La fruita s’ha de menjar sense pela?
Estiu és sinònim de la millor fruita dolça: préssecs, nectarines, albercocs, paraguaians i cireres són un imprescindible quan comença la calor. I és aquestes fruites, així com la resta, són molt saludables, ja que aporten molts nutrients que es troben tant a la polpa com a la pela. Així que si ets dels que sempre pela la fruita, especialment aquells de pell tova, no cal que ho facis!
Els minerals, les vitamines i la fibra de les fruites es localitzen tant a l’interior, a la polpa, com a la pela, però és justament a la pela on s’acumula una major quantitat de vitamines i fibra, que afavoreix el manteniment i el desenvolupament de la flora intestinal o combat el restrenyiment, entre altres funcions. Per tant, si retirem la pela de la fruita estem perdent una part d’aquests nutrients.
Rentar la fruita no en fa perdre els nutrients
És important, però, que abans de menjar-te una fruita amb pela la rentis bé amb abundant aigua, posant-la en remull o amb un raspallet. No pateixis perquè en netejar-la no es perden ni les vitamines, ni la fibra.
Gaudeix de la millor fruita dolça de temporada amb pell i beneficia’t de totes les seves propietats!
Saps quines són les 8 salses més famoses per donar un toc de sabor als teus plats?
Les salses són ideals per afegir contrast de sabor als teus plats, ja pot ser un punt de dolçor, acidesa, amargor o un toc picant a la recepta, en funció dels ingredients utilitzats per elaborar-la. A més, les salses poden millorar la textura d'un plat, fent-lo més cremós, més espès o més sucós i poden ser un element clau en la presentació, ja que afegeixen color i contrast visual i, a la vegada, ajuden a equilibrar els sabors d'un plat, fent que els sabors més forts se sentin més suaus i que els més suaus se sentin més intensos. A continuació, repassem quines són les salses més famoses i en quines receptes s’utilitzen!
8 salses delicioses per combinar amb els teus plats
Les salses són un complement perfecte per acompanyar una gran varietat de plats, des de carns, peixos, verdures fins a pastes. Aquí tens algunes de les salses més conegudes que pots utilitzar en el teu dia a dia:
- Allioli: S’elabora a base d’all, oli d’oliva i sal i és perfecte per acompanyar patates, verdures rostides i peixos a la planxa. Tanmateix, és la salsa reina que acompanya la fideuà i, de vegades, l’arròs o paella.
- Quètxup: És una salsa dolça i àcida feta a base de tomàquets, sucre, vinagre i espècies, ideal per acompanyar patates fregides, hamburgueses i altres entrepans amb carn.
- Mostassa: És una salsa picant i aromàtica, feta a base de llavors de mostassa, vinagre, aigua i sal, genial per combinar amb carns rostides, sandvitxos, amanides o vinagretes.
- Maionesa: És una salsa cremosa feta amb ous, oli d'oliva, vinagre i sal. S’utilitza per sandvitxos, i s’acostuma a menjar amb patates fregides o amanides i és la base d’altres salses com la salsa tàrtara.
- Salsa brava: Feta a base de pebre dolç, tomàquets, all, vinagre i espècies és una salsa picant i saborosa, ideal per acompanyar sobretot patates fregides –conegudes com les braves- croquetes i empanades.
- Salsa barbacoa: És una salsa dolça i fumada feta a base de tomàquets, sucre, vinagre, espècies i salsa de soja. És perfecta per acompanyar carns rostides, costelles i aletes, en resum, la teva aliada per a una bona barbacoa.
- Tàrtara: D’origen francès, està feta amb maionesa, ceba, cogombrets, mostassa i tàperes. És una salsa perfecta per peixos a la planxa o al vapor i també per a la carn.
- Chimichurri: Salsa originària de l’Argentina que s’utilitza per condimentar la carn. Està feta a base d’alls, julivert, pebrot picant, sal, oli i vinagre
Les noves salses d’Ametller Origen
Busques un toc de sabor? El secret és a les nostres noves salses: des de les més clàssiques com l’allioli, el quètxup, la mostassa i la maionesa, fins a les més originals com la brava, el curri i nata, la barbacoa o la mel i mostassa.
A la teva botiga habitual o a la botiga online trobaràs les nostres noves salses, perfectes per combinar els teus plats. N’hi ha per tots els gustos!
Les noves cremes riques en proteïnes per als esportistes de la vida!
Si hi ha una tendència al mercat alimentari aquesta és la dels productes alts en proteïnes. Uns aliments, ja siguin postres, batuts o galetes, que ja no només consumeixen els esportistes, sinó que cada cop han guanyat més adeptes entre la població en general.
I és que les proteïnes són molt importants per gaudir d’una bona salut i tenen funcions essencials per a l’organisme com el bon funcionament del sistema digestiu i hormonal o mantenir els músculs en bon estat, entre altres. És per això que en situacions en les que no hi ha una ingesta òptima de proteïna, com pot ser tenir poca gana, una bona opció és integrar la proteïna en altres aliments saludables com poden ser les cremes de llegums, verdures o alguns làctics.
Cremes altes en proteïnes: pioners al mercat
Tot i que el més habitual són les postres altes en proteïnes, com els iogurts, les mousse, els batuts, els púdings, les galetes o els cereals, des d’Ametller Origen hem estat pioners i hem elaborat, al nostre obrador d’Olèrdola, les primeres cremes proteiques del mercat: una crema de verdures -espinacs i formatge- (25 g de proteïna/envàs de 485 ml) i una crema de cigró, tofu i miso (28 g de proteïna/envàs 485 ml).
Unes alternatives delicioses perquè puguis assegurar la ingesta de proteïna en el teu dia a dia i que estem segurs que quan les provis voldràs repetir!
Troba tots els productes PRO+ a la teva botiga habitual o a la botiga online!
Quina és la diferència entre la carn blanca i la carn vermella?
Existeixen diferents maneres de classificar les carns i una de les més populars, que s'utilitza des d'un punt de vista nutricional, és la de classificar-les entre carn vermella i carn blanca. Saps quina és la diferència entre ambdues, més enllà del seu color? T'ho expliquem tot en el següent article.
Principals diferències entre la carn blanca i la carn vermella
La primera diferència a simple vista és el seu color: la carn vermella és aquella que té un color vermell intens i inclou la carn de vaca, de vedella, de xai, de cabra i de cavall, mentre que la carn blanca té un color rosat suau i inclou les carns d'aus com el pollastre, el gall dindi, el porc i també el conill.
Aquesta classificació es basa en el contingut de mioglobina, una proteïna que conté ferro i que li dona a la carn un color vermell característic. Així doncs, la carn vermella té molta més mioglobina que la carn blanca i, per tant, és més rica en ferro que la segona.
Propietats de la carn i recomanacions de consum
A continuació t’expliquem quins són els beneficis de consumir carn:
- Elevat contingut en proteïnes d'alt valor biològic
- Font de vitamines B1 i B2 i, més en concret, de niacina
- Font de minerals: ferro, especialment la carn vermella, potassi, seleni i zinc.
Respecte al seu consum, la recomanació és menjar un màxim de 3 a 4 vegades carn per setmana i, d'aquestes, la carn vermella un màxim de dos. Pel que fa a la quantitat, aquesta dependrà de l'edat, però les recomanacions se situen entre uns 100 g per als adults, entre 80-125 g per als nens d'entre 10 i 17 anys i 50-70 g per als nens de 3 a 9 anys.
Elaborem les truites una a una, tal com les cuines a casa
Coincidint amb el Dia Mundial de la Truita de Patates, et volem explicar com elaborem les truites a Ametller Origen. I és que des dels nostres inicis, hem desenvolupat un ADN propi, genuí i autèntic, tant als nostres camps com a l’obrador i a les botigues, per oferir-te aliments de qualitat i diferencials, amb el màxim de sabor i nutrients. Preparat per descobrir quin és el secret de les nostres truites que tant t’agraden?
Ingredients naturals i al punt de cocció exacte
Sabies que elaborem més d’1 milió de truites a l’any? Les cuinem, una a una, al nostre obrador d’Olèrdola, tal com tu ho faries a casa, amb ingredients 100% naturals i sense conservants ni colorants per preservar al màxim les propietats organolèptiques i nutricionals dels ingredients. I ho fem mitjançant un sistema que hem dissenyat nosaltres mateixos amb 54 paelles que circulen per un conjunt de fogons a temperatures diferents que permeten una cocció perfecta de la truita.
Tenim una gran varietat de truites durant tot l’any: la de patata, la de patata i ceba, la de carbassó, la de carxofa, la d'albergínia o la d’espinacs i formatge de cabra. També en tenim en funció de la temporada, com la truita de botifarra i mongetes seques, la de bolets o la de carnestoltes.
Descobreix en aquest vídeo com les elaborem!
Ara que ja coneixes quina és la nostra manera de fer i el secret de les nostres truites no dubtis a tastar-les, si encara no ho has fet. Troba-les a la teva botiga habitual i a la botiga online!
Què són els probiòtics?
Estem segurs que has sentit parlar sobre els probiòtics. De totes maneres, saps què són i com funcionen? T'ho expliquem tot en el següent article, però abans hem de parar-nos un moment a parlar sobre la microbiota. Atent!
La microbiota i la seva importància
Perquè et facis una idea, el nostre cos està format per diferents cèl·lules que “treballen” per al correcte funcionament de l'organisme i també per microorganismes (bacteris, virus, etc.) que es coneixen amb el nom de microbiota. La microbiota ens protegeix de l'entrada de possibles virus o ens ajuda a digerir determinats aliments, a més d'altres funcions.
La microbiota que trobem en l'intestí es coneix amb el nom de microbiota intestinal i el 95% es troba en l'intestí gros. Per si no ho sabies, aquesta microbiota l'adquirim quan naixem i durant el primer any de vida, però també va variant en funció del que mengem, del nostre estil de vida i de l'entorn.
Els probiòtics: tot el que has de saber
La paraula probiòtic, que deriva del grec ‘a favor de la vida’, es podria definir com aquells microorganismes vius que, quan es prenen en quantitats adequades, ens aporten un benefici per a la salut, especialment per a la nostra microbiota intestinal.
Així, per exemple, el primer probiòtic que es va utilitzar va ser el iogurt, que conté un bacteri molt beneficiós, i altres aliments fermentats. Posteriorment, n’han aparegut d’altres en forma de complements alimentaris als quals se'ls afegeixen determinats probiòtics com per exemple la kombutxa o alguns aliments fermentats.
Respecte als seus beneficis, alguns probiòtics han demostrat tenir beneficis en episodis de diarrea per la presa d'antibiòtics, el restrenyiment, la mala digestió de la lactosa, la gastroenteritis o els còlics dels nadons.
En resum, cuida la teva microbiota intestinal, seguint un estil de vida saludable que inclogui una alimentació saludable i un bon descans!
Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries: tot el que has de saber
Al llarg de les últimes dècades, tant les al·lèrgies com les intoleràncies alimentàries s’han incrementat de manera exponencial a nivell mundial, però sobretot en les societats occidentals com ara la nostra, especialment en les àrees urbanes i, més concretament, en la població infantil. A continuació t’expliquem la principal diferència entre intoleràncies i al·lèrgies i quines són les més habituals entre els més petits.
Diferències entre al·lèrgies alimentàries i intoleràncies
Tot i que sovint s’inclouen en el mateix grup de malalties, cal diferenciar una al·lèrgia alimentària d’una intolerància:
- Al·lèrgies alimentàries: Es donen per reaccions immunològiques exagerades de l’organisme quan mengem un aliment que té algun tipus de component (al·lergen) i, com a resultat, donen una reacció adversa no desitjable. És una al·lèrgia alimentària, per exemple, la malaltia celíaca, que es dona pel consum del gluten i altres proteïnes relacionades.
Dins de les al·lèrgies alimentàries podem dividir entre aquelles que presenten una resposta ràpida després de consumir l’aliment, menys de 2 h, i que normalment són les que presenten problemes a la pell, picor o vòmits. Alguns aliments que poden provocar aquest tipus d’al·lèrgia són la llet, l’ou o la fruita seca.
D’altra banda, existeixen aquelles al·lèrgies on els símptomes apareixen de forma retardada, més suau i perllongats al cap d’unes hores o dies després de consumir l’aliment. Els símptomes presents en aquest tipus d’al·lèrgia solen ser principalment digestius.
- Intoleràncies alimentàries: Són aquelles reaccions adverses que es produeixen per la mala digestió o absorció a nivell intestinal d’un aliment o algun dels seus components. Els principals símptomes són diarrea, vòmits o dolor abdominal, però la principal diferència és que no hi intervé el sistema immunitari. Un exemple d’aquestes seria la intolerància a la lactosa.
Quins aliments poden generar al·lèrgies i intoleràncies?
Encara que qualsevol aliment pot generar una reacció al·lèrgica, dependrà de l’edat, la localització geogràfica i dels hàbits alimentaris. Les principals al·lèrgies entre els més petits són l’al·lèrgia a la proteïna de llet de vaca (PLV), a la proteïna de l’ou i a la del peix i, en edats posteriors, també a les proteïnes de la fruita seca, el marisc, els llegums o les fruites.
Pel que fa a les intoleràncies més habituals destaquen a la lactosa, a la fructosa o sacarosa, que són els sucres que es troben de manera natural a la fruita, en algunes verdures i a la mel, al gluten i a la histamina, que és una substància que contenen diversos aliments.
Recomanacions en els infants amb al·lèrgies alimentàries
En aquelles llars on hi ha un infant amb al·lèrgia alimentària és important manipular correctament els aliments per evitar les contaminacions creuades. Així doncs, s’ha d’evitar fregir els aliments on abans s’han fregit aliments amb al·lèrgens o s’han d’utilitzar utensilis exclusius per a la manipulació dels aliments que no continguin al·lèrgens.
Com cuinar carxofes fresques?
Són les reines de la temporada: les carxofes. A més de saludables són delicioses i molt versàtils. De totes maneres, sovint sorgeix el dubte de com han de cuinar-se les carxofes de manera fàcil perquè quedin toves i no et donin molta feina. T'ho expliquem en menys d'un minut!
Carxofes al microones o bullides
Una forma súper senzilla de cuinar les carxofes és al micro. Treu les fulles exteriors, que són les més dures, tala la tija i, si vols, talla-les per la meitat o deixa-les senceres. Posa-les en un plat, afegeix un rajolí d'oli, una mica de sal i pebre, i posa-les al micro, aproximadament, durant 10 minuts a màxima potència.
Una altra opció és bullir-les. Segueix els passos anteriors i posa-les a bullir durant uns 15-20 minuts. Després amaneix-les i ja estan llestes per menjar! Si vols, també pot passar-les per la paella, volta i volta; ja veuràs que bones!
Altres maneres de cuinar aquesta hortalissa
A la brasa, confitades, arrebossades. Si una cosa bona té la carxofa és que és molt versàtil i es pot preparar de moltes formes diferents i et pot servir d'acompanyament d'una gran varietat de plats.
Com et comentàvem, les carxofes confitades també són ideals i molt senzilles de preparar. Apunta!
- Neteja les carxofes, traient les primeres fulles i la tija.
- Talla-les i posa-les dins d'una olla i cobreix-les amb oli d'oliva verge.
- Deixa-les a l'olla a baixa temperatura durant una hora i mitja o dues.
- Deixa-les refredar. Guarda-les en un pot amb l'oli per damunt.
Si prefereixes unes carxofes cruixents, les arrebossades són la teva opció. Així es preparen:
- De nou, neteja-les, treu les fulles exteriors i talla-les
- Bat un ou i afegeix-hi farina. Submergeix els trossos de carxofa.
- Prepara una paella amb l'oli calent i fregeix les carxofes.
- Una vegada estiguin fetes, posa-les damunt d'un paper de cuina per absorbir una mica l'oli i ja estan llestes per a consumir.
Descobreix en el nostre receptari les millors receptes amb carxofa!
A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online, trobaràs les carxofes més fresques i tendres, directes dels nostres camps. Gaudeix-les!
Descobreix l'origen de la mona de Pasqua
S’acosta Dilluns de Pasqua i una de les tradicions més arrelades és que els padrins entreguin la mona als seus fillols! Però, t’has preguntat alguna vegada quin és l’origen de la mona de Pasqua? T’ho expliquem a continuació!
L'origen de la mona de Pasqua és una tradició amb arrels antigues i interpretacions diverses i existeixen diverses teories que intenten saber els seus orígens i significats. Alguns experts coincideixen que aquest costum, encara que vinculat al cristianisme, té arrels paganes, però hi ha moltes hipòtesis. Te les expliquem a continuació!
Segons un llibre de folklore català, el segle XV ja es parlava de la mona i se suggereix que el seu nom podria derivar de l'àrab antic ‘mûna’ que significa 'regal' o 'provisió de la boca', relacionat amb antics tributs agrícoles. D’altres teories connecten la mona amb la paraula llatina ‘munda’, associada a paneres romanes que contenien dolços i ous decorats. Si ens remuntem encara més enrere, es diu que la mona podria tenir el seu origen a unes celebracions de l'antiga Grècia, festivitats dedicades a Artemisa, deessa de la naturalesa salvatge.
L'evolució de les mones de Pasqua
Com moltes altres tradicions, la mona ha evolucionat al llarg del temps, des d'un pastís tradicional amb ou dur fins a elaborades creacions de xocolata, mantenint la seva importància a la celebració de Pasqua. Les mones de Pasqua a Catalunya són una tradició arrelada que simbolitza la finalització de la Quaresma. Actualment, aquest dolç es menja el diumenge i el Dilluns de Pasqua i és una pràctica comuna a Catalunya.
La mona més tradicional és un pastís de brioix amb forma arrodonida i coronat amb ous durs, conegut com la mona Cristina; aquest pastís sol estar decorat amb xocolata i la tradició diu que la quantitat d'ous a la mona ha de coincidir amb l'edat del nen que la rep. Avui dia, però, existeixen infinitats de creacions de mones de Pasqua, on destaquen personatges de dibuixos animats, castells, naus especials i ous de xocolata de diverses mides i creacions impressionants.