaquen pel seu contingut les del grup B, especialment tiamina (B), riboflavina (B), niacina (B), piridoxina (B) i cianocobalamina (B).
En el marc d’una alimentació saludable, a més de carn, l’alimentació d’un infant ha d’incloure una gran varietat de fruites i hortalisses fresques de temporada, llegums, fruita seca, cereals integrals i oli d’oliva verge i complementar-se amb carn, peix, ous i làctics sense ensucrar.
Com escollir un meló Gàl·lia?
Si et preguntem quina és una de les fruites més consumides a l’estiu, estem segurs que ens respondràs el meló. Doncs sí, tens raó! Dolç, refrescant i hidratant, existeixen centenars de varietats de meló, però avui volem parlar-te d’una varietat molt concreta; el meló Gàl·lia. Saps com diferenciar-lo? Quin és el seu sabor? Com escollir el més dolç? No et preocupis, perquè després de llegir aquest post seràs tot un expert. Som-hi!
Com és un meló Gàl·lia?
Molt senzill! Has de fixar-te en dues coses: la seva mida i el seu color. El meló Gàl·lia es caracteritza per ser petit i rodó, en comparació, per exemple, amb el meló de pell de gripau. D’altra banda, el diferenciaràs pel seu color groguenc terra i la seva textura rugosa. Finalment, has de saber que la seva polpa és de color verd claret. Ara que ja saps com és aquesta varietat de meló, t’expliquem els millors trucs per escollir correctament un meló Gàl·lia.
Com escollir un meló Gàl·lia?
Segur que més d’una vegada t’ha passat: compres un meló Gàl·lia, però no està dolç. Quina ràbia, oi? No et preocupis, això no et tornarà a passar amb aquests tres senzills trucs.
- Olor: agafa el meló i olora’l: si desprèn una aroma dolça és molt bon senyal, doncs indica que ja està madur.
- Pell: pressiona suaument la pell del meló amb compte. Si cedeix una mica i pots pressionar bé, indica que la fruita està en el seu punt òptim de consum. Vigila perquè si pots pressionar moltíssim, podria estar passat.
- Pes: Contra més pes en proporció a la seva mida, més polpa, més suc i més bo.
Has de saber que aquests tres tips et serveixen per a tota mena de melons. Així que ara ja saps com escollir el millor meló.
Propietats del meló Gàl·lia
El meló conté una quantitat altíssima d’aigua, concretament un 92%, i una quantitat de sucre (6%) inferior a la d’altres fruites; motiu pel qual fa del meló una de les fruites amb menor aportació calòrica. Així mateix, conté molta vitamina C, un potent antioxidant que protegeix les teves cèl·lules. Perquè et facis una idea, un tros de meló (300g) t’aporta un 75% de la vitamina C que necessites. Un altre dels seus beneficis és la pro vitamina A o betacarotè, que t’ajuda a la formació del col·lagen, protegeix el teu sistema immunitari i la vista. Finalment, és important destacar el seu contingut en minerals, especialment potassi, que contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i dels músculs.
3 receptes delicioses amb meló Gàl·lia
- Sopa freda de meló amb pernil, alfàbrega i menta: una recepta fàcil, superefrescant i ideal com a entrant. Primer, talla el meló i treu-li la pell. A continuació, posa’l a la batedora amb una miqueta d’oli, sal i unes fulles d’alfàbrega. Serveix-lo en gotets petits amb trossets de pernil per sobre i una fulla de menta. Aquí tens tots els detalls i les quantitats d’aquesta recepta!
- Amanida de meló Gàl·lia i formatge de cabra: ràpida i saludable, així és aquesta recepta. Tria l’enciam que més t’agradi, afegeix-li boletes o trossets de meló, uns pinyons i una mica de pernil torradet. Finalment, et falta el formatge de cabra. Amaneix-ho al teu gust.
- Macedònia diferent amb meló Gàl·lia: talla el meló per la meitat i buida’l amb una culleradeta fins que et quedi un forat. Tria diferents fruites dolces (albercocs, nespres, cireres o boletes de síndria) i omple el meló Gàl·lia. Finalment, acaba de tallar els trossos de meló que has buidat i afegeix-lo amb les altres fruites.
Troba el millor meló Gàl·lia, dolç i al seu punt, a la teva botiga habitual Ametller Origen o a la botiga online i gaudeix-lo!
Tot el que has de saber sobre el tomàquet rosa ibèric
L’estiu és, sens dubte, època de tomàquets. I si existeix una varietat ben carnosa, aromàtica i dolça aquesta és, sens dubte, la rosa ibèric. A continuació t’expliquem com distingir aquest tomàquet i els millors tips per guardar-lo i consumir-lo. Som-hi!
5 característiques del tomàquet rosa ibèric
Dolç: Té un sabor especialment dolç i gens àcid.
Carnós: Es caracteritza per tenir molta polpa de color vermella tirant a rosada.
Aromàtic: Agafa’l i olora’l; ja veuràs que aromàtic que és!
Gran: En comparació amb la resta de tomàquets, el rosa ibèric és dels més grans.
Pell fina: Presenta una pell extremadament fina.
Com conservar aquesta varietat de tomàquet?
Vols saber els millors trucs per emmagatzemar el tomàquet rosa ibèric per gaudir-lo en el seu punt? Segueix llegint!
En primer lloc, has de saber que és un tipus de tomàquet que cal guardar fora de la nevera. En el cas que el vulguis consumir fresquet, guarda’l dins de la nevera unes 4 o 5 hores abans.
D’altra banda, i per gaudir-lo en la seva màxima esplendor, et recomanem que el pelis. Com? Doncs la millor opció és amb un bufador o, si ho prefereixes, el pots escaldar; d’aquesta manera el podràs pelar més ràpid. Si et decantes per la segona opció, vigila que el tomàquet no estigui excessivament madur.
Tomàquet rosa ibèric: una varietat molt versàtil
Aquest tomàquet és ideal per consumir ben madur i és molt versàtil. Si ets fan de les amanides, aquest és el teu tomàquet: talla’l a daus amb un ganivet de serra perquè no s’aixafi i barreja’l amb ceba i alvocat. Acaba l’amanida amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra i una mica de sal gruixuda; simplement, deliciós!
Una altra opció, igual de bona, és elaborar un carpaccio. Talla el tomàquet ben finet, a rodanxes, i col·loca-les sobre d’un plat. A continuació, posa-hi unes làmines de parmesà i unes fulles de ruca i acaba el plat amb uns pinyons torrats. Què et sembla aquesta proposta?
Finalment, i gràcies al fet que té molta polpa, és una varietat de tomàquet que també és molt bona farcida. Buida’l, tallat la polpa a dauets i barreja-la amb tonyina, ou dur, tàperes i trossets d’enciam i ja tens un plat fresquet i lleuger per als dies d’estiu.