La fruita seca engreixa?
Ametlles, avellanes, nous, nous de macadàmia, nous del Brasil, festucs, anacards, castanyes, pinyons o cacauets. Existeix una llarga llista de fruita seca i, encara que sovint s'han demonitzat pel seu elevat contingut calòric i perquè es diu que engreixa, aquests aliments són molt saludables per a la teva salut. Ho sabies? Sí, es tracta d’un fals mite i te’l desmuntem a continuació!
Habitualment, la fruita seca es considera un aliment molt calòric, ja que 100 g aporten entre 550-650 de kcal. De totes maneres, si ens referim a la quantitat diària recomanada que és aproximadament de 35 g, parlem d'unes 160 kcal, per tant, en el context d'una dieta saludable, la fruita seca no engreixa.
Així mateix, els greixos que tenen aquests aliments són cardiosaludables i contribueixen a un envelliment saludable. Tanmateix, el consum de fruita seca presenta molts altres beneficis per a l’organisme: un elevat contingut de proteïnes i minerals, així com de vitamines, antioxidants i fibra.
Amb relació al seu consum, es recomanen entre 3 i 7 racions, d'uns 35 g, de fruita seca a la setmana i la millor manera de consumir-la és crua o lleugerament torrada, però sense sal. A Ametller Origen elaborem la fruita seca de manera artesanal, torrant-la amb llenya d’alzina i roure procedent de boscos sostenibles per aconseguir un producte saludable i diferencial amb el màxim sabor i nutrients.
Finalment, i pel que fa al moment ideal per consumir fruita seca, qualsevol hora del dia és bona per a menjar aquest aliment tan saludable, però si ens hem de decantar és perfecta per menjar amb un iogurt al matí, un grapat a mig matí o per berenar i, fins i tot, dins d'una amanida.
Què és la llet A2?
Existeixen dos tipus de llet de vaca, la que té beta-caseïna A1 i la que té beta-caseïna A2. Originàriament, la llet de vaca contenia la proteïna beta-caseïna A2, però amb el pas del temps, es van començar a fer encreuaments entre el bestiar amb l’objectiu d’augmentar la producció de llet i això va fer que comences a predominar la llet amb proteïna A1, que es relaciona amb molèsties digestives.
Segons una investigació publicada a Advance in Nutrition, algunes persones poden trigar més a digerir la llet que conté beta-caseïna A1 que la llet que només té beta-caseïna A2. Aquesta lentitud podria provocar inflamació gastrointestinal i símptomes com gasos i dolor abdominal.
La llet coneguda com a A2 té els mateixos nutrients de la llet A1, però amb el tret diferencial que presenta beneficis en aquelles persones que experimenten molèsties digestives en consumir làctics, però no són intolerants a la lactosa ni tenen al·lèrgia a la proteïna de vaca.
Ara, des d’Ametller Origen recuperem la llet de sempre, la que bevien els nostres avis! Aquesta nova categoria està formada per la llet fresca natural i la desnatada ECO i els iogurts naturals, desnatats i amb maduixa. A més, és l’única empresa d’alimentació a l’estat que ofereix ja formatges frescos elaborats amb llet A2. Descobreix el projecte aquí!
Principals beneficis de la llet
La llet és un dels aliments més complets: és una excel·lent font de proteïna d’alta qualitat, vitamines i minerals. Per això, es recomana el seu consum en infants i, tot i les falses creences, també en adults. Proporciona calci, fòsfor, potassi, magnesi, zinc, vitamina A, B1, D i K2 i proteïnes amb tots els aminoàcids essencials.
Descobreix la nova gamma de làctics elaborats amb llet A2 a la teva botiga habitual o a la botiga online!
Quanta proteïna ha de menjar la gent gran?
Les proteïnes són molt importants per gaudir d’una bona salut i tenen diferents funcions essencials en el nostre cos com el bon funcionament del sistema digestiu i hormonal o els músculs en bon estat, entre altres.
Perquè te’n facis una idea, el que fa el nostre cos és agafar les proteïnes a partir del que mengem, especialment del peix, la carn, els ous, el formatge, els llegums, tot i que també trobem proteïna en la fruita seca i en les llavors, i dur a terme totes les funcions que t’hem comentat.
Les proteïnes a la tercera edat
Quan ens fem grans perdem massa muscular i força muscular, aquesta pèrdua quan es troba per sobre del que es consideraria normal per l’edat es coneix amb el nom de sarcopènia.
És per això que en els darrers anys s’ha incrementat la recerca sobre la pèrdua de massa muscular i la seva relació amb el consum de proteïna, i s’ha observat que la gent gran hauria de consumir més proteïna a través de la dieta, tan d’origen animal (carn, peix i ous) com d’origen vegetal (llegum, cereals integrals, soja, tofu o seitan), per evitar aquesta pèrdua de massa muscular en el temps. Així doncs, prendre proteïna pot ajudar a mantenir el múscul, especialment quan es combina amb l’exercici.
Quina és la quantitat recomanada per aquesta edat?
Les recomanacions de proteïna en persones grans, tot i que varien en funció de l’edat i de si hi ha associada o no alguna malaltia, s’ha suggerit que hauria d’estar al voltant d’1,2 a 1,5 g de proteïna per quilo de pes i dia, que equivaldria per una persona de 60 kg entre 70 i 90 grams de proteïna al dia.
Aquestes quantitats es poden cobrir seguint una alimentació saludable en la qual s’incloguin aliments proteics, principalment, en el dinar i en el sopar i també incorporant, quan la ingesta d’aliments proteics sigui baixa, aliments que estan enriquits amb proteïna, com els iogurts o cremes vegetals, entre d’altres.
A continuació t’expliquem la quantitat de proteïnes que porten algun dels aliments més proteics:
- 125 g de pollastre són 25 g de proteïna
- 125 g de vedella (filet) són 25 g de proteïna
- 150 g de salmó són 27 g de proteïna
- 150 g de lluç són 18 g de proteïna
- 70 g de cigrons (sec) són 14 g de proteïnes
- 150 g de formatge fresc són 18 g de proteïna
- Una truita de dos ous són 15 g de proteïna
Així doncs, les proteïnes juguen un paper molt important en la tercera edat, ja que ajuden a mantenir la massa muscular.
Elaborem les truites una a una, tal com les cuines a casa
Coincidint amb el Dia Mundial de la Truita de Patates, et volem explicar com elaborem les truites a Ametller Origen. I és que des dels nostres inicis, hem desenvolupat un ADN propi, genuí i autèntic, tant als nostres camps com a l’obrador i a les botigues, per oferir-te aliments de qualitat i diferencials, amb el màxim de sabor i nutrients. Preparat per descobrir quin és el secret de les nostres truites que tant t’agraden?
Ingredients naturals i al punt de cocció exacte
Sabies que elaborem més d’1 milió de truites a l’any? Les cuinem, una a una, al nostre obrador d’Olèrdola, tal com tu ho faries a casa, amb ingredients 100% naturals i sense conservants ni colorants per preservar al màxim les propietats organolèptiques i nutricionals dels ingredients. I ho fem mitjançant un sistema que hem dissenyat nosaltres mateixos amb 54 paelles que circulen per un conjunt de fogons a temperatures diferents que permeten una cocció perfecta de la truita.
Tenim una gran varietat de truites durant tot l’any: la de patata, la de patata i ceba, la de carbassó, la de carxofa, la d'albergínia o la d’espinacs i formatge de cabra. També en tenim en funció de la temporada, com la truita de botifarra i mongetes seques, la de bolets o la de carnestoltes.
Descobreix en aquest vídeo com les elaborem!
Ara que ja coneixes quina és la nostra manera de fer i el secret de les nostres truites no dubtis a tastar-les, si encara no ho has fet. Troba-les a la teva botiga habitual i a la botiga online!
6 nutrients de les faves
Sabies que les faves són una font d'energia excel·lent i contribueixen en diversos aspectes de la salut, com el funcionament correcte del sistema nerviós, la regulació del trànsit intestinal, la prevenció de malalties cardiovasculars i la lluita contra l'anèmia? En el següent article te’ls expliquem!
6 beneficis de les faves
Les faves són una excel·lent font de nutrients. Pren-ne nota!
• Riques en proteïnes: el que les converteix en una bona opció per a aquells que busquen augmentar la seva ingesta d'aquest nutrient.
• Font de fibra: que contribueix a la salut digestiva i al manteniment d'un sistema digestiu saludable.
• Font de potassi, un mineral important per a la funció muscular i la salut cardiovascular.
• Vitamina C que ajuda a enfortir el sistema immunològic i a mantenir la salut de la pell.
• Folats que són especialment importants durant l'embaràs.
• Tiamina i niacina, aquestes vitamines del complex B també són presents a les faves, contribuint a funcions metabòliques i energètiques essencials en el cos.
Descobreix quina és la porció comestible de faves
A continuació et detallem quina és la porció comestible de faves:
• Faves amb beina: 30 grams per cada 100 grams de producte fresc.
• Faves desgranades: 100 grams per cada 100 grams de producte fresc.
Les faves es poden consumir fresques o seques. Quan es consumeixen verdes (tendres) són més digeribles. Si prefereixes consumir-les seques, es recomana remullar-les abans de coure-les per millorar-ne la digestibilitat. També es poden utilitzar en amanides o guisats, i quan estan tendres es poden cuinar de diverses formes, des de bullides fins a saltades.
A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online, trobaràs les faves més fresques i tendres. Gaudeix-ne!
Com s’ha de menjar una carxofa?
La carxofa és el cap floral comestible de la carxofera, una planta que brota únicament a l'hivern i que ens dona aquesta hortalissa de temporada tan famosa i nutritiva. No obstant això, sovint sorgeix el dubte de com s'ha de menjar una carxofa, perquè les fulles de fora són dures, mentre que, a mesura que ens acostem al cor són més tendres. A continuació t’expliquem quina és la millor manera de menjar-te-la, les formes més fàcils i ràpides de cuinar-la i els nutrients que t'aporta. Continua llegint!
Com es menja una carxofa cuita?
Tant si l'has preparat a la brasa, com al microones, les primeres fulles de la carxofa les has de menjar amb les mans, mossegant la part més carnosa de la fulla, que és la inferior, i deixant l'altra part, més fibrosa, a un costat. A mesura que et vagis acostant al cor, veuràs com les fulles són molt més tendres i ja podràs menjar-te-les amb els coberts. Perquè et facis una idea, és com una flor. Imagina que vas traient els pètals amb les mans, d'un en un, i vas menjant la part més tendra.
Com cuinar una carxofa amb 10 minuts?
Sembla mentida, però és totalment real. Pots cuinar unes delicioses carxofes en només deu minuts al microones. Encara no t’ho creus? Mira aquest vídeo!
https://www.youtube.com/watch?v=OUy_tvO2N9s&list=PL_it555ubt2QbF9MXbVY0S66uzueX2Tv1&index=4
Altres maneres de cuinar aquesta hortalissa
A la brasa, confitades, arrebossades. Si una cosa bona té la carxofa és que és molt versàtil i es pot preparar de moltes maneres diferents i et pot servir d'acompanyament d'una gran varietat de plats. Vols saber com preparar-les a la brasa? El nostre xef Cintet t’ho explica aquí:
https://www.youtube.com/watch?v=HhYAtGJqnyE&list=PL_it555ubt2QbF9MXbVY0S66uzueX2Tv1&index=2
Com et comentàvem, les carxofes confitades també són ideals i molt senzilles de preparar. Apunta!
- Neteja les carxofes i treu-ne les primeres fulles i la tija.
- Talla-les i posa-les dins d'una olla i cobreix-les amb oli d’oliva verge.
- Deixa-les a l'olla a baixa temperatura durant una hora i mitja o dues.
- Deixa-les refredar. Guarda-les en un pot amb l'oli per damunt.
Si prefereixes unes carxofes cruixents, les arrebossades són la teva opció. Així es preparen:
- De nou, neteja-les, treu-ne les fulles exteriors i talla-les.
- Bat un ou i afegeix-hi farina. Submergeix els trossos de carxofa.
- Prepara una paella amb l'oli calent i fregeix les carxofes.
- Una vegada estiguin fetes, posa-les damunt d'un paper de cuina per absorbir una mica l'oli i ja estan llestes per consumir.
Propietats de la carxofa
- Font de fibra: són una verdura rica en fibra, que ajuda al teu trànsit intestinal i cuida la teva microbiota.
- Potassi i fòsfor: el primer t’ajuda al funcionament normal del sistema nerviós i dels músculs, mentre que el segon contribueix al funcionament normal dels ossos i les dents. Perquè te’n facis una idea, una ració de carxofes cobreix el 20% de la ingesta recomanada de fòsfor per a un adult.
- Conté vitamina A i del grup B.
Per què les carxofes donen gasos?
Has de saber que les carxofes són una de les hortalisses que més gasos poden produir, pel seu elevat contingut en fibra i sobretot pel tipus d'aquesta fibra. De totes maneres, els gasos no són dolents, però sí que poden resultar molestos. Per això, et recomanem no abusar-ne, és a dir, per molt que t'agradin les carxofes és millor menjar-ne poques i sovint, que moltes en un mateix àpat. Una altra opció per disminuir els gasos produïts és prendre una infusió digestiva després d’haver menjat. Ja veuràs com t'ajudarà!
Per què es posen negres les carxofes?
De la mateixa manera que passa amb altres fruites i hortalisses, com la poma o l'alvocat, les carxofes també s'oxiden i per aquest motiu es posen negres. Això passa quan les tallem i l'oxigen entra en contacte amb l'aliment. Però no et preocupis, perquè es poden consumir igualment i també es pot evitar. T'expliquem com!
Primer de tot has de tenir una llimona. A continuació pots o fregar els trossos de carxofa amb llimona o bé afegir unes gotes de suc de llimona a l'aigua que utilitzis per netejar-les. Això sí, si no et passis de temps perquè poden quedar amb una mica de gust de la llimona.
Troba les millors carxofes de temporada i collita pròpia a Ametller Origen. Gaudeix d'aquesta verdura i tots els seus beneficis.
Què són els probiòtics?
Estem segurs que has sentit parlar sobre els probiòtics. De totes maneres, saps què són i com funcionen? T'ho expliquem tot en el següent article, però abans hem de parar-nos un moment a parlar sobre la microbiota. Atent!
La microbiota i la seva importància
Perquè et facis una idea, el nostre cos està format per diferents cèl·lules que “treballen” per al correcte funcionament de l'organisme i també per microorganismes (bacteris, virus, etc.) que es coneixen amb el nom de microbiota. La microbiota ens protegeix de l'entrada de possibles virus o ens ajuda a digerir determinats aliments, a més d'altres funcions.
La microbiota que trobem en l'intestí es coneix amb el nom de microbiota intestinal i el 95% es troba en l'intestí gros. Per si no ho sabies, aquesta microbiota l'adquirim quan naixem i durant el primer any de vida, però també va variant en funció del que mengem, del nostre estil de vida i de l'entorn.
Els probiòtics: tot el que has de saber
La paraula probiòtic, que deriva del grec ‘a favor de la vida’, es podria definir com aquells microorganismes vius que, quan es prenen en quantitats adequades, ens aporten un benefici per a la salut, especialment per a la nostra microbiota intestinal.
Així, per exemple, el primer probiòtic que es va utilitzar va ser el iogurt, que conté un bacteri molt beneficiós, i altres aliments fermentats. Posteriorment, n’han aparegut d’altres en forma de complements alimentaris als quals se'ls afegeixen determinats probiòtics com per exemple la kombutxa o alguns aliments fermentats.
Respecte als seus beneficis, alguns probiòtics han demostrat tenir beneficis en episodis de diarrea per la presa d'antibiòtics, el restrenyiment, la mala digestió de la lactosa, la gastroenteritis o els còlics dels nadons.
En resum, cuida la teva microbiota intestinal, seguint un estil de vida saludable que inclogui una alimentació saludable i un bon descans!
Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries: tot el que has de saber
Al llarg de les últimes dècades, tant les al·lèrgies com les intoleràncies alimentàries s’han incrementat de manera exponencial a nivell mundial, però sobretot en les societats occidentals com ara la nostra, especialment en les àrees urbanes i, més concretament, en la població infantil. A continuació t’expliquem la principal diferència entre intoleràncies i al·lèrgies i quines són les més habituals entre els més petits.
Diferències entre al·lèrgies alimentàries i intoleràncies
Tot i que sovint s’inclouen en el mateix grup de malalties, cal diferenciar una al·lèrgia alimentària d’una intolerància:
- Al·lèrgies alimentàries: Es donen per reaccions immunològiques exagerades de l’organisme quan mengem un aliment que té algun tipus de component (al·lergen) i, com a resultat, donen una reacció adversa no desitjable. És una al·lèrgia alimentària, per exemple, la malaltia celíaca, que es dona pel consum del gluten i altres proteïnes relacionades.
Dins de les al·lèrgies alimentàries podem dividir entre aquelles que presenten una resposta ràpida després de consumir l’aliment, menys de 2 h, i que normalment són les que presenten problemes a la pell, picor o vòmits. Alguns aliments que poden provocar aquest tipus d’al·lèrgia són la llet, l’ou o la fruita seca.
D’altra banda, existeixen aquelles al·lèrgies on els símptomes apareixen de forma retardada, més suau i perllongats al cap d’unes hores o dies després de consumir l’aliment. Els símptomes presents en aquest tipus d’al·lèrgia solen ser principalment digestius.
- Intoleràncies alimentàries: Són aquelles reaccions adverses que es produeixen per la mala digestió o absorció a nivell intestinal d’un aliment o algun dels seus components. Els principals símptomes són diarrea, vòmits o dolor abdominal, però la principal diferència és que no hi intervé el sistema immunitari. Un exemple d’aquestes seria la intolerància a la lactosa.
Quins aliments poden generar al·lèrgies i intoleràncies?
Encara que qualsevol aliment pot generar una reacció al·lèrgica, dependrà de l’edat, la localització geogràfica i dels hàbits alimentaris. Les principals al·lèrgies entre els més petits són l’al·lèrgia a la proteïna de llet de vaca (PLV), a la proteïna de l’ou i a la del peix i, en edats posteriors, també a les proteïnes de la fruita seca, el marisc, els llegums o les fruites.
Pel que fa a les intoleràncies més habituals destaquen a la lactosa, a la fructosa o sacarosa, que són els sucres que es troben de manera natural a la fruita, en algunes verdures i a la mel, al gluten i a la histamina, que és una substància que contenen diversos aliments.
Recomanacions en els infants amb al·lèrgies alimentàries
En aquelles llars on hi ha un infant amb al·lèrgia alimentària és important manipular correctament els aliments per evitar les contaminacions creuades. Així doncs, s’ha d’evitar fregir els aliments on abans s’han fregit aliments amb al·lèrgens o s’han d’utilitzar utensilis exclusius per a la manipulació dels aliments que no continguin al·lèrgens.
Els pèsols, els llegums més desconeguts
Ja tenim aquí un dels productes estrella de la temporada, els pèsols. I és que tot i que sovint es confonen amb verdures, perquè es consumeixen frescos, els pèsols formen part de la família de les lleguminoses (com les llenties, els cigrons o les mongetes blanques) i presenten un gran valor nutricional, tenen moltes propietats saludables i són un dels aliments més complets i bàsics d’una dieta saludable. A més a més, són molt saborosos i una autèntica delícia pel paladar ara que es troben en el seu punt òptim.
Principals propietats dels pèsols
Font de proteïna: aporten una quantitat rellevant de proteïnes d’origen vegetal, especialment els pèsols que tenen les mateixes proteïnes que un ou (7 g per 100 g en fresc).
Fibra: Contenen una elevada quantitat de fibra, que t’ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.
Vitamina C: Els pèsols són el llegum més ric amb aquesta vitamina que protegeix les cèl·lules contra l’envelliment. Per poder aprofitar al màxim la vitamina C s’han de triar opcions de cocció curtes i amb poca aigua.
Vitamines del grup B: (exceptuant B12) indispensables per al bon funcionament del metabolisme i l’assimilació de nutrients.
Font de minerals: Contenen minerals essencials com el ferro, essencial per al transport d’oxigen a la sang, potassi, que contribueix al bon funcionament del sistema nerviós i dels músculs i magnesi, que ajuda en la formació dels ossos i el bon funcionament del cor.
Contingut baix de greix: contenen molt poc greix, tot i que es caracteritza per ser poliinsaturat.
Com i quan menjar aquests llegums
Els pèsols són ideals per cuinar bullits, saltats, al vapor escaldats, estofats o crus dins d’una amanida i pots involucrar els més petits de la casa perquè t’ajudin a desgranar-los. Has de saber que es recomana el consum de llegums de 3 a 4 cops a la setmana, com a mínim, i que siguin la principal font de proteïna. Així doncs, en l’àpat en què mengis llegums, pot ser per dinar o sopar, els pots combinar amb cereals i altres vegetals, i no és necessari posar-hi aliments d’origen animal.