Cultivem de manera exclusiva la poma RedGold Pirineus Catalans, una varietat més dolça i cruixent
A la comarca de la Noguera, enmig de la Serra del Montsec, entre boscos d’alzines i pins es troba la Finca Família Català, uns terrenys on cultivem diferents varietats de pomes Pirineus Catalans. Concretament, tenim 132 hectàrees dedicades al cultiu de quatre varietats de poma Pirineus Catalans: la Golden, de color groc o daurat com el seu nom indica, la Gala, de color vermell brillant, la Fuji, vermell jaspiada amb groc, i la RedGold, una varietat exclusiva que només podràs trobar a les botigues Ametller Origen.
El secret de les nostres pomes
Els terrenys on cultivem els pomers es troben a 500 metres d’altitud el que fa que hi hagi un contrast tèrmic entre el dia, amb temperatures més altes, i la nit, amb temperatures més baixes, que fa que les pomes tinguin una coloració i una dolçor més elevades. Tanmateix, durant l’època de floració dels arbres els aclarim, és a dir, els hi traiem algunes flors (que més endavant serien pomes) perquè quedi la quantitat perfecte de fruits que l’arbre pot suportar. I és que sempre prioritzem la qualitat dels nostres productes frescos, abans de la quantitat. A l’hora de collir les pomes ho fem manualment i les encaixem per enviar-les directament a botiga.
Vols saber quins són els beneficis de menjar poma? Te’ls expliquem!
Que té d’especial la RedGold?
La poma RedGold és una varietat exclusiva d’Ametller Origen, una poma que només cultivem nosaltres a les terres de La Finca Família Català i venem els nostres establiments. Aquesta varietat es diferencia de la resta pel seu sabor, és més dolça, i per ser més cruixent. Per aconseguir aquest sabor tan dolç, deixem durant una mica més de temps les pomes a l’arbre, d’aquesta manera agafen un color vermell llustrós i aconseguim que maduri com cal.
Ara que ja saps quin és el secret de les nostres pomes Pirineus Catalans, gaudeix-les! Troba-les a la teva botiga habitual i a la botiga online!
Quina és la diferència entre un brou, una sopa i una escudella?
Baixen les temperatures i cada vegada venen més de gust plats calents i, sobretot, de cullera. I és que no hi ha res més reconfortant que un brou o una sopa calenta. Tot i això, has de saber que el brou, també conegut com a caldo, no és el mateix que una sopa ni que una escudella. Sabries dir-nos la diferència? Si no la saps, no et preocupis, ets al lloc adequat per descobrir-ho!
Brou i sopa: les diferències
Entrem en matèria: el brou és un líquid resultat de bullir aigua amb altres aliments com verdures, trossos de carn o de peix. Segur que has sentit a parlar de les herbes del brou: pastanaga, patata, xirivia, porro, ceba... Doncs bé, el resultat de bullir durant molta estona tots aquests productes amb aigua, fa que puguis gaudir d’un deliciós brou. Ara bé, al moment en què afegim en aquest brou arròs, pasta petita, ceba, pa o verduretes tallades a la juliana, estem parlant d’una sopa. Dit d’una altra manera, per fer una sopa necessites de base el brou.
L’escudella, un plat típic català
L’escudella és un dels plats més famosos de Catalunya, elaborada amb una base de brou. La principal diferència amb una sopa és que, a més de pasta i verdures tallades, normalment galets i trossets de patata i pastanaga, se li afegeix trossos de carn d’olla i de botifarra o d’altres carns. Vindria a ser una sopa, però una mica més consistent.
Consomés i cremes: altres plats de cullera
Com veus, la llista de plats de cullera no s’acaba mai. I és que també hi ha el consomé que està fet a base de brou, però normalment clarificat, és a dir, que per cada litre de brou se li afegeix una clara d’ou. Posteriorment, al consomé se li posa o formatge ratllat o ceba o trossets de carn.
D’altra banda, segur que has menjat més d’una vegada una crema de verdures o, potser, una crema de marisc. Dons bé, la diferència entre les cremes i els brous, sopes i consomé és que per cuinar una crema, després de bullir els ingredients, aquests s’acaben triturant, en canvi no és així en la resta de plats de cullera.
Ara que ja saps quina és la principal diferència entre tots aquests plats, no dubtis a preparar-los per als dies més freds. A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online trobaràs els millors brous per elaborar les teves sopes. Gaudeix-los!
Com fregir correctament les croquetes?
Estem segurs que ningú pot resistir-se a una croqueta o, més aviat, a més d’una! I és que no existeix un menjar que agradi tant als petits com als grans, com les croquetes. Cruixents i delicioses són perfectes per a qualsevol moment. Quines són les teves preferides? De pollastre, de pernil, d’espinacs, de carn d’olla, de bacallà, de bolets, de gambes? En el següent post t’expliquem quina és la manera correcta de fregir-les perquè puguis gaudir d’aquesta delícia culinària.
Trucs per aconseguir les croquetes perfectes
A continuació et proposem 4 maneres diferents de cuinar unes suculentes croquetes a casa:
- Fregidora: Escalfa l’oli a 180 graus i deixa-les entre 2 i 3 minuts. Posteriorment, absorbeix-les amb paper de cuina.
- Air fryer: Preescalfa l’air fryer a 200 graus. Unta amb una mica d’oli les croquetes per aconseguir un bon color. Cuina-les entre 7 i 10 minuts.
- Forn: Preescalfa el forn a 200 graus. Col·loca-les en un paper especial per a forn per evitar que s’enganxin. Cuina-les durant 7 minuts i després dona’ls-hi la volta i cuina-les 7 minuts més.
- Paella: Escull la paella més petita, d’aquesta manera, necessitaràs menys oli. Utilitza un oli suau perquè el sabor final no sigui molt fort.
Per què es trenquen les croquetes quan les fregim?
Segur que alguna vegada t’has fet aquesta pregunta i és que fa molta ràbia que les croquetes s’obrin i es trenquin quan les fregeixes. Vols saber per què passa? Doncs té a veure amb la temperatura de l’oli que no és prou alta. Així que ja ho saps, per fregir correctament les croquetes l’oli ha d’estar a temperatura elevada. L’ideal és que estigui entre 175 i 180 graus.
Quant temps s’ha d’escalfar l’oli per fregir?
Si no tens molt clar quan l’oli està calent, pots fer una cosa: agafa una miqueta d’arrebossat, o pa ratllat i posa’l dins de la paella. Si comencen a sortir bombolletes al voltant del pa i aquest puja a la superfície, tens l’oli llest per fregir!
Quin país va inventar les croquetes?
Encara que al nostre país les croquetes estan molt arrelades, va ser un invent francès. El seu nom prové del verb francès croquer, que significa cruixir i de la variant en femení i diminutiu croquete, que es podria traduir com ‘cruixenteta’. De totes maneres, no està clar l’any de la seva invenció, ni tampoc quan va arribar aquí.
El que sí que tenim clar és que dia d’avui al nostre país les croquetes estan per tot arreu: de pollastre, de carn d’olla, de pernil, de bolets, d’espinacs i, fins i tot, de gambes, formatge de cabra amb ceba, tinta de calamar i és que existeixen sabors per a tots els paladars.
A la teva botiga Ametller Origen habitual i a la botiga online pots trobar una gran varietat de croquetes elaborades artesanalment. Tanmateix, també pots gaudir de les millors croquetes elaborades pel xef Nandu Jubany.
Cultivem 8 hectàrees per oferir-te diferents varietats de pebrots
De color vermell o verd, forma arrodonida o allargada, dolç o picant, el pebrot és una hortalissa molt versàtil i apreciada a casa nostra. A continuació t’expliquem on cultivem els pebrots, amb quines varietats treballem i com ho fem perquè el puguis gaudir a casa teva.
8 hectàrees de camps propis de pebroters
Actualment, a Ametller Origen tenim camps de pebrots al Maresme, en un total de 3 hectàrees, on vam iniciar la recol·lecció a primers de juliol i ha durat fins a principis de novembre i a Murcia, on tenim 5 hectàrees, i on ara estan creixent pebrots que collirem a finals de febrer. Concretament, al Maresme tenim plantacions del pebrot italià, una varietat allargada i de color verd que s’utilitza, principalment, per fregir, mentre que a Murcia cultivem el pebrot vermell que és el que després s’utilitza per menjar cru i, sobretot, per fer escalivada.
Secrets del nostre cultiu
El pebrot italià és una varietat de pebrot que necessita, especialment durant els mesos més calorosos, un rec diari gota a gota, perquè sinó es pot arribar a cremar i, per tant, no es pot consumir. Tal com expliquen els nostres pagesos, en cas que no tinguin suficient aigua, a la punta del pebrot apareix una taca de color marró, per això és tan important fer-ne un seguiment constant i una gestió eficient de l’aigua.
En el cas dels pebrots vermells que cultivem a Murcia, els collim en el seu punt òptim de maduració, és a dir, quan estan ben vermells i brillants. Aproximadament, passen entre 15-20 dies entre que surt el pebrot, immadur i de color verd, i que es torna vermell i madura, moment en el qual els recol·lectem.
En ambdós casos, i quan els collim, ho fem de manera manual i els encaixem per enviar-los, en menys de 12 hores, a les nostres botigues, perquè els puguis gaudir frescos i acabats de sortir del camp.
Troba totes les varietats de pebrots a la teva botiga d'Ametller Origen habitual o a la botiga online i gaudeix-los!
Com és una xirimoia?
Típica de la tardor i de l'hivern, la xirimoia és una fruita de temporada sovint desconeguda per a molts. Per aquest motiu, en el següent post t'expliquem com és aquesta fruita, quin és el seu sabor, els seus principals beneficis i com te la pots menjar. Pren nota!
Passos per identificar una xirimoia
- Color: De pell verda apagada, la xirimoia es caracteritza especialment pels seus dibuixos d'escates. Per dins, és de polpa blanca, amb llavors negres
- Mida: Com una aranja, aproximadament
- Textura: La polpa és carnosa, tova i molt dolça
Respecte al seu sabor, la xirimoia recorda a una barreja entre la maduixa, la pinya i el mango.
Beneficis de la xirimoia
- Rica en carbohidrats: En comparació amb altres fruites, la xirimoia conté més carbohidrats, el 20% del seu pes, fonamentalment pels sucres propis d'aquesta fruita
- Font de potassi: Aquest mineral contribueix al funcionament normal del sistema nerviós i dels músculs. Una ració de xirimoia cobreix el 13% de la ingesta recomanada de potassi en un adult
- Rica en vitamina C: ajuda a mantenir les teves cèl·lules sanes i joves. Es calcula que la xirimoia aporta el 36% d'aquesta vitamina recomanada en un adult.
Com es pot menjar la xirimoia?
La forma més fàcil és partir-la per la meitat i menjar-te-la amb cullera, de la mateixa manera que amb kiwi. Això sí, vigila les llavors! Aquesta fruita és ideal per menjar sola, dins d'un iogurt o per exemple, en forma de batut o com a melmelada. Gaudeix-la!
Ara que ja ho saps tot sobre la xirimoia, no dubtis a incorporar-la en el teu dia a dia i gaudir del seu deliciós sabor. A la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online podràs trobar aquesta fruita de temporada.
5 beneficis de les castanyes
Sabies que les castanyes són una fruita seca? Doncs bé, aquesta varietat de fruita seca es caracteritza per estar coberta per una beina espinosa que es treu per collir-la i vendre-la. Dins de la beina trobem les castanyes, de color marró fosc i pell llisa i brillant. Ara que es troben en plena temporada, t’expliquem quines són les propietats de les castanyes i quines receptes pots preparar. Pren nota!
Propietats de les castanyes
Malgrat ser una fruita seca, la composició nutricional de les castanyes s'assembla més als cereals. A continuació t’expliquem els principals beneficis de les castanyes.
- Font d'hidrats de carboni: claus per donar-te energia
- Riques en fibra: ajuden al teu trànsit intestinal
- Font de fòsfor i potassi: el primer compleix múltiples funcions en l'organisme i, el segon, t'ajuda a mantenir els músculs sans
- Baixes en greixos: la quantitat de greix és similar a la d'altres cereals i, per tant, bastant inferior a la resta de fruita seca
- Font de vitamines del grup B (B1 i B6)
Ara que ja saps per què són tan saludables les castanyes, no dubtis a menjar-te-les ara que n’és temporada!
Quina és la forma típica de menjar castanyes?
El més habitual és menjar les castanyes fetes al forn. Aquesta és la forma més comuna, coincidint amb la celebració de la Castanyada. De totes maneres, aquesta fruita seca pot cuinar-se d'altres formes. Vols saber-les? Te les expliquem!
Una idea fàcil i deliciosa, ideal per als teus esmorzars i berenars és una crema de castanyes. És una recepta súperfacil de preparar i diferent. Una altra opció és combinar les castanyes en les teves receptes salades. Per exemple en forma de puré per acompanyar un plat de carn o de peix. T'animes a preparar-ho?
Millor cuites que crues
Com hauràs vist, t'hem recomanat receptes amb les castanyes cuites, perquè d'aquesta manera són més digeribles. Si bé és cert que també es poden consumir crues, aquestes poden resultar una mica indigestes. Així que ja ho saps!
Troba les millors castanyes a la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online i gaudeix d'aquesta fruita seca de temporada. Bon profit!
5 diferències entre la patata i el moniato
Si et preguntem per una hortalissa típica de la tardor, de color taronja, i no estem parlant de la carbassa, estem segurs que ens respondràs el moniato; oi? Aquesta hortalissa, semblant a la patata, presenta un sabor dolç i és molt saludable. En el següent post, t'expliquem com diferenciar un moniato d'una patata i com pots treure-li el màxim profit a aquest tubercle deliciós.
Buscant les 5 diferències
- Color: Evident! La patata és de color blanc per dins, mentre que el moniato és de color taronja.
- Forma: Les patates tenen una forma molt més rodona, mentre que el moniato és molt més allargat.
- Sabor: Aquesta diferència ja no es pot veure a simple vista: podríem dir que la patata té un sabor suau, mentre que el moniato presenta un sabor dolç, donada la seva quantitat de sucre, propi d'aquesta verdura.
- Temporalitat: Mentre que la patata la podem trobar durant tot l'any, el moniato és una hortlissa típica dels mesos de setembre, octubre i novembre.
- Quantitat de fibra: Encara que totes dues hortalisses tenen nutrients molt similars, el moniato té més fibra que la patata. Recorda que la fibra t'ajuda a regular el teu trànsit intestinal.
Ara que ja saps quines són les principals diferències i, conscients que únicament pots gaudir dels moniatos durant un parell o tres de mesos, volem explicar-te com cuinar-lo per treure el màxim partit a aquest tubercle.
4 maneres de cuinar el moniato
- Al forn: és la forma més habitual, especialment durant la Castanyada. Amb el forn a 180-200º, deixa'l durant 50 minuts.
- Fregit: Et venen de gust uns deliciosos xips de moniato? Talla’l ben fi i fregeix-lo amb abundant oli. T'encantaran! Una vegada tinguis els xips, també pots aprofitar-los per preparar una truita.
- Bullit en forma de crema, per exemple. Barreja-ho amb altres verdures o amb una mica de brou i gaudeix d'una crema deliciosa.
- Farcit: Sí, sí, ho has llegit bé. Prepara el moniato al forn i, mentrestant, fregeix algunes verduretes per farcir, posteriorment, el moniato. Acaba-ho amb una mica de formatge feta. Una altra idea és aquest moniato farcit amb llegums, alvocat i formatge gratinat!
Ara que ja ho saps tot sobre el moniato, no dubtis a incorporar-lo en el teu dia a dia. Troba els millors a la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online.
Com pelar pèsols fàcilment?
Els pèsols són un dels productes estrella de la temporada, a més, són un dels aliments més complets i bàsics d'una dieta saludable i ofereixen una àmplia gamma de possibilitats culinàries. De totes maneres, de vegades, ens pot fer mandra pelar-los; per això, a continuació t’expliquem com fer-ho de manera fàcil i ràpida, sense complicacions. Pren nota!
Com pelar pèsols en 5 passos:
- El primer pas és seleccionar els pèsols més frescos i tendres, aquells que tenen la beina ben brillant i estan plens.
- El segon pas consisteix a retirar les beines per pelar els pèsols de manera manual: pots fer-ho prement suaument al llarg de la beina per obrir i treure els pèsols el seu interior. És molt fàcil i pots demanar els més petits de la casa que t’ajudin!
- Un cop obertes les beines, omple un bol gran amb aigua freda i submergeix els pèsols. És recomanable també moure suaument el bol perquè els pèsols xoquin entre si; això ajudarà que les pells externes es desprenguin.
- El quart pas és colar i esbandir sota aigua corrent per eliminar qualsevol resta de pell.
- Finalment, i si no te’ls vols menjar immediatament, eixuga’ls bé i guarda’ls en un recipient hermètic a la nevera.
Amb aquests simples passos, pelar pèsols serà una tasca molt més fàcil i ràpida!
Ara que ja saps com pelar-los fàcilment, troba els pèsols més frescos i tendres a la teva botiga habitual Ametller Origen i a la botiga online!
Quina diferència hi ha entre un espàrrec verd i un de blanc?
Sabies que els espàrrecs blancs i verds són la mateixa planta? Curiós, oi? En el següent article t'expliquem quina és la principal diferència entre aquests dos tipus d'espàrrecs, més enllà del color, i quins són els beneficis d'aquesta hortalissa per a la teva salut. Som-hi!
Diferències entre els espàrrecs verds i blancs:
Sabies que el color de l'espàrrec varia en funció de com es conreen? Si es cobreixen de terra i queden a les fosques fins al moment de collir-los seran blancs i si es deixen créixer de forma natural a l'aire lliure i amb llum del sol, seran verds!
Respecte al seu gust, els espàrrecs verds tenen un toc més salat i amargant, mentre que els blancs són més dolços i tendres. Sens dubte, una hortalissa molt versàtil amb la qual podràs preparar moltes receptes i gaudir-ne! Per exemple, els espàrrecs verds prims són ideals per menjar saltats, a la planxa o en tempura i els verds gruixuts, al forn o a la brasa. En canvi, els espàrrecs blancs són ideals per menjar en cremes, bullits o a la planxa, però sobretot, abans de consumir-los, pela les dues primeres capes de pell perquè no siguin amargs.
Finalment, hi ha els espàrrecs morats, una varietat diferent, però molt similars als verds, però amb un gust més dolç. Els espàrrecs morats són ideals per menjar crus, en amanides o a la graella.
4 beneficis dels espàrrecs
Sabies que els espàrrecs són molt saludables? Aquesta hortalissa és una gran font de vitamina C i E, les quals tenen propietats antioxidants molt importants. A més, té un alt contingut en aigua i potassi, cosa que els fa ser molt diürètics. També en destaca l'elevat contingut en fibra, que ajuda la teva microbiota intestinal, així com el seu contingut en minerals, més elevat en els espàrrecs verds.