Quina ha de ser l’alimentació durant els mesos d’embaràs?
De la mateixa manera que és important que ens cuidem i seguim una alimentació saludable i variada al llarg de tota la vida, durant l’embaràs hi ha determinades recomanacions que són especialment importants tant per a la salut de la dona com per a la del infant. Repassem-les!
Claus d’una alimentació saludable
Una alimentació saludable es basa, en primer lloc, en el consum d’aliments d’origen vegetal, preferentment frescos i mínimament transformats, com ara fruita fresca, hortalisses, llegums,
fruita seca, farinacis integrals (pa, arròs, pasta, etc.) i oli d’oliva. D’altra banda cal destacar, en menor mesura, la presència a la dieta de peixos, carns magres i blanques, ous i lactis (llet, iogurt natural i formatge). La beguda habitual ha de ser l’aigua.
4 normes bàsiques
- Els àpats s’han de repartir correctament i fer-ne entre 4 i 5 al llarg del dia
- S’ha d’evitar l’alcohol, així com les begudes estimulats (cafè) i els refrescos ensucrats
- S’ha de moderar el consum de sal i, en cas de prendre’n, ha de ser iodada
- S’han d’evitar els sucres i els aliments processats i ultra processats
Quins aliments s’han d’evitar durant l’embaràs?
- Aliments crus d’origen animal, com el peix o el carpaccio o l’ou
- La llet i els derivats làctics que no han estat pasteuritzats
- Aliments amb ou cru o poc cuinat (determinades salses)
- Embotits crus que no han estat ben cuinats
- Peixos depredadors de mida gran, com l’emperador o la tonyina vermella
- Peix fumat, excepte si ha estat posteriorment cuinat
En aquest sentit, a més d’evitar els aliments anteriors, és important seguir unes determinades pautes d’higiene i de seguretat alimentària, per assegurar que els aliments són aptes per al seu consum. Així doncs, en primer lloc, és molt important tenir les mans netes abans i després de manipular els aliments. En segon lloc, quan es manipulen aliments s’han de separar aquells que estan crus dels cuits, així com utilitzar utensilis diferents per cuinar-los. I és que els aliments crus poden contenir determinats bacteris que podrien contaminar la resta de menjar. D’altra banda, la cocció també és clau en la seguretat alimentària. Ens hem d’assegurar que, especialment, la carn, el peix i els ous estan ben cuits. Es recomana que la temperatura arribi als 85º. Finalment, el millor és cuinar just abans de menjar, però en el cas que no sigui possible, s’han de guardar sempre a la nevera i no deixar-los mai més de 2h a temperatura ambient.
*Font d’informació: Canal Salut i Agència de Seguretat Alimentària
Quina diferència hi ha entre un persimó i un caqui?
Estem segurs que alguna vegada t'has fet aquesta pregunta i la resposta és més fàcil del que sembla. Ara que estan de temporada, t'expliquem quines són les diferències entre un persimó i un caqui, com te'ls pots menjar i quins són els seus beneficis. Pren nota!
Aprèn a diferenciar un persimó d'un caqui
En primer lloc, has de saber que el persimó és una varietat de caqui. De totes maneres, tenen algunes diferències:
- El moment i punt de recol·lecció: el persimó es recol·lecta sense madurar o semi madur, mentre que el caqui es recol·lecta ben madur.
- Sabor: Fins i tot sent la mateixa fruita, el caqui té un sabor molt dolç, mentre que el persimó és més suau, una mica semblant a un albercoc o un préssec.
- Textura: El persimó és dur i ferm, mentre que el caqui té una textura tova, gelatinosa i fina. És per això que el persimó te’l pots menjar com una poma, tallat o a rodanxes, mentre que el caqui és ideal per a menjar amb cullereta com un kiwi.
Quins són els beneficis del persimó?
- Gran font de vitamina C: sabies que un persimó t'aporta el 46% de la ingesta diària recomanada de vitamina C? Aquesta vitamina és molt important en el metabolisme, en l'absorció intestinal del ferro i un gran antioxidant.
- Vitamina A: essencial per a la vista i per a la pell.
- Hidrats de carboni: són la font principal d'energia per al teu cos.
- Font de fibra: que t'ajuda a millorar la salut intestinal, eliminar toxines i evitar el restrenyiment.
En el cas del caqui, aquest té les mateixes propietats que un persimó. No obstant això, l'única diferència és la quantitat de sucre (hidrats de carboni) que és superior en el caqui a causa de la seva dolçor.
Quan és la temporada dels persimons?
Entre mitjans d'octubre i principis de novembre comença la temporada i s'allarga tot l'hivern fins a gener, principis de febrer. Així que aprofita ara que estan de temporada per incorporar aquesta fruita a la teva dieta!
Receptes amb persimó i caqui
Segurament, si penses en receptes amb aquestes fruites se t'ocorreran opcions dolces. De totes maneres, també són una bona opció per a receptes salades.
Receptes dolces amb persimó i caqui
- Flam de persimó: el flam de tota la vida, però amb aquesta fruita.
- Coca de pasta fullada: estén una fulla de pasta fullada, posa-li una mica de crema i per damunt rodanxes de persimó. Afegeix-li ametlla picada i al forn.
- Dins d'un iogurt: la millor opció per als petits de la casa. Talla dauets de petits de persimó i afegeix-los dins del iogurt. Una altra opció és utilitzar un caqui i posar la polpa dins del iogurt; serà com una melmelada i li donarà un gust que estem segurs els encantarà!
Receptes salades amb persimó i caqui
- Una amanida: la teva amanida preferida amb uns trossets de persimó. Una altra opció és una amanida de mozzarella i persimó i una mica d'alfàbrega.
- Gotets de persimó i pernil: pica el persimó, amaneix-ho amb vinagre i posa-ho en un gotet. Afegeix-li uns encenalls de pernil per damunt i serveix-ho fred.
- Milfulls de persimó i llagostins: talla el persimó a rodanxes i pela els llagostins. Pica una mica de ceba morada. Col·loca una rodanxa de persimó, damunt un llagostí i una mica de ceba i així successivament. Amaneix-lo amb oli d'oliva.
Bon profit!
Quina és la part del porro que es menja?
El porro pertany al gènere Allium, com l'all, la ceba o la ceba tendra, i una de les característiques principals d'aquestes hortalisses és que, la majoria, formen bulbs subterranis a la tija. En aquest post ens centrarem en el porro i t’explicarem quina és la part comestible, així com els seus beneficis i la seva versatilitat. Estem segurs que serà tot un descobriment!
Quina part del porro és comestible?
El porro és una hortalissa allargada, amb unes arrels a la zona inferior, una part blanca i fulles de color verd, a la part posterior. Per si no ho sabies, pots aprofitar-ho tot del porro, excepte les arrels, és clar!
Has de saber que la part més tendra i la que, normalment, s'aprofita per preparar la famosa vichysoise o altres receptes que incorporin porro, com una quiche o uns porros gratinats, és la blanca. Les fulles verdes també són comestibles així que no les tiris! Pots aprofitar-les en una infinitat de receptes. Talla-les a la juliana i prepara un sofregit, una truita, unes xips, salta-les a la paella o, directament, afegeix-les als teus brous per donar-los sabor.
Quin sabor té el porro?
La part més tendra del porro té un sabor dolç i suau, en canvi, el sabor de les fulles és més forta segons més verdes siguin.
Una hortalissa més versàtil del que imagines
El porro és una hortalissa que, sovint, passa desapercebuda, perquè se sol utilitzar únicament per preparar vichysoise o receptes menys elaborades. De totes maneres, pot ser una hortalissa molt versàtil per elaborar plats més sofisticats: porros gratinats amb emmental i pernil, porros a la carbonara, és a dir, substituint els macarrons per porros, samosses de porro amb salmó o una quiche de porros, bacó, formatge gruyère i bledes. Deixa volar la imaginació!
Quins beneficis té el porro?
A més de versàtil, aquesta hortalissa és molt saludable. L'aigua és el principal component d'aquest aliment, per la qual cosa és baix en calories. Així mateix, és font de fibra i vitamines, sobretot folats, vitamina A, B6 i C. Destaca també una petita aportació de potassi i fòsfor.
Ara que ja saps tot el que pots cuinar amb porro, incorpora aquesta hortalissa a la teva dieta. Aprofita que la pots trobar durant tot l'any a la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online.
Diferències entre el pebrot vermell i el pebrot verd
Sabries dir-nos quina és la diferència entre el pebrot vermell i el de color verd? I el groc? Tenen els mateixos nutrients? I sabor? Estem segurs que aquestes són algunes preguntes que alguna vegada t'has fet. Perquè et converteixis en un superexpert, resolem tots els teus dubtes!
Buscant les diferències
El pebrot morro de bou és una varietat de pebrot dolç que pot ser de color vermell o verd. T’expliquem les diferències:
- Color: En primer lloc, destaca el color; el pebrot verd és d'aquest color perquè es recol·lecta abans que maduri, mentre que el vermell és el més madur, perquè es deixa a la planta més temps abans de ser recol·lectat. Dit d'una altra manera, són el mateix pebrot, però varia l'estat de maduració.
- Sabor: El pebrot verd no és tan dolç, en comparació amb el vermell, perquè no està tan madur.
- Usos culinaris: A causa del seu sabor, hi ha receptes que són millors amb una mena de pebrot o una altra, com per exemple l’escalivada, on sempre s'utilitza el pebrot vermell.
- Beneficis: Si bé és cert que tots dos pebrots tenen gairebé els mateixos beneficis, el pebrot vermell conté més vitamina C i betacarotens, que actuen com un potent antioxidant.
Així mateix, també existeix el pebrot groc, que és aquell que no està ni tan verd, ni ha madurat tant com el vermell.
Altres varietats de pebrots
Estem segurs que coneixes altres varietats de pebrots més enllà del vermell, el groc i el verd. Ens les sabries dir? Les repassem!
- Pebrot italià: de color verd brillant, forma allargada, estreta i acabada en punta. De sabor dolç, és una de les varietats més consumides al nostre país.
- Pebrots verds picants:
- Padró: Típics de Padró a Galícia, petits i amb poca carn. Ideals per menjar-los fregits. Poden picar; i això es deu a la capsaicina, un compost picant i irritant.
- Guernica: Autòctons del País Basc, són petits, però no tant com els del Padró, i es mengen fregits.
- Pebrots del piquillo: són de color vermell i típics de la població navarresa de Lodosa. De forma triangular i mida mitjana, el més curiós d'aquesta varietat és la seva manera de consumir-los, ja rostits i conservats en llauna o pots de vidre.
Un pebrot adequat per a cada recepta
Els pebrots morro de bou són els millors per menjar crus, encara que també es poden rostir, especialment el vermell, molt famós per preparar la tradicional escalivada. Una altra manera de consumir-los és en forma de sofregit o bé farcits.
D'altra banda, el pebrot italià és ideal per preparar-lo fregit, així com els de Guernica i els del Padró, i amb una mica de sal gruixuda per damunt. Finalment, els del piquillo es mengen sempre rostits, és a dir, cuits amb llenya.
Ara que ho saps tot sobre els pebrots, troba les millors varietats de pebrots a la teva botiga habitual Ametller Origen o a la botiga online.
Quins aliments són millors per al cor?
Hi ha alguns aliments que s’ha demostrat que ajuden a mantenir el cor sa. En canvi, una dieta rica en greixos saturats (brioixeria industrial, carns processades, etc.), alta en sal (productes processats, carns processades, plats precuinats, etc.) i un excés de sucres lliures o afegits (refrescos ensucrats, brioixeria industrial, salses, etc.) es relaciona amb risc de patir malalties cardiovasculars. En el següent post, t’expliquem quins aliments has d’incloure en el teu dia a dia per cuidar el teu cor!
La dieta mediterrània, la millor per al teu cor
Una dieta i un estil de vida saludables són les millors eines per lluitar contra les malalties del cor. Concretament, la Dieta Mediterrània n’és un exemple, ja que es basa, principalment, en aliments d'origen vegetals, rics en fibres, antioxidants, vitamines i minerals, un consum moderat d'aliments d'origen animal, i baixa en sucres afegits, sal i greixos saturats.
Aliments que t’ajuden a cuidar el cor
- Fruites i hortalisses: Són una font de vitamines i minerals i aporten una quantitat important de fibra i antioxidants. S’han de consumir un mínim de 5 racions de fruita i hortalisses al dia (tres fruites i dues d'hortalisses per exemple).
- Cereals integrals variats: Existeixen una enorme varietat de cereals, més enllà de l'arròs, el blat i el blat de moro, com ara l'espelta, la civada i el sègol. Està demostrat que aquests cereals no només són una font d'energia, sinó que se’ls relaciona amb la prevenció de determinades patologies cardiovasculars. Han de ser sempre en la seva forma integral per conservar-ne la fibra.
- Llegums: Llenties, cigrons i mongetes són unes grans aliades del cor. Són baixes en greixos i els que contenen són poliinsaturats (saludables), són una gran font de fibra i una gran font de proteïna vegetal. Se’n recomana un consum de 3 a 4 racions a la setmana.
- Fruita seca: La fruita seca és una font de greixos saludables, entre els quals destaquen o trobem els de la familia dels omega3, on destaquen les nous. Un grapat de nous al dia contribueixen a regular la pressió arterial i reduir el colesterol, en el marc d'una alimentació saludable.
- Peix, especialment blau: Cal potenciar el peix, sobretot el blau com la sardina, el salmó, la cavalla, tots ells rics en greixos de la família omega-3 i que està demostrat que tenen un paper clau en la prevenció cardiovascular. Es recomana un consum de 2 a 3 vegades a la setmana.
- Ous: Tot i que durant molt de temps se'ls ha relacionat amb els nivells alts de colesterol dolent a la sang, avui sabem que això no és cert i, per tant, poden estar presents a la dieta entre 3 i 4 vegades a la setmana.
- Làctics: La llet, els iogurts, el quefir o els formatges són una font important de calci. Es recomana un consum d'entre 1 i 3 vegades al dia i sempre es recomana prendre els iogurts naturals, sense ensucrar, ja que no és necessari ni recomanable consumir sucres afegits de cap tipus. Pel que fa al formatge, cal tenir present que els que tenen menor quantitat de sal són els frescos i els tendres. És important limitar el consum de iogurts ensucrats, iogurts de gustos, batuts de llet i fruita i de llet amb cacau ensucrat, i altres postres làctics ensucrats com les cremes, les mousses, les natilles, etc.
A la teva botiga Ametller Origen habitual i a la botiga online trobaràs els millors productes frescos com fruites, verdures i hortalisses i productes secs perquè puguis alimentar-te de manera saludable i variada.
Les millors maneres de cuinar el carbassó
El carbassó és una planta que s’estén pel terra i que pot arribar a mesurar 10 metres, amb flors grogues comestibles -un menjar molt apreciat-, i amb un fruit, el carbassó, de forma allargada i pell verda fosca. Aquesta verdura és deliciosa, súper versàtil i el millor de tot, la pots trobar durant tot l'any. A continuació t’expliquem quines són les millores formes de preparar-ho i els seus principals beneficis. Som-hi!
5 maneres de cuinar el carbassó
- En forma de crema: ideal per a la tardor. De sabor suau i lleuger, és un primer plat ideal per als teus dinars i sopars
- A la planxa: talla’l a làmines o a rodanxes ben finetes i fes-lo a la planxa amb un bon raig d'oli. Una opció perfecta per acompanyar un plat de carn o de peix
- Al forn: pots cuinar-lo només com a acompanyant o, per exemple, dins d'una quiche o una cassoleta salada. Deliciós!
- Cru: sí, sí, el carbassó també el pots preparar cru en forma de carpaccio o dins d'una amanida
- Al microones: ho sabies? Els carbassons preparats al microones queden igual de bons. Pots atrevir-te a preparar uns carbassons farcits amb cuscús i menta. T'encantaran!
Al nostre receptari trobaràs moltes més receptes amb carabassó!
Quines propietats té el carbassó?
El carbassó és una hortalissa súper saludable i destaca pels seus nombrosos beneficis. En primer lloc és molt poc calòric, perquè té una gran quantitat d'aigua. Així mateix, és font de fibra, important per al teu trànsit intestinal i la teva microbiota; a més, és font de vitamines, especialment C. Perquè te’n facis una idea, una ració de carbassó cobreix el 74% de les ingestes recomanades d'aquesta vitamina en un adult de 20 a 39 anys.
Et recomanem que no pelis el carabassó, perquè la seva pell és font de fibra, així que el millor és que te'l mengis amb la pell, ja sigui dins d'una crema, al forn o farcit. No té sabor!
Ara que ja saps com pots cuinar el carbassó i quines són les seves propietats nutricionals, no dubtis a incorporar-lo a la teva dieta. Gaudeix-lo en totes les seves formes!
Com netejar i menjar els espàrrecs verds?
Els espàrrecs són les tiges tendres i joves de l’esparreguera i poden ser verds o blancs, en funció de la seva forma de cultiu. En el següent post ens centrarem en els espàrrecs verds, una verdura que es troba en plena temporada, amb molts nutrients i molt versàtil a la cuina. Preparat per a tornar-te un expert? Som-hi!
3 passos per a netejar aquesta verdura
No saps per on començar? No et preocupis, perquè és supersenzill. En primer lloc, has de netejar-los amb aigua, per a eliminar possibles restes de terra. Pots fer-ho manualment, sota l'aixeta, o col·locar-los dins d'un colador i passar-los per aigua. El segon pas és assecar-los amb un drap de cuina o una mica de paper de cuina. Ves amb compte!, perquè la punta, la part més tendra, és fràgil i pot trencar-se fàcilment. Finalment, només has de treure la part de la tija més dura. Com? O amb les mans o amb un ganivet.
Ara que ja saps com netejar els espàrrecs verds, només et queda gaudir-los. Vols saber quina és la millor manera de cuinar-los? Pren nota!
Maneres de cuinar els espàrrecs verds
- A la planxa: una recepta fàcil, senzilla i deliciosa. És la forma més habitual i després et serveixen de primer plat amb altres verdures o d'acompanyament per a un plat de carn o peix.
- Saltats: Què tal amb una mica d'all o amb un remenat d'ous o en forma de quiche o de truita o amb una mica de pasta? Una delícia!
- Bullits: Potser et sona una mica avorrit, però de la mateixa manera que et menges la mongeta tendra, les bledes o els espinacs amb patata bullida també ho pots fer amb els espàrrecs verds. Una altra bona idea és preparar una crema. Ho havies pensat?
Ja ho veus, els espàrrecs són una verdura molt versàtil perquè pots preparar-la de mil maneres diferents!
4 beneficis d'aquesta mena d'espàrrecs
Estem segurs que t'estaràs preguntant quines són les propietats dels espàrrecs verds. Ara mateix te les expliquem!
- Baix contingut energètic: ontenen una elevada quantitat d'aigua.
- Rics en fibra: són uns grans aliats per a la teva microbiota intestinal, perquè la mantenen sana i t'ajuden a fer la digestió.
- Font de minerals: especialment potassi, clau per al sistema nerviós, i sofre, que protegeix els cabells, les ungles i els teixits.
- Vitamina C i E: són dues vitamines antioxidants i contribueixen al bon funcionament del sistema immunitari.
Has de saber que si menges espàrrecs verds i després vas al bany, l'orina pot fer mala olor. No et preocupis, perquè no passa res, és totalment normal! Això es deu a una substància que contenen, coneguda amb el nom d’asparagina i que no té res de dolent.
Ara que ja ho saps tot sobre els espàrrecs verds, no dubtis a incorporar aquesta verdura tan bona en el teu dia a dia. Troba els espàrrecs verds més frescos a la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online.
Les sardines en llauna tenen els mateixos beneficis que les sardines fresques?
Coneixes els beneficis de les sardines? Aquest peix, que pertany al grup dels peixos blaus, es caracteritza per tenir un alt contingut en greix, principalment de la família Omega 3. De fet, comparades amb altres peixos blaus, les sardines són dels peixos que tenen més contingut d’Omega 3. Una ració de sardines (125g) quasi cobreix el 100% de les necessitats de consum de greixos que es recomanen en un dia.
Tot i que pugui semblar contradictori, has de saber que tant les sardines en llauna com les sardines consumides fresques tenen els mateixos beneficis. Tot i això, les sardines en llauna són més riques en calci. Vols saber-ne el perquè?
Per què les sardines en llauna tenen més calci que les fresques?
Una sardina fresca conté, aproximadament, uns 50 mg de calci per cada 100 grams. En canvi, les sardines en llauna –sempre que es conservi l’espina-, en tenen entre 200 mg i 250 mg. La raó es troba en el tractament tèrmic al qual se sotmet la sardina per fer la conserva, que fa que l’espina s’estovi i una part del calci passi a la carn. A més, les sardines contenen també vitamina D, imprescindible perquè el calci s’absorveixi de manera òptima pels teus ossos. I recorda menjar-te sempre que puguis l’espina!
8 beneficis de les sardines en llauna
- El seu alt contingut en proteïnes contribueix a un bon desenvolupament muscular i del sistema immunitari.
- La vitamina B3, per la seva banda, no només contribueix a reduir el colesterol, sinó que també destaca pel seu paper preventiu en malalties com l'artritis
- Pel que fa a la vitamina B12, també coneguda com a cobalamina, juga un paper rellevant en la protecció cardiovascular, en la prevenció d’algunes anèmies i, a més, exerceix un paper crucial en la producció de substàncies químiques cerebrals que poden ajudar a reduir el risc de depressió.
- L'alt contingut de calci a les sardines contribueix significativament a millorar la qualitat dels ossos.
- El iode present en aquest peix ajuda a regular el nivell d'energia i el funcionament cel·lular, enfortint no només la salut interna, sinó també l'aparença de cabell, pell i ungles.
- La vitamina D, una vitamina que contribueix en la millora del sistema immune, es destaca a les sardines en conserva. La Vitamina D també se la relaciona amb la prevenció d’alguns tipus de càncer
- A més, el fòsfor a les sardines afavoreix la salut òssia i dental, manté l'equilibri del PH de la pell i millora funcions biològiques cerebrals, destacant-ne el paper integral en el benestar general.
- Finalment, els àcids grassos omega-3 presents a les sardines en llauna, comuns als peixos blaus, són reconeguts pels efectes beneficiosos per a la salut cardiovascular, gràcies a les seves propietats antiinflamatòries i anticoagulants.
A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online, trobaràs les sardines en llauna més bones Gaudeix-les!
Quines propietats té la carn de conill?
En funció del color, podem dividir la carn entre carn vermella i carn blanca: aquest segon grup aglutina la carn de pollastre, de gall dindi, de porc i també la de conill. En el següent article t’expliquem per què és tan bona la carn de conill, quines són les seves propietats i per què has d'incorporar-la en el teu menú. Pren nota!
4 beneficis de la carn de conill
- Contingut elevat de proteïnes d'alt valor biològic, superior al de la mitjana de les altres carns, i de gran qualitat
- Font de vitamines del grup B (niacina i B12)
- És una de les carns amb menor contingut de greix
- Font de minerals com el fòsfor i el seleni
En resum, podem dir que la carn de conill és molt saludable i ideal per a totes les edats. Sovint, és una carn una mica oblidada dins de les carns blanques, perquè ens decantem més pel pollastre o el gall dindi. Així que ja ho saps, incorpora la carn de conill en el teu menú diari!
Recomanacions de consum
Respecte al consum de carn, es recomanen entre 3 i 4 racions a la setmana i, d'aquestes, la carn vermella (vedella, xai, etc.) un màxim de dos. Respecte a la quantitat, aquestes són les recomanacions, que varien en funció de l'edat:
- Adults: 100 -125 g la ració
- Nens entre 10 i 17 anys: 80 -125 g la ració
- Nens entre 3 i 9 anys: 50-70 g la ració
Com preparar la carn de conill?
És un tipus de carn molt versàtil: la pots preparar al forn, a la planxa, a la brasa, rostida, estofada o guisada. A més, es tracta d'una carn que absorbeix molt bé les aromes de les herbes aromàtiques, així que la nostra recomanació és que li afegeixis farigola, orenga, romaní o llorer. Ja veuràs quin sabor tan deliciós!